Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Alteracions d'Aragó, Barcelona, Benet de Tocco, Bisbat de Girona, Consell d'Aragó, Constitució de l'Observança, Corts de Montsó-Binèfar, Diputació del General de Catalunya, Divuitena, Francesc Oliver de Boteller, Francisco Arévalo de Zuazo, Generalitat de Catalunya, Girona, Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer), Insaculació, Jaume Caçador, Joan de Granollacs i Pons, Joan V de Lanuza, Junta de Braços, Justícia d'Aragó, Lloctinent de Catalunya, Miquel d'Agullana, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, President de la Generalitat de Catalunya, Saragossa, Tortosa, Tribunal del Breu Apostòlic, Vic, 1583, 1590, 1593, 1597, 22 de febrer, 24 de maig.
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Alteracions d'Aragó · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Barcelona · Veure més »
Benet de Tocco
Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Benet de Tocco · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Bisbat de Girona · Veure més »
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Consell d'Aragó · Veure més »
Constitució de l'Observança
La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Constitució de l'Observança · Veure més »
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Corts de Montsó-Binèfar · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Divuitena
Durant l'edat moderna, les divuitenes eren un tipus de comissió o junta de divuit persones que es formaven amb sis membres de cada un dels tres braços durant la reunió d'una Junta de Braços.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Divuitena · Veure més »
Francesc Oliver de Boteller
fou abat de Santa Maria de Poblet (1583-1598).
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Francesc Oliver de Boteller · Veure més »
Francisco Arévalo de Zuazo
Francisco Arévalo de Zuazo (Segòvia?, - Girona, 1611) fou bisbe de Girona.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Francisco Arévalo de Zuazo · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Girona · Veure més »
Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer)
fou bisbe de l'Alguer entre 1525 i 1527.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer) · Veure més »
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Insaculació · Veure més »
Jaume Caçador
Jaume Caçador (Vic 1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561) fou bisbe de Barcelona (1546-1561) i el 58è President de la Generalitat de Catalunya (1545-1548).
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Jaume Caçador · Veure més »
Joan de Granollacs i Pons
Joan de Granollacs i Pons (Vic, 1557 - Barcelona, 1609).
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Joan de Granollacs i Pons · Veure més »
Joan V de Lanuza
Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Joan V de Lanuza · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Junta de Braços · Veure més »
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Justícia d'Aragó · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Miquel d'Agullana
Miquel d'Agullana i de Miquel (Girona, 1549 - 1596) fou un ardiaca de l'Empordà, canonge de la seu de Girona i 77è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Miquel d'Agullana · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós (també Galçeran, Garçeran o Garceran) (Gandia, 1528 — Barcelona, 1592) fou lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de l'orde de Montesa (1540-87) i primer marquès de Navarrés.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Saragossa · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Tortosa · Veure més »
Tribunal del Breu Apostòlic
El tribunal del Breu era un tribunal creat al a través del qual la monarquia a Catalunya podia castigar els clergues delinqüents sense haver-se de preocupar per les immunitats eclesiàstiques.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Tribunal del Breu Apostòlic · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і Vic · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і 1583 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і 1590 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і 1593 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і 1597 · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і 22 de febrer · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Caçador i Claret і 24 de maig · Veure més »
