Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Barcelona, Canonge, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de Tarragona, Catedral de Vic, Companyia de Jesús, Eivissa, Guillem Caçador (bisbe de Barcelona), Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer), Ignasi de Loiola, Llista de bisbes de Barcelona, Marbre de Carrara, Miquel d'Oms i de Sentmenat, Miquel Despuig i Vacarte, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pati dels Tarongers, President de la Generalitat de Catalunya, Sant Tomàs de Riudeperes, Vic, 1484, 1522, 1545, 1546, 1548, 1559, 1561, 4 de gener.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume Caçador і Barcelona · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Jaume Caçador і Canonge · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Jaume Caçador і Catalunya · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume Caçador і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Jaume Caçador і Catedral de Girona · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Jaume Caçador і Catedral de Tarragona · Veure més »
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Nou!!: Jaume Caçador і Catedral de Vic · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Jaume Caçador і Companyia de Jesús · Veure més »
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Jaume Caçador і Eivissa · Veure més »
Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)
Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.
Nou!!: Jaume Caçador і Guillem Caçador (bisbe de Barcelona) · Veure més »
Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer)
fou bisbe de l'Alguer entre 1525 i 1527.
Nou!!: Jaume Caçador і Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer) · Veure més »
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Nou!!: Jaume Caçador і Ignasi de Loiola · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Jaume Caçador і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Marbre de Carrara
Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis, o «marbre lunenc») és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara.
Nou!!: Jaume Caçador і Marbre de Carrara · Veure més »
Miquel d'Oms i de Sentmenat
Miquel d'Oms i de Sentmenat (? - 1576) fou canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles (1564-1576) i el 59è President de la Generalitat de Catalunya (1548-1551), elegit el 22 de juliol de 1548, i de Catalunya (1560-1563).
Nou!!: Jaume Caçador і Miquel d'Oms i de Sentmenat · Veure més »
Miquel Despuig i Vacarte
Miquel Despuig i Vacarte també conegut com Miquel Puig (Tortosa, ? — Lleida, 1559) fou un religiós i doctor en dret que esdevingué inquisidor de Catalunya i durant la seva vida tingué els títols d'abat de Santa Maria de Serrateix (1535-1545), Bisbe d'Elna (1542-52), President de la Generalitat de Catalunya (1542-1545), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1552-1556) i finalment Bisbe de Lleida (1556-59).
Nou!!: Jaume Caçador і Miquel Despuig i Vacarte · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Pati dels Tarongers
Vista general del pati dels tarongers El Pati dels Tarongers és un cel obert pavimentat del Palau de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica té diversos tarongers en els seus escocells individuals, com se solien posar en les cases nobles del Renaixement.
Nou!!: Jaume Caçador і Pati dels Tarongers · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Sant Tomàs de Riudeperes
Portal exterior del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. Sant Tomàs és un convent franciscà a uns quatre quilòmetres al nord-est de la ciutat de Vic, aïllat al suau pendent dels turons de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta, bé que en el districte municipal de Riudeperes.
Nou!!: Jaume Caçador і Sant Tomàs de Riudeperes · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Jaume Caçador і Vic · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Jaume Caçador і 1484 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Caçador і 1522 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Jaume Caçador і 1545 · Veure més »
1546
Sense descripció.
Nou!!: Jaume Caçador і 1546 · Veure més »
1548
Sense descripció.
Nou!!: Jaume Caçador і 1548 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Caçador і 1559 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Jaume Caçador і 1561 · Veure més »
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Jaume Caçador і 4 de gener · Veure més »
