Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jaume Aiats i Abeyà

Índex Jaume Aiats i Abeyà

Jaume Aiats conversa amb el cantador Joan Ros de casa Cabiró d'Arestui Jaume Aiats i Abeyà (Vic, 1960) és músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

22 les relacions: Anarquisme, Anna Costal i Fornells, Ara és l'hora (cançó), Conservatori Municipal de Música de Barcelona, Els segadors, Filologia catalana, Fundació L'Atlàntida, Generalitat de Catalunya, Història de l'art, Miquel Martí i Pol, Moviment Ibèric d'Alliberament, Museu de la Música de Barcelona, Museu de la Mediterrània, Oriol Solé Sugranyes, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Chicago, Via Bàltica, Vic, 1960.

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Anarquisme · Veure més »

Anna Costal i Fornells

Anna Costal i Fornells (Girona, 1981) és una musicòloga catalana.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Anna Costal i Fornells · Veure més »

Ara és l'hora (cançó)

El Cor Jove de l'Orfeó Català ha enregistrat la cançó al Born Centre Cultural Ara és l'hora és una cançó patriòtica catalana adaptada de la cançó letona de 1988 Saule, Pērkons, Daugava (El sol, el Pērkons, el riu Daugava) del compositor letó Mārtiņš Brauns.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Ara és l'hora (cançó) · Veure més »

Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El Conservatori Municipal de Música de Barcelona (o bé Conservatori Superior de Música de Barcelona o bé Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i antigament Escola Municipal de Música de Barcelona) és una institució docent creada l'any 1886 dedicada a l'educació musical, la titularitat de la qual la té l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Conservatori Municipal de Música de Barcelona · Veure més »

Els segadors

Enregistrament instrumental de l'himne Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Els segadors · Veure més »

Filologia catalana

La filologia catalana és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua catalana i la literatura catalana.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Filologia catalana · Veure més »

Fundació L'Atlàntida

La Fundació L'Atlàntida (originalment «Fundació d'Estudis Osonencs») és una fundació privada de Vic, sense afany de lucre, que gestiona l'Escola de Música de Vic (EMVIC) i el teatre municipal L'Atlàntida.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Fundació L'Atlàntida · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Història de l'art

La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Història de l'art · Veure més »

Miquel Martí i Pol

fou un poeta, escriptor i traductor català, dels més populars del.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Miquel Martí i Pol · Veure més »

Moviment Ibèric d'Alliberament

El Moviment Ibèric d'Alliberament (en castellà: Movimiento Ibérico de Liberación, MIL) o MIL-Grupos Autónomos de Combate, va ser un grup autònom actiu durant els inicis dels anys setanta a Catalunya.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Moviment Ibèric d'Alliberament · Veure més »

Museu de la Música de Barcelona

El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Museu de la Música de Barcelona · Veure més »

Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània és un museu de Torroella de Montgrí centrat en la Mediterrània.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Museu de la Mediterrània · Veure més »

Oriol Solé Sugranyes

Pedra que hi ha sobre la tomba d'Oriol Solé Sugranyes al cementiri de Bor (Bellver de Cerdanya) amb la lletra de la cançó "Me n'aniré a la muntanya" de Quico Pi de la Serra Oriol Solé i Sugranyes (Barcelona, 4 de gener de 1948 - Auritz, 6 d'abril de 1976) va ser un activista revolucionari català d'ideologia autonomista i anarquista que va formar part del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Oriol Solé Sugranyes · Veure més »

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

LOrquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya també molt coneguda pel seu acrònim OBC, és l'orquestra simfònica més important de Catalunya i una de les més importants d'Espanya.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya · Veure més »

Orquestra Simfònica del Vallès

L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una orquestra simfònica estable de titularitat privada, amb seu a Sabadell.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Orquestra Simfònica del Vallès · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Chicago

La Universitat de Chicago és una universitat privada de recerca a Chicago, Illinois, Estats Units.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Universitat de Chicago · Veure més »

Via Bàltica

La placa "STEBUKLAS" (que significa "miracle") al costat de la catedral de Vílnius, a l'indret on va començar la cadena humana. La Cadena Bàltica o Via Bàltica (estonià Balti kett, letó Baltijas ceļš, lituà Baltijos kelias) és el nom donat a una cadena humana que anava des de Vílnius a Tallinn passant per Riga (560 km en total) per exigir la independència dels Països Bàltics el 23 d'agost de 1989.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Via Bàltica · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і Vic · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Jaume Aiats i Abeyà і 1960 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jaume Ayats i Abeyà.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »