Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Barcelona, Cabiscol (càrrec), Canonge, Capella (arquitectura), Carrer, Carrer de la Diputació, Catedral de Barcelona, Cementiri del Poblenou, Ciutat, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Diputació de Barcelona, Enric Monjo i Garriga, Escala (proporció), Escultura, Fòssil, Funeral, Geociéncies Barcelona (GEO3BCN-CSIC), Geologia, Invertebrats, Joaquim Folch i Girona, Llorenç Tomàs, Monument, Museu Geològic del Seminari de Barcelona, Paleontologia, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Sacerdot, Sarcòfag, Seminari Conciliar de Barcelona, Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, Teologia, Universitat de Barcelona, València, Vilassar de Mar, 15 de febrer, 1845, 1869, 1871, 1872, 1874, 1876, 1885, 1887, 1906, 1908, 1912, 1919, 1929, 1965, 5 de maig.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Barcelona · Veure més »
Cabiscol (càrrec)
El cabiscol era el mestre o responsable de l'ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l'edat mitjana.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Cabiscol (càrrec) · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Canonge · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Capella (arquitectura) · Veure més »
Carrer
El Carrer Ferran de Barcelona El carrer és un espai urbà, lineal i públic, vorejat de cases, solars o parets, que permet la circulació de persones i, en el seu cas, vehicles i que dona accés a diferents parcel·les o edificis que es troben als seus costats.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Carrer · Veure més »
Carrer de la Diputació
El carrer de la Diputació és un carrer de l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Carrer de la Diputació · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Catedral de Barcelona · Veure més »
Cementiri del Poblenou
El cementiri del Poblenou, també conegut com cementiri Vell (per oposició al de Montjuïc), està situat al carrer del Taulat, 2 de Barcelona, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Cementiri del Poblenou · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Ciutat · Veure més »
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Diputació de Barcelona · Veure més »
Enric Monjo i Garriga
Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) fou un escultor català.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Enric Monjo i Garriga · Veure més »
Escala (proporció)
Plànol de construcció-Tres tipus de finestres venecianes L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Escala (proporció) · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Escultura · Veure més »
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Fòssil · Veure més »
Funeral
Funeral reial al s.XIV Un funeral és la cerimònia funerària que acompanya i honora la mort d'una persona.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Funeral · Veure més »
Geociéncies Barcelona (GEO3BCN-CSIC)
Geociéncies Barcelona (GEO3BCN-CSIC), anteriorment anomenat Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA) és un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Geociéncies Barcelona (GEO3BCN-CSIC) · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Geologia · Veure més »
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Invertebrats · Veure més »
Joaquim Folch i Girona
fou un enginyer català.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Joaquim Folch i Girona · Veure més »
Llorenç Tomàs
Llorenç Tomàs (Barcelona, 1868? - 30 de gener de 1916) fou un advocat i naturalista català.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Llorenç Tomàs · Veure més »
Monument
Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Monument · Veure més »
Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) és un museu que té com a objecte d'estudi la paleontologia, principalment d'invertebrats.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Museu Geològic del Seminari de Barcelona · Veure més »
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Paleontologia · Veure més »
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Sacerdot · Veure més »
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Sarcòfag · Veure més »
Seminari Conciliar de Barcelona
El Seminari Conciliar de Barcelona és una institució destinada a la formació de sacerdots, la seu de la qual es troba en un edifici del carrer de la Diputació a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en el qual també s'hi ubiquen la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, l'Ateneu Universitari Sant Pacià, i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Seminari Conciliar de Barcelona · Veure més »
Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales
Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales (SACN) va ser una societat científica fundada a Saragossa el 1902, que a partir del 1919 passà a denominar-se Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales (SICN).
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Teologia · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Universitat de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і València · Veure més »
Vilassar de Mar
Vilassar de Mar és un municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і Vilassar de Mar · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 15 de febrer · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1845 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1869 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1871 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1872 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1874 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1876 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1885 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1887 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1906 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1908 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1912 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1919 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1929 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 1965 · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume Almera i Comas і 5 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jaume Almera, Jaume Almera Comas.
