Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jardins penjants de Babilònia

Índex Jardins penjants de Babilònia

XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.

83 les relacions: Accadi, Alexandre el Gran, Ametller, Antiga Grècia, Aqüeducte, Assíria, Assurbanipal, Assurnasirpal II, Austen Henry Layard, Avet, Babilònia (ciutat), Banús, Batalla de Gaugamela, Berós, Cargol d'Arquimedes, Cedrus, Cera perduda, Ciutadella (arquitectura), Clitarc (historiador), Codonyer, Colze (unitat), Ctèsies de Cnidos, Diodor de Sicília, Espècie introduïda, Estadi (mesura), Estrabó, Eufrates, Fang (geologia), Figuera, Filó de Bizanci, Flavi Josep, Freixe, Governació de Babil, Heròdot, Hilla, Històries (Heròdot), Imperi Neobabilònic, Inundació, Iraq, Juniperus, Maó (construcció), Magraner, Marduk, Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen, Medes, Mesopotàmia, Mirra, Mossul, Museu Britànic, Nabucodonosor II, ..., Nínive, Nou (fruit del noguer), Olivera, Onesícrit, Palissandre, Palmera de dàtils, Paret verda, Pèrgola, Pedra calcària, Perera, Peu (unitat mètrica), Pistacia atlantica, Plethron, Prunera, Public Broadcasting Service, Quercus, Quint Curci Ruf, Regadiu, Salze, Semíramis, Sennàquerib, Set Meravelles, Sirians, Terebint, Terrassa fluvial, Terrat verd, Tigris, Tona (unitat), Torre de Babel, Universitat d'Oxford, Vinya, Vitis vinifera, Xiprer. Ampliar l'índex (33 més) »

Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Accadi · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Alexandre el Gran · Veure més »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Ametller · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Antiga Grècia · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Aqüeducte · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Assíria · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Assurbanipal · Veure més »

Assurnasirpal II

Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Assurnasirpal II · Veure més »

Austen Henry Layard

Sir Austen Henry Layard (AFI /ˈɔːstɪn ˈhɛnriː lɛərd/ 5 de març de 1817 - 5 de juliol de 1894) fou un viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Austen Henry Layard · Veure més »

Avet

Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Avet · Veure més »

Babilònia (ciutat)

Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Babilònia (ciutat) · Veure més »

Banús

Un bosc de banussos Banús o eben és el nom que es dona al duramen de la fusta de diverses espècies d'arbres de la família Ebenaceae pertanyents al gènere Diospyros.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Banús · Veure més »

Batalla de Gaugamela

La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Berós

Berós (acadi; Bêl-re'ušunu), (Berosus) fou un sacerdot de Marduk i historiador a Babilònia al, quan la ciutat era sotmesa llavors a l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Berós · Veure més »

Cargol d'Arquimedes

Cargol d'Arquimedes Animació que mostra el funcionament d'un cargol d'Arquimedes Vier- i Marschlande a Hamburg al museu Rieckhuus El cargol d'Arquimedes o la rosca d'Arquimedes, també anomenat caragol helicoidal o caragol sense fi pel seu circuit en infinit, és una màquina emprada per a l'elevació de líquids o metèries granulades o pulverulentes, com cereals o farina.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Cargol d'Arquimedes · Veure més »

Cedrus

Cedrus és un gènere de coníferes de la família de les pinàcies que inclou el cedres verdaders, per bé que hi ha altres espècies que reben el nom de cedres i que pertanyen a d'altres gèneres, com el cedre de Virgínia (Juniperus virginiana) o el cedre americà (Cedrela odorata).

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Cedrus · Veure més »

Cera perduda

A l'esquerra un model o prototip de cera, amb mig motllo, i a la dreta la figura de bronze obtinguda. Al model de cera s'han afegit dues barres primes de cera fins al fons, com dues potes cap avall, per a poder extreure la cera i introduir després el metall. Després es tallen. La diferència s'aprecia sobretot a la de la dreta. Una poma, en guix, feta amb un motlle bivalv. A la dreta de la poma, de dalt a baix, es pot apreciar la marca característica i inevitable que queda a la figura al lloc on les dues valves estaven unides. Aquesta marca no queda quan el motlle és d'una sola peça. La cera perduda és una tècnica de modelatge de figures i peces en principi de vidre o de metall que es fa servir a la indústria per a peces de precisió o de vegades també per artesans, per exemple joiers o escultors.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Cera perduda · Veure més »

Ciutadella (arquitectura)

Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »

Clitarc (historiador)

Clitarc (en llatí Cleitarchus, en grec antic Κλείταρχος "Kleitarkhos") fou un historiador grec fill del també historiador Dinó, segons Plini el Vell.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Clitarc (historiador) · Veure més »

Codonyer

Flors Il·lustració El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Codonyer · Veure més »

Colze (unitat)

El colze (o colzada) és una unitat de longitud emprada en moltes cultures pel seu origen antropomètric.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Colze (unitat) · Veure més »

Ctèsies de Cnidos

Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles  i  aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Ctèsies de Cnidos · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Diodor de Sicília · Veure més »

Espècie introduïda

El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Espècie introduïda · Veure més »

Estadi (mesura)

Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Estadi (mesura) · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Estrabó · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Eufrates · Veure més »

Fang (geologia)

El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Fang (geologia) · Veure més »

Figuera

La figuera (ant. figuer) (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Figuera · Veure més »

Filó de Bizanci

Filó de Bizanci (en grec antic: Φίλων ο Βυζάντιος) fou un famós enginyer grec contemporani de Ctesibi, probablement del segle II aC.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Filó de Bizanci · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Flavi Josep · Veure més »

Freixe

''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Freixe · Veure més »

Governació de Babil

La governació o muhàfadha de Babil o Babilònia —— és una província o governació de l'Iraq.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Governació de Babil · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Heròdot · Veure més »

Hilla

Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Hilla · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Històries (Heròdot) · Veure més »

Imperi Neobabilònic

Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Imperi Neobabilònic · Veure més »

Inundació

Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Inundació · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Iraq · Veure més »

Juniperus

Juniperus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies, que compren ginebres, càdecs i savines.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Juniperus · Veure més »

Maó (construcció)

El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Maó (construcció) · Veure més »

Magraner

El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Magraner · Veure més »

Marduk

Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Marduk · Veure més »

Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen

Maerten van Heemskerck o Marten Jacobsz Heemskerk van Veen (1 de juny de 1498 a Heemskerk– 1 d'octubre de 1574 a Haarlem) va ser un pintor neerlandès, gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Medes · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Mesopotàmia · Veure més »

Mirra

La mirra (Commiphora myrrha) és una planta amb flor de la família Burseraceae. Se n'extreu el material del mateix nom, que és una goma resinosa aromàtica de color gris groguenc i gust amargant.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Mirra · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Mossul · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Museu Britànic · Veure més »

Nabucodonosor II

Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Nabucodonosor II · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Nínive · Veure més »

Nou (fruit del noguer)

Nous Califòrnia nou negra en creixement La nou o l'anou o la noga és la fruita de closca de qualsevol arbre del gènere Juglans (família de les juglandàcies), nom científic de la noguera, el noguer, anouer, anouera, nouer, nouera, anover, anovera, anuer, escaré, noer, nogé, novera, nuguera, nuguero o nuquera.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Nou (fruit del noguer) · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Olivera · Veure més »

Onesícrit

Onesícrit (Onesicritus) fou un historiador grec que va acompanyar a Alexandre el Gran en la seva campanya a Àsia i va escriure una història sobre aquests fets, la qual esdevingué una referència important d'autors posteriors tot i que conté elements fabulosos com la visita del rei a les amazones.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Onesícrit · Veure més »

Palissandre

Palissandre de Rio. El nom de palissandre inclou diferents espècies de fusta, del gènere Dalbergia (família Fabaceae), que creixen als tròpics, especialment al Brasil, l'Índia, Amèrica o Madagascar, entre les quals l'espècie més buscada és Dalbergia nigra anomenada a França "Palissandre de Rio" i al Brasil Jacaranda da Bahia (no relacionat amb el gènere Jacaranda).

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Palissandre · Veure més »

Palmera de dàtils

La palmera de dàtils (Phoenix dactylifera) és una planta del gènere Phoenix, de la família de les arecàcies o palmeres.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Palmera de dàtils · Veure més »

Paret verda

Jardí Tarradellas, a Barcelona Paret verda al segon arrondissement de París Paret verda interior Una paret verda exterior Paret verda, mur vegetalitzat o jardí vertical, és un tipus de jardineria urbana.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Paret verda · Veure més »

Pèrgola

buguenvíl·lies, encara joves), amb el temps cobriran l'estructura i augmentaran la superfície d'ombra. El paviment porós sota l'estructura, tradicional en climes càlids, permet l'acumulació i posterior evaporació d'aigua refrescant el passeig. Pèrgola realitzada en obra: amb pals de maó àrab i bigues de formigó. Una estructura de cablejat d'acer dona suport a la vegetació entre biga i biga. Una pèrgola és un element arquitectònic i estructural, conformat per un corredor flanquejat per columnes verticals (denominades pilars) que suporten bigues longitudinals que uneixen les columnes de cada costat, i altres transversals recolzades en les anteriors a una alçada igual o superior unint ambdós costats i que conformen un enreixat obert, on usualment es desenvolupen plantes enfiladisses.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Pèrgola · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Pedra calcària · Veure més »

Perera

Perera cultivar Conference en plena florida La perera o perer (Pyrus communis) és una espècie del gènere Pyrus, de la família de les Rosaceae. A vegades creix de manera assilvestrada (Pyrus sylvestris) rebent el nom de perelló o pomera borda.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Perera · Veure més »

Peu (unitat mètrica)

El peu és la unitat de mesura del vers grec o llatí, format per un nombre reduït de síl·labes llargues i breus (de dues a quatre).

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Peu (unitat mètrica) · Veure més »

Pistacia atlantica

a Israel-Palestina Pistacia atlantica és una espècie de pistatxer.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Pistacia atlantica · Veure més »

Plethron

Plethron (en grec antic πλέθρον, en Homer πέλεθρον) era una antiga mesura de superfície grega.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Plethron · Veure més »

Prunera

La prunera (Prunus domestica) és un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Prunera · Veure més »

Public Broadcasting Service

Public Broadcasting Service (PBS) és una cadena estatunidenca de televisió pública creada el 1969 assumint moltes de les funcions de la seva predecessora la National Educational Television (NET).

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Public Broadcasting Service · Veure més »

Quercus

Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les fagàcies.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Quercus · Veure més »

Quint Curci Ruf

Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Quint Curci Ruf · Veure més »

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Regadiu · Veure més »

Salze

El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Salze · Veure més »

Semíramis

Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Semíramis · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Sennàquerib · Veure més »

Set Meravelles

* Set meravelles del món antic.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Set Meravelles · Veure més »

Sirians

Els sirians i les sirianes (en àrab: سوريون) són el principal grup ètnic de Síria, que comparteix trets ancestrals semítics de Llevant amb d'altres ètnies.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Sirians · Veure més »

Terebint

Revers de les fulles d'un exemplar recollit a la Comarca de La Noguera El terebint, llampuga, llampuga pudent (pudent en rossellonès), arbre de trementina o del pi, garrofer bord, noguerola o noguereta (Pistacia terebinthus) és un arbust de fulla caduca del gènere Pistacia, nativa del Mediterrani.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Terebint · Veure més »

Terrassa fluvial

Terrassa formada sobre el riu Manu al Perú. Una terrassa fluvial en geologia és una terrassa plana de grava, llim i sorra formada per l'erosió al llarg de la vall d'un riu i que es troba molt per sobre del nivell actual.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Terrassa fluvial · Veure més »

Terrat verd

Un terrat verd, teulada verda o coberta enjardinada és el terrat d'un edifici que està parcialment o total cobert de vegetació, ja sigui en terra o en un medi de cultiu apropiat.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Terrat verd · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Tigris · Veure més »

Tona (unitat)

Una tona és una unitat de mesura de la massa que equival a 1.000 kg.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Tona (unitat) · Veure més »

Torre de Babel

Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Torre de Babel · Veure més »

Universitat d'Oxford

La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és la universitat més antiga del món anglosaxó.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Universitat d'Oxford · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Vinya · Veure més »

Vitis vinifera

Vitis vinifera és una planta de la família Vitaceae originària de la zona del Caucas i l'Orient Pròxim i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Vitis vinifera · Veure més »

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Nou!!: Jardins penjants de Babilònia і Xiprer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jardins de Babilònia, Jardins penjants.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »