Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Anarcocol·lectivisme, Anarquisme, Associació Internacional de Treballadors, Congrés de la Haia de 1872, Federació del Jura, Ferdinand Buisson, La Haia, Londres, Mikhaïl Bakunin, París, Piotr Kropotkin, Primera Internacional, Saint-Imier, 16 de febrer, 1844, 1872, 1916, 20 de novembre.
Anarcocol·lectivisme
Lanarcocol·lectivisme o anarquisme col·lectivista és una de les escoles clàssiques de l'anarquisme.
Nou!!: James Guillaume і Anarcocol·lectivisme · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: James Guillaume і Anarquisme · Veure més »
Associació Internacional de Treballadors
LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).
Nou!!: James Guillaume і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »
Congrés de la Haia de 1872
El Congrés de la Haia de 1872, o V Congrés de l'AIT, es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872.
Nou!!: James Guillaume і Congrés de la Haia de 1872 · Veure més »
Federació del Jura
La Federació del Jura fou la secció anarquista més important de la Primera Internacional basada principalment en el rellotgers de la serralada del Jura, a Suïssa.
Nou!!: James Guillaume і Federació del Jura · Veure més »
Ferdinand Buisson
Ferdinand Buisson (París, França 1841 - Thieuloy-Saint-Antoine 1932) fou un acadèmic, pedagog i polític francès.
Nou!!: James Guillaume і Ferdinand Buisson · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: James Guillaume і La Haia · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: James Guillaume і Londres · Veure més »
Mikhaïl Bakunin
va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.
Nou!!: James Guillaume і Mikhaïl Bakunin · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: James Guillaume і París · Veure més »
Piotr Kropotkin
El príncep va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.
Nou!!: James Guillaume і Piotr Kropotkin · Veure més »
Primera Internacional
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.
Nou!!: James Guillaume і Primera Internacional · Veure més »
Saint-Imier
Saint-Imier és un municipi del cantó de Berna (Suïssa), situat al districte de Courtelary.
Nou!!: James Guillaume і Saint-Imier · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: James Guillaume і 16 de febrer · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: James Guillaume і 1844 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: James Guillaume і 1872 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: James Guillaume і 1916 · Veure més »
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
