Taula de continguts
62 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Acadèmia Prussiana de les Ciències, Afinitat química, Alemanya, Auguste Comte, Berlín, Carboni asimètric, Charles Adolphe Würtz, Chemical Society, Cinètica química, Cràter d'impacte, Energia de Gibbs, Equació d'Arrhenius, Equació de Van 't Hoff, Equilibri químic, Estereoquímica, Friedrich August Kekulé, Institut d'Estudis Catalans, Isomeria cis-trans, Johannes Diderik van der Waals, Joseph Achille Le Bel, Legió d'Honor, Llei d'Avogadro, Llei de Boyle, Llei de Charles i Gay-Lussac, Lluna, Lord Byron, Louis Pasteur, Molecularitat, Osmosi (directa), Països Baixos, Petrologia, Pieter Zeeman, Premi Nobel de Química, Pressió osmòtica, Principi de Le Châtelier, Propietat col·ligativa, Químic, Química, Química física, Quiralitat (química), Regla de les fases de Gibbs, Rotterdam, Royal Society, Societat Química Americana, Stassfurt, Termoquímica, Universitat d'Amsterdam, Universitat d'Utrecht, Universitat de Leiden, ... Ampliar l'índex (12 més) »
- Alumnes de la Universitat Tècnica de Delft
- Alumnes de la Universitat d'Utrecht
- Professors de la Universitat d'Amsterdam
- Professors de la Universitat d'Utrecht
- Químics orgànics
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Acadèmia Francesa de les Ciències
Acadèmia Prussiana de les Ciències
L'Acadèmia Prussiana de les Ciències (Preußische Akademie der Wissenschaften) va ser una acadèmia fundada a Berlín l'11 de juliol del 1700, quatre anys després de la fundació de l'Akademie der Künste o "Acadèmia de les Arts".
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Acadèmia Prussiana de les Ciències
Afinitat química
L'afinitat química en la química física és la propietat electrònica per la qual espècies químiques dissimilars són capaces de formar compostos químics.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Afinitat química
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Alemanya
Auguste Comte
Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme i un dels iniciadors de la sociologia.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Auguste Comte
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Berlín
Carboni asimètric
enantiòmers de bromclorfluorometà Un carboni asimètric o carboni quiral és un àtom de carboni que està enllaçat amb quatre substituents o elements diferents.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Carboni asimètric
Charles Adolphe Würtz
Charles Adolphe Würtz, nascut a Estrasburg, Alsàcia, el 26 de novembre de 1817 i va morir a París el 12 de maig de 1884 va ser un químic orgànic francès.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Charles Adolphe Würtz
Chemical Society
La Chemical Society, anomenada inicialment Chemical Society of London, fou una societat científica britànica fundada el 1841 amb l'objectiu d'organitzar trobades sobre temes de química i difondre els nous avanços en aquest camp.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Chemical Society
Cinètica química
300px La cinètica química, també coneguda com a velocitat de reacció, és l'estudi de la velocitat de les reaccions químiques i dels factors dels quals depèn.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Cinètica química
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Cràter d'impacte
Energia de Gibbs
L'energia de Gibbs, també anomenada energia lliure de Gibbs i funció de Gibbs, és una funció d'estat, simbolitzada per G, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química i que està definida per la combinació de funcions d'estat: G \equiv U + P \cdot V - T \cdot S.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Energia de Gibbs
Equació d'Arrhenius
L' equació d'Arrhenius és una expressió matemàtica que s'utilitza per a comprovar la dependència de la constant de velocitat (o cinètica) d'una reacció amb la temperatura a la que es porta a terme aquesta reacció, d'acord amb l'expressió: on: Per ser usada com a model de regressió lineal entre les variables K i T^, aquesta equació pot ser reescrita com.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Equació d'Arrhenius
Equació de Van 't Hoff
L'equació de Van 't Hoff de termodinàmica química relaciona la variació de la constant d'equilibri (K) amb la variació de la temperatura absoluta (T) donada per la diferència d'entalpia (\Delta H).
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Equació de Van 't Hoff
Equilibri químic
En una reacció química, lequilibri químic és l'estat en què tant els reactius com els productes estan presents en concentracions que no tenen més tendència a canviar amb el temps, de manera que no hi ha cap canvi observable en les propietats del sistema.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Equilibri químic
Estereoquímica
Un centre quiral és un àtom de carboni amb quatre substituents diferents. L'estereoquímica és la part de la química que pren com a base l'estudi de la disposició espacial dels àtoms que componen les molècules i el com afecta això a les propietats i reactivitat d'aquestes molècules.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Estereoquímica
Friedrich August Kekulé
Friedrich August Kekulé (Darmstadt, 1829 – Bonn, 1896) fou un químic orgànic alemany considerat el creador de la teoria estructural i un dels grans fundadors de la química orgànica moderna.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Friedrich August Kekulé
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Institut d'Estudis Catalans
Isomeria cis-trans
L'isomerisme cis/trans o E/Z és una forma d'estereoisomerisme que descriu l'orientació dels grups funcionals dins una molècula.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Isomeria cis-trans
Johannes Diderik van der Waals
Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Johannes Diderik van der Waals
Joseph Achille Le Bel
Joseph Achille Le Bel (Pechelbronn, Alsàcia, 21 de gener de 1847 - París, 6 d'agost de 1930) va ser un químic orgànic francès, considerat un dels precursors de la moderna estereoquímica juntament amb Jacobus Henricus van 't Hoff.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Joseph Achille Le Bel
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Legió d'Honor
Llei d'Avogadro
Amedeo Avogadro La llei d'Avogadro, també coneguda com a llei d'Avogadro-Ampère, diu que si la temperatura i la pressió d'un gas són constants, el volum del gas és proporcional al nombre de molècules d'aquests.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Llei d'Avogadro
Llei de Boyle
consulta.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Llei de Boyle
Llei de Charles i Gay-Lussac
Llei de Charles i Gay-Lussac La llei de Charles i Gay-Lussac (també anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) és una de les lleis dels gasos.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Llei de Charles i Gay-Lussac
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Lluna
Lord Byron
George Gordon Byron FRS (Londres, 22 de gener de 1788 – Mesolongi, 19 d'abril de 1824), sisè baró de Byron, més conegut com a lord Byron; fou un polític i poeta anglès, considerat un dels escriptors més versàtils i importants del romanticisme.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Lord Byron
Louis Pasteur
Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Louis Pasteur
Molecularitat
Molecularitat és el nombre de molècules que intervenen en una reacció química elemental, això és la que té lloc en una sola etapa.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Molecularitat
Osmosi (directa)
Pressió osmòtica Quan una dissolució es posa en contacte amb el dissolvent a través d'una membrana semipermeable, membrana que només deixa passar les molècules de dissolvent però no pas les dels soluts, les molècules de dissolvent es difonen cap a la dissolució, aquest fenomen s'anomena osmosi.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Osmosi (directa)
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Països Baixos
Petrologia
Un gra de sorra volcànic sota el microscopi i llum polaritzada. La petrologia (terme que deriva del grec πέτρα, petra, "roca" i λόγος, logos, "estudi") és la branca de la geologia que estudia l'origen composició, distribució i estructura de les roques.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Petrologia
Pieter Zeeman
Pieter Zeeman (Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1943) fou un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Pieter Zeeman
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Premi Nobel de Química
Pressió osmòtica
Pressió osmòtica. En blau cel es representen les molècules de dissolvent i en vermell les de solut. La dissolució més concentrada és la hipertònica i la dissolució diluïda (o el dissolvent sol) la hipotònica. La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Pressió osmòtica
Principi de Le Châtelier
En química el principi de Le Châtelier, també anomenat principi de Le Châtelier-Braun, permet predir de forma qualitativa l'efecte d'un canvi en les condicions d'un equilibri químic.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Principi de Le Châtelier
Propietat col·ligativa
En química, s'anomenen propietats col·ligatives les propietats d'una solució que depenen només de la concentració molal (és a dir, de la quantitat de partícules de solut per kilogram de dissolvent) i no de la naturalesa o el tipus de solut.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Propietat col·ligativa
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Químic
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Química
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Química física
Quiralitat (química)
Dos enantiòmers d'un aminoàcid genèric La quiralitat és una propietat que tenen algunes molècules de no ser superposables a la seva imatge especular.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Quiralitat (química)
Regla de les fases de Gibbs
En química i termodinàmica, la regla de les fases de Gibbs descriu el nombre de graus de llibertat (F) en un sistema tancat en equilibri, en termes del nombre de fases separades (P) i el nombre de components químics (C) del sistema.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Regla de les fases de Gibbs
Rotterdam
Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Rotterdam
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Royal Society
Societat Química Americana
Logo La Societat Química Americana (anglès: American Chemical Society; ACS) és una societat científica amb seu als Estats Units que dona suport a la investigació científica en el camp de la química.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Societat Química Americana
Stassfurt
Staßfurt (Stassfurt) és una població d'Alemanya dins el districte de Salzland, a Saxònia-Anhalt.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Stassfurt
Termoquímica
La termoquímica és una branca de la química que estudia l'energia tèrmica que associada a reaccions químiques i/o transformacions físiques.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Termoquímica
Universitat d'Amsterdam
La Universitat d'Amsterdam (en neerlandès: Universiteit van Amsterdam, UvA) és una institució d'educació superior pública localitzada al cor de la ciutat d'Amsterdam, Països Baixos.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Universitat d'Amsterdam
Universitat d'Utrecht
Academiegebouw La Universitat d'Utrecht és una universitat neerlandesa situada a Utrecht, en el centre del país.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Universitat d'Utrecht
Universitat de Leiden
La Universitat de Leiden (en neerlandès, Universiteit Leiden) és a la ciutat de Leiden i té el títol d'universitat més antiga de les Províncies Unides.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Universitat de Leiden
Universitat de Manchester
La Universitat de Manchester és una gran universitat de la ciutat de Manchester, Anglaterra.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Universitat de Manchester
Universitat Harvard
La Universitat Harvard (en anglès: Harvard University) és una universitat privada situada a Cambridge, Massachusetts, als Estats Units d'Amèrica, prop de la ciutat de Boston.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Universitat Harvard
Universitat Humboldt de Berlín
La Universitat Humboldt de Berlín (en alemany: Humboldt-Universität zu Berlin) és el centre universitari més antic de Berlín, fundat l'any 1810.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Universitat Humboldt de Berlín
Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
Universitat Yale
La Universitat Yale és una institució d'educació superior privada situada a New Haven, Connecticut.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Universitat Yale
Van't Hoff (cràter)
Imatge obliqua de la missió Lunar Orbiter 5 Entorn de Van't Hoff Van't Hoff és un cràter d'impacte localitzat al nord-est de la plana emmurallada del cràter Birkhoff, pertanyent a la cara oculta de la Lluna.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Van't Hoff (cràter)
Wilhelm Ostwald
Friedrich Wilhelm Ostwald —Vilhelms Ostvalds— (Riga, Imperi Rus, 2 de setembre de 1853 - Grossbothen, Alemanya, 3 d'abril de 1932) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1909.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і Wilhelm Ostwald
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і 1 de març
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і 1852
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і 1901
1911
;Països Catalans.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і 1911
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Jacobus Henricus van 't Hoff і 30 d'agost
Vegeu també
Alumnes de la Universitat Tècnica de Delft
- Abdul Qadeer Khan
- Ana Falú
- Carin ter Beek
- Cornelis Lely
- Cornelis Van Niel
- Diederik Korteweg
- Diederik Samsom
- Felix Andries Vening Meinesz
- Francine Houben
- Han van Meegeren
- Henk Badings
- Herman Zanstra
- Jacobus Henricus van 't Hoff
- Jan Arnoldus Schouten
- Jan Toorop
- Jo van den Broek
- Joan Frisó dels Països Baixos
- Kees Boeke
- Marcel Pourbaix
- Martinus Beijerinck
- Maurits Cornelis Escher
- Pablo Jarillo-Herrero
- Pieter Hendrik Schoute
- Simon van der Meer
- Walter Lewin
- Wiebe Bijker
- Wim Cohen
Alumnes de la Universitat d'Utrecht
- Andy Hoepelman
- Balthasar van der Pol
- Bernard Wagenaar
- Bernardo Arévalo de León
- Charles De Geer
- Christiaan Maurits van den Heever
- Christine Johanna Buisman
- Dirk Jan de Geer
- Douglas Rushkoff
- Elisabeth Bik
- Ellen Hamaker
- Frank Gerard Rozendaal
- Frans Andriessen
- Frans de Waal
- Gerardus 't Hooft
- Herman Snellen
- Irene dels Països Baixos
- Jacobus Henricus van 't Hoff
- Jacobus Kapteyn
- Jan Cornelis Terlouw
- Jan de Quay
- Kees de Jager
- Lili Bleeker
- Maaike Meijer
- Marion Bloem
- Martinus J.G. Veltman
- Maximilian von Gagern
- Mieke Bal
- Nicolaas Bloembergen
- Olof Rudbeck el Jove
- Peter van de Kamp
- Pieter Boddaert
- Regnier de Graaf
- Tjalling Koopmans
- Virginia Dignum
- Wilhelm Röntgen
- Willem Einthoven
Professors de la Universitat d'Amsterdam
- André Gunder Frank
- Anton Pannekoek
- Arend Heyting
- Bartel van der Waerden
- Caspar Barlaeus
- Christine Mohrmann
- Cornelis Bakker
- David van Dantzig
- Dennis Deletant
- Dick Swaab
- Diederik Korteweg
- Geert Lovink
- Gerardus Joannes Vossius
- Germán Gullón
- Gerrit Mannoury
- Gustav de Vries
- Hans Freudenthal
- Haskell Curry
- Hugo de Vries
- Jacobus Henricus van 't Hoff
- Jan Cornelis Terlouw
- Johannes Diderik van der Waals
- Johannes van der Corput
- Loet Leydesdorff
- Luitzen Egbertus Jan Brouwer
- Martin Hugo Löb
- Max Carl Wilhelm Weber
- Mieke Bal
- Nicolaas Kuiper
- Nicolaas Laurens Burman
- Nicolaas Wilhelmus Posthumus
- Nicolaas de Bruijn
- Petrus Camper
- Pieter Zeeman
- Simon Cornelis Dik
- Teun A. van Dijk
- Theo van Boven
- Tobias Michael Carel Asser
- Wim Duisenberg
- Witold Hurewicz
Professors de la Universitat d'Utrecht
- Albert Smijers
- Andy Hoepelman
- Aristid Lindenmayer
- Christiaan Eijkman
- Dirk Struik
- Ellen Hamaker
- Esther Jansma
- Frans Andriessen
- Frits Went
- Gerardus 't Hooft
- Gerhardus Johannes Mulder
- Hans Freudenthal
- Hendrik Brugmans
- Herman Snellen
- Ingrid Robeyns
- Jacobus Henricus van 't Hoff
- Jan Cornelis Terlouw
- Jan de Quay
- Jean Abraham Chrétien Oudemans
- Johan Antony Barrau
- Johann Georg Graevius
- Julius Wolff
- Kees de Jager
- Lavoslav Ružička
- Maaike Meijer
- Mario Alinei
- Martinus J.G. Veltman
- Mieke Bal
- Paul Jozef Crutzen
- Peter Debye
- Pieter Boddaert
- Pieter van Musschenbroek
- Rosi Braidotti
- Sara van de Geer
- Stefan Warschawski
- Tonny Springer
- Wim Cohen
Químics orgànics
- Akira Suzuki
- Aleksandr Nesmeiànov
- Ben Feringa
- Ei-ichi Negishi
- François Auguste Victor Grignard
- François Stanislas Cloez
- Gerhardus Johannes Mulder
- Giuliana Cavaglieri Tesoro
- Irma Goldberg
- Jacobus Henricus van 't Hoff
- John Cornforth
- K. C. Nicolaou
- Lavoslav Ružička
- Manuel Ballester Boix
- Nikolai Zelinski
- Nikolai Zinin
- Osamu Shimomura
- Paul Karrer
- Vladímir Markóvnikov
- Vladimir Prelog
- William Christopher Zeise
També conegut com Hoff, Jacobus Henricus van't Hoff, Jacobus Van't Hoff, Jacobus van 't Hoff, Van't Hoff.