Accés més ràpid que el navegador!
9 les relacions: Balarama, Brahmana, Krixna, Lakshmana, Mahabharata, Mahavira, Rama, Ramayana, Sànscrit.
Balarama
Balarama (बलराम, Balarāma), també conegut com a Baladeva, Balabhadra o Halayudha, és una divinitat de l'hinduisme, germà gran del déu Krixna.
Nou!!: Itihasa і Balarama · Veure més »
Brahmana
Els Brahmana (en devanagari: ब्राह्मणं, Brāhmaṇa) són una sèrie de texts de la literatura xruti ("revelada") índia que constitueixen comentaris i estudis dels Veda.
Nou!!: Itihasa і Brahmana · Veure més »
Krixna
Ananta Shesha. Baix relleu al temple de Somnathpur, a Karnataka (l'Índia). La mare Iashoda banya al nadó Krisna (il·lustració d'un manuscrit del ''Bhagavat-purana'', Bombai, 1500 aprox., 10,4 × 20,5 cm). Ganesha amb dues esposes; el segon panell mostra a Krishna amb dues dones. Iamuna (il·lustració d'un manuscrit del ''Bhagavat-purana'', Bombai, l'Índia, 1760-1765, 20,5 × 28,6 cm). Krishna i les gopis; sèrie ''ragamala'', c. 1710, pintura sobre paper (19 × 18 cm); actualment en el Museu Britànic. Krishna es troba amb les gopis a la nit (1765); d'un manuscrit del text ''Guita-govinda'', sobre paper (14,9 × 25,1 cm); actualment a Bombai Rayastán). Aryuna. Krixna (en devanagari कृष्ण, kṛṣṇa, "ombra" en sànscrit) és una divinitat important de lhinduisme.
Nou!!: Itihasa і Krixna · Veure més »
Lakshmana
Rama (centre), Sita (dreta) i Hanuman (agenollat) en el temple Hare Krishna donat per George Harrison, en Watford (Anglaterra). Lakshmana (en sànscrit 'que té estigmes de bona sort'), segons el text èpic hindú Ramayana, és el germà menor i company del rei Rāma (fill de Kaushalià) durant les seves aventures i viatges.
Nou!!: Itihasa і Lakshmana · Veure més »
Mahabharata
Krixna i Arjuna a Kurukshetra, pintura de segle XVIII-XIX El Mahabharata (sànscrit महाभारत), tradicionalment atribuït a Vyasa, és una de les dues poesies èpiques en sànscrit de litihasa o poesia èpica índia, l'altre és el Ramayana.
Nou!!: Itihasa і Mahabharata · Veure més »
Mahavira
Mahavira (en sànscrit महावीर, Kannada ಮಹಾವೀರ i en tàmil அருகன்("Arugan") lit. "Gran Heroi", tradicionalment 599 – 527 BCE) és el nom més usat per a referir-se al sobrenom indi Vardhamana (sànscrit: वर्धमान "creixent") que va fundar els preceptes centrals del jainisme.
Nou!!: Itihasa і Mahavira · Veure més »
Rama
* Rama (divinitat), divinitat hindú.
Nou!!: Itihasa і Rama · Veure més »
Ramayana
Escena del ''Ramayana'': Rama parlamentant amb el rei mico El Ramayana és el text sagrat de l'hinduisme i una de les fites de la literatura oriental.
Nou!!: Itihasa і Ramayana · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Itihasa і Sànscrit · Veure més »
