Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Italià

Índex Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

190 les relacions: Abruços, Accademia della Crusca, Accent agut, Accent greu, Accent prosòdic, Afix, Ajaccio, Albània, Alemany, Alessandro Manzoni, Alfabet llatí, Amèrica, Ancona, Apòstrof, Aragonès, Arno, Aromanès, Arrigo Boito, Úmbria, Asturlleonès, Austràlia, Ístria eslovena, Baixa edat mitjana, Baldassare Castiglione, Bard, Bastia, Burgesia, Cantó de Ticino, Carrara, Cas acusatiu, Castellà, Català, Còrsega, Ciutat del Vaticà, Ciutat estat, Classe alta, Comtat d'Ístria, Condicional, Conquesta normanda d'Itàlia Meridional, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Consonant vibrant, ..., Cors, Cort (noblesa), Crimea, Croàcia, Dante Alighieri, Dàlmata, Dialecte, Ducat i Principat de Benevent, Edat mitjana, Elba, Emilià-romanyol, Endevinalla veronesa, Eritrea, Eslovènia, Ethnologue, Etrusc, Europa, Feminitat, Florència, Fonologia del català, França, Francès, Francesco Petrarca, Francoprovençal, Frosinone, Furlà, Gal·loitàlic, Gal·lurès, Gallec, Geminació, Gerundi, Giovanni Boccaccio, Gramàtica, Grisons, Humanisme, I promessi sposi, Imperi Austrohongarès, Indicatiu, Infinitiu, Invasions bàrbares, Irredemptisme italià, Istroromanès, Italians, Itàlia, L'Aquila, La Divina Comèdia, Laci, Ladí, Latina, Líbia, Lígur, Línia Massa-Senigallia, Lingua franca, Llatí, Llatí vulgar, Llengües d'Itàlia, Llengües d'oïl, Llengües de Suïssa, Llengües germàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llista de falsos amics del català amb l'italià, Llombard, Macerata, Marques, Mascle, Massa, Mònaco, Mezzogiorno, Milà, Mode, Montenegro, Napoleó Bonaparte, Napolità, Neutralització (fonètica), Nicolau Maquiavel, Ny, Occità, Ortografia, Orvieto, Palatalització, Panettone, Paraula aguda, Paraula esdrúixola, Paraula plana, Participi, Península Itàlica, Perusa, Piemontès, Pietro Bembo, Placiti cassinesi, Plural, Portuguès, Punt d'articulació, Purisme (lingüística), Quartet (estrofa), Rai - Radiotelevisione Italiana, Regió d'Ístria, Regne de Nàpols, Regne Llombardovènet, Renaixement, República de Malta, Rieti, Roma, Romanès, Romania, Romanx, Sabí, San Marino, Sard, Sasserès, Síl·laba, Sicilià, Siena, Singular, Somàlia, Suïssa, Subjuntiu, Substantiu, Terni, Toscana, Toscà, Umbre, Unió Europea, Unificació italiana, Variació lingüística, Vènet, Viterbo, Vocabulari, Vocal, Vocal anterior, Vocal posterior, Vocal semioberta, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida. Ampliar l'índex (140 més) »

Abruços

Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el centre d'Itàlia.

Nou!!: Italià і Abruços · Veure més »

Accademia della Crusca

Biblioteca Riccardiana. L'Accademia della Crusca és una institució que recull estudis científics d'experts de lingüística i de filologia italiana.

Nou!!: Italià і Accademia della Crusca · Veure més »

Accent agut

L'accent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.

Nou!!: Italià і Accent agut · Veure més »

Accent greu

L'accent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).

Nou!!: Italià і Accent greu · Veure més »

Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

Nou!!: Italià і Accent prosòdic · Veure més »

Afix

Un afix és un morfema derivatiu que s'afegeix a un lexema per formar nous mots en les llengües que ho permeten.

Nou!!: Italià і Afix · Veure més »

Ajaccio

Aiacciu (antigament Adiaci, nom oficial en francès Ajaccio) és la capital del departament francès de Còrsega del Sud, i de la regió de Còrsega.

Nou!!: Italià і Ajaccio · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Italià і Albània · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Italià і Alemany · Veure més »

Alessandro Manzoni

Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.

Nou!!: Italià і Alessandro Manzoni · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Italià і Alfabet llatí · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Italià і Amèrica · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Italià і Ancona · Veure més »

Apòstrof

Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (’). Assenyala l'elisió d'una lletra (com la a de l'article dins l'onada i la e del pronom feble dins porta'l) i les elisions quan es reprodueix el llenguatge parlat ('xò, en comptes de la forma completa això).

Nou!!: Italià і Apòstrof · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Italià і Aragonès · Veure més »

Arno

Localització del riu Arno L'Arno és un riu de la Toscana, a Itàlia.

Nou!!: Italià і Arno · Veure més »

Aromanès

L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.

Nou!!: Italià і Aromanès · Veure més »

Arrigo Boito

Arrigo Boito (Pàdua, 24 de febrer de 1842 - Milà, 10 de juny de 1918) fou un escriptor, poeta, crític i compositor italià, conegut principalment pels seus llibrets d'òpera, considerats entre les màximes obres mestres del gènere.

Nou!!: Italià і Arrigo Boito · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: Italià і Úmbria · Veure més »

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també per diversos glotònims com asturià (asturianu) o lleonès (llionés).

Nou!!: Italià і Asturlleonès · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma el continent més petit del món, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Italià і Austràlia · Veure més »

Ístria eslovena

L'Ístria eslovena en relació a Eslovènia L'Ístria eslovena (Slovenska Istra en eslovè, Istria slovena en italià), també anomenada Obala ("la costa") en eslovè, és una regió del sud-oest d'Eslovènia.

Nou!!: Italià і Ístria eslovena · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: Italià і Baixa edat mitjana · Veure més »

Baldassare Castiglione

Baldassare Castiglione (Màntua, 6 de desembre de 1478 - Toledo, 8 de febrer de 1529) va ser un escriptor italià, famós per la seva obra Il libro del Cortegiano (El cortesà), una guia per al bon govern que reflecteix els ideals polítics i culturals del Renaixement.

Nou!!: Italià і Baldassare Castiglione · Veure més »

Bard

Els bards, en la història antiga d'Europa, eren les persones encarregades de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar la història dels seus pobles en llargs poemes.

Nou!!: Italià і Bard · Veure més »

Bastia

Bastia (pronunciat, Bastìa en cors) és una ciutat corsa, capital del departament francès de l'Alta Còrsega.

Nou!!: Italià і Bastia · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Italià і Burgesia · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Italià і Cantó de Ticino · Veure més »

Carrara

Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.

Nou!!: Italià і Carrara · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Italià і Cas acusatiu · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Italià і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Italià і Català · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Italià і Còrsega · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Italià і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania.

Nou!!: Italià і Ciutat estat · Veure més »

Classe alta

Segons Karl Marx, la classe alta representaria la classe dominant, aquella que té la propietat del capital i dels mitjans de producció, per tant, dominen la producció material, alhora que també dominen la producció de les idees i pensaments del moment.

Nou!!: Italià і Classe alta · Veure més »

Comtat d'Ístria

Županija Istarska (comtat o districte d'Ístria) fou una divisió administrativa de Croàcia formada el 30 de desembre de 1992.

Nou!!: Italià і Comtat d'Ístria · Veure més »

Condicional

En lingüística, el condicional és un mode del verb en el qual les frases fan referència a situacions, fets o accions hipotètiques o possibles, i que depèn d'accions o circumstàncies passades.

Nou!!: Italià і Condicional · Veure més »

Conquesta normanda d'Itàlia Meridional

La conquesta normanda d'Itàlia meridional va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del segle XI.

Nou!!: Italià і Conquesta normanda d'Itàlia Meridional · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Italià і Consonant africada · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar (o simplement alveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Italià і Consonant alveolar · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Italià і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Italià і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Italià і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant lateral

Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.

Nou!!: Italià і Consonant lateral · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o una vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Italià і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Italià і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Nou!!: Italià і Consonant palatal · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Italià і Consonant velar · Veure més »

Consonant vibrant

Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.

Nou!!: Italià і Consonant vibrant · Veure més »

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Nou!!: Italià і Cors · Veure més »

Cort (noblesa)

La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Nou!!: Italià і Cort (noblesa) · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Italià і Crimea · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Italià і Croàcia · Veure més »

Dante Alighieri

Estàtua de Dante Alighieri a l'exterior de la Galeria degli Uffizzi, a Florència Casa de Dant a Florència Dante Alighieri (el nom Dante podria ser una contracció de Durante), conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, maig/juny del 1265 - 13/14 de setembre del 1321), és un dels autors més reconeguts de la literatura universal.

Nou!!: Italià і Dante Alighieri · Veure més »

Dàlmata

El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).

Nou!!: Italià і Dàlmata · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Italià і Dialecte · Veure més »

Ducat i Principat de Benevent

El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.

Nou!!: Italià і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Italià і Edat mitjana · Veure més »

Elba

* Illa d'Elba, illa de la mar Tirrena a la província de Liorna (Itàlia).

Nou!!: Italià і Elba · Veure més »

Emilià-romanyol

L'emilià-romanyol, emilianoromanyès, emilianoromà o simplement emilià, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent Piacenza, Ravenna, a l'Emília-Romanya, Padània, sud de Llombardia, nord de Toscana i a la província de Pesaro.

Nou!!: Italià і Emilià-romanyol · Veure més »

Endevinalla veronesa

Lendevinalla veronesa (indovinello veronese en italià) és un breu text escrit als marges d'un pergamí, datat cap a finals del segle VIII o principis del segle IX i que constitueix, juntament amb els Juraments d'Estrasburg i la Seqüència de Santa Eulàlia, el primer text conegut en una llengua romànica.

Nou!!: Italià і Endevinalla veronesa · Veure més »

Eritrea

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Italià і Eritrea · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Italià і Eslovènia · Veure més »

Ethnologue

The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.

Nou!!: Italià і Ethnologue · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Italià і Etrusc · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Italià і Europa · Veure més »

Feminitat

Venus de la bellesa La feminitat o les diferents feminitats són les diferents construccions polítiques, socials i culturals estereotipades duals que engloben característiques morfològiques, estètiques, psicològiques, d'actitud, rol social, rol de gènere, sexual i de comportament, entre d'altres, associades específicament a les dones o al gènere femení i contraposades a unes altres, masculinitats, considerades pròpies de l'home o gènere masculí.

Nou!!: Italià і Feminitat · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Italià і Florència · Veure més »

Fonologia del català

La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.

Nou!!: Italià і Fonologia del català · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Italià і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Italià і Francès · Veure més »

Francesco Petrarca

Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arquà Petrarca, Pàdua, 19 de juliol de 1374) fou un important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV o Trecento.

Nou!!: Italià і Francesco Petrarca · Veure més »

Francoprovençal

Mapa de la distribució de l'arpità, amb topònims en arpità Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Italià і Francoprovençal · Veure més »

Frosinone

Frosinone és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Frosinone, a la regió del Laci, a la Vall Llatina.

Nou!!: Italià і Frosinone · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'Estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: Italià і Furlà · Veure més »

Gal·loitàlic

El gal·loitàlic, també conegut com a padà (en gal·loitàlic padan), és un grup de parles romàniques occidentals que presenten característiques comunes, d'una banda, amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i, de l'altra, amb les italoromàniques (com l'italià).

Nou!!: Italià і Gal·loitàlic · Veure més »

Gal·lurès

En groc, la zona on es parla el dialecte gal·lurès El gal·lurès (en llengua sarda, gadduresu) és, segons la majoria dels lingüistes, un dialecte del cors influenciat per la llengua sarda que es parla a la zona més septentrional de l'illa de Sardenya, al costat de l'estret que separa Sardenya de Còrsega.

Nou!!: Italià і Gal·lurès · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia.

Nou!!: Italià і Gallec · Veure més »

Geminació

La geminació és la duplicació d'un so, en algunes llengües perquè existeixen consonants geminades o llargues (com en italià o japonès o la ela geminada catalana) i en altres perquè el context afecta a determinats sons, com passa en la pronúncia de "poble" en determinats dialectes del català.

Nou!!: Italià і Geminació · Veure més »

Gerundi

El gerundi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adverbi.

Nou!!: Italià і Gerundi · Veure més »

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Nou!!: Italià і Giovanni Boccaccio · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Italià і Gramàtica · Veure més »

Grisons

Grisons (romanx: Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Italià і Grisons · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.

Nou!!: Italià і Humanisme · Veure més »

I promessi sposi

I promessi sposi (Els promesos en català) és una novel·la històrica d'Alessandro Manzoni, considerat la primera novela i més important de la literatura italiana, i l'obra literària més representativa del Risorgimento italià.

Nou!!: Italià і I promessi sposi · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Italià і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Indicatiu

L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor.

Nou!!: Italià і Indicatiu · Veure més »

Infinitiu

L'infinitiu és una de les formes no personals del verb en moltes llengües (juntament amb el gerundi i el participi).

Nou!!: Italià і Infinitiu · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares de l'Imperi romà. En blau, les invasions dels vàndals Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: els vàndals, els huns, els gots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Italià і Invasions bàrbares · Veure més »

Irredemptisme italià

Savoia (França) *Suïssa Italiana (Suïssa) EL Irredemptisme italià (en italià: irredentismo italiano) va ser un moviment d'opinió actiu a Itàlia a la fi del segle XIX que va sorgir a propòsit de la unificació d'Itàlia.

Nou!!: Italià і Irredemptisme italià · Veure més »

Istroromanès

L'istroromanès (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.

Nou!!: Italià і Istroromanès · Veure més »

Italians

Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.

Nou!!: Italià і Italians · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Italià і Itàlia · Veure més »

L'Aquila

L'Aquila és un municipi italià, capital de la regió dels Abruços i de la província de L'Aquila.

Nou!!: Italià і L'Aquila · Veure més »

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després la Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Nou!!: Italià і La Divina Comèdia · Veure més »

Laci

El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: Italià і Laci · Veure més »

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Nou!!: Italià і Ladí · Veure més »

Latina

* Latina (municipi italià), a la regió del Laci i capital de la província de Latina.

Nou!!: Italià і Latina · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Italià і Líbia · Veure més »

Lígur

El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.

Nou!!: Italià і Lígur · Veure més »

Línia Massa-Senigallia

Històricament, la '''línia La Spezia-Rimini''' han marcat una sèrie d'isoglosses que distingien els parlars norditalians dels de la Toscana, bressol de l'estàndard italià. Romània oriental i occidental En la lingüística de les llengües romàniques, la línia Massa-Senigallia (altrament coneguda com a línia La Spezia-Rimini) és una línia imaginària que fa referència a un nombre important d'isoglosses de les quals n'origina la distinció entre les llengües romàniques occidentals i les orientals.

Nou!!: Italià і Línia Massa-Senigallia · Veure més »

Lingua franca

La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjans del XIX.

Nou!!: Italià і Lingua franca · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Italià і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar és la varietat del llatí parlada per la gent, anomenat així en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari.

Nou!!: Italià і Llatí vulgar · Veure més »

Llengües d'Itàlia

Mapa de les llengües d'Itàlia Les llengües d'Itàlia són els idiomes que es parlen a Itàlia i que a banda de l'italià són o han estat les llengües maternes de certs estrats socials.

Nou!!: Italià і Llengües d'Itàlia · Veure més »

Llengües d'oïl

Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.

Nou!!: Italià і Llengües d'oïl · Veure més »

Llengües de Suïssa

Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. Inscripció en alemany suís en un fanalet durant el carnaval de Bâle: ''Friehner isch alles besser gsi!'' (alemany: ''Früher war alles besser!''; francès: ''Tout était mieux auparavant!''; català: ''Tot era millor abans!''). La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.

Nou!!: Italià і Llengües de Suïssa · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Italià і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Nou!!: Italià і Llengües retoromàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Italià і Llengües romàniques · Veure més »

Llista de falsos amics del català amb l'italià

Aquesta és una llista d'alguns dels falsos amics més habituals entre l'italià i el català.

Nou!!: Italià і Llista de falsos amics del català amb l'italià · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com lumˈbaɾt i en brescià com lomˈbaɾt) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes).

Nou!!: Italià і Llombard · Veure més »

Macerata

Macerata és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província de Macerata.

Nou!!: Italià і Macerata · Veure més »

Marques

Les Marques són una regió del centre d'Itàlia.

Nou!!: Italià і Marques · Veure més »

Mascle

Símbol del déu Mart (estilització de l'escut i l'espasa) i del ferro, en alquímia, que també representa el sexe masculí. En biologia, mascle (♂) es refereix al sexe d'un organisme, o a la part d'un organisme, que produeix gàmetes, petits i mòbils anomenats espermatozoides.

Nou!!: Italià і Mascle · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Italià і Massa · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Italià і Mònaco · Veure més »

Mezzogiorno

Mezzogiorno El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Italià і Mezzogiorno · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Italià і Milà · Veure més »

Mode

El mode és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.

Nou!!: Italià і Mode · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa "mont negre") és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Italià і Montenegro · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Italià і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napolità

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.

Nou!!: Italià і Napolità · Veure més »

Neutralització (fonètica)

La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).

Nou!!: Italià і Neutralització (fonètica) · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Italià і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Ny

Ny és un dígraf emprat en el català, hongarès, indonesi, suahili, luganda i en algunes formes normatives de l'aragonès.

Nou!!: Italià і Ny · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Italià і Occità · Veure més »

Ortografia

El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Italià і Ortografia · Veure més »

Orvieto

Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.

Nou!!: Italià і Orvieto · Veure més »

Palatalització

La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).

Nou!!: Italià і Palatalització · Veure més »

Panettone

Un típic panettone El panettone és una mena de pa dolç, amb una molla molt tendra que porta fruita confitada i panses, originalment típic de la zona de Milà (Itàlia), que tradicionalment es prepara i es menja per Nadal o Any Nou.

Nou!!: Italià і Panettone · Veure més »

Paraula aguda

Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).

Nou!!: Italià і Paraula aguda · Veure més »

Paraula esdrúixola

Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior.

Nou!!: Italià і Paraula esdrúixola · Veure més »

Paraula plana

Una paraula plana o mot pla (o paroxíton) té la tonicitat en la penúltima síl·laba.

Nou!!: Italià і Paraula plana · Veure més »

Participi

El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.

Nou!!: Italià і Participi · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Italià і Península Itàlica · Veure més »

Perusa

Perusa, Perugia en italià, és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb uns 180.000 habitants.

Nou!!: Italià і Perusa · Veure més »

Piemontès

Piedmontese linguistic map El piemontès (piemontèis en piemontès, piemontese en italià) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Nou!!: Italià і Piemontès · Veure més »

Pietro Bembo

Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.

Nou!!: Italià і Pietro Bembo · Veure més »

Placiti cassinesi

italoromanç. Els quatre Placiti cassinesi, són quatre declaracions jurades, registrades entre el 960 i 963, sobre la pertinença de determinades terres als monestirs benedictins de Càpua, Sessa Aurunca i Teano; són els primers documents italoromanç escrits en un llenguatge que pretén ser oficial i acadèmica.

Nou!!: Italià і Placiti cassinesi · Veure més »

Plural

El plural és un nombre gramatical que designa a diversos individus (de quantitat indeterminada).

Nou!!: Italià і Plural · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: Italià і Portuguès · Veure més »

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Nou!!: Italià і Punt d'articulació · Veure més »

Purisme (lingüística)

Un purisme en lingüística és una paraula, considerada com pròpia a la llengua, proposada com a alternativa per una paraula considerada estrangera, que sigui un manlleu lingüístic o un barbarisme per tal de mantenir la puresa de la llengua.

Nou!!: Italià і Purisme (lingüística) · Veure més »

Quartet (estrofa)

El quartet és una estrofa de quatre versos d'art major (9 o més sil·labes per vers) amb rima consonant, on rimen el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer: (ABBA) o bé rimen tots quatre (AAAA), el primer amb el tercer (ABAB), o el primer i segon amb el tercer i el quart (AABB).

Nou!!: Italià і Quartet (estrofa) · Veure més »

Rai - Radiotelevisione Italiana

La Radiotelevisione Italiana (antigament coneguda com a Radio Audizioni Italia) o Rai és l'empresa de televisió i ràdio pública i estatal d'Itàlia.

Nou!!: Italià і Rai - Radiotelevisione Italiana · Veure més »

Regió d'Ístria

Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).

Nou!!: Italià і Regió d'Ístria · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Italià і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: Italià і Regne Llombardovènet · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Italià і Renaixement · Veure més »

República de Malta

La República de Malta és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Italià і República de Malta · Veure més »

Rieti

Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.

Nou!!: Italià і Rieti · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Italià і Roma · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Italià і Romanès · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Italià і Romania · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Italià і Romanx · Veure més »

Sabí

* Antropologia: Sabí, individu del poble dels sabins que habitaven la península Itàlica a l'antiguitat i que van ser absorbits per Roma.

Nou!!: Italià і Sabí · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Italià і San Marino · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí.

Nou!!: Italià і Sard · Veure més »

Sasserès

Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès (en sasserès sassaresu o turritanu, en sard thatharesu o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.

Nou!!: Italià і Sasserès · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Italià і Síl·laba · Veure més »

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de Pulla (Itàlia).

Nou!!: Italià і Sicilià · Veure més »

Siena

Siena és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Italià і Siena · Veure més »

Singular

El singular és un nombre gramatical que denota un sol individu.

Nou!!: Italià і Singular · Veure més »

Somàlia

Somàlia (en somali Soomaaliya; en àrab الصومال, aṣ-Ṣūmāl), oficialment República Somali, abans coneguda com a República Somali Democràtica, és un estat de l'est d'Àfrica amb costa al golf d'Aden i a l'oceà Índic.

Nou!!: Italià і Somàlia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Italià і Suïssa · Veure més »

Subjuntiu

El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).

Nou!!: Italià і Subjuntiu · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Italià і Substantiu · Veure més »

Terni

Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.

Nou!!: Italià і Terni · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Italià і Toscana · Veure més »

Toscà

El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de la llengua literària.

Nou!!: Italià і Toscà · Veure més »

Umbre

Lumbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.

Nou!!: Italià і Umbre · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Italià і Unió Europea · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Italià і Unificació italiana · Veure més »

Variació lingüística

La variació lingüística és el fenomen que dóna compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.

Nou!!: Italià і Variació lingüística · Veure més »

Vènet

El vènet és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la sessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català.) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Nou!!: Italià і Vènet · Veure més »

Viterbo

Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.

Nou!!: Italià і Viterbo · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Italià і Vocabulari · Veure més »

Vocal

Vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Italià і Vocal · Veure més »

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Nou!!: Italià і Vocal anterior · Veure més »

Vocal posterior

a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.

Nou!!: Italià і Vocal posterior · Veure més »

Vocal semioberta

Una vocal semioberta (també vocal mitjana oberta o vocal mitjana baixa) és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Italià і Vocal semioberta · Veure més »

Vocal semioberta anterior no arrodonida

La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.

Nou!!: Italià і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal semioberta posterior arrodonida

La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.

Nou!!: Italià і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada

Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Italià і Vocal semitancada · Veure més »

Vocal semitancada anterior no arrodonida

La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.

Nou!!: Italià і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal semitancada posterior arrodonida

La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.

Nou!!: Italià і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »

Vocal tancada anterior no arrodonida

La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.

Nou!!: Italià і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »

Vocal tancada posterior arrodonida

La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.

Nou!!: Italià і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »

Redirigeix aquí:

Idioma italià, Italià (llengua), Llengua italiana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »