Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Ali Mirza, Alqas Mirza, Amudarià, Aq Qoyunlu, Ardabil, Azerbaidjan, Baber, Baysonghor Mirza, Diyarbakır, Encyclopædia Iranica, Erzincan, Gorgan, Gran Khorasan, Herat, Imperi Safàvida, Infart de miocardi, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Khuzestan, Kirman, Kurdistan, Lahidjan, Lluís II d'Hongria, Mardin, Mazandaran, Muhàmmad Xaibani, Pèrsia, Província de Fars, Província de Lorestan, Samarcanda, Selim I, Tabriz, Tahmasp I, Uzbeks, Xaïkh Haydar, Xirvan, Yazd, 1487, 1490, 1491, 1492, 1493, 1494, 1497, 1499, 1501, 1503, 1504, 1508, ..., 1509, 1510, 1511, 1512, 1514, 1520, 1524, 17 de juliol, 2 de desembre, 23 de maig, 24 de desembre, 7 de setembre. Ampliar l'índex (12 més) »
Ali Mirza
Ali Mirza (mort 1494) fou el fill gran del Shaykh Haydar, el cap de la congregació safàvida, i d'Alamshag Begum, filla de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan.
Nou!!: Ismaïl I і Ali Mirza · Veure més »
Alqas Mirza
Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.
Nou!!: Ismaïl I і Alqas Mirza · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Ismaïl I і Amudarià · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Ismaïl I і Aq Qoyunlu · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Ismaïl I і Ardabil · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Ismaïl I і Azerbaidjan · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Ismaïl I і Baber · Veure més »
Baysonghor Mirza
Baysonghor Mirza o Baysunkur Mirza (Hisor 1477/1478- riu Audaj 1499) fou un príncep timúrida, net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur.
Nou!!: Ismaïl I і Baysonghor Mirza · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Ismaïl I і Diyarbakır · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Ismaïl I і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Ismaïl I і Erzincan · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Ismaïl I і Gorgan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Ismaïl I і Gran Khorasan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Ismaïl I і Herat · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Ismaïl I і Imperi Safàvida · Veure més »
Infart de miocardi
L'infart miocardíac o infart de miocardi, sovint abreviat com IAM (o infart agut de miocardi), conegut en l'ús col·loquial com a atac de cor, atac cardíac o infart, fa referència a una irrigació sanguínia insuficient, per necrosi del miocardi, produït per una obstrucció en una de les artèries coronàries, generalment a conseqüència de la trombosi d'una d'elles, esclerosada.
Nou!!: Ismaïl I і Infart de miocardi · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Ismaïl I і Iraq · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Ismaïl I і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Ismaïl I і Isfahan · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Ismaïl I і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Ismaïl I і Kirman · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Ismaïl I і Kurdistan · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Ismaïl I і Lahidjan · Veure més »
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Nou!!: Ismaïl I і Lluís II d'Hongria · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Ismaïl I і Mardin · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Ismaïl I і Mazandaran · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Ismaïl I і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Ismaïl I і Pèrsia · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Ismaïl I і Província de Fars · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Ismaïl I і Província de Lorestan · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Ismaïl I і Samarcanda · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Ismaïl I і Selim I · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Ismaïl I і Tabriz · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Ismaïl I і Tahmasp I · Veure més »
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Nou!!: Ismaïl I і Uzbeks · Veure més »
Xaïkh Haydar
Xaïkh Haydar fou el cinquè xaïkh safàvida, fill de Shaykh Djunayd i de Khalidja Begum (que era germana de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan).
Nou!!: Ismaïl I і Xaïkh Haydar · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Ismaïl I і Xirvan · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Ismaïl I і Yazd · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Ismaïl I і 1487 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Ismaïl I і 1490 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ismaïl I і 1491 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïl I і 1492 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ismaïl I і 1493 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ismaïl I і 1494 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ismaïl I і 1497 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Ismaïl I і 1499 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïl I і 1501 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïl I і 1503 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïl I і 1504 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïl I і 1508 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïl I і 1509 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Ismaïl I і 1510 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïl I і 1511 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Ismaïl I і 1512 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Ismaïl I і 1514 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïl I і 1520 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïl I і 1524 · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ismaïl I і 17 de juliol · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ismaïl I і 2 de desembre · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ismaïl I і 23 de maig · Veure més »
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ismaïl I і 24 de desembre · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ismaïl I і 7 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ismail I, Ismail I de Pèrsia, Ismail Shah, Ismaïl I de Pèrsia, Ismaïl-Xah.
