Taula de continguts
31 les relacions: Absolutisme, Agustín Nogueras Pitarque, Astúries, Carles Maria Isidre de Borbó, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Constitució Espanyola de 1812, Direcció General de la Guàrdia Civil, Ferran VII d'Espanya, Francisco Javier Girón y Ezpeleta, Francisco Serrano Bedoya, Francisco Serrano Domínguez, Genaro de Quesada y Matheus, General, Guerra del Francès, Isabel II d'Espanya, Leopoldo O'Donnell, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Marquesat d'Hoyos, Militar, Ministeri de Defensa d'Espanya, Primera Guerra Carlina, Regència, Revolta de la caserna de San Gil, Revolta de Villarejo de Salvanés, Senat, Senat d'Espanya, Trienni Liberal, Unió Liberal, 1843, 1863, 1865.
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Absolutisme
Agustín Nogueras Pitarque
va ser un militar i polític espanyol.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Agustín Nogueras Pitarque
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Astúries
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Carles Maria Isidre de Borbó
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Cent Mil Fills de Sant Lluís
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Constitució Espanyola de 1812
Direcció General de la Guàrdia Civil
La Direcció General de la Guàrdia Civil és l'òrgan de govern jeràrquicament superior dins de l'estructura orgànica del cos militar de la Guàrdia Civil espanyola i depenent del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Direcció General de la Guàrdia Civil
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Ferran VII d'Espanya
Francisco Javier Girón y Ezpeleta
Francisco Javier Girón y Ezpeleta (Pamplona, 1803 - Madrid, 1869) fou un militar espanyol, el 2n Duc d'Ahumada i 5è Marqués de las Amarillas.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Francisco Javier Girón y Ezpeleta
Francisco Serrano Bedoya
Francisco Serrano Bedoya (Quesada, 26 d'octubre de 1812 o 1813- Madrid, 23 de setembre de 1882) va ser un general i polític progressista espanyol.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Francisco Serrano Bedoya
Francisco Serrano Domínguez
Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Francisco Serrano Domínguez
Genaro de Quesada y Matheus
va ser un militar i polític espanyol, i primer marquès de Miravalles.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Genaro de Quesada y Matheus
General
General és un oficial d'alt grau militar.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і General
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Guerra del Francès
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Isabel II d'Espanya
Leopoldo O'Donnell
Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Leopoldo O'Donnell
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Marquesat d'Hoyos
El Marquesat d'Hoyos és un títol nobiliari hereditari del Regne d'Espanya que la reina Isabel II va atorgar amb Grandesa d'Espanya el 3 d'agost de 1866 al tinent general Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis (Boquerizo, Cantàbria, 4 d'abril de 1793 - Madrid 3 de setembre de 1876), Marquès de Zornoza, aleshores ministre de la Guerra.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Marquesat d'Hoyos
Militar
Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Militar
Ministeri de Defensa d'Espanya
El Ministeri de Defensa d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Defensa.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Ministeri de Defensa d'Espanya
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Primera Guerra Carlina
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Regència
Revolta de la caserna de San Gil
La revolta de la caserna de San Gil va ser un motí contra la reina Isabel II d'Espanya que es va dur a terme el 22 de juny de 1866 a Madrid impulsat pels partits progressista i democràtic amb la intenció d'enderrocar la monarquia.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Revolta de la caserna de San Gil
Revolta de Villarejo de Salvanés
La Revolta de Villarejo de Salvanés va ser un intent de cop d'estat dirigit per Joan Prim i Prats que es va produir el 3 de gener de 1866 a Espanya.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Revolta de Villarejo de Salvanés
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Senat
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Senat d'Espanya
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Trienni Liberal
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і Unió Liberal
1843
;Països Catalans.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і 1843
1863
;Països Catalans.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і 1863
1865
Països Catalans.
Veure Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis і 1865
També conegut com Isidoro de Hoyos.