Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Alcoleja (Osca), Aragó, Barcelona, Coïmbra, Compromís de Casp, Comtat d'Urgell, Comte, Corona d'Aragó, Elionor d'Urgell, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Joan I de Foix, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joana d'Urgell, Martí l'Humà, Pere de Portugal, Pere el Cerimoniós, Senyera reial, Sibil·la de Fortià, València, 1376, 1407, 1408, 1409, 1412, 1413, 1414, 1415, 1422, 1424, 1428, 1435, 1436, 1438, 1443, 1445, 28 de gener.
Alcoleja (Osca)
Alcoleja (en aragonès: Alcoleya de Cinca i en castellà: Alcolea de Cinca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Alcoleja (Osca) · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Aragó · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Barcelona · Veure més »
Coïmbra
Coïmbra (en portuguès Coimbra) és un municipi portuguès, capital del districte de Coïmbra, situada a la regió del Centre, dins la subregió de Baixo Mondego.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Coïmbra · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Comte · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Corona d'Aragó · Veure més »
Elionor d'Urgell
Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Elionor d'Urgell · Veure més »
Elisabet d'Urgell i d'Aragó
Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Elisabet d'Urgell i d'Aragó · Veure més »
Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Felipa de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Joan I de Foix · Veure més »
Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »
Joana d'Urgell
Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Joana d'Urgell · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Martí l'Humà · Veure més »
Pere de Portugal
Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Pere de Portugal · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Senyera reial · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і Sibil·la de Fortià · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і València · Veure més »
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1376 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1407 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1409 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1413 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1414 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1415 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1422 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1424 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1428 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1435 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1436 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1438 · Veure més »
1443
; Països Catalans.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1443 · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 1445 · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Isabel d'Aragó i de Fortià і 28 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Isabel d'Aragó, Isabel d’Aragó i de Fortià.
