Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast, Aixot el Gran, Alta Mesopotàmia, Amiuk, Apahunik, Armènia, Artsruní, Arzanene, Azerbaidjan, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Babak Khorramdin, Bagratuní, Bakr, Banu Xayban, Barda (Azerbaidjan), Damasc, Diyar Rabia, Diyarbakır, Egipte, Emirat de Manazkert, Enciclopèdia de l'Islam, Jordà (riu), Kharigisme, Llac Urmia, Llac Van, Marand, Mardastan, Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní, Nisibis, Palestina, Rabia, Samarra, Sàjides, Síria, Taghlibites, Van, Vaspurakan, 28 de gener, 848, 854, 858, 862, 863, 864, 865, 866, 868, 869, 870, 871, ..., 878, 880, 881, 882, 883, 890, 891, 892. Ampliar l'índex (8 més) »
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast (en àrab, Abū s-Sāj Dīwdād b. Dīwdast) (mort en 879) fou un general al servei dels abbàssides i després del safàrides, que fou el fundador de la dinastia d'emirs sàjides de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Aixot el Gran · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amiuk
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia de Vaspurakan.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Amiuk · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Apahunik · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Armènia · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Artsruní · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Arzanene · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Babak Khorramdin · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Bagratuní · Veure més »
Bakr
* Biografies.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Bakr · Veure més »
Banu Xayban
Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Banu Xayban · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Damasc · Veure més »
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Diyar Rabia · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Diyarbakır · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Egipte · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Emirat de Manazkert · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Jordà (riu) · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Kharigisme · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Llac Urmia · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Llac Van · Veure més »
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Marand · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Mardastan · Veure més »
Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní
Muhàmmad ibn Khàlid ibn Yazid aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia del 855 al 862.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Nisibis · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Palestina · Veure més »
Rabia
Els Rabia foren una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Múdar).
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Rabia · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Samarra · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Sàjides · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Síria · Veure més »
Taghlibites
El taghlibites, a vegades Banu Taghlib, foren una tribu àrab del Diyar Mudar i Diyar Rabia.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Taghlibites · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Van · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і Vaspurakan · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 28 de gener · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 848 · Veure més »
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 854 · Veure més »
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 858 · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 862 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 863 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 864 · Veure més »
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 865 · Veure més »
866
Sense descripció.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 866 · Veure més »
868
Sense descripció.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 868 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 869 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 870 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 871 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 878 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 880 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 881 · Veure més »
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 882 · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 883 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 890 · Veure més »
891
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 891 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní і 892 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Isa ben Shaikh al Shaybani, Isa ben Shaikh al-Shaybani, Isa ben Shaikh ben Al Salil, Isa ben Shaikh ben al Salil, Isa ben Shaikh ben al-Salil, Isa ben Shaykh al-Shaybani, Isa ben Xaikh ben al-Salil, Isa bin Shaikh al Shaybani, Isa bin Shaikh al-Shaybani, Isa bin Shaikh bin Al Salil, Isa bin Shaikh bin al Salil, Isa bin Shaikh bin al-Salil, Isa ibn Shaikh al Shaybani, Isa ibn Shaikh al-Shaybani, Isa ibn Shaikh ibn Al Salil, Isa ibn Shaikh ibn al Salil, Isa ibn Shaikh ibn al-Salil, Isa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Muhammad al-Yemení, Muhàmmad al-Yemení.
