Accés més ràpid que el navegador!
51 les relacions: Albert Balil i Illana, Antiga Roma, Arqueologia, Astorga, Asturica Augusta, Atxa, Òstracon, Àlaba, Barcelona, Basc, Basconització tardana, Bordeus, Camí de Sant Jaume, Caristis, Casa romana, Claudi Ptolemeu, Dioclecià, Diputació Foral d'Àlaba, Ebre, Edat del bronze, Estratigrafia, Florenci Janer i Graells, Glosas Emilianenses, Hectàrea, Iruña Oka, Llatí arcaic, Lugo, María Lourdes Albertos Firmat, Nefertiti, Notitia Dignitatum, Oppidum, Orde de Sant Joan de Jerusalem, País Basc, Plini el Vell, Priorat (religió), Província de Lleó, Ricardo Becerro de Bengoa, Roma, Segle IV, Segle XVI, Trebiñu, Vàrduls, Vitòria, Zadorra, 19 de novembre, 1900, 1994, 2005, 2006, 2007, ..., 2012. Ampliar l'índex (1 més) »
Albert Balil i Illana
Albert Balil i Illana (Barcelona, 10 de juliol de 1928 - Valladolid, 23 d'agost de 1989) va ser un arqueòleg i catedràtic universitari que va destacar en la investigació de l'art romà a la península Ibèrica, i va crear escola en l'estudi de l'antiguitat clàssica a Espanya.
Nou!!: Iruña-Veleia і Albert Balil i Illana · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Iruña-Veleia і Antiga Roma · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Iruña-Veleia і Arqueologia · Veure més »
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Iruña-Veleia і Astorga · Veure més »
Asturica Augusta
Asturica Augusta va ser una ciutat romana al territori dels asturs, que correspon a l'actual Astorga, a la província de Lleó.
Nou!!: Iruña-Veleia і Asturica Augusta · Veure més »
Atxa
Castelltallat Latxa (Cephalaria leucantha) és una espècie de planta amb flors del gènere Cephalaria, dins la família de les caprifoliàcies, nativa d'Europa i el nord-oest d'Àfrica.
Nou!!: Iruña-Veleia і Atxa · Veure més »
Òstracon
Òstracon que conté el nom de Temístocles, cap a 490-480 aC, Museu de l'Àgora antiga d'Atenes. Un òstracon (del grec: ὄστρακον ostrakon, el plural n'és ὄστρακα, ostraka) és una petxina o un fragment de ceràmica sobre el qual s'escrivia.
Nou!!: Iruña-Veleia і Òstracon · Veure més »
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Nou!!: Iruña-Veleia і Àlaba · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Iruña-Veleia і Barcelona · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Iruña-Veleia і Basc · Veure més »
Basconització tardana
La basconització tardana és un conjunt d'hipòtesis en les quals s'exposa que els vascons van ocupar l'actual comunitat autònoma del País Basc en l'antiguitat tardana o al principi de l'edat mitjana.
Nou!!: Iruña-Veleia і Basconització tardana · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Iruña-Veleia і Bordeus · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Iruña-Veleia і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Caristis
Els caristis (llatí: Caristii) foren un poble celtitzat i més tard iberitzat, probablement originat per una fracció o tribu dels càntabres, que vivien des del Nervión al Deba, i pel sud dominaven una part del nord i oest d'Àlaba.
Nou!!: Iruña-Veleia і Caristis · Veure més »
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Nou!!: Iruña-Veleia і Casa romana · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Iruña-Veleia і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Iruña-Veleia і Dioclecià · Veure més »
Diputació Foral d'Àlaba
Diputació Foral d'Àlaba (Arabako Foru Aldundia en basc) és l'òrgan de govern del territori històric d'Àlaba (País Basc).
Nou!!: Iruña-Veleia і Diputació Foral d'Àlaba · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Iruña-Veleia і Ebre · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Iruña-Veleia і Edat del bronze · Veure més »
Estratigrafia
Salta (Argentina) L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.
Nou!!: Iruña-Veleia і Estratigrafia · Veure més »
Florenci Janer i Graells
Florenci Janer i Graells (Barcelona, 12 de maig de 1831 – El Escorial, Madrid, 19 de juliol de 1877) fou un arxiver, crític i historiador de la literatura, americanista i conservador de museus català.
Nou!!: Iruña-Veleia і Florenci Janer i Graells · Veure més »
Glosas Emilianenses
Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i èuscar—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del i finals del.
Nou!!: Iruña-Veleia і Glosas Emilianenses · Veure més »
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Nou!!: Iruña-Veleia і Hectàrea · Veure més »
Iruña Oka
Iruña Oka és un municipi d'Àraba o Àlaba, de la Añanako Kuadrila (Quadrilla d'Añana).
Nou!!: Iruña-Veleia і Iruña Oka · Veure més »
Llatí arcaic
La denominació Llatí arcaic, emprada des del, es refereix al període d'evolució del llatí anterior a la formació del Llatí clàssic, que se situa a principis del.
Nou!!: Iruña-Veleia і Llatí arcaic · Veure més »
Lugo
Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.
Nou!!: Iruña-Veleia і Lugo · Veure més »
María Lourdes Albertos Firmat
María Lourdes Albertos Firmat (1927-1985), va ser una lingüista espanyola especialitzada en onomàstica antiga.
Nou!!: Iruña-Veleia і María Lourdes Albertos Firmat · Veure més »
Nefertiti
Nefertiti (Tebes, - Al-Amārna, c 1330 aC) va ser faraona a l'Egipte, després de la mort del seu marit Akhenaton (Amenofis IV).
Nou!!: Iruña-Veleia і Nefertiti · Veure més »
Notitia Dignitatum
La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.
Nou!!: Iruña-Veleia і Notitia Dignitatum · Veure més »
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Nou!!: Iruña-Veleia і Oppidum · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Iruña-Veleia і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Iruña-Veleia і País Basc · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Iruña-Veleia і Plini el Vell · Veure més »
Priorat (religió)
Antic priorat de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló (Catalunya Nord) Un priorat (etimològicament, 'el monjo primer') és un monestir o casa religiosa, normalment depenent d'una abadia més important, regit per un prior, aquest també subordinat a un abat més important.
Nou!!: Iruña-Veleia і Priorat (religió) · Veure més »
Província de Lleó
Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima.
Nou!!: Iruña-Veleia і Província de Lleó · Veure més »
Ricardo Becerro de Bengoa
Placa a la casa on va viure Ricardo Becerro de Bengoa a Palència. Ricardo Becerro de Bengoa (Vitòria, 7 de febrer de 1845 - Madrid, 1 de febrer de 1902) va ser un científic i polític basc, diputat a Corts, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Nou!!: Iruña-Veleia і Ricardo Becerro de Bengoa · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Iruña-Veleia і Roma · Veure més »
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Nou!!: Iruña-Veleia і Segle IV · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Iruña-Veleia і Segle XVI · Veure més »
Trebiñu
Trebiñu (en castellà i oficialment, Treviño) és un municipi pertanyent administrativament a la província de Burgos, a Espanya, tot i que es troba històricament a Àlaba, al País Basc, formant un enclavament.
Nou!!: Iruña-Veleia і Trebiñu · Veure més »
Vàrduls
Els vàrduls (llatí: Varduli) foren un poble celtitzat que ocupà la major part de l'actual província de Guipúscoa (la part del nord-est de la província era poblada pels vascons), i la part oriental d'Àlaba, a la província Tarraconense.
Nou!!: Iruña-Veleia і Vàrduls · Veure més »
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Nou!!: Iruña-Veleia і Vitòria · Veure més »
Zadorra
El riu Zadorra, és un riu del nord de la península Ibèrica, un afluent de l'Ebre que recorre gairebé tot per Àlaba, desembocant entre les localitats de Miranda de Ebro (els seus 200 metres de marge fan de frontera entre el País Basc i Castella i Lleó), i el municipi alabès de Zanbrana.
Nou!!: Iruña-Veleia і Zadorra · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Iruña-Veleia і 19 de novembre · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Iruña-Veleia і 1900 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Iruña-Veleia і 1994 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Iruña-Veleia і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Iruña-Veleia і 2006 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Iruña-Veleia і 2007 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Iruña-Veleia і 2012 · Veure més »
