Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Accent prosòdic, Al·lòfon, Alfabet fonètic internacional, Article definit, Belfast, Cas datiu, Coimisiún na Gaeltachta, Colonització de l'Ulster, Comtat d'Armagh, Comtat de Cavan, Comtat de Donegal, Comtat de Down, Comtat de Louth, Comtat de Meath, Comtat de Monaghan, Connacht, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant coronal, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiodental, Consonant labiovelar, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Derry, Dialecte, Diftong, Dorsal, Escòcia, Falls Road, Fonema, Fonologia, Formes verbals dependents i independents, Gaèlic escocès, Gaèlic irlandès, Gaèlic manx, Gaeltacht, Gaeltacht Quarter (Belfast), Gaoth Dobhair, Illa de Man, Irlanda, Leinster, Llengües goidèliques, ..., Loch, Palatalització, Partícula gramatical, Persona (gramàtica), Pronom, Shaw's Road, Subjuntiu, Ulster, Velarització, Vocal, Vocal neutra, Waterford, 1926. Ampliar l'índex (13 més) »
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Accent prosòdic · Veure més »
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Al·lòfon · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Article definit
L'article definit o article determinat és una categoria gramatical, mot o afix, que té com a funció determinar un nom comú especificant que l'entitat referida pel nom està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Article definit · Veure més »
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Belfast · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Cas datiu · Veure més »
Coimisiún na Gaeltachta
Coimisiún na Gaeltachta (CnaG) és una agència del govern irlandès que des de 2000 fins al 2002 va treballar per a elaborar recomanacions per tal d'enfortir el paper del gaèlic irlandès a la Gaeltacht, àrea de parla gaèlica d'Irlanda.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Coimisiún na Gaeltachta · Veure més »
Colonització de l'Ulster
La colonització de l'Ulster (en irlandès: Plandáil Uladh, en anglès: Plantation of Ulster, en escocès de l'Ulster: Plantin o Ulstèr) va ser la colonització organitzada de l'Ulster, una província d'Irlanda, per part d'anglesos i escocesos durant el regnat del Jaume I d'Anglaterra.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Colonització de l'Ulster · Veure més »
Comtat d'Armagh
Les Baronies del comtat d'Armagh (1900) El comtat d'Armagh (gaèlic Ard Mhacha, dard "alt" i Mhacha, nom d'una divinitat cèltica) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Comtat d'Armagh · Veure més »
Comtat de Cavan
El comtat de Cavan (gaèlic irlandès An Cabhán) és un comtat de la província d'Ulster (República d'Irlanda).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Comtat de Cavan · Veure més »
Comtat de Donegal
El comtat de Donegal (pron.: /ˈdʌnɨɡɔːl/ o /ˌdʌnɨˈɡɔːl/; en gaèlic irlandès: "Contae Dhún na nGall" o "Tír Chonaill") és un comtat de la província de l'Úlster (República d'Irlanda), dels que no formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Comtat de Donegal · Veure més »
Comtat de Down
El comtat de Down (gaèlic An Dúin) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Comtat de Down · Veure més »
Comtat de Louth
El comtat de Louth (irlandès Contae Lú)) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Comtat de Louth · Veure més »
Comtat de Meath
El comtat de Meath (gaèlic irlandès An Mhí) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Comtat de Meath · Veure més »
Comtat de Monaghan
El comtat de Monaghan (gaèlic irlandès Muineachán) és un comtat de la província d'Ulster (República d'Irlanda).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Comtat de Monaghan · Veure més »
Connacht
Comtats de Connacht Connacht (gaèlic irlandès: Connachta), també amb la grafia Connaught, és la província occidental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Galway, Leitrim, Mayo, Roscommon i Sligo.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Connacht · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant bategant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant coronal
Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant coronal · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant glotal · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant labiovelar · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant palatal · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Consonant velar · Veure més »
Derry
Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Derry · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Dialecte · Veure més »
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Diftong · Veure més »
Dorsal
* Regió dorsal, regió del cos d'un organisme viu situada a la part superior.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Dorsal · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Escòcia · Veure més »
Falls Road
Falls Road (del gaèlic irlandès túath na bhFál) és la carretera o via principal que travessa l'oest de Belfast, a Irlanda del Nord, des del carrer Divis, al centre de la ciutat, fins al suburbi d'Andersonstown.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Falls Road · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Fonema · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Fonologia · Veure més »
Formes verbals dependents i independents
Les formes verbals dependents i independents, en les llengües goidèliques, són formes verbals diferents i els temps de cada verb existeixen en les dues formes.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Formes verbals dependents i independents · Veure més »
Gaèlic escocès
El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Gaèlic escocès · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Gaèlic irlandès · Veure més »
Gaèlic manx
El manx, o gaèlic manx (gaelg vanninagh), és una llengua celta originària de l'illa de Man, un petit país cèltic que avui constitueix una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Gaèlic manx · Veure més »
Gaeltacht
Zones Gaeltacht oficials La Gaeltacht (plural Gaeltachtaí) és una paraula irlandesa que fa referència a les zones o districtes de la República d'Irlanda on el govern irlandès reconeix que el gaèlic irlandès hi és la llengua predominant, és a dir, la llengua vernacla parlada a la llar.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Gaeltacht · Veure més »
Gaeltacht Quarter (Belfast)
El Gaeltacht Quarter (An Cheathrú Gaeltachta) de Belfast (Irlanda del Nord) és una àrea que envolta Falls Road a l'oest de la ciutat.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Gaeltacht Quarter (Belfast) · Veure més »
Gaoth Dobhair
Gaoth Dobhair (Gweedore en anglès) és una parròquia d'Irlanda, a la Gaeltacht del Comtat de Donegal.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Gaoth Dobhair · Veure més »
Illa de Man
Man (Ellan Vannin en manx) és una petita illa del mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques, reserva de la biosfera per la UNESCO des de 2016.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Illa de Man · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Irlanda · Veure més »
Leinster
Leinster (en gaèlic irlandès: Laighin ˈl̪ˠaːjɪnʲ) és la província oriental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Carlow, Dublín, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Leinster · Veure més »
Llengües goidèliques
Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Llengües goidèliques · Veure més »
Loch
El loch Lomond Un loch és una extensió d'aigua; es pot tractar d'un llac (loch d'aigua dolça) o d'un braç de mar semblant a un fiord, un estuari, o una badia (loch de mar).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Loch · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Palatalització · Veure més »
Partícula gramatical
Una partícula gramatical és un morfema, paraula o similar que té un valor gramatical determinat.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Partícula gramatical · Veure més »
Persona (gramàtica)
La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Persona (gramàtica) · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Pronom · Veure més »
Shaw's Road
Shaw's Road (en gaèlic irlandès Bóthar Seoighe) també conegut com a Pobal Feirste (Comunitat Farset) i The Irish Houses és una petita Gaeltacht (zona de parla gaèlic irlandès) a Belfast, comtat d'Antrim, Irlanda del Nord.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Shaw's Road · Veure més »
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Subjuntiu · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Ulster · Veure més »
Velarització
La velarització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinats sons en contacte amb les consonants velars.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Velarització · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Vocal · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Vocal neutra · Veure més »
Waterford
Waterford (Port Láirge en irlandès) és una ciutat d'Irlanda, a la regió de Munster, la cinquena ciutat d'Irlanda.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і Waterford · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Irlandès de l'Ulster і 1926 · Veure més »
