Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Aida (Verdi), Canadà, Cant, Der Rosenkavalier, Die Meistersinger von Nürnberg, Die Walküre, Edward Johnson, Elektra, Estats Units d'Amèrica, Götterdämmerung, Hänsel und Gretel, Lohengrin, Metropolitan Opera, Nikolai Rimski-Kórsakov, Nova York, Piotr Ilitx Txaikovski, Richard Strauss, Richard Wagner, Soprano, Teplice, Teresa Stratas, Toronto, Txecoslovàquia, Universitat de Toronto, Viena, 10 de gener, 1901, 1930, 1936, 1949, 1952, 1986, 1994, 28 d'agost.
Aida (Verdi)
Aida (en català, Aïda) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, escrita a partir d'un llibret en italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette.
Nou!!: Irene Jessner і Aida (Verdi) · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Irene Jessner і Canadà · Veure més »
Cant
Persones cantant El cant és l'acte de produir sons musicals amb la veu.
Nou!!: Irene Jessner і Cant · Veure més »
Der Rosenkavalier
Der Rosenkavalier, op.
Nou!!: Irene Jessner і Der Rosenkavalier · Veure més »
Die Meistersinger von Nürnberg
Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.
Nou!!: Irene Jessner і Die Meistersinger von Nürnberg · Veure més »
Die Walküre
Die Walküre (en alemany, La valquíria) és la segona de les quatre òperes del cicle titulat L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner.
Nou!!: Irene Jessner і Die Walküre · Veure més »
Edward Johnson
Edward Johnson (Guelph, Ontàrio, Canadà, 22 d'agost de 1878 - 20 d'abril de 1959) fou un tenor canadenc.
Nou!!: Irene Jessner і Edward Johnson · Veure més »
Elektra
Elektra és una òpera en un acte de Richard Strauss, sobre un llibret en alemany d'Hugo von Hofmannsthal, adaptat d'un drama seu de 1903.
Nou!!: Irene Jessner і Elektra · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Irene Jessner і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Götterdämmerung
Götterdämmerung (en alemany, El crepuscle dels déus o El capvespre dels déus) és un drama musical en un pròleg i tres actes, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen ('L'anell del Nibelung'), de Richard Wagner.
Nou!!: Irene Jessner і Götterdämmerung · Veure més »
Hänsel und Gretel
Hänsel und Gretel (en alemany, Hänsel i Gretel) és una òpera en tres actes d'Engelbert Humperdinck, amb llibret d'Adelheid Wette (la seva germana), basat en el conte Hänsel i Gretel dels Germans Grimm.
Nou!!: Irene Jessner і Hänsel und Gretel · Veure més »
Lohengrin
Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.
Nou!!: Irene Jessner і Lohengrin · Veure més »
Metropolitan Opera
La Metropolitan Opera (també coneguda simplement com a Metropolitan, el Met o la Metropolitan Opera House) és un teatre d'òpera situat en el Lincoln Center de Nova York.
Nou!!: Irene Jessner і Metropolitan Opera · Veure més »
Nikolai Rimski-Kórsakov
Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov (en rus: Никола́й Андре́евич Ри́мский-Ко́рсаков) (Tikhvin, 18 de març de 1844 - Liúbensk, 21 de juny de 1908) va ser un compositor rus i professor de música clàssica, particularment conegut per la seva figura com a mestre orquestrador.
Nou!!: Irene Jessner і Nikolai Rimski-Kórsakov · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Irene Jessner і Nova York · Veure més »
Piotr Ilitx Txaikovski
, AFI, fou un compositor rus del romanticisme.
Nou!!: Irene Jessner і Piotr Ilitx Txaikovski · Veure més »
Richard Strauss
, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.
Nou!!: Irene Jessner і Richard Strauss · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Irene Jessner і Richard Wagner · Veure més »
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Nou!!: Irene Jessner і Soprano · Veure més »
Teplice
Església-castell Teplice, anomenada Teplice-Šanov fins al 1948; (en alemany: Teplitz-Schönau, i anteriorment, Töplitz) és una ciutat de la República Txeca, capital del Districte de Teplice, dins la Regió d'Ústí nad Labem.
Nou!!: Irene Jessner і Teplice · Veure més »
Teresa Stratas
Teresa Stratas (del seu nom patronímic Anastasia Stratakis), nascuda el dia 26 de maig de 1938 a Toronto, Ontario (Canadà), és una soprano lleugera canadenca, reconeguda com una de les millors cantants del seu temps.
Nou!!: Irene Jessner і Teresa Stratas · Veure més »
Toronto
Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontàrio.
Nou!!: Irene Jessner і Toronto · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Irene Jessner і Txecoslovàquia · Veure més »
Universitat de Toronto
La Universitat de Toronto (en anglès: University of Toronto, abreujat «U of T»), a Toronto, Ontario, és la major universitat del Canadà.
Nou!!: Irene Jessner і Universitat de Toronto · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Irene Jessner і Viena · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Irene Jessner і 10 de gener · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Irene Jessner і 1901 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Irene Jessner і 1930 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Irene Jessner і 1936 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Irene Jessner і 1949 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Irene Jessner і 1952 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Irene Jessner і 1986 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Irene Jessner і 1994 · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Irene Jessner і 28 d'agost · Veure més »
