Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Io (satèl·lit)

Índex Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

53 les relacions: Adrastea (satèl·lit), Al·lotropia, Amaltea (satèl·lit), Aurora polar, Cal·listo (satèl·lit), Caldera volcànica, Camp magnètic, Cassini-Huygens, Cràter d'impacte, Danube Planum, Diòxid de sofre, Europa (satèl·lit), Everest, Ferro, Força de marea, Galileo (sonda), Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Hera, Infraroig, Io (nimfa), Júpiter (planeta), Kelvin, Línia de força, Lleis de Kepler, Magnetosfera de Júpiter, Metis (satèl·lit), Mitologia grega, Mitologia romana, Model heliocèntric, New Horizons, Numeració romana, Planeta tel·lúric, Programa Voyager, Radiació ionitzant, Rem (física), Ressonància orbital, Satèl·lits galileans, Sievert, Simon Marius, Sistema solar, Sofre, Tebe (satèl·lit), Telescopi espacial Hubble, Terra, Torus de gas, Ultraviolat, Velocitat de la llum, Volcà, Voyager 1, ..., Zeus, 1892, 1979. Ampliar l'índex (3 més) »

Adrastea (satèl·lit)

Adrastea és el segon satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Adrastea (satèl·lit) · Veure més »

Al·lotropia

grafit són dos al·lòtrops del carboni, dues formes d'un element químic pur que difereix en la seva estructura cristal·lina. L'al·lotropia és la facultat que tenen certs elements químics d'existir en dues o més formes en el mateix estat físic amb propietats físiques diferents i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Al·lotropia · Veure més »

Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Amaltea (satèl·lit) · Veure més »

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Aurora polar · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Caldera volcànica

Caldera del Kīlauea(Caldera volcànica no explosiva) Caldera, en geologia i vulcanologia, és una cavitat de grans dimensions aproximadament circular.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Caldera volcànica · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Camp magnètic · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »

Cràter d'impacte

Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Io (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »

Danube Planum

Vista del Danube Planum des de la Voyager 1, el març de 1979 Danube Planum és una mesa sobre la base d'un rift a la superfície d'Io, satèl·lit galileà de Júpiter.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Danube Planum · Veure més »

Diòxid de sofre

El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Diòxid de sofre · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Everest

LEverest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.848,86 m.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Everest · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Ferro · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Força de marea · Veure més »

Galileo (sonda)

La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Galileo (sonda) · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Galileo Galilei · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Hera · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Infraroig · Veure més »

Io (nimfa)

Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Io (nimfa) · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Júpiter (planeta) · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Kelvin · Veure més »

Línia de força

Línies de força de dues càrregues diferents, realitzades amb imants, llimadures de ferro i pintura negra en aerosol. Una línia de força o línia de flux, en el context de l'electromagnetisme, és la corba de tangent que proporciona la direcció del camp en aquest punt.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Línia de força · Veure més »

Lleis de Kepler

Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Lleis de Kepler · Veure més »

Magnetosfera de Júpiter

La magnetosfera de Júpiter és la cavitat del vent solar creada pel camp magnètic del planeta.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Magnetosfera de Júpiter · Veure més »

Metis (satèl·lit)

Metis és el satèl·lit més intern de Júpiter.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Metis (satèl·lit) · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Mitologia romana · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Model heliocèntric · Veure més »

New Horizons

La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.

Nou!!: Io (satèl·lit) і New Horizons · Veure més »

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Numeració romana · Veure més »

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Planeta tel·lúric · Veure més »

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Programa Voyager · Veure més »

Radiació ionitzant

Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Radiació ionitzant · Veure més »

Rem (física)

El rem (símbol rem) és una antiga unitat de mesura de la dosi equivalent i dosi efectiva.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Rem (física) · Veure més »

Ressonància orbital

En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Ressonància orbital · Veure més »

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Satèl·lits galileans · Veure més »

Sievert

El sievert (Sv) és la unitat derivada del Sistema Internacional per mesurar la radiació absorbida per un organisme viu i els seus efectes, Més concretament, és la unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per a mesurar una dosi equivalent, una dosi eficaç o un flux de dosi radioactiva (Sv/s, Sv/h o Sv/an), és a dir, per a avaluar quantitativament l'impacte biològic d'una exposició humana a radiacions ionitzants.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Sievert · Veure més »

Simon Marius

Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – Ansbach, Baviera, 26 de desembre de 1624), va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Simon Marius · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Sofre · Veure més »

Tebe (satèl·lit)

Tebe (Júpiter XIV) és una lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Tebe (satèl·lit) · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Terra · Veure més »

Torus de gas

Europa (blau) Un torus de gas és un núvol de gas toroïdal de gas o plasma que envolta un planeta.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Torus de gas · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Ultraviolat · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Velocitat de la llum · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Volcà · Veure més »

Voyager 1

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Io (satèl·lit) і Zeus · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Io (satèl·lit) і 1892 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Io (satèl·lit) і 1979 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Io (Satèl·lit), Io (lluna), Ió (satèl.lit), Ió (satèl·lit), Ió (satèl•lit), Ió (satèŀlit).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »