Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Actuació artística, Aede, Antiga Grècia, Arnaut Daniel, Bernat de Claravall, Bernat de Ventadorn, Bertran de Born, Diglòssia, Edat mitjana, Francès, Italià, Joglar, Lancelot, Llatí, Llengües romàniques, Llibre de l'orde de cavalleria, Matèria de Bretanya, Neollatí, Occità, Ramon Llull, Ramon Vidal de Besalú, Rei Artús, Trobador.
Actuació artística
nu és una característica de les accions artístiques que busquen ser provocatives. Acció artística al carrer Lart d'acció o acció artística (performance és un anglicisme) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple.
Nou!!: Literatura romànica і Actuació artística · Veure més »
Aede
Aede és aquell terme que dona nom als poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia.
Nou!!: Literatura romànica і Aede · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Literatura romànica і Antiga Grècia · Veure més »
Arnaut Daniel
cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.
Nou!!: Literatura romànica і Arnaut Daniel · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Literatura romànica і Bernat de Claravall · Veure més »
Bernat de Ventadorn
Bernat de Ventadorn (occ. Bernart de Ventadorn) (vers 1130-1145 - vers 1190-1200), fou un trobador occità, potser el més conegut.
Nou!!: Literatura romànica і Bernat de Ventadorn · Veure més »
Bertran de Born
Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un noble, trobador i soldat occità.
Nou!!: Literatura romànica і Bertran de Born · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Literatura romànica і Diglòssia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Literatura romànica і Edat mitjana · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Literatura romànica і Francès · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Literatura romànica і Italià · Veure més »
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Nou!!: Literatura romànica і Joglar · Veure més »
Lancelot
Lançalot (o Lancelot) del Llac és un cavaller de la Taula Rodona, segons la llegenda artúrica i la matèria de Bretanya.
Nou!!: Literatura romànica і Lancelot · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Literatura romànica і Llatí · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Literatura romànica і Llengües romàniques · Veure més »
Llibre de l'orde de cavalleria
El Llibre de l'orde de cavalleria va ser redactat per Ramon Llull entre 1274 i 1276, poc després de viure la Il·luminació al puig de Randa, que va precedir lArt Lul·liana.
Nou!!: Literatura romànica і Llibre de l'orde de cavalleria · Veure més »
Matèria de Bretanya
La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.
Nou!!: Literatura romànica і Matèria de Bretanya · Veure més »
Neollatí
El Systema naturae de Linnaeus és un exemple d'obra escrita en neollatí Michika" del Japó. El neollatí (o nou llatí, també anomenat llatí modern) és una versió del llatí utilitzada a partir del Renaixement (des de 1500) fins a 1900 en obres originals.
Nou!!: Literatura romànica і Neollatí · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Literatura romànica і Occità · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Literatura romànica і Ramon Llull · Veure més »
Ramon Vidal de Besalú
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.
Nou!!: Literatura romànica і Ramon Vidal de Besalú · Veure més »
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Nou!!: Literatura romànica і Rei Artús · Veure més »
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Nou!!: Literatura romànica і Trobador · Veure més »
Redirigeix aquí:
Introduccio literatura europea aula2 pac1b, Literatura europea medieval, Literatura romànica medieval.
