Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Bohèmia, Camí de Sant Jaume, Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat, Canonges regulars de la Santa Creu, Canonges Regulars de Sant Antoni, Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja, Clergues regulars, Confraria, Congregació clerical, Congregació religiosa, Cracòvia, Croades, Domeria d'Aubrac, Edat mitjana, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, Germanes de l'Esperit Sant, Germanes de la Caritat de Santa Anna, Germans Alexians, Germans de la Misericòrdia, Germans Missioners dels Malalts Pobres, Granada, Guatemala, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de Santa Cristina de Somport, Huy, Jerusalem, Montpeller, Orde d'Aubrac, Orde de canonges regulars, Orde de Sant Jaume d'Altopascio, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem, Orde de Sant Marc de Lleó, Orde de Santa Cristina de Somport, Orde dels Germans de Betlem, Orde dels Hospitalers de Burgos, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Orde dels Ministres dels Malalts, Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, Orde mendicant, Orde militar, Orde Teutònic, Pelegrinatge, Roma, Santiago de Compostel·la, Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre, Terra Santa, Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat), Via Francígena, ..., Via Podiensis, 1095, 1190, 1195, 1537. Ampliar l'índex (5 més) »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Bohèmia · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Els Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat (en llatí Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis) són un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica, concretament un orde de canonges regulars.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat · Veure més »
Canonges regulars de la Santa Creu
Lorde de canonges regulars de la Santa Creu o Germans de la Creu (en llatí Ordo Canonicorum Regularium Sanctae Crucis) és un orde religiós de canonges regulars.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Canonges regulars de la Santa Creu · Veure més »
Canonges Regulars de Sant Antoni
Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Canonges Regulars de Sant Antoni · Veure més »
Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Els Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja o Orde Militar dels Croats de l'Estrella Roja o Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja, en llatí Ordo Militaris Crucigerorum cum Rubea Stella o Canonici Regulares Sanctissimae Crucis a Stella Rubea, coneguts també com a Crucífers de l'Estrella Roja (en llatí Crucigeri a Stella Rubea o Stellaferi) són un orde religiós, nascut com a fraternitat laica i convertit en orde de canonges regulars, originari de Bohèmia i dedicat a l'assistència als malalts.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja · Veure més »
Clergues regulars
Els ordes de clergues regulars són comunitats religioses catòliques compostes majoritàriament o exclusivament per sacerdots que opten per viure en comunitat, seguint una regla determinada, per tal de perfeccionar la seva vida i el seu ministeri.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Clergues regulars · Veure més »
Confraria
Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Confraria · Veure més »
Congregació clerical
Les congregacions clericals són, en l'Església Catòlica Romana, els instituts de vida consagrada on els membres s'hi vinculen pronunciant vots religiosos simples (a diferència dels ordes religiosos, on es pronuncien vots solemnes i a perpetuïtat) i la finalitat dels quals és permetre'ls l'accés al sacerdoci.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Congregació clerical · Veure més »
Congregació religiosa
Una Congregació religiosa és una companyia de religiosos o religioses que només fan vots simples (a diferència dels ordes religiosos, que els fan complets), que poden ésser perpetus o temporals.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Congregació religiosa · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Cracòvia · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Croades · Veure més »
Domeria d'Aubrac
Vista d'una part del conjunt El segell de la Dômerie La Dômerie d'Aubrac és un anitc monestir, situat al municipi de Saint-Chély-d'Aubrac.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Domeria d'Aubrac · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Edat mitjana · Veure més »
Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül o Germanes de la Caritat és un institut catòlic femení amb vots simples, concretament una societat de vida apostòlica, fundada el 29 de novembre del 1633 i dedicada a la caritat i l'assistència a necessitats. Les seves membres posposen al seu nom les sigles F.d.C.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül · Veure més »
Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora
Les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora formen una congregació religiosa femenina dedicada a l'assistència sanitària a necessitats.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora · Veure més »
Germanes de l'Esperit Sant
Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Germanes de l'Esperit Sant · Veure més »
Germanes de la Caritat de Santa Anna
Les Germanes de la Caritat de Santa Anna (en castellà Hermanas de la Caridad de Santa Ana) són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Germanes de la Caritat de Santa Anna · Veure més »
Germans Alexians
Els Germans Alexians, Germans Cel·lites o Alexians d'Aquisgrà, en llatí Congregatio Fratrum Cellitarum seu Alexianorum són un institut religiós masculí de dret pontifici, congregació laica.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Germans Alexians · Veure més »
Germans de la Misericòrdia
Els Fratri della Misericordia o Frares de la Misericòrdia van ésser una associació benèfica de laics, fundada a Siena pel beat Andreu Gallerani a mitjan, amb l'objectiu de fer obres de caritat i viure la perfecció cristiana sense necessitat de fer vots ni viure en comunitat.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Germans de la Misericòrdia · Veure més »
Germans Missioners dels Malalts Pobres
Els Germans Missioners dels Malalts Pobres (HMEP) és un institut religiós masculí, una congregació laica.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Germans Missioners dels Malalts Pobres · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Granada · Veure més »
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Guatemala · Veure més »
Hospital de la Santa Creu de Barcelona
LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »
Hospital de Santa Cristina de Somport
El Monestir i Hospital de Santa Cristina de Somport és, actualment, un jaciment arqueològic que recull les restes del que va ser una hostatgeria situada en el terme municipal de Aísa (Osca), en l'alt del port de Somport, prop de Candanchú, als Pirineus, a Espanya.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Hospital de Santa Cristina de Somport · Veure més »
Huy
Huy (en való Hu, en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Huy · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Jerusalem · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Montpeller · Veure més »
Orde d'Aubrac
L'Orde d'Aubrac fou un orde militar hospitaler fundat a Sanch Èli d'Aubrac (Avairon, diòcesi de Rodés) cap a mitjan. Desaparegué durant la Revolució francesa, entre 1793 i 1797.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde d'Aubrac · Veure més »
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde de canonges regulars · Veure més »
Orde de Sant Jaume d'Altopascio
LOrde de Sant Jaume d'Altopascio o dels Frares Hospitalers de Sant Jaume, és un orde militar hospitaler fundat al nord d'Itàlia en 1070, i dissolt en 1587.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde de Sant Jaume d'Altopascio · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem
LOrde de Sant Llàtzer o Orde Militar i Hospitaler de Sant Llàtzer de Jerusalem fou un orde militar fundada al final de a Jerusalem, primer per a assistir els malalts de lepra a Terra Santa i, simultàniament, per defensar-hi la fe cristiana i lluitar contra els musulmans.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem · Veure més »
Orde de Sant Marc de Lleó
L'Orde Militar de Sant Marc de Lleó fou un orde militar hospitaler existent al Regne de Lleó entre 1172 i 1180, quan s'integrà a l'Orde de Sant Jaume.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde de Sant Marc de Lleó · Veure més »
Orde de Santa Cristina de Somport
L'Orde de Santa Cristina de Somport fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler vinculat a l'hospital de Santa Cristina de Somport.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde de Santa Cristina de Somport · Veure més »
Orde dels Germans de Betlem
LOrde dels Germans de Betlem, en llatí Ordo Fratrum Bethlemitarum i fundat com a Orden de los Hermanos de Belén, és un orde mendicant de l'Església Catòlica, fundat a Guatemala per Sant Pere Betancur en 1658.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde dels Germans de Betlem · Veure més »
Orde dels Hospitalers de Burgos
Els Germans Hospitalers de Burgos foren un orde de cavallers i germans llecs de tipus militar hospitaler, dedicat a l'assistència hospitalària i la protecció dels pelegrins del Camí de Sant Jaume.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde dels Hospitalers de Burgos · Veure més »
Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant
L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant · Veure més »
Orde dels Ministres dels Malalts
L'Orde dels Clergues Regulars Ministres dels Malalts, en llatí Ordo Clericorum Regularium Ministrantium Infirmis és un orde religiós de clergues regulars fundat a Roma per Camillo de Lellis en 1582 i confirmat per Sixt V el 1586.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde dels Ministres dels Malalts · Veure més »
Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu
Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (Ordo Hospitalarius Sancti Joannis de Deo, O.H.), és un orde mendicant de l'Església Catòlica, fundat per Sant Joan de Déu. L'orde fou aprovat pel papa Pius V el 1572. Els seus membres es coneixen com a Germans de Sant Joan de Déu i fan servir les sigles O.H.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu · Veure més »
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde mendicant · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde militar · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Orde Teutònic · Veure més »
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Pelegrinatge · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Roma · Veure més »
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Santiago de Compostel·la · Veure més »
Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre
Les Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre són un institut religiós catòlic, en concret una congregació religiosa de germanes.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Terra Santa · Veure més »
Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat)
La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, conegudes com a vedrunes (a partir d'això, modernament, la congregació ha pres com a "nom breu" el de Vedruna), és una congregació religiosa adscrita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l'educació de les nenes d'extracció humil.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat) · Veure més »
Via Francígena
Un cartell del camí, situat a Itàlia La via Francígena és una antiga ruta medieval que portava fins a la tomba de Sant Pere, a Roma, des de Canterbury.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Via Francígena · Veure més »
Via Podiensis
Inici de la Via Podiensis Camí de Santiago a França La via Podiensis o camí de Le Puy és una de les rutes del camí de Sant Jaume.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і Via Podiensis · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і 1095 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і 1190 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і 1195 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Instituts de perfecció hospitalers і 1537 · Veure més »
