Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Acadèmia, Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França, Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues, Acadèmia Francesa, Acadèmia Francesa de les Ciències, Alsàcia, Artois, Chantilly, Col·lecció privada, Col·legi de les Quatre Nacions, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, França, Francès, Giulio Raimondo Mazzarino, Jean-Baptiste Colbert, Louis Le Vau, Museu Condé, Museu del Louvre, Museu Jacquemart-André, Napoleó Bonaparte, París, Pau de Westfàlia, Pineròl, Tractat dels Pirineus, 1635, 1648, 1659, 1661, 1662, 1663, 1666, 1688, 1795, 1803, 1805, 1816, 1832, 25 d'octubre.
Acadèmia
Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).
Nou!!: Institut de França і Acadèmia · Veure més »
Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França
LAcadèmia de Belles Arts (Académie des beaux-arts, originalment i en francès) és una institució que es va crear el 1816 sota els auspicis de l'Institut de France, resultat d'un procés de fusió de tres acadèmies prèvies, lAcadémie royale de peinture et de sculpture (1648), de lAcadémie de musique (1669) i de lAcadémie royale d'architecture (1671).
Nou!!: Institut de França і Acadèmia de Belles Arts de l'Institut de França · Veure més »
Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues
L'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues (en francès: Académie des inscriptions et belles-lettres), és una societat científica fundada per Jean-Baptiste Colbert el 1663 en l'àmbit de les Humanitats.
Nou!!: Institut de França і Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues · Veure més »
Acadèmia Francesa
LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.
Nou!!: Institut de França і Acadèmia Francesa · Veure més »
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Nou!!: Institut de França і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Institut de França і Alsàcia · Veure més »
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Institut de França і Artois · Veure més »
Chantilly
Chantilly és un municipi francès al departament de l'Oise de la regió dels Alts de França.
Nou!!: Institut de França і Chantilly · Veure més »
Col·lecció privada
col·leccionar art de manera compulsiva. Una col·lecció privada és una col·lecció (en general d'obres d'art) de propietat particular.
Nou!!: Institut de França і Col·lecció privada · Veure més »
Col·legi de les Quatre Nacions
Col·legi de les Quatre Nacions, 1670 El Col·legi de les Quatre Nacions fou un projecte inclòs en el testament del Cardenal Mazzarino.
Nou!!: Institut de França і Col·legi de les Quatre Nacions · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Institut de França і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Institut de França і Comtat del Rosselló · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Institut de França і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Institut de França і Francès · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: Institut de França і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Jean-Baptiste Colbert
Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.
Nou!!: Institut de França і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »
Louis Le Vau
Col·legi de les Quatre Nacions Louis Le Vau (París, 1612 — París, 11 d'octubre de 1670) fou un arquitecte francès, primer arquitecte del rei Lluís XIV, d'un estil en què s'unien el classicisme i les seves influències del barroc italià.
Nou!!: Institut de França і Louis Le Vau · Veure més »
Museu Condé
Vista actual del Castell de Chantilly, seu del '''Museu Condé''' El Museu Condé és una institució ubicada al castell de Chantilly, actualment propietat de l'Institut de França, que custodia el llegat d'obres d'art del seu últim habitant, el príncep Enric d'Orleans (duc d'Aumale), fill del rei Lluís Felip I de França.
Nou!!: Institut de França і Museu Condé · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Institut de França і Museu del Louvre · Veure més »
Museu Jacquemart-André
''Crist en Emaús'', obra de Rembrandt, h. 1628, Museu Jacquemart André, París. El Museu Jacquemart-André, oficialment i en francès Musée Jacquemart-André és un museu d'origen privat situat en el número 158 del Boulevard Haussmann a París.
Nou!!: Institut de França і Museu Jacquemart-André · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Institut de França і Napoleó Bonaparte · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Institut de França і París · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Institut de França і Pau de Westfàlia · Veure més »
Pineròl
Pineròl (italià Pinerolo, piemontès Pinareul) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió de Piemont i a la província de Torí.
Nou!!: Institut de França і Pineròl · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Institut de França і Tractat dels Pirineus · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Institut de França і 1635 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Institut de França і 1648 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Institut de França і 1659 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Institut de França і 1661 · Veure més »
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Nou!!: Institut de França і 1662 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Institut de França і 1663 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Institut de França і 1666 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Institut de França і 1688 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Institut de França і 1795 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Institut de França і 1803 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Institut de França і 1805 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Institut de França і 1816 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Institut de França і 1832 · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Institut de França і 25 d'octubre · Veure més »
