Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Alemanya, Alexander Berkman, Amnistia Internacional, Amsterdam, Anarquisme, Angelica Balabanoff, Augustin Souchy, Cambridge University Press, Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures, Diego Abad de Santillán, El capital, Emma Goldman, Fracció de l'Exèrcit Roig, Friedrich Adler, Friedrich Engels, Greenpeace, Guerra Civil espanyola, Gustav Landauer, Història, Karl Kautsky, Karl Marx, Lev Trotski, Max Nettlau, Mikhaïl Bakunin, Moscou, Moviment obrer, Moviment social, Neerlandès, Nicolaas Wilhelmus Posthumus, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, Partit Socialrevolucionari, Rússia, Rosa Luxemburg, Rudolf Hilferding, Toma Sik, Trotskisme, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Wolfgang Abendroth, Wolfgang Harich, 1935.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Alemanya · Veure més »
Alexander Berkman
'''Alexander Berkman''' amb Emma Goldman Alexander Berkman, nascut Ovsei Ossípovitx Berkman, Овсей Осипович Беркман (Vílnius, Lituània, 21 de novembre del 1870 – Niça, França, 28 de juny del 1936) fou un anarquista que va ser amic i amant d'Emma Goldman.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Alexander Berkman · Veure més »
Amnistia Internacional
Amnistia Internacional (AI) (en anglès, Amnesty International) és una associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Amnistia Internacional · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Amsterdam · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Anarquisme · Veure més »
Angelica Balabanoff
va ser una comunista i activista socialdemòcrata russoitaliana.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Angelica Balabanoff · Veure més »
Augustin Souchy
Augustin Souchy (1892-1984) va ser un anarquista, anarcosindicalista, antimilitarista i periodista alemany.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Augustin Souchy · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Cambridge University Press · Veure més »
Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures
La Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL),també coneguda com a ICFTU (International Confederation of Free Trade Unions) era la més gran central sindical a nivell mundial fins al 31 d'octubre de 2006, quan es va fusionar amb la Confederació Mundial del Treball (CMT), també anomenada World Confederation of Labour (WCL) per a formar la Confederació Sindical Internacional (CSI), també anomenada International Trade Union Confederation (ITUC).
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures · Veure més »
Diego Abad de Santillán
Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Diego Abad de Santillán · Veure més »
El capital
El capital.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і El capital · Veure més »
Emma Goldman
Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Emma Goldman · Veure més »
Fracció de l'Exèrcit Roig
La RAF, sigles de Fracció de l'Exèrcit Roig (de l'alemany Rote Armee Fraktion), també coneguda amb el nom de Baader-Meinhof (pel cognom dels seus dos membres més significats: Andreas Baader i Ulrike Meinhof), fou una organització armada d'extrema esquerra de la República Federal d'Alemanya, activa durant la postguerra.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Fracció de l'Exèrcit Roig · Veure més »
Friedrich Adler
Friedrich Adler (Viena, Imperi Austrohongarès, 9 de juliol de 1879 - Zúric, Suïssa, 2 de gener de 1960) va ser un polític i revolucionari austríac.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Friedrich Adler · Veure més »
Friedrich Engels
Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Friedrich Engels · Veure més »
Greenpeace
Greenpeace (de l'anglès green: verd, i peace: pau) és una organització no governamental ecologista i pacifista internacional fundada al Canadà el 1971.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Greenpeace · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Gustav Landauer
Gustav Landauer (7 d'abril de 1870, Karlsruhe, Baden-Württemberg - 2 de maig de 1919, Múnic, Baviera) va ser un dels principals teòrics de l'anarquisme a Alemanya al fin de siècle.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Gustav Landauer · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Història · Veure més »
Karl Kautsky
Karl Johann Kautsky (Praga, 16 d'octubre de 1854 - Amsterdam, 17 d'octubre de 1938) fou un teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialdemòcrates de la II Internacional i del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD).
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Karl Kautsky · Veure més »
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Karl Marx · Veure més »
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Lev Trotski · Veure més »
Max Nettlau
Max Heinrich Hermann Reinhardt Nettlau (Viena, Imperi d'Àustria 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1944) fou un historiador de l'anarquisme alemany i internacional.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Max Nettlau · Veure més »
Mikhaïl Bakunin
va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Mikhaïl Bakunin · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Moscou · Veure més »
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Moviment obrer · Veure més »
Moviment social
Un moviment social és un esforç poc organitzat per part d'un gran grup de persones per aconseguir un objectiu particular, normalment social o polític.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Moviment social · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Neerlandès · Veure més »
Nicolaas Wilhelmus Posthumus
Nicolaas Wilhelmus Posthumus o N.W. Posthumus (Amsterdam, 26 de febrer de 1880 – Bussum, 18 d'abril de 1960) fou historiador econòmic i politòleg neerlandès.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Nicolaas Wilhelmus Posthumus · Veure més »
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors · Veure més »
Partit Socialrevolucionari
Propaganda del Partit Socialrevolucionari. El Partit Socialrevolucionari (els membres del qual eren denominats SRs o esseristes; Партия социалистов-революционеров (ПСР), эсеры en rus) era un partit polític actiu a començament del.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Partit Socialrevolucionari · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Rússia · Veure més »
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Rosa Luxemburg · Veure més »
Rudolf Hilferding
Rudolf Hilferding (Viena, 10 d'agost de 1877 - París, 11 de febrer de 1941) fou un economista marxista austríac que encapçalà les teories i polítiques socials del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) durant l'època de la República de Weimar.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Rudolf Hilferding · Veure més »
Toma Sik
Yeshaayahu Toma Ŝik (pronunciat "xik") (17 d'agost de 1939 – 13 de juliol de 2004) va ser un pacifista, anarquista, socialista llibertari, vegà i esperantista hongarès-israelià.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Toma Sik · Veure més »
Trotskisme
Lev Trotski exiliat a Sibèria en 1900 El trotskisme és la versió del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic, defensava la creació d'una avantguarda del partit.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Trotskisme · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Wolfgang Abendroth
Wolfgang Abendroth (Elberfeld, 2 de maig de 1906 - Frankfurt del Main, 15 de setembre de 1985) va ser un jurista i politòleg alemany.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Wolfgang Abendroth · Veure més »
Wolfgang Harich
Wolfgang Harich (Königsberg, 3 de desembre de 1923 - Berlín, 15 de març de 1995) va ser un filòsof i periodista alemany.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і Wolfgang Harich · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Institut Internacional d'Història Social і 1935 · Veure més »
