Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Assemblea romana, Cavaller romà, Cònsol romà, Cúria romana, Censor romà, Comes, Comicis romans, Corpus Iuris Civilis, Cursus honorum, Decemvir, Dictador romà, Digest, Dret romà, Edil romà, Emperador romà, Esclavitud a l'antiga Roma, Governador romà, Imperator, Imperium, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Lictor, Lleis de les dotze taules, Llista d'emperadors romans, Llista de cònsols romans de la República, Llista de lleis romanes, Mestre de la cavalleria, Noblesa, Optimat, Partit popular (antiga Roma), Patrici (classe romana), Plebs, Pontífex Màxim, Pretor, Pretor peregrí, Primer Triumvirat, Princeps, Procurator, Proletarii, Promagistrat, Qüestor, Rex sacrorum, Roca Tarpeia, Segon Triumvirat, Senat Romà, Tribú, Tribú de la plebs, Triumvir, Vigintisexviri.
Assemblea romana
L'Assemblea romana és una reunió de ciutadans de l'antiga Roma per aprovar lleis o nomenar càrrecs.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Assemblea romana · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Cavaller romà · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Cònsol romà · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Cúria romana · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Censor romà · Veure més »
Comes
Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Comes · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Comicis romans · Veure més »
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Corpus Iuris Civilis · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Cursus honorum · Veure més »
Decemvir
Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Decemvir · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Dictador romà · Veure més »
Digest
El Digest o Pandectes (en llatí Digesta o Pandectae) és una compilació o recull de jurisprudència romana clàssica promulgada el 533 per Justinià I. Inclou les decisions més importants que els juristes romans cèlebres havien pres fins llavors.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Digest · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Dret romà · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Edil romà · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Emperador romà · Veure més »
Esclavitud a l'antiga Roma
Els dos esclaus que porten gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collaret, i el jove esclau de l'esquerra porta l'aigua i tovalloles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors, descrit per Mikhail Rostovtzev, ''La història social i econòmica de l'Imperi romà'' (Tannen, 1963), p. 288 (mosaic romà de Dougga, Tunísia) L'esclavitud a l'antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Esclavitud a l'antiga Roma · Veure més »
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Governador romà · Veure més »
Imperator
Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Imperator · Veure més »
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Imperium · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Juli Cèsar · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Lictor · Veure més »
Lleis de les dotze taules
Duodecim tabularum (Lleis de les dotze taules) van ser unes antigues lleis romanes.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Lleis de les dotze taules · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de cònsols romans de la República
Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »
Llista de lleis romanes
Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Llista de lleis romanes · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Noblesa · Veure més »
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Optimat · Veure més »
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Patrici (classe romana) · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Plebs · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Pontífex Màxim · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Pretor · Veure més »
Pretor peregrí
El pretor peregrí (en llatí Praetor peregrinus) era un magistrat (pretor) de l'antiga Roma que sorgí cap al final de la primera guerra púnica.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Pretor peregrí · Veure més »
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Primer Triumvirat · Veure més »
Princeps
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Princeps · Veure més »
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Procurator · Veure més »
Proletarii
Els proletarii, etimològicament “els que crien fills”, era el terme aplicat a l'antiga Roma a la classe social més baixa, als pobres sense terra.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Proletarii · Veure més »
Promagistrat
Un promagistrat és una persona que actua amb l'autoritat i capacitat d'un magistrat, però sense ocupar un càrrec magisterial.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Promagistrat · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Qüestor · Veure més »
Rex sacrorum
Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Rex sacrorum · Veure més »
Roca Tarpeia
La '''roca Tarpeia''' en l'actualitat La roca Tarpeia (en Rupes Tarpeia o Saxum Tarpeium) era un penya-segat escarpat de l'antiga Roma, prop del cim sud del turó Capitolí.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Roca Tarpeia · Veure més »
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Segon Triumvirat · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Senat Romà · Veure més »
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Tribú · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Tribú de la plebs · Veure més »
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Triumvir · Veure més »
Vigintisexviri
Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors durant la República Romana.
Nou!!: Institucions polítiques de Roma і Vigintisexviri · Veure més »
