50 les relacions: Ad extirpanda, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bolonya, Butlla, Carles I d'Anjou, Celestí IV, Concili de Lió I, Conrad IV d'Alemanya, Dret canònic, Enric III d'Anglaterra, Foggia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gènova, Hohenstaufen, Inquisició, Itàlia, Lió, Llista de reis de França, Nàpols, Papa, Parma, Profecia de Sant Malaquies, Pulla, Ricard de Cornualla, Roma, Setembre, Seu vacant, Sicília, 1195, 1227, 1228, 1235, 1243, 1244, 1245, 1246, 1249, 1250, 1252, 1254, 15 de maig, 17 de juliol, 2 de desembre, 23 de setembre, 25 de juny, 26 de maig, 28 de juliol, 3 de gener, 31 de març, 7 de desembre.
Ad extirpanda
Una representació artística de la Inquisició, mostrant la sentència de mort durant un acte de fe (c. 1495). La butlla Ad extirpanda va ser promulgada pel papa Innocenci IV el 15 de maig de 1252, sent posteriorment confirmada per Alexandre IV el 30 de novembre de 1259, i per Climent IV el 3 de novembre de 1265.
Nou!!: Innocenci IV і Ad extirpanda · Veure més »
Bisbat d'Albenga-Imperia
La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.
Nou!!: Innocenci IV і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Innocenci IV і Bolonya · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Innocenci IV і Butlla · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Innocenci IV і Carles I d'Anjou · Veure més »
Celestí IV
Celestí IV (Milà, ? - Roma, 10 de novembre de 1241), de nom seglar Goffredo da Castiglione, fou papa de l'Església Catòlica durant 17 dies de l'any 1241, de manera que el seu pontificat és el tercer més breu de la història.
Nou!!: Innocenci IV і Celestí IV · Veure més »
Concili de Lió I
El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.
Nou!!: Innocenci IV і Concili de Lió I · Veure més »
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Nou!!: Innocenci IV і Conrad IV d'Alemanya · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Innocenci IV і Dret canònic · Veure més »
Enric III d'Anglaterra
Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.
Nou!!: Innocenci IV і Enric III d'Anglaterra · Veure més »
Foggia
Foggia és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i capital de la província de Foggia.
Nou!!: Innocenci IV і Foggia · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Innocenci IV і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Innocenci IV і Gènova · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Innocenci IV і Hohenstaufen · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Innocenci IV і Inquisició · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Innocenci IV і Itàlia · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Innocenci IV і Lió · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Innocenci IV і Llista de reis de França · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Innocenci IV і Nàpols · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Innocenci IV і Papa · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: Innocenci IV і Parma · Veure més »
Profecia de Sant Malaquies
La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del.
Nou!!: Innocenci IV і Profecia de Sant Malaquies · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Innocenci IV і Pulla · Veure més »
Ricard de Cornualla
Ricard (5 de gener de 1209 – 2 d'abril de 1272), segon fill de Joan Plantagenet, va ser Comte de Poitiers nominal (1225–1243), Earl o Comte de Cornualla (des del 1225), i Rei d'Alemanya (des del 1257).
Nou!!: Innocenci IV і Ricard de Cornualla · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Innocenci IV і Roma · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Innocenci IV і Setembre · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Innocenci IV і Seu vacant · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Innocenci IV і Sicília · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Innocenci IV і 1195 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Innocenci IV і 1227 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Innocenci IV і 1228 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Innocenci IV і 1235 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Innocenci IV і 1243 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Innocenci IV і 1244 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Innocenci IV і 1245 · Veure més »
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Innocenci IV і 1246 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Innocenci IV і 1249 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Innocenci IV і 1250 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Innocenci IV і 1252 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Innocenci IV і 1254 · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 15 de maig · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 17 de juliol · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 2 de desembre · Veure més »
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 23 de setembre · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 25 de juny · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 26 de maig · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 28 de juliol · Veure més »
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Innocenci IV і 3 de gener · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 31 de març · Veure més »
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Innocenci IV і 7 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Innocent IV, Papa Innocenci IV.