Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Heskîf

Índex Heskîf

Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.

44 les relacions: Aq Qoyunlu, Arameu, As-Sàlih Ayyub, Diyarbakır, Grec antic, Hamdànides, Imperi Seljúcida, Iraq, Ismaïl I, Kara Arslan, Kurd, Llengua oficial, Mardin, Marwànides, Mesopotàmia, Nur-ad-Din Muhàmmad, Ortúkides, Província d'Êlih, Província de Mardin, Qara Qoyunlu, Rukn al-Dawla Daud, Saladí, Samsat, Solimà I el Magnífic, Sukman I, Tamerlà, Tauletes de Mari, Tigris, Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, Turc, Turquia, UNESCO, Uzun Hasan, Zeugma, 1101, 1116, 1185, 1233, 1457, 1503, 1534, 1960, 1981, 640.

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Heskîf і Aq Qoyunlu · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Heskîf і Arameu · Veure més »

As-Sàlih Ayyub

Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).

Nou!!: Heskîf і As-Sàlih Ayyub · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Heskîf і Diyarbakır · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Heskîf і Grec antic · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Heskîf і Hamdànides · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Heskîf і Imperi Seljúcida · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Heskîf і Iraq · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Heskîf і Ismaïl I · Veure més »

Kara Arslan

Moneda encunyada per Kara Arslan. Kara Arslan fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.

Nou!!: Heskîf і Kara Arslan · Veure més »

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Nou!!: Heskîf і Kurd · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Heskîf і Llengua oficial · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: Heskîf і Mardin · Veure més »

Marwànides

* Dinastia marwànida, branca de la dinastia omeia iniciada per Marwan I.

Nou!!: Heskîf і Marwànides · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Heskîf і Mesopotàmia · Veure més »

Nur-ad-Din Muhàmmad

Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.

Nou!!: Heskîf і Nur-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Nou!!: Heskîf і Ortúkides · Veure més »

Província d'Êlih

Êlih (contracció de muntanyes Bati Raman) és una província turca al Kurdistan que forma part del sud-est d'Anatòlia.

Nou!!: Heskîf і Província d'Êlih · Veure més »

Província de Mardin

La Província de Mardin és una província de Turquia emplaçada prop del límit tradicional entre Anatòlia i Mesopotàmia amb una població de 737.852.

Nou!!: Heskîf і Província de Mardin · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Heskîf і Qara Qoyunlu · Veure més »

Rukn al-Dawla Daud

Dàüd Rukn-ad-Dawla (m. el 1144) fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i després de Khartpert.

Nou!!: Heskîf і Rukn al-Dawla Daud · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: Heskîf і Saladí · Veure més »

Samsat

Samsat és una petita vila a la província d'Adıyaman de Turquia, situada a la part superior del riu Eufrates.

Nou!!: Heskîf і Samsat · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Heskîf і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Sukman I

Suqman (I) ibn Àrtuq Muín-ad-Din fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Mardin.

Nou!!: Heskîf і Sukman I · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Heskîf і Tamerlà · Veure més »

Tauletes de Mari

Tauleta de Zimri-Lim al Museu del Louvre Les tauletes de Mari són un gran grup de tauletes descobertes a Mari per arqueòlegs francesos dirigits per André Parrot en les excavacions a la zona, iniciades el 1933.

Nou!!: Heskîf і Tauletes de Mari · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Heskîf і Tigris · Veure més »

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub ——, fou soldà del soldanat aiúbida de Damasc i del Soldanat aiúbida d'Egipte (1249-1250) Després d'haver passat la seva vida a Mesopotàmia, on havia estudiat jurisprudència, lògica i teologia, però el seu avi al-Kàmil ibn al-Àdil s'havia adonat ràpidament que els seus estudis no corregirien la seva malaptesa i manca d'informació.

Nou!!: Heskîf і Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Heskîf і Turc · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Heskîf і Turquia · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Heskîf і UNESCO · Veure més »

Uzun Hasan

Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).

Nou!!: Heskîf і Uzun Hasan · Veure més »

Zeugma

Es coneix com a zeugma (del grec clàssic ζεῦγμα zeũgma, 'enllaç') la figura retòrica consistent en estendre l'ús d'un adjectiu o d'un verb a una clàusula anterior o posterior, d'aquesta manera encara que es refereixi a més d'una clàusula nomes apareix una única vegada i s'ha de sobreentendre en la resta.

Nou!!: Heskîf і Zeugma · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Heskîf і 1101 · Veure més »

1116

El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Heskîf і 1116 · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Heskîf і 1185 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Heskîf і 1233 · Veure més »

1457

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Heskîf і 1457 · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Heskîf і 1503 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Heskîf і 1534 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Heskîf і 1960 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Heskîf і 1981 · Veure més »

640

El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Heskîf і 640 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hasankeyf, Hisn Kayfa, Iniciativa per preservar Hasankeyf.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »