52 les relacions: Ambròs de Milà, Analogia, Arcàngel, Aristòtil, Avarícia, Ball rodó, Boeci, Caribdis, Caront (mitologia), Castedat, Ciacco, Comparació, Consolació de la filosofia, Dante Alighieri, Dissabte Sant, Edat mitjana, Eneida, Enveja, Estix, Estret de Messina, Florència, Fortuna (mitologia), Francesc d'Assís, Giovanni Boccaccio, Gola (pecat), Hades, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Primer, Infern - Cant Vuitè, Ira, Joan Francesc Mira i Casterà, La Divina Comèdia, Llatí, Llucifer, Luxúria, Mar Jònica, Mar Tirrena, Minos, Miquel (arcàngel), Paradís, Pleonexia, Plutó (mitologia), Plutos, Pobresa, Prelat, Purgatori (La Divina Comèdia), Sacerdot, Sant, Supèrbia, Tonsura, ..., Virgili, Vittorio Gassman. Ampliar l'índex (2 més) »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Ambròs de Milà · Veure més »
Analogia
Una analogia (del grec αναλογíα ana, reiteració o comparació i logos, raó) expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes; aquesta relació s'expressa per comparació entre éssers físics (objectes, etc) i/o experiències o altres conceptes abstractes, mitjançant l'apreciació i l'assenyalament de característiques generals i particulars, i la generació de conductes o raonaments basant-se en l'existència de les seves semblances.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Analogia · Veure més »
Arcàngel
300px En les religions jueva, cristiana i islàmica els arcàngels (del grec: αρχάγγελος, archangelos.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Arcàngel · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Aristòtil · Veure més »
Avarícia
Lavarícia (del llatí avaritia) és l'ànsia de posseir més del que es té, especialment en tot allò relacionat amb els diners o les coses materials.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Avarícia · Veure més »
Ball rodó
El Ball rodó és el cant associat a una dansa de batre que antigament es feia servir a Catalunya.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Ball rodó · Veure més »
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Boeci · Veure més »
Caribdis
Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Caribdis · Veure més »
Caront (mitologia)
Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Caront (mitologia) · Veure més »
Castedat
Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Castedat · Veure més »
Ciacco
Ciacco és un personatge de ficció citat a diverses obres italianes, com La Divina Comèdia o els contes de Boccaccio.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Ciacco · Veure més »
Comparació
La comparació és un recurs literari consistent en posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota".
Nou!!: Infern - Cant Setè і Comparació · Veure més »
Consolació de la filosofia
La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Consolació de la filosofia · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Dante Alighieri · Veure més »
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Nou!!: Infern - Cant Setè і Dissabte Sant · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Edat mitjana · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Eneida · Veure més »
Enveja
L'enveja (del llatí invidia) és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom, sigui material o no, que posseeix una altra.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Enveja · Veure més »
Estix
Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).
Nou!!: Infern - Cant Setè і Estix · Veure més »
Estret de Messina
L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Estret de Messina · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Florència · Veure més »
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Fortuna (mitologia) · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Infern - Cant Setè і Francesc d'Assís · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Gola (pecat)
La gola, per Hieronymus Bosch. La gola és un pecat capital per a la religió cristiana i el catolicisme.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Gola (pecat) · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Infern - Cant Setè і Hades · Veure més »
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Nou!!: Infern - Cant Setè і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »
Infern - Cant Primer
''A la meitat del camí de la vida / em vaig trobar dins d'una selva obscura / Perquè havia deixat la recta via''. (I, vv. 1-2). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El primer cant de l'infern és l'inici de la Divina Comèdia escrita per Dante Alighieri entre el 1304 i el 1321 segons els diferents comentaristes, en què el protagonista es disposa a iniciar un viatge per l'inframón guiat per l'ànima del poeta Virgili.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Infern - Cant Primer · Veure més »
Infern - Cant Vuitè
La lluita dels iracunds imaginada per William Blake El cant vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el cinquè cercle, és a dir, no ens movem del cercle en què hem entrat en l'anterior cant.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Infern - Cant Vuitè · Veure més »
Ira
* Ira (sentiment), sinònim de còlera, ràbia o gran enuig.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Ira · Veure més »
Joan Francesc Mira i Casterà
és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Infern - Cant Setè і La Divina Comèdia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Llatí · Veure més »
Llucifer
Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivització d'aquest adjectiu, Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba), el Helel o Heilel hebreu, és un dimoni diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació del Lucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".
Nou!!: Infern - Cant Setè і Llucifer · Veure més »
Luxúria
La luxúria, en la Taula dels set pecats capitals de Hieronymus Bosch. Representació de la luxúria com a pecat capital La luxúria és un desig sexual desordenat i incontrolable.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Luxúria · Veure més »
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Mar Jònica · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Mar Tirrena · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Minos · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Paradís · Veure més »
Pleonexia
Pleonexia, té origen en la paraula grega "πλεονεξία", és un concepte filosòfic que correspon aproximadament a la cobdícia, o l'avarícia, i es defineix estrictament com "el desig insaciable de tenir el que per dret pertany als altres".
Nou!!: Infern - Cant Setè і Pleonexia · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Plutó (mitologia) · Veure més »
Plutos
s, segons l'original esculpit entre el 374 aC i el 370 aC). Plutos (en grec antic Πλοῦτος; en llatí Plutus), era en la mitologia grega transmesa per Hesíode, fill de Jasió i de Demèter.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Plutos · Veure més »
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Pobresa · Veure més »
Prelat
Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Prelat · Veure més »
Purgatori (La Divina Comèdia)
Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Purgatori (La Divina Comèdia) · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Sacerdot · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Sant · Veure més »
Supèrbia
Representació de la supèrbia a la catedral de Chartres La supèrbia, en un gravat de Jacob Matham. ''Supèrbia,'' és una de les seccions de la ''Taula dels pecats capitals'' de Hieronymus Bosch. S'hi representa una dona en un interior amb objectes d'ús quotidià. Es mira en un mirall que hi ha en un armari, sostingut per un dimoni. A un costat, es veu una altra estança amb figures. La supèrbia (del llatí superbia) és un sentiment de superioritat d'un mateix per sobre dels altres.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Supèrbia · Veure més »
Tonsura
Sant Domènec amb la '''tonsura''' a la romana, en una pintura de Fra Angelico del segle XV La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Tonsura · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Virgili · Veure més »
Vittorio Gassman
Vittorio Gassman (Gènova, Itàlia, 1922 – Roma, 2000), conegut popularment a Itàlia com Il Mattatore, fou un actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià.
Nou!!: Infern - Cant Setè і Vittorio Gassman · Veure més »