Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Agustí d'Hipona, Andreu Febrer i Callís, Apenins, Aristòtil, Batalla de Benevent, Batalla de Montaperti, Bíblia, Brunetto Latini, Castedat, Ciacco, Dante Alighieri, Déu en el cristianisme, Dissabte Sant, Eneida, Família franciscana, Farinata degli Uberti, Flegetont, Florència, Forlì, Frau, Güelfs i gibel·lins, Geríon (mitologia), Guglielmo Borsiere, Guiu Guerra, Iacopo Rusticucci, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Desè, Infern - Cant Dissetè, Infern - Cant Divuitè, Infern - Cant Quinzè, Infern - Cant Sisè, Infern - Cant Vintè, Isaïes (profeta), Joan Francesc Mira i Casterà, Montone, Orde del Temple, Paradís (La Divina Comèdia), Reno (riu), Riu Po, Roberto Benigni, Tegghiaio Aldobrandi, Virgili, Vittorio Gassman.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Agustí d'Hipona · Veure més »
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Andreu Febrer i Callís · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Apenins · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Aristòtil · Veure més »
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Batalla de Benevent · Veure més »
Batalla de Montaperti
La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Batalla de Montaperti · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Bíblia · Veure més »
Brunetto Latini
''Els llibres del tresor''. Llibre I. Pàgina del bestiari que descriu el mico. Brunetto Latini (Florència, vers 1220 - 1294) va ser un notari, filòsof, i canceller de la república florentina.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Brunetto Latini · Veure més »
Castedat
Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Castedat · Veure més »
Ciacco
Ciacco és un personatge de ficció citat a diverses obres italianes, com La Divina Comèdia o els contes de Boccaccio.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Ciacco · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Dante Alighieri · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Déu en el cristianisme · Veure més »
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Dissabte Sant · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Eneida · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Família franciscana · Veure més »
Farinata degli Uberti
Estàtua de Farinata a la galeria Uffizi, Florència Farinata degli Uberti va ser un aristòcrata florentí, capitost de la facció gibel·lina de la ciutat.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Farinata degli Uberti · Veure més »
Flegetont
El Flegetont (en grec antic Φλεγέθων Flegethon "que flambeja") era un dels rius de l'infern, de curs flamejant i ple de vapors sulfurosos i que no consumia cap combustible.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Flegetont · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Florència · Veure més »
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Forlì · Veure més »
Frau
El frau o estafa és un delicte contra la propietat o el patrimoni.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Frau · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Geríon (mitologia)
Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Geríon (mitologia) · Veure més »
Guglielmo Borsiere
Guglielmo Borsiere (Guiglielmo en l'ortografia original), és un personatge que probablement fou real, i potser visqué en temps de Dante, però del qual no es té cap informació històrica certa.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Guglielmo Borsiere · Veure més »
Guiu Guerra
Guiu Guerra, quadre de Cosimo Sigoni, 1657 Guiu Guerra o Guido Guerra (vers 1220 - Montevarchi, octubre de 1272) va ser un condottiero i polític italià, fill del comte Marcovald i de Beatrice dei Conti de Capraia.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Guiu Guerra · Veure més »
Iacopo Rusticucci
Iacopo Rusticucci va ser un polític florentí del, militant de la facció dels güelfs.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Iacopo Rusticucci · Veure més »
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »
Infern - Cant Desè
L'aparició de Farinata degli Uberti, il·lustració de Gustave Doré ''Farinata degli Uberti'', sèrie dels homes il·lustres, Andrea del Castagno (fresc separat, ara en emmagatzematge als Uffizi) El cant desè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle, dins de la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Infern - Cant Desè · Veure més »
Infern - Cant Dissetè
Gerió il·lustrat per Gustave Doré El cant dissetè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, al final d'aquest anell els pelegrins troben un gran penya-segat.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Infern - Cant Dissetè · Veure més »
Infern - Cant Divuitè
Els alcavots i els seductors, segons il·lustració de Gustave Doré El divuitè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en la primera i la segona fosses del vuitè cercle, en què són castigats els alcavots i els seductors en la primera i en la segona els aduladors; ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Infern - Cant Divuitè · Veure més »
Infern - Cant Quinzè
Brunetto Latini i els sodomites en l'infern, il·lustració de Francesco Scaramuzza El cant quinzè de l'Infern de Dante Alighieri, té lloc al tercer anell del setè cercle on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, com ja s'ha enunciat en l'anterior cant.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Infern - Cant Quinzè · Veure més »
Infern - Cant Sisè
El sisè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer cercle, on es castiga el pecat de la gola; estem en la nit entre el 8 i el 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Infern - Cant Sisè · Veure més »
Infern - Cant Vintè
Els endevins. Il·lustració de Giovanni Stradano El cant vintè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la quarta fossa del vuitè cercle on són castigats els endevins i els mags; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Infern - Cant Vintè · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Isaïes (profeta) · Veure més »
Joan Francesc Mira i Casterà
és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »
Montone
Montone és un comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, situat uns 35 km al nord de Perusa.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Montone · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Orde del Temple · Veure més »
Paradís (La Divina Comèdia)
El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Paradís (La Divina Comèdia) · Veure més »
Reno (riu)
El Reno és un riu del nord d'Itàlia, situat al sud del riu Po però que desemboca directament a la mar Adriàtica.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Reno (riu) · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Riu Po · Veure més »
Roberto Benigni
Roberto Benigni, Cavaliere di Gran Croce OMRI (Castiglion Fiorentino, 27 d'octubre de 1952), és un actor i director italià de cinema i televisió.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Roberto Benigni · Veure més »
Tegghiaio Aldobrandi
Tegghiaio Aldobrandi (... - Lucca, 1262) fou un polític italià, fill d'Aldobrando Adimari.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Tegghiaio Aldobrandi · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Virgili · Veure més »
Vittorio Gassman
Vittorio Gassman (Gènova, Itàlia, 1922 – Roma, 2000), conegut popularment a Itàlia com Il Mattatore, fou un actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià.
Nou!!: Infern - Cant Setzè і Vittorio Gassman · Veure més »
