Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Cao Wei, Cinc Dinasties i Deu Regnes, Confucianisme, Dinastia Han, Dinastia Jin (265-420), Dinastia Ming, Dinastia Qin, Dinastia Qing, Dinastia Song, Dinastia Sui, Dinastia Tang, Dinastia Yuan, Dinastia Zhou, Dinasties Meridionals i Septentrionals, Drac xinès, Edat del ferro, Emperador de la Xina, Exàmens imperials xinesos, Feudalisme, Gentilici, Gran Canal (Xina), Gran Muralla Xinesa, Història de la Xina, Islam, Li Si, Llengües sinítiques, Manxú, Manxús, Monarquia absoluta, Mongol, Neoconfucianisme, Període dels Regnes Combatents (Xina), Primaveres i Tardors, Pu Yi, Qin Shi Huangdi, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, República de la Xina (1912–1949), República Popular de la Xina, Revolució Xinhai, Setze Regnes, Shu Han, Tres Regnes, Wu Oriental, Xina.
Cao Wei
Cao Wei fou un dels imperis que van competir pel control de la Xina durant el període dels Tres Regnes.
Nou!!: Imperi xinès і Cao Wei · Veure més »
Cinc Dinasties i Deu Regnes
Les Cinc Dinasties i Deu Regnes (en xinès tradicional: 五代十國; en xinès simplificat: 五代十国; en pinyin: Wǔdài Shíguó) fou un període turbulent de la història de la Xina que s'inicià amb el final de la dinastia Tang (907) i es va acabar amb el començament de la dinastia Song (960).
Nou!!: Imperi xinès і Cinc Dinasties i Deu Regnes · Veure més »
Confucianisme
clàssics" del confucianisme El confucianisme o rujia (en xinès: 儒家, pinyin: rújiā, 'escola dels lletrats' i més tard rúxué, 儒學, 'ensenyament dels lletrats') és un conjunt de doctrines filosòfiques, morals i polítiques que es van desenvolupar a la Xina durant més de dos mil·lennis a partir de l'obra atribuïda al filòsof Kongzi (551-479 aC), conegut a Occident sota el nom llatinitzat de Confuci.
Nou!!: Imperi xinès і Confucianisme · Veure més »
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Han · Veure més »
Dinastia Jin (265-420)
La Dinastia Jìn (Wade-Giles: Chin⁴-ch'ao²; Mandarí: tɕîn tʂʰɑ̌ʊ̯), va ser una dinastia de la història xinesa, que va existir entre els anys 265 i 420 EC.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Jin (265-420) · Veure més »
Dinastia Ming
La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Ming · Veure més »
Dinastia Qin
La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Qin · Veure més »
Dinastia Qing
La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Qing · Veure més »
Dinastia Song
La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Song · Veure més »
Dinastia Sui
La Xina durant la dinastia Sui La dinastia Sui (581-618), en xinès:隋朝 Suí cháo, va ser una dinastia xinesa de poca durada que la va unificar al.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Sui · Veure més »
Dinastia Tang
La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Tang · Veure més »
Dinastia Yuan
La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Yuan · Veure més »
Dinastia Zhou
La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.
Nou!!: Imperi xinès і Dinastia Zhou · Veure més »
Dinasties Meridionals i Septentrionals
Les Dinasties Meridionals i Septentrionals va ser un període en la història de la Xina que va durar del 420 fins a 589 era comuna.
Nou!!: Imperi xinès і Dinasties Meridionals i Septentrionals · Veure més »
Drac xinès
Drac xinès El drac xinès és una criatura mitològica xinesa.
Nou!!: Imperi xinès і Drac xinès · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Imperi xinès і Edat del ferro · Veure més »
Emperador de la Xina
Emperador Qianglong L'emperador de la Xina (en xinès: 皇帝, en pinyin: Huángdì) era el cap de govern i el cap d'estat de la Xina des de la dinastia Qin (any 221 aC), fins a la caiguda de la dinastia Qing el 1911.
Nou!!: Imperi xinès і Emperador de la Xina · Veure més »
Exàmens imperials xinesos
El sistema d'examinació imperial xinès es va practicar a la Xina imperial de l'any 606 a l'any 1905 i consistia en una sèrie de proves que servien per seleccionar els candidats per ocupar una plaça com a funcionaris.
Nou!!: Imperi xinès і Exàmens imperials xinesos · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Imperi xinès і Feudalisme · Veure més »
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Nou!!: Imperi xinès і Gentilici · Veure més »
Gran Canal (Xina)
El Gran Canal de la Xina, també conegut com el Gran Canal Beijing-Hangzhou, amb una longitud total de 1.776 km, és el canal navegable o riu artificial més llarg del món.
Nou!!: Imperi xinès і Gran Canal (Xina) · Veure més »
Gran Muralla Xinesa
La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.
Nou!!: Imperi xinès і Gran Muralla Xinesa · Veure més »
Història de la Xina
La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.
Nou!!: Imperi xinès і Història de la Xina · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Imperi xinès і Islam · Veure més »
Li Si
Li Si o Li Ssu (280 aC., Chu - 208 aC., Shaanxi), originari del país de Chu, situat en gran part de l'actual Hubei.
Nou!!: Imperi xinès і Li Si · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Imperi xinès і Llengües sinítiques · Veure més »
Manxú
El manxú és una llengua de la família manxú-tungús parlada per unes 20 persones a la regió històrica de Manxúria, actualment a la província de Heilongjiang, al nord-est de la Xina.
Nou!!: Imperi xinès і Manxú · Veure més »
Manxús
Els manxús són un poble tungús originari de Manxúria (avui dia nord-est de la Xina).
Nou!!: Imperi xinès і Manxús · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Imperi xinès і Monarquia absoluta · Veure més »
Mongol
El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques.
Nou!!: Imperi xinès і Mongol · Veure més »
Neoconfucianisme
El neoconfucianisme o daoxuejia (en xinès: 道學, en pinyin: dàoxué, ' l'estudi del Tao') designa un corrent del pensament xinès que es va desenvolupar principalment durant la dinastia Song (960-1279) i que encara continua vigent avui dia.
Nou!!: Imperi xinès і Neoconfucianisme · Veure més »
Període dels Regnes Combatents (Xina)
El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.
Nou!!: Imperi xinès і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Veure més »
Primaveres i Tardors
El període de les Primaveres i Tardors o període Chunqiu (en xinès tradicional: 春秋時代; en xinès simplificat: 春秋时代; en pinyin: chūn qīu shídaì) designa, en la història de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, és a dir, un període que va de la segona meitat del a la primera meitat del segle V. Treu el seu nom dels Annals de les Primaveres i de les Tardors, una crònica dels esdeveniments sobrevinguts a l'estat de Lu, un petit regne de la península de Shandong, entre el 722 aC i el 481 aC, que s'atribuïa tradicionalment a Confuci.
Nou!!: Imperi xinès і Primaveres i Tardors · Veure més »
Pu Yi
Pu Yi a la Ciutat Prohibida Pu Yi (7 de febrer de 1906 - 17 d'octubre de 1967) fou l'emperador de la Xina des de 1908 fins a 1924 (regnant com a Emperador Xuantong entre 1908 i 1911, i com a emperador no governant des de 1911 fins a 1924).
Nou!!: Imperi xinès і Pu Yi · Veure més »
Qin Shi Huangdi
Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.
Nou!!: Imperi xinès і Qin Shi Huangdi · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Nou!!: Imperi xinès і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »
República de la Xina (1912–1949)
La República de la Xina (en xinès tradicional: 中華民國, en xinès simplificat: 中华民国, en pinyin: Zhōnghuá Mínguó) fou fundada el 1912 i amb el govern a la Xina continental fins al 1949.
Nou!!: Imperi xinès і República de la Xina (1912–1949) · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Imperi xinès і República Popular de la Xina · Veure més »
Revolució Xinhai
La Revolució Xinhai o Revolució Republicana Xinesa va ser un període d'agitació social i política que va tenir lloc a la Xina entre 1911 i 1912 i que va finalitzar amb la instauració d'un sistema polític republicà a Manxúria, la qual cosa va significar la fi de 268 anys de govern de la Dinastia Qing i de segles de govern imperial.
Nou!!: Imperi xinès і Revolució Xinhai · Veure més »
Setze Regnes
El període dels Setze Regnes a la Xina (xinès tradicional: 十六國; xinès simplificat: 十六国; pinyin: Shíliù Guó), fou una sèrie de nombrosos i efímers regnes establerts al nord de la Xina i regions properes entre el 304 i el 439, quan Wei del Nord va reunificar Xina i la dinastia Jin es va retirar al sud de la Xina.
Nou!!: Imperi xinès і Setze Regnes · Veure més »
Shu Han
Shu Han, de vegades anomenat com el Regne de Shu (蜀 shǔ), va ser un dels Tres Regnes competint pel control de la Xina després de la caiguda de la dinastia Han, l'estat va estar situat en els voltants de Sichuan que es coneixia llavors com Shu.
Nou!!: Imperi xinès і Shu Han · Veure més »
Tres Regnes
L'època dels Tres Regnes és el període comprès entre la fundació de Wei, l'any 220, i la conquesta de Wu, l'any 280, per part de la dinastia Jin (265-420); els historiadors xinesos solen marcar-ne el seu inici amb la rebel·lió dels turbants grocs, el 184.
Nou!!: Imperi xinès і Tres Regnes · Veure més »
Wu Oriental
Wu Oriental 東吳; en Dōng Wú pinyin, també conegut com a Sun Wu (Xinès tradicional: 孫吳; Sūn Wú en pinyin - fou un dels Tres Regnes (222 - 280) que competiren pel control de la Xina després de la caiguda de la Dinastia Han en el Jiangnan (delta del Iang-Tsé) regió de la Xina. Durant sa existència, la capital estigué en gran manera a Jianye (建業, modern Nanjing), però de vegades estava a Wuchang (武昌, en el modern Ezhou, Hubei).
Nou!!: Imperi xinès і Wu Oriental · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Imperi xinès і Xina · Veure més »
Redirigeix aquí:
Imperi Xinès, Xina Imperial, Xina imperial.
