Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

400 les relacions: Administració provincial romana, Agricultura, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Alexandria, Almirall, Altar, Amfiteatre, Amon, Anatòlia, Anglès, Animals, Antic Egipte, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoní Pius, Any dels cinc emperadors, Aqüeducte, Arada, Arc de triomf, Arcàgat (metge), Armadura, Armini, Arquitectura romana antiga, Art romà d'Orient, Art romànic, Asclepi, Ase, Atis (déu), Atletisme, August, Aureus, Aventí, Òstia, Àfrica (província romana), Àsia, Àsia (província romana), Baixa edat mitjana, Basílica, Batalla d'Antioquia (218), Batalla d'Àccium, Batalla d'Issos (194), Batalla de Lugdúnum, Batalla de Nisibis (217), Batalla del bosc de Teutoburg, Bètica, Bel·lona, Belisari, Betriacum, ..., Bisexualitat, Bisturí, Bou, Britànnia, Budicca, Bulgària, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calígula, Cambridge University Press, Campània, Caracal·la, Cardo, Careta, Carlemany, Cartago, Casc, Catèter, Cató el Censor, Cavall, Cavaller romà, Cavalleria, Cèsar, Cíbele, Còmmode, Cònsol romà, Còrsega, Cúria romana, Centúria (unitat militar), Cereal, Cereàlia, Ceres (mitologia), Cilícia, Cinema, Circ Màxim, Circ romà, Cirurgia, Cistell, Ciutat del Vaticà, Claudi, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Cleòpatra, Cohort (unitat militar), Colom (ocell), Colosseu, Comèdia, Comicis romans, Conill, Conreu, Constantí, Constantinoble, Corinti, Cristianisme, Cristianisme nicè, Culte imperial (antiga Roma), Cultura, Cursus honorum, Dalmàcia (província romana), Dansa, Danubi, Dàcia, Déu, Déu del Sol, Dòric, De facto, De iure, Deci (emperador romà), Decumanus, Diòcesi, Dictador romà, Dinastia Antonina, Dinastia Flàvia, Dinastia julioclàudia, Dinastia ptolemaica, Dinastia Severa, Dinastia teodosiana, Dioclecià, Dioscòrides Pedaci, Domici Ahenobarb, Domicià, Dramatúrgia, Ducenari, Dux bellorum, Edat antiga, Edat mitjana, Edil romà, Efes, Egipte, Egipte (província romana), El Bierzo, Elagàbal, Elba (riu), Els cinc bons emperadors, Emperador romà, Enterrament, Equirria, Esclavitud, Església Catòlica Romana, Església estatal de l'Imperi Romà, Espanya, Espasa, Etruscs, Eufrates, Europa, Exèrcit romà, Fabi Dossè, Fasti, Fòrceps, Fòrum Romà, Flavi Honori, Forces armades, Formatge, Galè, Gal·lits, Galba, Galera, Gall, Gàl·lia, Genius, Germània (regió), Germànic Cèsar, Gladius, Gliceri, Grau militar, Grècia, Grec antic, Grec medieval, Hades, Hadrià, Hèrcules, Henoteisme, Hispània, Hispània Tarraconense, Histàmenon, Història de la regió mediterrània, Homosexualitat, Idus de març, Imperi, Imperi Otomà, Imperi Part, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Infanteria, Inframon, Invasions bàrbares, Isis, Itàlia, Itàlica, Jònic, Júpiter (mitologia), Jerusalem, Jocs romans, Jocs Seculars, Judaisme, Judea, Juli Cèsar, Juli Nepot, Juno, Justinià I, Legió romana, Legionari, Lió, Llatí, Llatí vulgar, Llebre, Llengües indoeuropees, Llengües itàliques, Llengües romàniques, Llet, Llista de vies romanes, Lorica segmentata, Luci Acci, Lupercals, Macrí, Madrid, Manes, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Salvi Otó, Marc Terenci Varró, Marina romana, Marina romana d'Orient, Mart (mitologia), Mauritània, Món grecoromà, Medicina, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Mesopotàmia, Minerva, Mitologia egípcia, Mitologia grega, Mitraisme, Monoteisme, Mul, Municipi romà, Munus, Museus Capitolins, Narsès, Nàpols, Neró, Nerva, Nicomèdia, Notari romà, Odoacre, Oftalmologia, Oligarquia, Olivera, Om, Oracle, Orient, Osiris, Osona, Ovella, Ovidi, Paganisme, Pagus, Pala (eina), Palatí, Pales, Parentalia, Parts, Pasqua de Resurrecció, Pàrtia, Pèrsia, Peditata, Peixos, Pensament religiós, Període hel·lenístic, Període romà a Catalunya, Període romà als Països Catalans, Perpra, Petroni Màxim, Pi (arbre), Pilum, Plaute, Plini el Jove, Plini el Vell, Polibi, Porc, Prefecte, Prefecte del pretori, Prefectura, Pretor, Primera Guerra Púnica, Principat, Procés de romanització, Procònsol, Procopi Antemi, Província senatorial, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Publi Septimi Geta, Pugio, Ramaderia, Rapte de les sabines, Ravenna, Rímini, Ròmul Augústul, Ròmul i Rem, Reformes de Dioclecià, Regió de Frígia, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Repetundae, Rin, Roma, Routledge, Sabins, Sacre Imperi Romanogermànic, Sala de reunions, Sandàlia, Sardenya, Saturnalia tupiniquim, Saturnals, Sàhara, Sèneca, Síria, Sòlid (moneda), Scutum (arma), Segle, Segle V, Senat Romà, Septimi Sever, Sesterci, Sevilla, Sicília, Sol Invictus, Split, Suetoni, Susa (Iran), Taxonomia, Tàcit, Túnica, Teatre, Tel·lus, Temple de Júpiter Capitolí, Temple romà, Tercera Guerra Civil Romana, Terenci, Tiberi, Tit (emperador), Titó, Titini (dramaturg), Toga, Tragèdia, Trajà, Tribú, Troia, Truculent, Urologia i andrologia, Vaixell, Valetudinarium, Vassallatge, Vàndals, Venatio, Vespasià, Vesuvi, Vicari (eclesiàstic), Vigintisexviri, Villicus, Vinàlia, Vinya, Vitel·li, Vocabulari, Xiprer, 11 de maig, 117, 13 de maig, 1453, 146, 15 d'abril, 180, 1872, 19 d'abril, 21 d'abril, 21 de febrer, 23 d'abril, 23 de març, 235, 25 d'abril, 267 aC, 284, 311 aC, 480, 68, 69, 9 de maig, 96. Ampliar l'índex (350 més) » « Shrink índex

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Imperi Romà і Administració provincial romana · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Imperi Romà і Agricultura · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Romà і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Nou!!: Imperi Romà і Alexandre Sever · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Imperi Romà і Alexandria · Veure més »

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Nou!!: Imperi Romà і Almirall · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Imperi Romà і Altar · Veure més »

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Nou!!: Imperi Romà і Amfiteatre · Veure més »

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Nou!!: Imperi Romà і Amon · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà і Anatòlia · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Imperi Romà і Anglès · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Nou!!: Imperi Romà і Animals · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Imperi Romà і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Imperi Romà і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Imperi Romà і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoní Pius

Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

Nou!!: Imperi Romà і Antoní Pius · Veure més »

Any dels cinc emperadors

L'Any dels cinc emperadors fa referència l'any 193, en el qual hi hagué cinc diferents emperadors o pretendents al tron.

Nou!!: Imperi Romà і Any dels cinc emperadors · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Imperi Romà і Aqüeducte · Veure més »

Arada

Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs.

Nou!!: Imperi Romà і Arada · Veure més »

Arc de triomf

303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.

Nou!!: Imperi Romà і Arc de triomf · Veure més »

Arcàgat (metge)

Arcàgat (en Archagatus) fou un metge grec fill de Lisànies.

Nou!!: Imperi Romà і Arcàgat (metge) · Veure més »

Armadura

Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.

Nou!!: Imperi Romà і Armadura · Veure més »

Armini

Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Nou!!: Imperi Romà і Armini · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Imperi Romà і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà і Art romà d'Orient · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Imperi Romà і Art romànic · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Nou!!: Imperi Romà і Asclepi · Veure més »

Ase

L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.

Nou!!: Imperi Romà і Ase · Veure més »

Atis (déu)

s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Nou!!: Imperi Romà і Atis (déu) · Veure més »

Atletisme

Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.

Nou!!: Imperi Romà і Atletisme · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Imperi Romà і August · Veure més »

Aureus

'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.

Nou!!: Imperi Romà і Aureus · Veure més »

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Nou!!: Imperi Romà і Aventí · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Imperi Romà і Òstia · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Imperi Romà і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Romà і Àsia · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Nou!!: Imperi Romà і Àsia (província romana) · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Imperi Romà і Baixa edat mitjana · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Basílica · Veure més »

Batalla d'Antioquia (218)

La batalla d'Antioquia va ser lliurada el 8 de juny de 218 els voltants d'Antioquia de l'Orontes (Síria), entre l'exèrcit romà de l'emperador Macrí i el del pretendent Elagàbal.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla d'Antioquia (218) · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla d'Issos (194)

La batalla d'Issos va ser un enfrontament que va teir lloc l'any 194 entre les forces de l'emperador Septimi Sever i el seu rival i pretendent al tron, Pescenni Níger, durant l'Any dels cinc emperadors.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla d'Issos (194) · Veure més »

Batalla de Lugdúnum

La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí. La victòria de Sever li va permetre proclamar-se únic emperador de l'Imperi Romà. Es diu que aquesta batalla va ser la més gran, més llarga i més sagnant lluitada mai entre tropes romanes. L'historiador Cassi Dió va escriure que les tropes enfrontades arribaven a 300.000, (en un altre lloc diu 150.000) en cada bàndol. Aquesta xifra és discutida doncs representaria tres quartes parts de tots els soldats de l'Imperi en aquells temps. Malgrat això, s'accepta que el nombre total de soldats i auxiliars era major de 100.000 i probablement podria haver arribat a 150.000.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla de Lugdúnum · Veure més »

Batalla de Nisibis (217)

La batalla de Nisibis fou un combat lluitat entre l'Imperi Romà i l'Imperi Part l'estiu del 217.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla de Nisibis (217) · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Imperi Romà і Bètica · Veure més »

Bel·lona

'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.

Nou!!: Imperi Romà і Bel·lona · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Imperi Romà і Belisari · Veure més »

Betriacum

Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.

Nou!!: Imperi Romà і Betriacum · Veure més »

Bisexualitat

La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.

Nou!!: Imperi Romà і Bisexualitat · Veure més »

Bisturí

El bisturí o escalpel, també anomenat llanceta o ganivet de cirurgià, és un instrument en forma de ganivet petit, de fulla fina i punxeguda, d'un o dos marges tallants, que s'usa des de fa milers d'anys en rituals de curació o religiosos, procediments de cirurgia, disseccions anatòmiques, autòpsies o viviseccions.

Nou!!: Imperi Romà і Bisturí · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Imperi Romà і Bou · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Imperi Romà і Britànnia · Veure més »

Budicca

Budicca, Boudica o Boudicca (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 - 61) era una reina celta-britona de la tribu dels icens.

Nou!!: Imperi Romà і Budicca · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Imperi Romà і Bulgària · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Imperi Romà і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Nou!!: Imperi Romà і Calígula · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Imperi Romà і Cambridge University Press · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Imperi Romà і Campània · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Nou!!: Imperi Romà і Caracal·la · Veure més »

Cardo

El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

Nou!!: Imperi Romà і Cardo · Veure més »

Careta

Pulcinella, el personatge de la comèdia de l'art que dona nom als putxinel·lis, amb la seva màscara Una careta, màsquera o màscara és una peça de material, generalment opac o translúcid, usada per a cobrir la cara.

Nou!!: Imperi Romà і Careta · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Imperi Romà і Carlemany · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Imperi Romà і Cartago · Veure més »

Casc

'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc o elm o elmet és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.

Nou!!: Imperi Romà і Casc · Veure més »

Catèter

Catèter de via venosa perifèrica Un catèter en medicina és un tub que es pot inserir dins una cavitat del cos, conducte, o vas sanguini.

Nou!!: Imperi Romà і Catèter · Veure més »

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Imperi Romà і Cató el Censor · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Nou!!: Imperi Romà і Cavall · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Imperi Romà і Cavaller romà · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Imperi Romà і Cavalleria · Veure més »

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Nou!!: Imperi Romà і Cèsar · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: Imperi Romà і Cíbele · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Imperi Romà і Còmmode · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Imperi Romà і Cònsol romà · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Imperi Romà і Còrsega · Veure més »

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Nou!!: Imperi Romà і Cúria romana · Veure més »

Centúria (unitat militar)

La centúria era una unitat bàsica de la infanteria de l'exèrcit romà.

Nou!!: Imperi Romà і Centúria (unitat militar) · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Imperi Romà і Cereal · Veure més »

Cereàlia

Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.

Nou!!: Imperi Romà і Cereàlia · Veure més »

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Nou!!: Imperi Romà і Ceres (mitologia) · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Romà і Cilícia · Veure més »

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Nou!!: Imperi Romà і Cinema · Veure més »

Circ Màxim

Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.

Nou!!: Imperi Romà і Circ Màxim · Veure més »

Circ romà

Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.

Nou!!: Imperi Romà і Circ romà · Veure més »

Cirurgia

La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.

Nou!!: Imperi Romà і Cirurgia · Veure més »

Cistell

Cistell d'anar a caçar bolets fet de canya i vímet Mostra de cistell egipci, conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú Un cistell (o cavanya en alguerés) és un recipient portàtil fet de canyes, vímet, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nansa travessera a la meitat de la seua llargària.

Nou!!: Imperi Romà і Cistell · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Imperi Romà і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Imperi Romà і Claudi · Veure més »

Claudi Tiberi Germànic Britànic

Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.

Nou!!: Imperi Romà і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Romà і Cleòpatra · Veure més »

Cohort (unitat militar)

Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Cohort (unitat militar) · Veure més »

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà і Colom (ocell) · Veure més »

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà і Colosseu · Veure més »

Comèdia

La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.

Nou!!: Imperi Romà і Comèdia · Veure més »

Comicis romans

Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Comicis romans · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Nou!!: Imperi Romà і Conill · Veure més »

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Nou!!: Imperi Romà і Conreu · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Imperi Romà і Constantí · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà і Constantinoble · Veure més »

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Nou!!: Imperi Romà і Corinti · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Imperi Romà і Cristianisme · Veure més »

Cristianisme nicè

emperador Constantí (centre) i els Pares de l'Església del Primer Concili de Nicea (325) sostenint el credo nicè-constantinopolità del 381 El cristianisme nicè és el corrent del cristianisme primitiu sorgit del Primer Concili de Nicea.

Nou!!: Imperi Romà і Cristianisme nicè · Veure més »

Culte imperial (antiga Roma)

A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.

Nou!!: Imperi Romà і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Nou!!: Imperi Romà і Cultura · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: Imperi Romà і Cursus honorum · Veure més »

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Imperi Romà і Dalmàcia (província romana) · Veure més »

Dansa

Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.

Nou!!: Imperi Romà і Dansa · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Imperi Romà і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Imperi Romà і Dàcia · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Imperi Romà і Déu · Veure més »

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Nou!!: Imperi Romà і Déu del Sol · Veure més »

Dòric

Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.

Nou!!: Imperi Romà і Dòric · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Imperi Romà і De facto · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: Imperi Romà і De iure · Veure més »

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Nou!!: Imperi Romà і Deci (emperador romà) · Veure més »

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Nou!!: Imperi Romà і Decumanus · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Imperi Romà і Diòcesi · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: Imperi Romà і Dictador romà · Veure més »

Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia Antonina · Veure més »

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia Flàvia · Veure més »

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia julioclàudia · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia Severa · Veure més »

Dinastia teodosiana

La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia teodosiana · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Imperi Romà і Dioclecià · Veure més »

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Nou!!: Imperi Romà і Dioscòrides Pedaci · Veure més »

Domici Ahenobarb

Els Domici Ahenobarb (en Domitii Ahenobarbi) foren una família de la branca plebea de la gens Domícia que portava el cognomen Ahenobarb ('barba roja', probablement una característica del primer portador del cognom).

Nou!!: Imperi Romà і Domici Ahenobarb · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Imperi Romà і Domicià · Veure més »

Dramatúrgia

La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.

Nou!!: Imperi Romà і Dramatúrgia · Veure més »

Ducenari

Ducenari (en llatí ducenarius, plural ducenarii) va ser el nom de diversos magistrats durant el període imperial romà.

Nou!!: Imperi Romà і Ducenari · Veure més »

Dux bellorum

Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.

Nou!!: Imperi Romà і Dux bellorum · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Imperi Romà і Edat mitjana · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: Imperi Romà і Edil romà · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Imperi Romà і Efes · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Imperi Romà і Egipte · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà і Egipte (província romana) · Veure més »

El Bierzo

El Bierzo (en gallec: O Bierzo, en lleonès: El Bierzu) és una comarca de l'oest de la província de Lleó, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Imperi Romà і El Bierzo · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Imperi Romà і Elagàbal · Veure més »

Elba (riu)

Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Imperi Romà і Elba (riu) · Veure més »

Els cinc bons emperadors

Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.

Nou!!: Imperi Romà і Els cinc bons emperadors · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: Imperi Romà і Emperador romà · Veure més »

Enterrament

L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Nou!!: Imperi Romà і Enterrament · Veure més »

Equirria

Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.

Nou!!: Imperi Romà і Equirria · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Imperi Romà і Esclavitud · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Imperi Romà і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església estatal de l'Imperi Romà

església estatal de l'Imperi Romà. L'església estatal de l'Imperi Romà fou fundada el 27 de febrer del 380 per l'Edicte de Tessalònica, en el qual l'emperador Teodosi I establí el cristianisme nicè com a única religió autoritzada en tot l'imperi.

Nou!!: Imperi Romà і Església estatal de l'Imperi Romà · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Imperi Romà і Espanya · Veure més »

Espasa

Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.

Nou!!: Imperi Romà і Espasa · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Imperi Romà і Etruscs · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Imperi Romà і Eufrates · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Imperi Romà і Europa · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Exèrcit romà · Veure més »

Fabi Dossè

Fabi Dossè o Fabi Dorsè (en llatí Fabius Dossennus o Fabius Dorsennus) va ser un dramaturg còmic romà.

Nou!!: Imperi Romà і Fabi Dossè · Veure més »

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Nou!!: Imperi Romà і Fasti · Veure més »

Fòrceps

Fòrceps odontològics. El fòrceps és un instrument en forma de tenalles per agafar i sostenir objectes.

Nou!!: Imperi Romà і Fòrceps · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Imperi Romà і Fòrum Romà · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Imperi Romà і Flavi Honori · Veure més »

Forces armades

Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.

Nou!!: Imperi Romà і Forces armades · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Imperi Romà і Formatge · Veure més »

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Imperi Romà і Galè · Veure més »

Gal·lits

Els gal·lits (en llatí Gallites o Gallitae) eren un poble gal alpí que suposadament vivia a la regió on s'uneixen el riu Estéron i el Var.

Nou!!: Imperi Romà і Gal·lits · Veure més »

Galba

Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.

Nou!!: Imperi Romà і Galba · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: Imperi Romà і Galera · Veure més »

Gall

El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.

Nou!!: Imperi Romà і Gall · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Imperi Romà і Gàl·lia · Veure més »

Genius

s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.

Nou!!: Imperi Romà і Genius · Veure més »

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Imperi Romà і Germània (regió) · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Imperi Romà і Germànic Cèsar · Veure més »

Gladius

La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.

Nou!!: Imperi Romà і Gladius · Veure més »

Gliceri

Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).

Nou!!: Imperi Romà і Gliceri · Veure més »

Grau militar

El grau militar o graduació militar indica el rang (la posició jeràrquica) que ocupa el militar a la jerarquia de comandament (l'escalafó) de l'exèrcit.

Nou!!: Imperi Romà і Grau militar · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Imperi Romà і Grècia · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Imperi Romà і Grec antic · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà і Grec medieval · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Imperi Romà і Hades · Veure més »

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Nou!!: Imperi Romà і Hadrià · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Imperi Romà і Hèrcules · Veure més »

Henoteisme

Lhenoteisme és creença en diversos déus entre els quals en destaca un, o bé la creença en un únic Déu admetent l'existència o possible existència d'altres divinitats.

Nou!!: Imperi Romà і Henoteisme · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Imperi Romà і Hispània · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Imperi Romà і Hispània Tarraconense · Veure més »

Histàmenon

Histàmenon de l'emperador Constantí VIII (r. 1025–1028) Histàmenon (grec: ἱστάμενον, '' estàndard') fou el nom donat al sòlid romà d'Orient després del tetartiron, una moneda una mica més lleugera, a la dècada del 960.

Nou!!: Imperi Romà і Histàmenon · Veure més »

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Nou!!: Imperi Romà і Història de la regió mediterrània · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Imperi Romà і Homosexualitat · Veure més »

Idus de març

Al calendari romà les idus de març queien en el 15 del mes de Martius.

Nou!!: Imperi Romà і Idus de març · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Sassànida · Veure més »

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Nou!!: Imperi Romà і Infanteria · Veure més »

Inframon

L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.

Nou!!: Imperi Romà і Inframon · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Imperi Romà і Invasions bàrbares · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Nou!!: Imperi Romà і Isis · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Imperi Romà і Itàlia · Veure més »

Itàlica

Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.

Nou!!: Imperi Romà і Itàlica · Veure més »

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Imperi Romà і Jònic · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Imperi Romà і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Imperi Romà і Jerusalem · Veure més »

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà і Jocs romans · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: Imperi Romà і Jocs Seculars · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Imperi Romà і Judaisme · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Imperi Romà і Judea · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Imperi Romà і Juli Cèsar · Veure més »

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Nou!!: Imperi Romà і Juli Nepot · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Imperi Romà і Juno · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Imperi Romà і Justinià I · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Imperi Romà і Legió romana · Veure més »

Legionari

III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Legionari · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Imperi Romà і Lió · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Imperi Romà і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Imperi Romà і Llatí vulgar · Veure més »

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Nou!!: Imperi Romà і Llebre · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Imperi Romà і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Imperi Romà і Llengües itàliques · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Imperi Romà і Llengües romàniques · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Nou!!: Imperi Romà і Llet · Veure més »

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Nou!!: Imperi Romà і Llista de vies romanes · Veure més »

Lorica segmentata

Legionari romà amb ''lorica segmentata''. La lorica segmentata era un tipus d'armadura personal utilitzada principalment per les legions de l'exèrcit romà durant els primers segles del Principat.

Nou!!: Imperi Romà і Lorica segmentata · Veure més »

Luci Acci

Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) va ser un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (elevat, il·lustre).

Nou!!: Imperi Romà і Luci Acci · Veure més »

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Nou!!: Imperi Romà і Lupercals · Veure més »

Macrí

Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Imperi Romà і Macrí · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Imperi Romà і Madrid · Veure més »

Manes

III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.

Nou!!: Imperi Romà і Manes · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Imperi Romà і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Imperi Romà і Marc Antoni · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Imperi Romà і Marc Aureli · Veure més »

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Nou!!: Imperi Romà і Marc Salvi Otó · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Imperi Romà і Marc Terenci Varró · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Imperi Romà і Marina romana · Veure més »

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà і Marina romana d'Orient · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Imperi Romà і Mart (mitologia) · Veure més »

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà і Mauritània · Veure més »

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Nou!!: Imperi Romà і Món grecoromà · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Nou!!: Imperi Romà і Medicina · Veure més »

Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)

Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.

Nou!!: Imperi Romà і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Imperi Romà і Mesopotàmia · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Imperi Romà і Minerva · Veure més »

Mitologia egípcia

Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.

Nou!!: Imperi Romà і Mitologia egípcia · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Imperi Romà і Mitologia grega · Veure més »

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.

Nou!!: Imperi Romà і Mitraisme · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Nou!!: Imperi Romà і Monoteisme · Veure més »

Mul

Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.

Nou!!: Imperi Romà і Mul · Veure més »

Municipi romà

Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.

Nou!!: Imperi Romà і Municipi romà · Veure més »

Munus

''Munera Gladiatoria'': Mosaic representant la celebració d'un ''munus'' Munus és una paraula llatina (plural: ''munera'') que designava un sacrifici en honor dels manes, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani.

Nou!!: Imperi Romà і Munus · Veure més »

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Museus Capitolins · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà і Narsès · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Imperi Romà і Nàpols · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Nou!!: Imperi Romà і Neró · Veure més »

Nerva

Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.

Nou!!: Imperi Romà і Nerva · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Imperi Romà і Nicomèdia · Veure més »

Notari romà

Un notari romà (llatí notarius, plural notarii) era un escriptor a mà romà, generalment esclau o llibert, que aixecava les actes públiques del senat romà a diferència de l'actuari que recollia la resta d'actes públiques.

Nou!!: Imperi Romà і Notari romà · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Imperi Romà і Odoacre · Veure més »

Oftalmologia

Oftalmoscopi per emprar en oftalmologia. L'oftalmologia és la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent-hi l'ull i el cervell.

Nou!!: Imperi Romà і Oftalmologia · Veure més »

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Imperi Romà і Oligarquia · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà і Olivera · Veure més »

Om

Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.

Nou!!: Imperi Romà і Om · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Imperi Romà і Oracle · Veure més »

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Nou!!: Imperi Romà і Orient · Veure més »

Osiris

Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.

Nou!!: Imperi Romà і Osiris · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Imperi Romà і Osona · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Imperi Romà і Ovella · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Imperi Romà і Ovidi · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Imperi Romà і Paganisme · Veure més »

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Nou!!: Imperi Romà і Pagus · Veure més »

Pala (eina)

Pales. Una pala és una eina per a excavar o moure material poc cohesionat com carbó, grava, neu, terra, o sorra.

Nou!!: Imperi Romà і Pala (eina) · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Nou!!: Imperi Romà і Palatí · Veure més »

Pales

Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.

Nou!!: Imperi Romà і Pales · Veure més »

Parentalia

Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.

Nou!!: Imperi Romà і Parentalia · Veure més »

Parts

Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Imperi Romà і Parts · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Imperi Romà і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Romà і Pàrtia · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Imperi Romà і Pèrsia · Veure més »

Peditata

La cohort peditata (en llatí, cohors peditata) va ser un cos de tropes auxiliars de l'exèrcit romà, composta només d'infanteria, a diferència de la cohort equitata.

Nou!!: Imperi Romà і Peditata · Veure més »

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Nou!!: Imperi Romà і Peixos · Veure més »

Pensament religiós

El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos.

Nou!!: Imperi Romà і Pensament religiós · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Imperi Romà і Període hel·lenístic · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Imperi Romà і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.

Nou!!: Imperi Romà і Període romà als Països Catalans · Veure més »

Perpra

Perpra de Manuel I Comnè La perpra (en grec ὑπέρπυρον, hipérpiron, 'molt refinada'), era una moneda romana d'Orient utilitzada durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà і Perpra · Veure més »

Petroni Màxim

Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.

Nou!!: Imperi Romà і Petroni Màxim · Veure més »

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Nou!!: Imperi Romà і Pi (arbre) · Veure més »

Pilum

Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural pila) era una javelina pesant utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.

Nou!!: Imperi Romà і Pilum · Veure més »

Plaute

va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.

Nou!!: Imperi Romà і Plaute · Veure més »

Plini el Jove

Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.

Nou!!: Imperi Romà і Plini el Jove · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Imperi Romà і Plini el Vell · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Polibi · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Imperi Romà і Porc · Veure més »

Prefecte

Prefecte francès.

Nou!!: Imperi Romà і Prefecte · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Imperi Romà і Prefecte del pretori · Veure més »

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Nou!!: Imperi Romà і Prefectura · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Imperi Romà і Pretor · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Nou!!: Imperi Romà і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Imperi Romà і Principat · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Imperi Romà і Procés de romanització · Veure més »

Procònsol

Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Imperi Romà і Procònsol · Veure més »

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Nou!!: Imperi Romà і Procopi Antemi · Veure més »

Província senatorial

L'Imperi Romà l'any 117. En color rosat, les províncies senatorials. Una província senatorial (en llatí, provincia populi Romani, "província del poble romà") era una província durant el Principat on el Senat hi tenia el dret de designar el governador (procònsol).

Nou!!: Imperi Romà і Província senatorial · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)

Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Imperi Romà і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC) · Veure més »

Publi Septimi Geta

Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.

Nou!!: Imperi Romà і Publi Septimi Geta · Veure més »

Pugio

Reconstrucció d'una Pugio: un soldat romà de l'any 70 dC El pugio era un punyal petit utilitzat pels soldats romans com una arma auxiliar, però van trobar-li molts usos, especialment com a ganivet.

Nou!!: Imperi Romà і Pugio · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Imperi Romà і Ramaderia · Veure més »

Rapte de les sabines

El rapte de les sabines'', de Nicolas Poussin El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Rapte de les sabines · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Imperi Romà і Ravenna · Veure més »

Rímini

Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: Imperi Romà і Rímini · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Imperi Romà і Ròmul Augústul · Veure més »

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Ròmul i Rem · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Imperi Romà і Reformes de Dioclecià · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Imperi Romà і Regió de Frígia · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Imperi Romà і República Romana · Veure més »

Repetundae

Repetundae (restitució, o res repetundae, restitució de la propietat) va ser en sentit estricte una pena imposada als culpables d'extorsió.

Nou!!: Imperi Romà і Repetundae · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà і Rin · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Imperi Romà і Roma · Veure més »

Routledge

Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.

Nou!!: Imperi Romà і Routledge · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Imperi Romà і Sabins · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Imperi Romà і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sala de reunions

Sala de reunions Una sala de reunions és una habitació habilitada per a reunions singulars com ara les de negocis.

Nou!!: Imperi Romà і Sala de reunions · Veure més »

Sandàlia

Diana calçant-se una '''sandàlia''' en un quadre cèlebre de François Boucher (1745) La sandàlia és un tipus de calçat consistent en una sola i una sèrie de tires o vetes que hi subjecten el peu entre els dits i pel taló, de manera que es deixen a la vista els dits i gran part del peu.

Nou!!: Imperi Romà і Sandàlia · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Imperi Romà і Sardenya · Veure més »

Saturnalia tupiniquim

Saturnalia tupiniquim és una espècie de sauropodomorf que visqué a principis al Triàsic del Brasil.

Nou!!: Imperi Romà і Saturnalia tupiniquim · Veure més »

Saturnals

Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Nou!!: Imperi Romà і Saturnals · Veure més »

Sàhara

El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà і Sàhara · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Imperi Romà і Sèneca · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Imperi Romà і Síria · Veure més »

Sòlid (moneda)

El sòlid és una unitat de moneda.

Nou!!: Imperi Romà і Sòlid (moneda) · Veure més »

Scutum (arma)

Scutum era el terme en llatí per a referir-se a l'escut, encara que en temps més moderns ha derivat a un terme per fer referència a l'escut estàndard i amb forma semicilíndrica que portaven els legionaris romans.

Nou!!: Imperi Romà і Scutum (arma) · Veure més »

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Nou!!: Imperi Romà і Segle · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Imperi Romà і Segle V · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Imperi Romà і Senat Romà · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Imperi Romà і Septimi Sever · Veure més »

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Nou!!: Imperi Romà і Sesterci · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Imperi Romà і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Imperi Romà і Sicília · Veure més »

Sol Invictus

Nou!!: Imperi Romà і Sol Invictus · Veure més »

Split

Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.

Nou!!: Imperi Romà і Split · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Imperi Romà і Suetoni · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Imperi Romà і Susa (Iran) · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Nou!!: Imperi Romà і Taxonomia · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Imperi Romà і Tàcit · Veure més »

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Nou!!: Imperi Romà і Túnica · Veure més »

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Nou!!: Imperi Romà і Teatre · Veure més »

Tel·lus

Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.

Nou!!: Imperi Romà і Tel·lus · Veure més »

Temple de Júpiter Capitolí

El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.

Nou!!: Imperi Romà і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Nou!!: Imperi Romà і Temple romà · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: Imperi Romà і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Terenci

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.

Nou!!: Imperi Romà і Terenci · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Imperi Romà і Tiberi · Veure més »

Tit (emperador)

Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.

Nou!!: Imperi Romà і Tit (emperador) · Veure més »

Titó

Àngel Navarro Romero, conegut com el Titó és un MC i productor de Sabadell (Barcelona), component del grup Falsalarma juntament amb el seu germà El Santo (David Navarro Romero, MC).

Nou!!: Imperi Romà і Titó · Veure més »

Titini (dramaturg)

Titini (en Vettius Titinius) va ser un dramaturg romà les produccions del qual pertanyen a la classe de la Comoedia Togata.

Nou!!: Imperi Romà і Titini (dramaturg) · Veure més »

Toga

Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Nou!!: Imperi Romà і Toga · Veure més »

Tragèdia

Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Nou!!: Imperi Romà і Tragèdia · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Imperi Romà і Trajà · Veure més »

Tribú

Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.

Nou!!: Imperi Romà і Tribú · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Romà і Troia · Veure més »

Truculent

Truculent és una comèdia del dramaturg romà Plaute (Titus Maccius Plautus), en què s'expliquen les relacions entre unes cortesanes i els seus clients més habituals.

Nou!!: Imperi Romà і Truculent · Veure més »

Urologia i andrologia

Urologia i andrologia La urologia i andrologia és una especialitat medico-quirúrgica que s'ocupa de l'estudi, diagnòstic i tractament de les patologies que afecten l'aparell urinari i retroperitoneu d'ambdós sexes i a l'aparell reproductor masculí, sense cap límit d'edat.

Nou!!: Imperi Romà і Urologia i andrologia · Veure més »

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Nou!!: Imperi Romà і Vaixell · Veure més »

Valetudinarium

Els Valetudinaris eren els espais auxiliars militars (hospitals) durant l'època de l'Emperador August de la guerra en l'època republicana.

Nou!!: Imperi Romà і Valetudinarium · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Imperi Romà і Vassallatge · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Imperi Romà і Vàndals · Veure més »

Venatio

Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.

Nou!!: Imperi Romà і Venatio · Veure més »

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nou!!: Imperi Romà і Vespasià · Veure més »

Vesuvi

El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Nou!!: Imperi Romà і Vesuvi · Veure més »

Vicari (eclesiàstic)

Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.

Nou!!: Imperi Romà і Vicari (eclesiàstic) · Veure més »

Vigintisexviri

Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors durant la República Romana.

Nou!!: Imperi Romà і Vigintisexviri · Veure més »

Villicus

Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.

Nou!!: Imperi Romà і Villicus · Veure més »

Vinàlia

Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.

Nou!!: Imperi Romà і Vinàlia · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà і Vinya · Veure més »

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Imperi Romà і Vitel·li · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Imperi Romà і Vocabulari · Veure més »

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Nou!!: Imperi Romà і Xiprer · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 11 de maig · Veure més »

117

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Imperi Romà і 117 · Veure més »

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 13 de maig · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Imperi Romà і 1453 · Veure més »

146

El 146 (CXLVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà і 146 · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 15 d'abril · Veure més »

180

El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà і 180 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Romà і 1872 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 19 d'abril · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 21 d'abril · Veure més »

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Romà і 21 de febrer · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 23 d'abril · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 23 de març · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 235 · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 25 d'abril · Veure més »

267 aC

El 267 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Romà і 267 aC · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 284 · Veure més »

311 aC

El 311 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Romà і 311 aC · Veure més »

480

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 480 · Veure més »

68

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Romà і 68 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Imperi Romà і 69 · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 9 de maig · Veure més »

96

El 96 (XCVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà і 96 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Administració romana els segles III i II aC, Imperi de Roma, Imperi romà, Roma imperial, Ta-tsin.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat