Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Romà

+ Desa el concepte

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

384 les relacions: Administració provincial romana, Adrià, Aenobarb, Agricultura, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Alexandria, Almirall, Altar, Amfiteatre, Amon, Anatòlia, Anglès, Animals, Antic Egipte, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoní Pius, Any dels cinc emperadors, Aqüeducte, Arada, Arc de triomf, Arcàgat (metge), Armadura, Armini, Arquitectura romana antiga, Art bizantí, Art romànic, Asclepi, Ase, Atis (déu), Atletisme, August, Autocràcia, Aventí, Òstia, Àfrica (província romana), Àsia, Àsia (província romana), Basílica, Batalla d'Antioquia (218), Batalla d'Àccium, Batalla d'Issos (194), Batalla de Lugdunum, Batalla de Nisibis (217), Batalla del bosc de Teutoburg, Bètica, Bel·lona, Belisari, Betriacum, ..., Bisexualitat, Bisturí, Bou, Britània, Budicca, Bulgària, Caiguda de l'Imperi Romà, Calígula, Campània, Caracal·la, Cardo, Careta, Carlemany, Cartago, Casc, Catèter, Cavall, Cavaller romà, Cavalleria, Cèsar, Cíbele, Còmmode, Cònsol romà, Còrsega, Cúria romana, Cereal, Cereàlia, Ceres (mitologia), Cilícia, Cinema, Circ Màxim, Circ romà, Cirurgia, Cistell, Ciutat del Vaticà, Claudi, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Cleòpatra VII, Cohort (unitat militar), Colom (ocell), Colosseu, Comèdia, Comicis romans, Conill, Conreu, Constantí, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corinti, Cristianisme, Cultura, Cursus honorum, Dansa, Danubi, Dàcia, Dècada del 750 aC, Déu, Dòric, Deci (emperador romà), Decumanus, Denari, Diòcesi, Dictador romà, Dinastia Antonina, Dinastia Flàvia, Dinastia Júlio-Clàudia, Dinastia ptolemaica, Dinastia Severa, Dioclecià, Dioscòrides Pedaci, Domicià, Dramatúrgia, Duc, Edat antiga, Edat mitjana, Edil romà, Efes, Egipte, El Bierzo, Elagàbal, Elba (riu), Emperador, Emperador romà, Enterrament, Equirria, Esclavitud, Església Catòlica Romana, Espanya, Espasa, Etruscs, Eufrates, Europa, Exèrcit romà, Fabi Dossè, Fasti, Fòrceps, Fòrum Romà, Forces armades, Formatge, Galè, Galba, Galera, Gall, Gàl·lia, Genius, Germània (regió), Germànic Cèsar, Gladius, Grau militar, Grècia, Grec, Grec antic, Guerres romano-sassànides, Hades, Hèrcules, Hispània, Història de la regió mediterrània, Homosexualitat, Idus de març, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Sassànida, Infanteria, Inframón, Invasions bàrbares, Isis, Itàlia, Itàlica, Jònic, Júpiter (mitologia), Jerusalem, Jocs romans, Jocs Seculars, Judaisme, Judea, Juli Cèsar, Juno, Justinià I, Legió romana, Legionari, Lió, Llatí, Llatí vulgar, Llebre, Llengües indoeuropees, Llengües itàliques, Llengües romàniques, Llet, Lorica segmentata, Luci Acci, Lupercals, Macrí, Madrid, Manes, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Porci Cató Censorí, Marc Salvi Otó, Marc Terenci Varró, Marc Ulpi Trajà, Marina bizantina, Marina romana, Mart (mitologia), Mauritània, Món grecoromà, Medicina, Mesopotàmia, Minerva, Mitologia grega, Mitraisme, Monarquia, Monoteisme, Mul, Municipi romà, Munus, Museus Capitolins, Narsès, Nàpols, Neró, Nerva, Notari romà, Odoacre, Oftalmologia, Oligarquia, Olivera, Om, Oracle, Orient, Osiris, Osona, Ovella, Ovidi, Paganisme, Pagus, Pala (eina), Palatí, Pales, Parentalia, Parts, Pasqua de Resurrecció, Pàrtia, Pèrsia, Peditata, Peixos, Pensament religiós, Període hel·lenístic, Període romà a Catalunya, Període romà als Països Catalans, Pi (arbre), Pilum, Plaute, Plini el Jove, Plini el Vell, Polibi, Politeisme, Porc, Prefecte, Prefecte del pretori, Prefectura, Pretor, Primera Guerra Púnica, Principat, Procés de romanització, Procònsol, Província romana d'Egipte, Província senatorial, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Publi Septimi Geta, Pugio, Ramaderia, Rapte de les sabines, Ravenna, Rímini, Ròmul August, Ròmul i Rem, Reformes de Dioclecià, Regió de Frígia, Religió a l'antiga Roma, Religió de l'antic Egipte, República Àrab Siriana, República Romana, Rin, Roma, Sabins, Sacre Imperi Romanogermànic, Sala de reunions, Sandàlia, Sardenya, Saturnalia tupiniquim, Saturnals, Sàhara, Sèneca, Scutum (arma), Segle, Segle I, Segle I aC, Segle II, Segle II aC, Segle III, Segle V, Senat romà, Septimi Sever, Sesterci, Sevilla, Sicília, Sol Invictus, Suetoni, Susa (Iran), Tarraconense, Taxonomia, Tàcit, Túnica, Teatre, Tellus, Temple de Júpiter Capitolí, Temple romà, Teodosi I el Gran, Tercera Guerra Civil Romana, Terenci, Tiberi, Titó, Titini (dramaturg), Toga, Tragèdia, Tribú, Troia, Truculent, Urologia i andrologia, Vaixell, Vàndals, Venatio, Vespasià, Vesuvi, Vicari (eclesiàstic), Vigintisexviri, Villicus, Vinàlia, Vinya, Vitel·li, Vocabulari, Xiprer, 11 de maig, 117, 13 de maig, 14, 1453, 146, 15 d'abril, 180, 1872, 19 d'abril, 21 d'abril, 21 de febrer, 23 d'abril, 23 de març, 235, 25 d'abril, 267 aC, 27 aC, 284, 285, 311 aC, 380, 476, 50 aC, 68, 69, 9 de maig, 96. Ampliar l'índex (334 més) »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Imperi Romà і Administració provincial romana · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Imperi Romà і Adrià · Veure més »

Aenobarb

Aenobarb (Ahenobarbus) fou un nom de família de la gens Domícia.

Nou!!: Imperi Romà і Aenobarb · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Imperi Romà і Agricultura · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Imperi Romà і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus) (Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235, dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa. El seu nom original fou probablement Alexandre Bassià (Alexander Bassianus).

Nou!!: Imperi Romà і Alexandre Sever · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Imperi Romà і Alexandria · Veure més »

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Nou!!: Imperi Romà і Almirall · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Imperi Romà і Altar · Veure més »

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia la plebs romana (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea).

Nou!!: Imperi Romà і Amfiteatre · Veure més »

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la salut (L'ocult, grec) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Nou!!: Imperi Romà і Amon · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà і Anatòlia · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Imperi Romà і Anglès · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars.

Nou!!: Imperi Romà і Animals · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Imperi Romà і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Imperi Romà і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Imperi Romà і Antiga Roma · Veure més »

Antoní Pius

Antoní Pius (Titus Aurelius Fulvius Boionius Arrius Antoninus) era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per Adrià i el va succeir el 138.

Nou!!: Imperi Romà і Antoní Pius · Veure més »

Any dels cinc emperadors

L'Any dels cinc emperadors fa referència l'any 193, en el qual hi hagué cinc diferents emperadors o pretendents al tron.

Nou!!: Imperi Romà і Any dels cinc emperadors · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Imperi Romà і Aqüeducte · Veure més »

Arada

Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, o arreu, és una eina utilitzada per a llaurar la terra a través d'obrir-hi solcs.

Nou!!: Imperi Romà і Arada · Veure més »

Arc de triomf

Arc de Triomf de Barcelona Larc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà і Arc de triomf · Veure més »

Arcàgat (metge)

Arcàgat (Archagatus, Arkhágatos) fou un metge grec fill de Lisànies.

Nou!!: Imperi Romà і Arcàgat (metge) · Veure més »

Armadura

Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.

Nou!!: Imperi Romà і Armadura · Veure més »

Armini

Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius) (18 aC- 19 dC) fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Nou!!: Imperi Romà і Armini · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Imperi Romà і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Art bizantí

Crist Pantocràtor''' a les parets de la galeria sud superior. Crist està flanquejat per la Mare de Déu i Joan Baptista. Els mosaics es realitzaren en el segle XII. L'art bizantí fa referència a l'art produït a l'Imperi Romà d'Orient o també conegut com l'Imperi bizantí entre el 476 fins a la Caiguda de Constantinoble, el 1453, a mans dels otomans, que posaria fi a un mil·lenari d'existència.

Nou!!: Imperi Romà і Art bizantí · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de finals del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Imperi Romà і Art romànic · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ασκληπιός.

Nou!!: Imperi Romà і Asclepi · Veure més »

Ase

L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.

Nou!!: Imperi Romà і Ase · Veure més »

Atis (déu)

Tars, segle II dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega paredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Nou!!: Imperi Romà і Atis (déu) · Veure més »

Atletisme

Diferents competicions atlètiques. L'atletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.

Nou!!: Imperi Romà і Atletisme · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Imperi Romà і August · Veure més »

Autocràcia

Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.

Nou!!: Imperi Romà і Autocràcia · Veure més »

Aventí

L'Aventí vora el Tíber, amb el palau dels Cavallers de Malta LAventí (en italià) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Nou!!: Imperi Romà і Aventí · Veure més »

Òstia

Teatre d'Òstia Òstia (llatí Ostia) fou una ciutat del Latium a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Òstia · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica.

Nou!!: Imperi Romà і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Romà і Àsia · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Romà і Àsia (província romana) · Veure més »

Basílica

Basílica de SaltaPlanta de la basílica de Maxenci (Roma), també coneguda com ''basílica de Constantí''. Una basílica és una estructura arquitectònica d'origen romà que tenia una funció econòmica i jurídica.

Nou!!: Imperi Romà і Basílica · Veure més »

Batalla d'Antioquia (218)

La batalla d'Antioquia va ser lliurada el 8 de juny de 218 els voltants d'Antioquia de l'Orontes (Síria), entre l'exèrcit romà de l'emperador Macrí i el del pretendent Elagàbal.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla d'Antioquia (218) · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, dirigida per Agripa i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII, davant el golf d'Ambràcia i el promontori d'Àccium.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla d'Issos (194)

La batalla d'Issos va ser un enfrontament que tingué lloc al 194 entre les forces de l'emperador Septimi Sever i el seu rival i pretendent al tron, Pescenni Níger, durant l'Any dels cinc emperadors.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla d'Issos (194) · Veure més »

Batalla de Lugdunum

La Batalla de Lugdunum, també anomenada Batalla de Lió, fou un enfrontament militar que tingué lloc el 19 de febrer del 197, a la localitat de Lugdunum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí. La victòria de Sever li van permetre proclamar-se únic emperador de l'Imperi Romà. Es diu que aquesta batalla va ser la més gran, més llarga i més sagnant lluitada mai entre tropes romanes. L'historiador Cassi Dió va escriure que les tropes enfrontades foren 300.000, o 150.000 en cada bàndol. Aquesta xifra és discutida doncs representaria tres quartes parts de tots els soldats de l'Imperi en aquells temps. Malgrat això, s'accepta que el nombre total de soldats i auxiliars fou major de 100.000 i probablement podria haver arribat a 150.000.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla de Lugdunum · Veure més »

Batalla de Nisibis (217)

La Batalla de Nisibis fou un combat lluitat entre l'imperi Romà i l'imperi Part l'estiu del 217.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla de Nisibis (217) · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: Imperi Romà і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Bètica

Províncies romanes, amb la Bètica ressaltada La Bètica (en llatí Baetica) era una provincia de l'imperi romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Imperi Romà і Bètica · Veure més »

Bel·lona

'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.

Nou!!: Imperi Romà і Bel·lona · Veure més »

Belisari

Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci.

Nou!!: Imperi Romà і Belisari · Veure més »

Betriacum

Betriacum o Bedriacum fou una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona, a la rodalia de la qual es van lliurar dues batalles importants: La primera batalla de Bedriacum l'any 69 entre el general Caecina, lloctinent de Vitel·li, i el general Fabius Valens, lloctinent de Marc Salvi Otó.

Nou!!: Imperi Romà і Betriacum · Veure més »

Bisexualitat

263x263pxBisexualitatLa Bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual i/o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.

Nou!!: Imperi Romà і Bisexualitat · Veure més »

Bisturí

Bisturí El bisturí o escalpel, també anomenat llanceta o ganivet de cirurgià, és un instrument en forma de ganivet petit, de fulla fina i punxeguda, d'un o dos talls, que s'usa en procediments de cirurgia, disseccions anatòmiques, una autòpsia o viviseccions.

Nou!!: Imperi Romà і Bisturí · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Imperi Romà і Bou · Veure més »

Britània

La Britània romana cap al 410 Britània fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Imperi Romà і Britània · Veure més »

Budicca

Budicca o Boudica (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 dC - 61 dC) fou una reina celta-britona de la tribu dels iceni.

Nou!!: Imperi Romà і Budicca · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Imperi Romà і Bulgària · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Imperi Romà і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: Imperi Romà і Calígula · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Imperi Romà і Campània · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.

Nou!!: Imperi Romà і Caracal·la · Veure més »

Cardo

El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir subdividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

Nou!!: Imperi Romà і Cardo · Veure més »

Careta

Pulcinella, el personatge de la comèdia de l'art que dóna nom als putxinel·lis, amb la seva màscara. Una careta, màsquera o màscara és una peça de material generalment opac o translúcid, usada per a cobrir la cara.

Nou!!: Imperi Romà і Careta · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Imperi Romà і Carlemany · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Imperi Romà і Cartago · Veure més »

Casc

'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.

Nou!!: Imperi Romà і Casc · Veure més »

Catèter

Catèter de via venosa perifèrica Un catèter en medicina és un tub que es pot inserir dins una cavitat del cos, conducte, o vas sanguini.

Nou!!: Imperi Romà і Catèter · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids.

Nou!!: Imperi Romà і Cavall · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Imperi Romà і Cavaller romà · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Imperi Romà і Cavalleria · Veure més »

Cèsar

Cèsar fou el sobrenom donat a un ancestre de Juli Cèsar i volia dir "cabell llarg".

Nou!!: Imperi Romà і Cèsar · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en grec antic Κυβέλη, Kybélê) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: Imperi Romà і Cíbele · Veure més »

Còmmode

Marcus Aurelius Commodus Antoninus (inicialment Lucius Aelius Aurelius Commodus) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Imperi Romà і Còmmode · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Cònsol romà · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Imperi Romà і Còrsega · Veure més »

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Nou!!: Imperi Romà і Cúria romana · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Imperi Romà і Cereal · Veure més »

Cereàlia

Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Ceràlia als carrers de Roma Cereàlia (Cerealia) fou un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, els laments de la qual per la seva filla perduda Proserpina eren representats per dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc.

Nou!!: Imperi Romà і Cereàlia · Veure més »

Ceres (mitologia)

Ceres, en la mitologia romana, era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Nou!!: Imperi Romà і Ceres (mitologia) · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Romà і Cilícia · Veure més »

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Nou!!: Imperi Romà і Cinema · Veure més »

Circ Màxim

La finalització de la construcció del Circ Màxim de Roma es va dur a terme al segle II dC, en època de l'emperador Trajà.

Nou!!: Imperi Romà і Circ Màxim · Veure més »

Circ romà

Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues,quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.

Nou!!: Imperi Romà і Circ romà · Veure més »

Cirurgia

La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.

Nou!!: Imperi Romà і Cirurgia · Veure més »

Cistell

Cistell d'anar a caçar bolets fet de canya i vímet. Un cistell és un recipient portàtil fet de canyes, vimets, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nansa travessera a la meitat de la seva llargària.

Nou!!: Imperi Romà і Cistell · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Imperi Romà і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: Imperi Romà і Claudi · Veure més »

Claudi Tiberi Germànic Britànic

Britànic (Britannicus) fou fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messal·lina.

Nou!!: Imperi Romà і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »

Cleòpatra VII

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Romà і Cleòpatra VII · Veure més »

Cohort (unitat militar)

Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Cohort (unitat militar) · Veure més »

Colom (ocell)

El colom o colom roquer i colom salvatge a les Balears (Columba livia) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids.

Nou!!: Imperi Romà і Colom (ocell) · Veure més »

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo) és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà і Colosseu · Veure més »

Comèdia

musa grega de la comèdia. La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema.

Nou!!: Imperi Romà і Comèdia · Veure més »

Comicis romans

Els comicis eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Comicis romans · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular.

Nou!!: Imperi Romà і Conill · Veure més »

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Nou!!: Imperi Romà і Conreu · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Imperi Romà і Constantí · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Imperi Romà і Constantí I el Gran · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà і Constantinoble · Veure més »

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Nou!!: Imperi Romà і Corinti · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Imperi Romà і Cristianisme · Veure més »

Cultura

Art de l'antic Egipte La cultura és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.

Nou!!: Imperi Romà і Cultura · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum (en llatí, "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: Imperi Romà і Cursus honorum · Veure més »

Dansa

Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.

Nou!!: Imperi Romà і Dansa · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Imperi Romà і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Imperi Romà і Dàcia · Veure més »

Dècada del 750 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і Dècada del 750 aC · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Imperi Romà і Déu · Veure més »

Dòric

Àbac. 16. Equí. 17. Fust. 18. Estries o canaletes. 19. Estilòbat. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, junt al jònic i al corinti.

Nou!!: Imperi Romà і Dòric · Veure més »

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci fou l'emperador romà del període 249-251, escollit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Nou!!: Imperi Romà і Deci (emperador romà) · Veure més »

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Nou!!: Imperi Romà і Decumanus · Veure més »

Denari

'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari fou una moneda romana de plata (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis) emesa després del 269 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Denari · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Imperi Romà і Diòcesi · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: Imperi Romà і Dictador romà · Veure més »

Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia Antonina · Veure més »

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'imperi romà fundada per l'emperador Vespasià i va continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia Flàvia · Veure més »

Dinastia Júlio-Clàudia

La dinastia Júlio-Clàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia Júlio-Clàudia · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia dels Severs o Severa va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: Imperi Romà і Dinastia Severa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Imperi Romà і Dioclecià · Veure més »

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci (Dioscorides Pedacius o Phdanius, Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) fou un escriptor de medicina grec autor d'un famós tractat de medicina (Περὶ ?λης Ἰατρικῆς) més coneguda per la versió en llatí De Materia Medica en 5 llibres.

Nou!!: Imperi Romà і Dioscòrides Pedaci · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Imperi Romà і Domicià · Veure més »

Dramatúrgia

La dramaturga i directora teatral Mary Zimmerman en un assaig, en 2013La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.

Nou!!: Imperi Romà і Dramatúrgia · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Imperi Romà і Duc · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Imperi Romà і Edat mitjana · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: Imperi Romà і Edil romà · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ἔφεσος (Ephesos) o Teloco en grec, Ephesus en llatí i Altoloc en català medieval) fou una de les dotze ciutats de Jònia (avui Turquia), prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba.

Nou!!: Imperi Romà і Efes · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Imperi Romà і Egipte · Veure més »

El Bierzo

El Bierzo (en gallec: O Bierzo, en lleonès: El Bierzu) és una comarca de l'oest de la província de Lleó, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Imperi Romà і El Bierzo · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Roma c. 203 – 11 de març de 222 a Roma), nascut Varius Avitus Bassianus i també conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, fou un emperador romà de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Imperi Romà і Elagàbal · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Imperi Romà і Elba (riu) · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Imperi Romà і Emperador · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Imperi Romà і Emperador romà · Veure més »

Enterrament

L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Nou!!: Imperi Romà і Enterrament · Veure més »

Equirria

Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor al déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març. La paraula Equirria és una contracció de les paraules equi curria («cursa amb cavalls») i tant podien ser amb carros o només amb cavalls.

Nou!!: Imperi Romà і Equirria · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Imperi Romà і Esclavitud · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Imperi Romà і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Imperi Romà і Espanya · Veure més »

Espasa

Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb un canal (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny o mantí i d'un protector que protegeix la mà.

Nou!!: Imperi Romà і Espasa · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Imperi Romà і Etruscs · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Imperi Romà і Eufrates · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Imperi Romà і Europa · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Exèrcit romà · Veure més »

Fabi Dossè

Fabi Dossè o Fabi Dorsè (Fabius Dossennus o Fabius Dorsennus) fou un dramaturg romà.

Nou!!: Imperi Romà і Fabi Dossè · Veure més »

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Nou!!: Imperi Romà і Fasti · Veure més »

Fòrceps

Fòrceps odontològics. El fòrceps és un instrument en forma de tenalles per agafar i sostenir objectes.

Nou!!: Imperi Romà і Fòrceps · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Imperi Romà і Fòrum Romà · Veure més »

Forces armades

Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.

Nou!!: Imperi Romà і Forces armades · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Imperi Romà і Formatge · Veure més »

Galè

Galé de Pèrgam (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com a Galé, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Imperi Romà і Galè · Veure més »

Galba

Servi Sulpici Galba (Llatí: Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba; després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) fou emperador de Roma del 67 al 68.

Nou!!: Imperi Romà і Galba · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: Imperi Romà і Galera · Veure més »

Gall

El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina i els mascles capats capons.

Nou!!: Imperi Romà і Gall · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Imperi Romà і Gàl·lia · Veure més »

Genius

''Genius'' de bronze del segle I, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.

Nou!!: Imperi Romà і Genius · Veure més »

Germània (regió)

Mapa de la Germània (dues províncies romanes i la zona anomenada Magna Germània independent administrativament de l'Imperi Romà (segle II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Imperi Romà і Germània (regió) · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Cèsar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Imperi Romà і Germànic Cèsar · Veure més »

Gladius

La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.

Nou!!: Imperi Romà і Gladius · Veure més »

Grau militar

El grau militar o graduació militar indica el rang (la posició jeràrquica) que ocupa el militar a la jerarquia de comandament (l'escalafó) de l'exèrcit.

Nou!!: Imperi Romà і Grau militar · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Imperi Romà і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Imperi Romà і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Imperi Romà і Grec antic · Veure més »

Guerres romano-sassànides

Les Guerres romano-sassànides van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar a l'Imperi romà (i després al seu hereu, l'Imperi romà d'orient) amb l'Imperi sassànida entre els segles III i VII.

Nou!!: Imperi Romà і Guerres romano-sassànides · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Imperi Romà і Hades · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Imperi Romà і Hèrcules · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Imperi Romà і Hispània · Veure més »

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Nou!!: Imperi Romà і Història de la regió mediterrània · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Imperi Romà і Homosexualitat · Veure més »

Idus de març

Al calendari romà les idus de març queien en el 15 del mes de Martius.

Nou!!: Imperi Romà і Idus de març · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Imperi Romà і Imperi Sassànida · Veure més »

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Nou!!: Imperi Romà і Infanteria · Veure més »

Inframón

L'inframón és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra (d'aquí el nom).

Nou!!: Imperi Romà і Inframón · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares de l'Imperi romà. En blau, les invasions dels vàndals Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: els vàndals, els huns, els gots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Imperi Romà і Invasions bàrbares · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis. Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat en l'Egipte antic.

Nou!!: Imperi Romà і Isis · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Imperi Romà і Itàlia · Veure més »

Itàlica

Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.

Nou!!: Imperi Romà і Itàlica · Veure més »

Jònic

L'estil jònic és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Imperi Romà і Jònic · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Imperi Romà і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Imperi Romà і Jerusalem · Veure més »

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà і Jocs romans · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: Imperi Romà і Jocs Seculars · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Imperi Romà і Judaisme · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Imperi Romà і Judea · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Imperi Romà і Juli Cèsar · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Imperi Romà і Juno · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Imperi Romà і Justinià I · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Imperi Romà і Legió romana · Veure més »

Legionari

Vestimenta d'un legionari de finals del segle III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'Antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Legionari · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Imperi Romà і Lió · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Imperi Romà і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar és la varietat del llatí parlada per la gent, anomenat així en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari.

Nou!!: Imperi Romà і Llatí vulgar · Veure més »

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Nou!!: Imperi Romà і Llebre · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Imperi Romà і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Imperi Romà і Llengües itàliques · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Imperi Romà і Llengües romàniques · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanquinós i opac produït per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers (incloent-hi els monotremes).

Nou!!: Imperi Romà і Llet · Veure més »

Lorica segmentata

Legionari romà amb ''lorica segmentata''. La lorica segmentata era un tipus d'armadura personal utilitzada principalment per les legions de l'exèrcit romà durant els primers segles del Principat.

Nou!!: Imperi Romà і Lorica segmentata · Veure més »

Luci Acci

Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) fou un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (Epist. 2.1.56).

Nou!!: Imperi Romà і Luci Acci · Veure més »

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'Antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Nou!!: Imperi Romà і Lupercals · Veure més »

Macrí

Marcus Opellius Macrinus (dit Macrí en català) (c. 165 - 218) va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Nou!!: Imperi Romà і Macrí · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Imperi Romà і Madrid · Veure més »

Manes

Epitafi en un sepulcre romà del segle III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.

Nou!!: Imperi Romà і Manes · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Imperi Romà і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Imperi Romà і Marc Antoni · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Imperi Romà і Marc Aureli · Veure més »

Marc Porci Cató Censorí

Marc Porci Cató Censorí (Tusculum, 234 aC - 149 aC), fou un cònsol, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Imperi Romà і Marc Porci Cató Censorí · Veure més »

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Nou!!: Imperi Romà і Marc Salvi Otó · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (en llatí Marcus Terentius Varro) (Reate 116 aC - 27 aC) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Imperi Romà і Marc Terenci Varró · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Imperi Romà і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Marina bizantina

La insígnia imperial (''basilikon phlamoulon'') usada a les flotes de guerra bizantines en el segle XIV La marina bizantina va ser la força naval de l'exèrcit bizantí.

Nou!!: Imperi Romà і Marina bizantina · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Imperi Romà і Marina romana · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Imperi Romà і Mart (mitologia) · Veure més »

Mauritània

250px Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà і Mauritània · Veure més »

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Nou!!: Imperi Romà і Món grecoromà · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions a nivell de la homeostasi de les persones.

Nou!!: Imperi Romà і Medicina · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Imperi Romà і Mesopotàmia · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop del'any 1500 Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Imperi Romà і Minerva · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Imperi Romà і Mitologia grega · Veure més »

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.

Nou!!: Imperi Romà і Mitraisme · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Imperi Romà і Monarquia · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de l'omnisciència, omnipotència i omnipresència.

Nou!!: Imperi Romà і Monoteisme · Veure més »

Mul

Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.

Nou!!: Imperi Romà і Mul · Veure més »

Municipi romà

Un municipi romà (en llatí municipium) fou cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania, les quals conservaven les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser bàsicament iguals a les de Roma, sovint solament amb canvis de nom.

Nou!!: Imperi Romà і Municipi romà · Veure més »

Munus

Mosaic representant la celebració d'un ''munus'' Munus és una paraula llatina (plural: ''munera'') que designava un sacrifici en honor als manes, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani.

Nou!!: Imperi Romà і Munus · Veure més »

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Museus Capitolins · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses) (472-568) fou un general i home d'estat bizantí.

Nou!!: Imperi Romà і Narsès · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Imperi Romà і Nàpols · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Imperi Romà і Neró · Veure més »

Nerva

Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcu Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.

Nou!!: Imperi Romà і Nerva · Veure més »

Notari romà

Un notari romà (plural llatí notarii) era un escriptor a mà romà, generalment esclau o llibert, que aixecava les actes públiques del senat romà a diferència de l'actuari que recollia la resta d'actes públiques.

Nou!!: Imperi Romà і Notari romà · Veure més »

Odoacre

Sòlid d'Odacre Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, "el que vigila la riquesa", en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul August, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Imperi Romà і Odoacre · Veure més »

Oftalmologia

Oftalmoscopi per emprar en oftalmologia. L'oftalmologia és la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent-hi l'ull i el cervell.

Nou!!: Imperi Romà і Oftalmologia · Veure més »

Oligarquia

L’oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Imperi Romà і Oligarquia · Veure més »

Olivera

L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli, i Europaeus, d'Europa, del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà і Olivera · Veure més »

Om

Els oms o olms (gènere Ulmus) són arbres caducifolis o semicaducifolis de la família Ulmaceae.

Nou!!: Imperi Romà і Om · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí Oraculum, derivat de ōrāre "parlar") fou la paraula usada a l'època clàssica per designar les revelacions dels déus als homes i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i tanmateix a la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Imperi Romà і Oracle · Veure més »

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Nou!!: Imperi Romà і Orient · Veure més »

Osiris

Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire En la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.

Nou!!: Imperi Romà і Osiris · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Imperi Romà і Osona · Veure més »

Ovella

Les ovelles, bens, xots, xais o corders (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Imperi Romà і Ovella · Veure més »

Ovidi

Publius Ovidius Naso (Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Imperi Romà і Ovidi · Veure més »

Paganisme

El paganisme (del llatí pagus, 'món rural') és la religió dels pagans.

Nou!!: Imperi Romà і Paganisme · Veure més »

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Nou!!: Imperi Romà і Pagus · Veure més »

Pala (eina)

Pales. Una pala és una eina per a excavar o moure material poc cohesionat com carbó, grava, neu, terra, o sorra.

Nou!!: Imperi Romà і Pala (eina) · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en italià Palatino) és un dels set turons de Roma; entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim.

Nou!!: Imperi Romà і Palatí · Veure més »

Pales

Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.

Nou!!: Imperi Romà і Pales · Veure més »

Parentalia

Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que es celebraven a l'Antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor als difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.

Nou!!: Imperi Romà і Parentalia · Veure més »

Parts

Els parts (llatí parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originàriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Imperi Romà і Parts · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Imperi Romà і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Romà і Pàrtia · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Imperi Romà і Pèrsia · Veure més »

Peditata

La cohort peditata (en llatí, cohors peditata) va ser un cos de tropes auxiliars de l'exèrcit romà, composta només d'infanteria, a diferència de la cohort equitata.

Nou!!: Imperi Romà і Peditata · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Imperi Romà і Peixos · Veure més »

Pensament religiós

El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos.

Nou!!: Imperi Romà і Pensament religiós · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.

Nou!!: Imperi Romà і Període hel·lenístic · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Imperi Romà і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispania romana, els Països Catalans estan compresos dins la ''tarraconensis'' El període romà als Països Catalans durà set segles.

Nou!!: Imperi Romà і Període romà als Països Catalans · Veure més »

Pi (arbre)

Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Un pi és un arbre del gènere Pinus, de la mateixa família que els avets, els cedres i les picees entre altres.

Nou!!: Imperi Romà і Pi (arbre) · Veure més »

Pilum

Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural "pila") era una javelina pesada utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.

Nou!!: Imperi Romà і Pilum · Veure més »

Plaute

Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sarsina, en l'antiga Úmbria, i mort el 184 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Plaute · Veure més »

Plini el Jove

Gai Plini Cecili Segon —Caius Plinius Caecilius Secundus — (Como, 61 – Nicomèdia, 113) fou un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.

Nou!!: Imperi Romà і Plini el Jove · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Imperi Romà і Plini el Vell · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Polibi · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Imperi Romà і Politeisme · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Imperi Romà і Porc · Veure més »

Prefecte

Un prefecte és una autoritat descendent de la línia nacional del govern.

Nou!!: Imperi Romà і Prefecte · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori - Praefectus Praetorio - fou el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Imperi Romà і Prefecte del pretori · Veure més »

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Nou!!: Imperi Romà і Prefectura · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Imperi Romà і Pretor · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Imperi Romà і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Imperi Romà і Principat · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Imperi Romà і Procés de romanització · Veure més »

Procònsol

Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Imperi Romà і Procònsol · Veure més »

Província romana d'Egipte

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'imperi romà.

Nou!!: Imperi Romà і Província romana d'Egipte · Veure més »

Província senatorial

L'Imperi Romà l'any 117. En color rosat, les províncies senatorials. Una província senatorial (en llatí, provincia populi Romani, "província del poble romà") era una província durant el Principat on el Senat hi tenia el dret de designar el governador (procònsol).

Nou!!: Imperi Romà і Província senatorial · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió - Publius Cornelius Scipio -, conegut més tard com a Africà (Africanus) per no confondre'l amb el seu pare Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) i distingit com a Major, fou un militar i magistrat romà durant la Segona Guerra Púnica i un home d'estat de la República romana.

Nou!!: Imperi Romà і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)

Publi Quintili Var (Publius Quintilius Varus) fou un magistrat romà.

Nou!!: Imperi Romà і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC) · Veure més »

Publi Septimi Geta

Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.

Nou!!: Imperi Romà і Publi Septimi Geta · Veure més »

Pugio

Reconstrucció d'una Pugio: un soldat romà de l'any 70 dC El pugio era un punyal petit utilitzat pels soldats romans com una arma auxiliar, però van trobar-li molts usos, especialment com a ganivet.

Nou!!: Imperi Romà і Pugio · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena 'bestiar'.

Nou!!: Imperi Romà і Ramaderia · Veure més »

Rapte de les sabines

El rapte de les sabines'', de Nicolas Poussin El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.

Nou!!: Imperi Romà і Rapte de les sabines · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Imperi Romà і Ravenna · Veure més »

Rímini

Rímini o Rimini és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: Imperi Romà і Rímini · Veure més »

Ròmul August

Flavi Ròmul August, nascut en el 461 va ser l'últim emperador romà d'occident (475-476).

Nou!!: Imperi Romà і Ròmul August · Veure més »

Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà.

Nou!!: Imperi Romà і Ròmul i Rem · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Imperi Romà і Reformes de Dioclecià · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (Phrygia) fou una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges).

Nou!!: Imperi Romà і Regió de Frígia · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma tenia una gran importància, la qual cosa no li impedia assumir i adaptar creences i ritus d'altres pobles.

Nou!!: Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Religió de l'antic Egipte

Osiris, Anubis i Horus, de la pintura d'una tomba La religió de l'antic Egipte engloba les diferents creences religioses i rituals practicats pels pobladors de l'antic Egipte, durant més de tres mil anys, abans de l'arribada del cristianisme.

Nou!!: Imperi Romà і Religió de l'antic Egipte · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Imperi Romà і República Àrab Siriana · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Imperi Romà і República Romana · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà і Rin · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Imperi Romà і Roma · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Imperi Romà і Sabins · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Romà і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sala de reunions

Sala de reunions Una sala de reunions és una habitació habilitada per a reunions singulars com ara les de negocis.

Nou!!: Imperi Romà і Sala de reunions · Veure més »

Sandàlia

Diana calçant-se una '''sandàlia''' en un quadre cèlebre de François Boucher (1745) La sandàlia és un tipus de calçat consistent en una sola i una sèrie de tires o vetes que hi subjecten el peu entre els dits i pel taló, de manera que es deixen a la vista els dits i gran part del peu.

Nou!!: Imperi Romà і Sandàlia · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Imperi Romà і Sardenya · Veure més »

Saturnalia tupiniquim

Saturnalia tupiniquim és una espècie de sauropodomorf que visqué a principis al Triàsic del Brasil.

Nou!!: Imperi Romà і Saturnalia tupiniquim · Veure més »

Saturnals

Les saturnalis (Saturnalia) foren una festa romana dedicada al deu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Nou!!: Imperi Romà і Saturnals · Veure més »

Sàhara

El Sàhara (en àrab الصحراء الكبرى, aṣ-Ṣaḥrāʾ al-Kubrà, literalment 'el Gran Desert') és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà і Sàhara · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Imperi Romà і Sèneca · Veure més »

Scutum (arma)

Scutum era el terme en llatí per a referir-se a l'escut, encara que en temps més moderns ha derivat a un terme per fer referència a l'escut estàndard i amb forma semi-cilíndrica que portaven els legionaris romans.

Nou!!: Imperi Romà і Scutum (arma) · Veure més »

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Nou!!: Imperi Romà і Segle · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Imperi Romà і Segle I · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Imperi Romà і Segle I aC · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Imperi Romà і Segle II · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Imperi Romà і Segle II aC · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Imperi Romà і Segle III · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Imperi Romà і Segle V · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Imperi Romà і Senat romà · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Imperi Romà і Septimi Sever · Veure més »

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Nou!!: Imperi Romà і Sesterci · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Imperi Romà і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Imperi Romà і Sicília · Veure més »

Sol Invictus

1.

Nou!!: Imperi Romà і Sol Invictus · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Imperi Romà і Suetoni · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Imperi Romà і Susa (Iran) · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Imperi Romà і Tarraconense · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia o taxinomia (del grec τάξις, taxis, 'ordenament', i νόμος, nomos, 'norma') és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació.

Nou!!: Imperi Romà і Taxonomia · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Imperi Romà і Tàcit · Veure més »

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (Tunica) fou una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Nou!!: Imperi Romà і Túnica · Veure més »

Teatre

''Hamlet'', en una presentació de l'any 2013 El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Nou!!: Imperi Romà і Teatre · Veure més »

Tellus

Tellus o Telles era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.

Nou!!: Imperi Romà і Tellus · Veure més »

Temple de Júpiter Capitolí

El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus, el millor i el més gran.

Nou!!: Imperi Romà і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Nou!!: Imperi Romà і Temple romà · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Imperi Romà і Teodosi I el Gran · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: Imperi Romà і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Terenci

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), fou un comediògraf en llatí d'origen berber.

Nou!!: Imperi Romà і Terenci · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Imperi Romà і Tiberi · Veure més »

Titó

Àngel Navarro Romero, conegut com el Titó és un Mc i productor de Sabadell (Barcelona), component del grup Falsalarma juntament amb el seu germà El Santo (David Navarro Romero,Mc).

Nou!!: Imperi Romà і Titó · Veure més »

Titini (dramaturg)

Titini (Vettius Titinius) fou un dramaturg romà les produccions del qual pertanyen a la classe de la Comedia Togata.

Nou!!: Imperi Romà і Titini (dramaturg) · Veure més »

Toga

Toga és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Imperi Romà і Toga · Veure més »

Tragèdia

Màscara de Dionís (Mirina). Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Nou!!: Imperi Romà і Tragèdia · Veure més »

Tribú

Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.

Nou!!: Imperi Romà і Tribú · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hittita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ilium, en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Romà і Troia · Veure més »

Truculent

Truculent és una comèdia del dramaturg romà Plaute (Titus Maccius Plautus), en què s'expliquen les relacions entre unes cortesanes i els seus clients més habituals.

Nou!!: Imperi Romà і Truculent · Veure més »

Urologia i andrologia

La urologia i andrologia és una especialitat medico-quirúrgica que s'ocupa de l'estudi, diagnòstic i tractament de les patologies que afecten a l'aparell urinari i retroperitoneu d'ambdós sexes i a l'aparell reproductor masculí, sense cap límit d'edat.

Nou!!: Imperi Romà і Urologia i andrologia · Veure més »

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Nou!!: Imperi Romà і Vaixell · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Imperi Romà і Vàndals · Veure més »

Venatio

Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.

Nou!!: Imperi Romà і Venatio · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Imperi Romà і Vespasià · Veure més »

Vesuvi

El mont Vesuvi en l'actualitat El Vesuvi (en llatí, Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Nou!!: Imperi Romà і Vesuvi · Veure més »

Vicari (eclesiàstic)

Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.

Nou!!: Imperi Romà і Vicari (eclesiàstic) · Veure més »

Vigintisexviri

Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) fou un col·legi de vint-i-sis magistrats menors de la República Romana, entre els quals s'incloïen els triumviri capitales, els triumviri monetales, els quatuorviri viarum curandarum de la ciutat, els dos curatores viarum pels camins fora de la ciutat, els decemviri litibus (stlilibus) judicandis, i els quatre prefectes encarregats d'administrar justícia a Campània.

Nou!!: Imperi Romà і Vigintisexviri · Veure més »

Villicus

Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rustica i de tots els afers en relació a la mateixa excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.

Nou!!: Imperi Romà і Villicus · Veure més »

Vinàlia

Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor a Júpiter i Venus.

Nou!!: Imperi Romà і Vinàlia · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà і Vinya · Veure més »

Vitel·li

Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius L.F., Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Nou!!: Imperi Romà і Vitel·li · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Imperi Romà і Vocabulari · Veure més »

Xiprer

El xiprer, ciprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia.

Nou!!: Imperi Romà і Xiprer · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 11 de maig · Veure més »

117

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Imperi Romà і 117 · Veure més »

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 13 de maig · Veure més »

14

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Imperi Romà і 14 · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 1453 · Veure més »

146

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 146 · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 15 d'abril · Veure més »

180

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 180 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Romà і 1872 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 19 d'abril · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 21 d'abril · Veure més »

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Romà і 21 de febrer · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 23 d'abril · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 23 de març · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 235 · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 25 d'abril · Veure més »

267 aC

L'any 267 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Romà і 267 aC · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Imperi Romà і 27 aC · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 284 · Veure més »

285

L'any 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà і 285 · Veure més »

311 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 311 aC · Veure més »

380

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 380 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 476 · Veure més »

50 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 50 aC · Veure més »

68

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Romà і 68 · Veure més »

69

; Països Catalans.

Nou!!: Imperi Romà і 69 · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà і 9 de maig · Veure més »

96

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà і 96 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Administració romana els segles III i II aC, Imperi de Roma, Imperi romà, Roma imperial, Ta-tsin.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »