Accés més ràpid que el navegador!
138 les relacions: Abril, Aleksandr Suvórov, Alexandre I de Rússia, Amèrica, Anglaterra, Índia, Àustria, Batalla d'Aspern-Essling, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Ulm, Batalla de Bailèn, Batalla de Trafalgar, Batalla de Wagram, Baviera, Berlín, Bernadotte, Bloqueig Continental, Brasil, Bretanya, Cadis, Caterina II de Rússia, Cinquena Coalició, Confederació del Rin, Cop d'estat del 18 de brumari, Copenhaguen, Directori francès, Elba (illa), Emperador, Estat satèl·lit, Estats Pontificis, Estats Units d'Amèrica, Europa, Ferran VII d'Espanya, França, Franc francès, Francès, Francesc I d'Àustria, Frederic Guillem III de Prússia, Golf de Bòtnia, Govern dels cent dies, Gran Ducat de Varsòvia, Grande Armée, Guerra del Francès, Guerres Napoleòniques, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Britànic, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Rus, ..., Itàlia, Joan VI de Portugal, Josep Bonaparte, Kaliningrad, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Leipzig, Llista de reis de França, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís XVIII de França, Louis Bonaparte, Madrid, Maximilien de Robespierre, Moscou, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Nàpols, Nil, Notre-Dame de París, Novembre, París, Parlament, Pau de Schönbrunn, Península Ibèrica, Piemont, Portugal, Prússia, Principat de Lucca i Piombino, Quarta Coalició, Rússia, Regne de Nàpols, Regne de Westfàlia, Regne Unit, Reis dels Països Baixos, República Lígur, Revolució Industrial, Rin, Royal Navy, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Segon Imperi Francès, Sisena Coalició, Tercera Coalició, Tirol, Tractat d'Amiens, Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de París (1814), Tractat de Pressburg, Venècia, Wellington, 1 d'abril, 1 de març, 1 de novembre, 12 de juliol, 14 d'octubre, 14 de desembre, 1798, 1799, 18 de maig, 1802, 1803, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1810, 1812, 1814, 1815, 1852, 1870, 19 d'octubre, 2 de desembre, 2 de maig, 2 de setembre, 20 de juny, 21 d'octubre, 22 de juny, 24 d'agost, 25 de setembre, 26 de desembre, 27 d'octubre, 28 de maig, 30 de maig, 5 d'agost, 6 d'agost, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (88 més) »
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Abril · Veure més »
Aleksandr Suvórov
, nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Suvórov, Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров Comte Suvórov de Rimnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский) fou el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Aleksandr Suvórov · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Amèrica · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Anglaterra · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Índia · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Àustria · Veure més »
Batalla d'Aspern-Essling
La batalla d'Aspern-Essling fou una batalla entre forces franceses i austríaques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla d'Aspern-Essling · Veure més »
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla d'Austerlitz · Veure més »
Batalla d'Ulm
El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla d'Ulm · Veure més »
Batalla de Bailèn
La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla de Bailèn · Veure més »
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla de Trafalgar · Veure més »
Batalla de Wagram
La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Batalla de Wagram · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Baviera · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Berlín · Veure més »
Bernadotte
450px Escut de la Casa de Bernadotte. La Casa de Bernadotte és la darrera i actual dinastia reial que governa Suècia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Bernadotte · Veure més »
Bloqueig Continental
Països participants del bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Bloqueig Continental · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Brasil · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Bretanya · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Cadis · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Caterina II de Rússia · Veure més »
Cinquena Coalició
La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Cinquena Coalició · Veure més »
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Nou!!: Primer Imperi Francès і Confederació del Rin · Veure més »
Cop d'estat del 18 de brumari
Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Copenhaguen · Veure més »
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Nou!!: Primer Imperi Francès і Directori francès · Veure més »
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Elba (illa) · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Emperador · Veure més »
Estat satèl·lit
Estat satèl·lit és un dels noms pejoratius que es dona en política internacional a qualsevol Estat que, si bé és nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d'alguna potència.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Estat satèl·lit · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Estats Pontificis · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Europa · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Primer Imperi Francès і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Primer Imperi Francès і França · Veure més »
Franc francès
El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 18 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Franc francès · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Francès · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Frederic Guillem III de Prússia · Veure més »
Golf de Bòtnia
Situació del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional de la mar Bàltica.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Golf de Bòtnia · Veure més »
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Govern dels cent dies · Veure més »
Gran Ducat de Varsòvia
El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Gran Ducat de Varsòvia · Veure més »
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Grande Armée · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Guerra del Francès · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Britànic · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Espanyol · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Imperi Rus · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Itàlia · Veure més »
Joan VI de Portugal
Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).
Nou!!: Primer Imperi Francès і Joan VI de Portugal · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Josep Bonaparte · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Kaliningrad · Veure més »
Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Lazare Nicolas Marguerite Carnot · Veure més »
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Primer Imperi Francès і Leipzig · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Lluís XVIII de França · Veure més »
Louis Bonaparte
'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Louis Bonaparte · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Madrid · Veure més »
Maximilien de Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Maximilien de Robespierre · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Moscou · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Primer Imperi Francès і Napoleó III · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Nàpols · Veure més »
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Nil · Veure més »
Notre-Dame de París
upright.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Notre-Dame de París · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Novembre · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Primer Imperi Francès і París · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Parlament · Veure més »
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Pau de Schönbrunn · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Península Ibèrica · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Piemont · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Portugal · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Prússia · Veure més »
Principat de Lucca i Piombino
Principat de Lucca i Piombino: Franc de 1806. El principat de Lucca i Piombino (en italià: Principato di Lucca e Piombino) va ser un Estat napoleònic localitzat en l'actual Toscana (Itàlia) que va existir del 1805 fins al 1815.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Principat de Lucca i Piombino · Veure més »
Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Quarta Coalició · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Rússia · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Regne de Westfàlia · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Regne Unit · Veure més »
Reis dels Països Baixos
Els Països Baixos han estat una monarquia des de la proclamació de la independència, el 16 de març de 1815.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Reis dels Països Baixos · Veure més »
República Lígur
La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.
Nou!!: Primer Imperi Francès і República Lígur · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Revolució Industrial · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Rin · Veure més »
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Nou!!: Primer Imperi Francès і Royal Navy · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Primer Imperi Francès і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Saxònia · Veure més »
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Segon Imperi Francès · Veure més »
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Sisena Coalició · Veure més »
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Tercera Coalició · Veure més »
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Nou!!: Primer Imperi Francès і Tirol · Veure més »
Tractat d'Amiens
Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Tractat d'Amiens · Veure més »
Tractat de Fontainebleau (1814)
El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Tractat de Fontainebleau (1814) · Veure més »
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Tractat de París (1814) · Veure més »
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Tractat de Pressburg · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Venècia · Veure més »
Wellington
Wellington (en maori: Te Whanga-nui-a-Tara, Pōneke o Te Upoko-o-te-Ika-a-Māui) és la capital de Nova Zelanda, la tercera àrea metropolitana més gran del país, i la ciutat capital nacional més poblada d'Oceania.
Nou!!: Primer Imperi Francès і Wellington · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1 d'abril · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1 de març · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1 de novembre · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 12 de juliol · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 14 d'octubre · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 14 de desembre · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1798 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1799 · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 18 de maig · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1802 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1803 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1804 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1806 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1807 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1810 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1812 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1815 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1852 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 1870 · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 19 d'octubre · Veure més »
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 2 de desembre · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 2 de maig · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 2 de setembre · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 20 de juny · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 21 d'octubre · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 22 de juny · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 24 d'agost · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 25 de setembre · Veure més »
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 26 de desembre · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 27 d'octubre · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 28 de maig · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 30 de maig · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 5 d'agost · Veure més »
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 6 d'agost · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Primer Imperi Francès і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Imperi Napoleònic, Primer Imperi francès.
