Accés més ràpid que el navegador!
184 les relacions: Alemany, Alemanya, Alps, Alta Àustria, Alta Silèsia, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Balcans, Banat, Batalla de Caporetto, Béla Kun, Bòsnia i Hercegovina, Bjørnstjerne Bjørnson, Bohèmia, Bratislava, Bucovina, Budapest, Caríntia, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carpats, Cisleitània, Confederació Alemanya del Nord, Congrés de Berlín, Cracòvia, Cristianisme ortodox, Croats, Croàcia, Dalmàcia, Despesa militar, Dinastia dels Habsburg, Doble Aliança, Duc, Ducat de Carniola, Església Catòlica Romana, Eslaus, Eslavònia, Eslovac, Eslovàquia, Eslovènia, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Estats Units d'Amèrica, Estíria, Europa, Ferrocarril, França, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Franz Conrad von Hötzendorf, Friül - Venècia Júlia, Galítsia, ..., Gavrilo Princip, Gorizia, Gran Bretanya, Graz, Guerra Austroprussiana, Guerra de Crimea, Guerra russo-turca (1877-1878), Guillem I de Prússia, Hongarès, Hongria, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Otomà, Imperi Rus, Indústria, Italians, Itàlia, Ivano-Frankivsk, Kotor, Liechtenstein, Ljubljana, Lliga dels Tres Emperadors, Llombardia, Lviv, Madeira, Miklós Horthy, Misha Glenny, Monarquia, Montenegro, Moràvia, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Pau de Praga (1866), Piemont, Polònia, Polonesos, Portugal, Potències Centrals, Praga, Prússia, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Província de Trento, Rússia, Regió d'Ístria, Regne d'Hongria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Prússia, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne Llombardovènet, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Revolució de 1848, Revolució hongaresa de 1848, Rijeka, Romania, Rutènia, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Sarajevo, Sèrbia, Sèrbia i Montenegro, Segona Guerra Balcànica, Segona Guerra Mundial, Silèsia, Suïssa, Suceava, Sufragi masculí, Ternòpil, Tirol, Tirol del Sud, Tractat de Berlín (1878), Tractat de Viena (1866), Tractat del Trianon, Transcarpàcia, Transleitània, Transsilvània, Trentino - Tirol del Sud, Trieste, Triple Aliança (1882), Triple Entesa, Tsar, Txèquia, Txecoslovàquia, Txecs, Ucraïna, Ucraïnesos, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Venècia, Viena, Voivodat de la Baixa Silèsia, Voivodat de Subcarpàcia, Voivodina, Volínia, Vorarlberg, Woodrow Wilson, Zagreb, 1 de desembre, 1806, 1840, 1841, 1848, 1854, 1859, 1866, 1867, 1868, 1870, 1878, 1879, 1897, 1900, 1905, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 28 d'octubre, 28 de juny, 29 d'octubre, 3 de novembre, 31 d'octubre, 5 d'abril. Ampliar l'índex (134 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Alemanya · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Alps · Veure més »
Alta Àustria
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Alta Àustria · Veure més »
Alta Silèsia
Escut d'armes històric d'Alta Silèsia. Alta Silèsia (en silesià: Gōrny Ślōnsk, en alemany silesià: Oberschläsing, en polonès: Górny Śląsk, en alemany: Oberschlesien, en txec: Horní Slezsko) és una regió històrica situada a Polònia, la República Txeca i per una petita part a Eslovàquia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Alta Silèsia · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Àustria · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Balcans · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Banat · Veure més »
Batalla de Caporetto
Mariscal Luigi Cadorna. La Batalla de Caporetto o la 12a batalla de l'Isonzo, també coneguda com a Batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, va tenir lloc des del 24 d'octubre fins al 9 de novembre de 1917.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Batalla de Caporetto · Veure més »
Béla Kun
Béla Kun (nat Béla Kohn) va néixer el 20 de febrer de 1886 a Szilágycsehi, llavors Hongria, l'actual Cehu Silvaniei, a Transsilvània (Romania), i va morir el 29 d'agost de 1938 a la Unió Soviètica.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Béla Kun · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Bjørnstjerne Bjørnson
, nom complet Bjørnstjerne Martinus Bjørnson, fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1903.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Bjørnstjerne Bjørnson · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Bohèmia · Veure més »
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Bratislava · Veure més »
Bucovina
Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Bucovina · Veure més »
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Budapest · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Caríntia · Veure més »
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Carpats · Veure més »
Cisleitània
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Cisleitània · Veure més »
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Confederació Alemanya del Nord · Veure més »
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Congrés de Berlín · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Cracòvia · Veure més »
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Cristianisme ortodox · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Croats · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Dalmàcia · Veure més »
Despesa militar
El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Despesa militar · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Doble Aliança
La Doble Aliança el 1914, Alemanya en blau i l'Imperi Austrohongarès en vermell. La Doble Aliança fou una aliança formada el 1879 entre l'Imperi Alemany i l'Imperi Austrohongarès, constituí el primer dels acords internacionals signats per Bismarck durant la seva etapa de pacificació quant a política exterior (segon sistema bismarckià).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Doble Aliança · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Duc · Veure més »
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Ducat de Carniola · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Església Catòlica Romana · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Eslaus · Veure més »
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Eslavònia · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Eslovac · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Eslovàquia · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Eslovènia · Veure més »
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format l'1 de desembre de 1918 que comprenia els territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès, l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia, després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Estat dels Eslovens, Croats i Serbis · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Estíria · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Europa · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Ferrocarril · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і França · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »
Franz Conrad von Hötzendorf
Franz Graf Conrad von Hötzendorf, o comte Franz Conrad von Hötzendorf (Penzing, Viena, 11 de novembre de 1852 – Bad Mergentheim, Württemberg, 25 d'agost de 1925) fou un militar austríac i cap d'estat major de l'exèrcit austrohongarès des de 1908 i durant la Primera Guerra Mundial fins al 1917.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Franz Conrad von Hötzendorf · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Galítsia · Veure més »
Gavrilo Princip
Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un activista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Gavrilo Princip · Veure més »
Gorizia
Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Gorizia · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Gran Bretanya · Veure més »
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Graz · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Guerra de Crimea · Veure més »
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Guerra russo-turca (1877-1878) · Veure més »
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Guillem I de Prússia · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Hongarès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Hongria · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Imperi Rus · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Indústria · Veure més »
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Italians · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Itàlia · Veure més »
Ivano-Frankivsk
Ivano-Frankivsk (en ucraïnès Іва́но-Франкі́вськ, en polonès Stanisławów) és una ciutat d'Ucraïna, centre administratiu de l'Óblast d'Ivano-Frankivsk.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Ivano-Frankivsk · Veure més »
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Kotor · Veure més »
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Liechtenstein · Veure més »
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Ljubljana · Veure més »
Lliga dels Tres Emperadors
La Lliga dels Tres Emperadors (també coneguda en alemany com Dreikaiserbund) va ser una aliança formada en 1872 pels emperadors de l'Imperi alemany, de l'Imperi austrohongarès i de l'Imperi rus: les tres majors potències de l'est i centre d'Europa en aquell moment.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Lliga dels Tres Emperadors · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Llombardia · Veure més »
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Lviv · Veure més »
Madeira
Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Madeira · Veure més »
Miklós Horthy
Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Miklós Horthy · Veure més »
Misha Glenny
Misha Glenny és un periodista i escriptor britànic.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Misha Glenny · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Monarquia · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Montenegro · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Moràvia · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Napoleó III · Veure més »
Pau de Praga (1866)
La Pau de Praga va ser un tractat de pau signat a Praga el 23 d'agost de 1866, després del preliminar tractat de Nikolsburg del 21 de juliol, va posar fi a la Guerra Austro-prussiana.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Pau de Praga (1866) · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Piemont · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Polònia · Veure més »
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Polonesos · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Portugal · Veure més »
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Potències Centrals · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Praga · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Prússia · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Província de Trento · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Rússia · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Regne de Prússia · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Regne Llombardovènet · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Revolució de 1848 · Veure més »
Revolució hongaresa de 1848
Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Revolució hongaresa de 1848 · Veure més »
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Rijeka · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Romania · Veure més »
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Rutènia · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Salzburg · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Sarajevo · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Sèrbia · Veure més »
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Sèrbia i Montenegro · Veure més »
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Segona Guerra Balcànica · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Silèsia · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Suïssa · Veure més »
Suceava
Palau Administratiu de Suceava, seu del govern provincial La ciutat de Suceava (en romanès,; en alemany Suczawa, en polonès Suczawa, en ucraïnès Сучава, en jiddisch שאַץ) és una localitat del nord-est de Romania, capital de la província de Suceava, a la regió històrica de Bucovina.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Suceava · Veure més »
Sufragi masculí
El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Sufragi masculí · Veure més »
Ternòpil
Ternòpil o Ternópil (Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Ternòpil · Veure més »
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Tirol · Veure més »
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Tirol del Sud · Veure més »
Tractat de Berlín (1878)
Congrés de Berlín - Anton von Werner Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Tractat de Berlín (1878) · Veure més »
Tractat de Viena (1866)
El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Tractat de Viena (1866) · Veure més »
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Tractat del Trianon · Veure més »
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Transcarpàcia · Veure més »
Transleitània
Transleitània, també conegudes com Terres de la Corona de Sant Esteve, fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi Austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Transleitània · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Transsilvània · Veure més »
Trentino - Tirol del Sud
El Trentino – Tirol del Sud (Trentino-Alto Adige; Trentino-Südtirol; en ladí: Trentin-Südtirol; oficialment: Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Trentino - Tirol del Sud · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Trieste · Veure més »
Triple Aliança (1882)
Aliances militars europees el 1914 abans de la Primera Guerra Mundial. Els aliats de la '''Triple Entesa''' en verd i les Potències Centrals de la '''Triple Aliança''' en marró. Aliances militars europees l'any 1915. Els aliats de la Triple Entesa en verd i les Potències Centrals de la Triple Aliança en vermell. La Triple Aliança fou una coalició inicialment integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per iniciativa d'Otto von Bismarck per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Triple Aliança (1882) · Veure més »
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Triple Entesa · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Tsar · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Txèquia · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Txecoslovàquia · Veure més »
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Txecs · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Ucraïnesos · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Venècia · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Viena · Veure més »
Voivodat de la Baixa Silèsia
La Baixa Silèsia (en polonès Dolny Śląsk) és un dels 16 voivodats de Polònia, segons la nova divisió administrativa del 1998.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Voivodat de la Baixa Silèsia · Veure més »
Voivodat de Subcarpàcia
Subcarpàcia (en polonès Podkarpacie) és un dels 16 voivodats de Polònia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Voivodat de Subcarpàcia · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Voivodina · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Volínia · Veure més »
Vorarlberg
Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Vorarlberg · Veure més »
Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Woodrow Wilson · Veure més »
Zagreb
Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і Zagreb · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1 de desembre · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1806 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1840 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1841 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1848 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1854 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1859 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1866 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1867 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1868 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1870 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1878 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1879 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1897 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1900 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1905 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1906 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1907 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1908 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1909 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1910 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1913 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1914 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1915 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1916 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 1921 · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 28 d'octubre · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 28 de juny · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 29 d'octubre · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 3 de novembre · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 31 d'octubre · Veure més »
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Austrohongarès і 5 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Austria-Hongria, Austria–Hongria, Austrohongaresa, Austrohongarès, Austrohongria, Corona Austrohongaresa, Imperi Austriac, Imperi Austro-Hongarès, Imperi Austro-hongarès, Imperi Austro-hungarès, Imperi Austrohongarés, Imperi Austrohúngar, Imperi austro-hongarès, Imperi austrohongarès, Imperi austrongarès, Áustria-Hongria, Àustria-Hongria, Àustria–Hongria.
