Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Austríac

Índex Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

84 les relacions: Alemany, Alemanya, Antic règim, Àustria, Balcans, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Bailèn, Baviera, Bratislava, Bucovina, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Croat (llengua), Croàcia, Dalmàcia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Emperador, Església Catòlica Romana, Eslovac, Eslovàquia, Eslovè, Espanya, Europa, Ferran I d'Àustria, França, Francesc I d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Friül - Venècia Júlia, Gorizia, Guerra Austroprussiana, Guerres Napoleòniques, Hannover, Hongarès, Hongria, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Rus, Italià, Itàlia, Kaiserlich-königlich, Llista de reis d'Hongria, Llombardia, Marca d'Ístria, Marcgravi, Marcgraviat de Baden, Màntua, Moràvia, ..., Napoleó Bonaparte, Polònia, Polonès, Prússia, Primera Guerra Mundial, Província de Trento, Rússia, Regne d'Hongria, Regne de Bohèmia, Regne de Sardenya-Piemont, Regne Llombardovènet, Regne Unit, Revolució Francesa, Romanès, Sacre Imperi Romanogermànic, Salzburg, Segon Imperi Francès, Serbi, Silèsia, Slavkov u Brna, Tabernaemontana, Tirol, Tirol del Sud, Tractat de Pressburg, Txec, Unificació alemanya, Vèneto, Viena, Voivodina, Vorarlberg, Württemberg, 1804, 1859, 1867. Ampliar l'índex (34 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Imperi Austríac і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Imperi Austríac і Alemanya · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Imperi Austríac і Antic règim · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Imperi Austríac і Àustria · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Imperi Austríac і Balcans · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla de Bailèn

La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Bailèn · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Baviera · Veure més »

Bratislava

right Bratislava (en eslovac; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Imperi Austríac і Bratislava · Veure més »

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Nou!!: Imperi Austríac і Bucovina · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica (en alemany, Deutscher Bund, «Confederació Alemanya») va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 39 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Confederació Germànica · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Imperi Austríac і Congrés de Viena · Veure més »

Croat (llengua)

El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.

Nou!!: Imperi Austríac і Croat (llengua) · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Imperi Austríac і Croàcia · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Imperi Austríac і Dalmàcia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Imperi Austríac і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Imperi Austríac і Dinastia Savoia · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia. Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic entre el 976 (quan la Marca de Caríntia fou erigida en ducat i separada del ducat de Baviera) i la dissolució de l'imperi el 1806 i després de la unió entre Àustria i Hongria fins a la seva separació el 1918. Des del Tractat de Saint-Germain-en-Laye el 1919 i el plebiscit de l'octubre de 1920, la major part del ducat forma part de l'estat austríac de la Caríntia, un petita part del sud-est (la Caríntia eslovena i la comunitat de Jezersko) es va afegir al nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, mentre que la Val Canale amb la municipalitat de Tarvisio era cedida al Regne d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Carniola

escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Carniola · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Imperi Austríac і Emperador · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Imperi Austríac і Església Catòlica Romana · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Imperi Austríac і Eslovac · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Imperi Austríac і Eslovàquia · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Imperi Austríac і Eslovè · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Imperi Austríac і Espanya · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Imperi Austríac і Europa · Veure més »

Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Ferran I d'Àustria · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Imperi Austríac і França · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Imperi Austríac і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Friül - Venècia Júlia

El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.

Nou!!: Imperi Austríac і Friül - Venècia Júlia · Veure més »

Gorizia

Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Gorizia · Veure més »

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerra Austroprussiana · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Hannover · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Imperi Austríac і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Imperi Austríac і Hongria · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Imperi Austríac і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Imperi Austríac і Imperi Rus · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Imperi Austríac і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Imperi Austríac і Itàlia · Veure més »

Kaiserlich-königlich

Els adjectius en alemany kaiserlich-königlich (generalment abreujat a k.k. o k. k.), que en català signifiquen Imperial-Real, s'aplicava a les autoritats i institucions estatals de l'Imperi Austríac fins al Compromís austrohongarès de 1867, establert per l'Imperi austrohongarès.

Nou!!: Imperi Austríac і Kaiserlich-königlich · Veure més »

Llista de reis d'Hongria

Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).

Nou!!: Imperi Austríac і Llista de reis d'Hongria · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Imperi Austríac і Llombardia · Veure més »

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Nou!!: Imperi Austríac і Marca d'Ístria · Veure més »

Marcgravi

El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.

Nou!!: Imperi Austríac і Marcgravi · Veure més »

Marcgraviat de Baden

El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Imperi Austríac і Marcgraviat de Baden · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Imperi Austríac і Màntua · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Imperi Austríac і Moràvia · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Imperi Austríac і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Imperi Austríac і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Imperi Austríac і Polonès · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Imperi Austríac і Prússia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Imperi Austríac і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Trento

La Provincia de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Província de Trento · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Austríac і Rússia · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne de Bohèmia · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Imperi Austríac і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne Llombardovènet · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne Unit · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Imperi Austríac і Revolució Francesa · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Imperi Austríac і Romanès · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Imperi Austríac і Salzburg · Veure més »

Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre 1852 i 1870.

Nou!!: Imperi Austríac і Segon Imperi Francès · Veure més »

Serbi

El serbi o millor serb és una llengua eslava meridional que és parlada principalment pels serbis.

Nou!!: Imperi Austríac і Serbi · Veure més »

Silèsia

Silèsia (província de Prússia) repartida per les fronteres actuals Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d’Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Silèsia · Veure més »

Slavkov u Brna

Slavkov u Brna (en txec Slavkov u Brna, pronunciat; en alemany Austerlitz), és una localitat a 211 m d'altitud sobre el nivell del mar pertanyent al camp de l'est de Brno ciutat de la qual dista 27 km, a la Regió de Moràvia Meridional de la República Txeca, també cal dir que es troba a 228 km de la capital del país Praga.

Nou!!: Imperi Austríac і Slavkov u Brna · Veure més »

Tabernaemontana

Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.

Nou!!: Imperi Austríac і Tabernaemontana · Veure més »

Tirol

Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).

Nou!!: Imperi Austríac і Tirol · Veure més »

Tirol del Sud

El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.

Nou!!: Imperi Austríac і Tirol del Sud · Veure més »

Tractat de Pressburg

El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.

Nou!!: Imperi Austríac і Tractat de Pressburg · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Imperi Austríac і Txec · Veure més »

Unificació alemanya

Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys.

Nou!!: Imperi Austríac і Unificació alemanya · Veure més »

Vèneto

El Vèneto (en vènet Vèneto i en italià Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Imperi Austríac і Vèneto · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Imperi Austríac і Viena · Veure més »

Voivodina

Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.

Nou!!: Imperi Austríac і Voivodina · Veure més »

Vorarlberg

Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Vorarlberg · Veure més »

Württemberg

Württemberg, antany conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.

Nou!!: Imperi Austríac і Württemberg · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Austríac і 1804 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1859 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1867 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Emperador d'Àustria, Imperi austriac, Imperi austríac, Imperi d'Àustria.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »