Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Aquemènida

Índex Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

136 les relacions: Accadi, Afganistan, Ahura Mazda, Alexandre el Gran, Anatòlia, Antic Egipte, Aquemenes, Arameu, Aràbia, Aràbia Saudita, Ardaixir I, Ariaramnes de Pèrsia, Armènia, Arquitectura aquemènida, Arsames de Pèrsia, Arsès de Pèrsia, Artaxerxes I de Pèrsia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Atenes, Azerbaidjan, Índia, Àsia Central, Babilònia, Babilim, Bahrain, Batalla de Cunaxa, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Marató, Batalla de Salamina, Bíblia, Bessos de Bactriana, Bulgària, Cambises I d'Anxan, Cambises II de Pèrsia, Caucas, Cir I d'Anxan, Cir II el Gran, Cisjordània, Correu, Ctèsies de Cnidos, Damasc, Darios el Gran, Darios II de Pèrsia, Darios III de Pèrsia, Dàric, Dècada del 520 aC, Dècada del 530 aC, Dècada del 550 aC, Dècada del 580 aC, ..., Dècada del 640 aC, Ecbatana, Edat antiga, Egipte, Elam, Esparta, Euràsia, Europa, Filip II de Macedònia, Geòrgia, Grècia, Guerres Mèdiques, Hamadan, Heròdot, Histaspes, Illa de Rodes, Imperi Mede, Imperi Persa, Iran, Iraq, Israel, Jordània, Kazakhstan, Kirguizistan, Líban, Líbia, Leònides I, Llengua elamita, Macedònia, Macedònia (Grècia), Mar Mediterrània, Mar Negra, Milcíades, Monarquia, Nectabeu II, Orient Mitjà, Orient Pròxim, Pakistan, Palestina, Panjab (Pakistan), Parisatis, Pasargada, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Persa antic, Persèpolis, Plutarc de Queronea, Polibi, Província de Fars, Rússia, Regió de Tràcia, República Àrab Siriana, República Popular de la Xina, Romania, Sardes, Satrapia de Lídia, Sicle, Smerdis de Pèrsia, Sogdià de Pèrsia, Sudan, Susa (Iran), Tadjikistan, Teispes d'Anshan, Termòpiles, Territoris Palestins, Tessàlia, Turkmenistan, Turquia, Uzbekistan, Xenofont, Xerxes I de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, Xipre, Zoroastrisme, 329 aC, 330 aC, 336 aC, 338 aC, 358 aC, 404 aC, 423 aC, 424 aC, 464 aC, 465 aC, 486 aC, 640. Ampliar l'índex (86 més) »

Accadi

Laccadi (en cuneiforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u2); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Accadi · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Afganistan · Veure més »

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ahura Mazda · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Alexandre el Gran · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Anatòlia · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Antic Egipte · Veure més »

Aquemenes

Aquemenes fou l'ancestre suposat de la dinastia aquemènida de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aquemenes · Veure més »

Arameu

Larameu (en arameu: ܐܪܡܝܐ, en hebreu: ארמית) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arameu · Veure més »

Aràbia

Aràbia (en àrab, شبه الجزيرة العربية, xibh al-jazīra al-ʿarabiyya, 'península Aràbiga', tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement الجزيرة العربية, al-jazīra al-ʿarabiyya, literalment 'illa Aràbiga') és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aràbia · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita (en àrab العربية السعودية, al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya) és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aràbia Saudita · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxa (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ardaixir I · Veure més »

Ariaramnes de Pèrsia

Ariaramnes (Pau dels Aris) fou fill de Teispes, rei dels perses i d'Anshan, i germà de Cir I d'Anshan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ariaramnes de Pèrsia · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Armènia · Veure més »

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbatana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasargada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbatana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arquitectura aquemènida · Veure més »

Arsames de Pèrsia

Arsames (Aršāma) fou fill i successor del rei dels perses Ariaramnes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arsames de Pèrsia · Veure més »

Arsès de Pèrsia

Arsès rei de reis de l'Imperi Persa del 338 aC al 336 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arsès de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes I de Pèrsia

Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artaxerxes I de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Atenes · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Índia · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Àsia Central · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Babilònia · Veure més »

Babilim

Babilim i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Babilim (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en català Babilònia) és el nom accadi (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Babilim · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bahrain · Veure més »

Batalla de Cunaxa

La Batalla de Cunaxa va ser lliurada el 3 de setembre de 401 aC entre Cir el Jove i el seu germà gran Arsaces, el qual havia usurpat el tron de l'Pèrsia com a Artaxerxes II el 404 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Cunaxa · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles, ocorreguda l'any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mèdica, i va enfrontar una aliança de ciutats-estat gregues que van plantar cara als invasors perses al pas muntanyenc de Termòpiles (Θερμοπύλες), topònim el significat del qual és "Portes Calentes", per les fonts termals de la zona, a la Grècia central.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Batalla de Marató

La Batalla de Marató (490 aC) va ser la culminació del primer intent del rei Darios I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los a l'Imperi aquemènida, assegurant així la regió més feble de la seva frontera occidental.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Marató · Veure més »

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina — en Grec 'Ναυμαχία ', Naumachia tes Salaminos— va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Salamina · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bíblia · Veure més »

Bessos de Bactriana

Bessos fou sàtrapa de Bactriana i rei de Pèrsia del 330 aC al 329 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bessos de Bactriana · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bulgària · Veure més »

Cambises I d'Anxan

Cambises I d'Anxan, anomenat el vell, fou rei de la ciutat d'Anshan sota dependència del rei dels medes Astíages, vers el 580 aC fins al 559 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cambises I d'Anxan · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II (en persa Kambujiya کمبوجیه) fou rei de Pèrsia del 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Caucas · Veure més »

Cir I d'Anxan

Cir I (antic persa Koroush) fou rei d'Anshan vers el 640 aC i fins vers el 580 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cir I d'Anxan · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cir II el Gran · Veure més »

Cisjordània

Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cisjordània · Veure més »

Correu

Bústia per a enviar el correu El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del món.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Correu · Veure més »

Ctèsies de Cnidos

Ctèsies de Cnidos (Grec) (segles V i IV aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia, nascut a Cnidos.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ctèsies de Cnidos · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Damasc · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Darios el Gran · Veure més »

Darios II de Pèrsia

Darios II Ocos fou rei de reis de l'imperi Persa del 423 aC al 404 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Darios II de Pèrsia · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Dàric

El dàric fou una moneda persa aquemènida d'or introduïda per Darios I el gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dàric · Veure més »

Dècada del 520 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dècada del 520 aC · Veure més »

Dècada del 530 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dècada del 530 aC · Veure més »

Dècada del 550 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dècada del 550 aC · Veure més »

Dècada del 580 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dècada del 580 aC · Veure més »

Dècada del 640 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dècada del 640 aC · Veure més »

Ecbatana

Ecbatana o Echbatana (grec antic: Ἐϰβάτανα; llatí: Ecbătăna. Per aquesta raó, la catalanització correcta d'aquest topònim hauria d'ésser: Ecbàtana) fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ecbatana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Edat antiga · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Egipte · Veure més »

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Elam · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Esparta · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Euràsia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Europa · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Filip II de Macedònia · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Geòrgia · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Grècia · Veure més »

Guerres Mèdiques

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides liderades per Atenes) contra l'imperi Aquemènida, conegut també com a imperi Mèdic, a començaments del segle V aC. Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle VI aC, que va sotmetre a les polis gregues, les quals es van revoltar.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Guerres Mèdiques · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hamadan · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Heròdot · Veure més »

Histaspes

Histaspes ((El) que coneix els cavalls, Hystapes) fou fill del rei Arsames dels perses i pare del futur rei Darios I el Gran i d’Artanes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Histaspes · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Illa de Rodes · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Imperi Persa · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Iraq · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Israel · Veure més »

Jordània

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Jordània · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kazakhstan · Veure més »

Kirguizistan

El Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан; en rus: Киргизия) és un país de l'Àsia Central.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kirguizistan · Veure més »

Líban

El Líban (en àrab لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Líban · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Líbia · Veure més »

Leònides I

Leònides (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Leònides I · Veure més »

Llengua elamita

Lelamita era una llengua parlada a Elam i regions veïnes, coneguda pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a Susa i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400 i el 300 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Llengua elamita · Veure més »

Macedònia

* Macedònia de fruita, amanida de diversos tipus de fruita i, en alguns països, plat fred o calent de verdures diverses.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Macedònia · Veure més »

Macedònia (Grècia)

Macedònia (en grec Μακεδονία, Makedonia) és una regió geogràfica de la Grècia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tessàlia (amb límit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de la Tràcia, fins al riu Nestos.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Macedònia (Grècia) · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mar Negra · Veure més »

Milcíades

* Milcíades o Miltíades (Miltiades) fou un nom grec que van portar almenys tres membres de la família dels cimònides.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Milcíades · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Monarquia · Veure més »

Nectabeu II

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Nectabeu II · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Orient Mitjà · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli L'Imperi otomà el 1812 L'Orient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Orient Pròxim · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pakistan · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Palestina · Veure més »

Panjab (Pakistan)

El Panjab (en panjabi i urdú پنجاب), també conegut com a Punjab o Penjab, és una província del Pakistan, la més gran en nombre d'habitants, que al cens de 1998 eren 73.621.290 habitants s'estimaven 79.429.701 el 2003 i 92.593.586 habitants el 2009, en una superfície de 205.344 km².

Nou!!: Imperi Aquemènida і Panjab (Pakistan) · Veure més »

Parisatis

Parisatis (Parysatis) fou filla d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimà, i després reina de la Pèrsia Aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Parisatis · Veure més »

Pasargada

Pasargada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquemenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Shiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pasargada · Veure més »

Pàrtia (satrapia)

Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pàrtia (satrapia) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pèrsia · Veure més »

Persa antic

El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Persa antic · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (llatí: Persepolis) fou la capital de Pèrsia, que va substituir Pasargada.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Persèpolis · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Plutarc de Queronea · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Polibi · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província de Fars · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Rússia · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regió de Tràcia · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Imperi Aquemènida і República Àrab Siriana · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國; Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el quart més extens del món.

Nou!!: Imperi Aquemènida і República Popular de la Xina · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Romania · Veure més »

Sardes

Sardes (Σάρδεις o Σάρδις) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sardes · Veure més »

Satrapia de Lídia

Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia de Lídia · Veure més »

Sicle

púnica. El sistema monetari púnic estava basat en el sicle. El sicle (de l'hebreu שקל, sheqel, a través del llatí siclus) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitjà (Palestina) i a Mesopotàmia (Assíria i Babilònia), que corresponia al dàric persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sicle · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis o Bardiya (nom persa, i així és també esmentat a les tauletes babilòniques) fou rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Sogdià de Pèrsia

Sogdià (Sogdianus) fou rei de reis de l'Imperi Persa el 424 aC, durant uns sis mesos i mig.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sogdià de Pèrsia · Veure més »

Sudan

El Sudan (en àrab السودان, as-Sūdān; oficialment República del Sudan) és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sudan · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Susa (Iran) · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República de Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tadjikistan · Veure més »

Teispes d'Anshan

Teispes (Cišpiš) fou rei dels perses vers -640 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Teispes d'Anshan · Veure més »

Termòpiles

Vista actual del pas de les Termòpiles Termòpiles (Portes Calentes) és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Termòpiles · Veure més »

Territoris Palestins

Situació de Palestina Franja de Gaza Cisjordània Els territoris palestins, també anomenats per metonímia Palestina, són una entitat preestatal situada a l'Orient Mitjà, entre la mar Mediterrània i el riu Jordà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Territoris Palestins · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia és una regió de Grècia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tessàlia · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Turkmenistan · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Turquia · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Uzbekistan · Veure més »

Xenofont

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xenofont · Veure més »

Xerxes I de Pèrsia

cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei de reis de l'Imperi persa (Xahanxah) del 485 aC al 465 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »

Xerxes II de Pèrsia

Xerxes II fou rei de reis de l'Imperi Persa vers la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xerxes II de Pèrsia · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xipre · Veure més »

Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Zoroastrisme · Veure més »

329 aC

L'any 329 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 329 aC · Veure més »

330 aC

L'any 330 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 330 aC · Veure més »

336 aC

L'any 336 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 336 aC · Veure més »

338 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 338 aC · Veure més »

358 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 358 aC · Veure més »

404 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 404 aC · Veure més »

423 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 423 aC · Veure més »

424 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 424 aC · Veure més »

464 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 464 aC · Veure més »

465 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 465 aC · Veure més »

486 aC

L'any 486 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 486 aC · Veure més »

640

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 640 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aquemènida, Aquemènides, Dinastia Aquemenida, Dinastia Aquemènida, Dinastia aquemènida, Imperi Persa Aquemènida, Imperi aquemènida, Pèrsia aquemènida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »