Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Il·legalisme

Índex Il·legalisme

Portada d'un número de ''L'anarchie'' (1907). Aquesta publicació era un dels principals òrgans del moviment il·legalista. Caricatura de la Banda Bonnot apareguda a Le Figaro (1913). L'il·legalisme és una tendència filosòfica de l'anarquisme sorgida a principis del a França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa, derivada de l'individualisme anarquista.

34 les relacions: Amèrica Llatina, Anarcoindividualisme, Anarquisme, Argentina, Bèlgica, Belle Époque, Bolonya, Capitalisme, Crim, Dècada del 1890, Dècada del 1970, Egoisme, Espanya, Expropiació, França, Ideologia, Itàlia, Johann Most, Luigi Galleani, Marge, Max Stirner, Moviment autònom, Moviment obrer, Moviment ocupa, Nihilisme, París, Piotr Kropotkin, Propaganda pel fet, Ravachol, Revolució, Saarland, Sindicat, Suïssa, Victor Serge.

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Nou!!: Il·legalisme і Amèrica Llatina · Veure més »

Anarcoindividualisme

Lanarquisme individualista o anarcoindividualisme és una tradició filosòfica basada en un particular èmfasi en l'autonomia de l'individu, i en l'alternativa a l'anarquisme social, i es desenvolupa a l'entorn de la supremacia i autonomia de la persona.

Nou!!: Il·legalisme і Anarcoindividualisme · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Il·legalisme і Anarquisme · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Il·legalisme і Argentina · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Il·legalisme і Bèlgica · Veure més »

Belle Époque

L'Exposició Universal de París de 1900 ''Darrer ball'', 1905. Aurélio de Figueiredo La Belle Époque és un període històric de progrés social, econòmic, tecnològic i polític a Europa que s'estén des de les acaballes del al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914.

Nou!!: Il·legalisme і Belle Époque · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Il·legalisme і Bolonya · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Il·legalisme і Capitalisme · Veure més »

Crim

Ganivet Opinel utilitzat per cometre un crim violent En el camp sociològic, un crim és una violació d'una norma o llei per la qual l'autoritat governamental o, en última instància, la força pot prescriure un càstig.

Nou!!: Il·legalisme і Crim · Veure més »

Dècada del 1890

La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899.

Nou!!: Il·legalisme і Dècada del 1890 · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Il·legalisme і Dècada del 1970 · Veure més »

Egoisme

L'egoisme (del llatí ego, jo) és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres.

Nou!!: Il·legalisme і Egoisme · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Il·legalisme і Espanya · Veure més »

Expropiació

Estat a expropiar.Lexpropiació és una institució de dret públic, que consisteix en la transferència coactiva de la propietat privada a l'estat o una altra entitat de l'administració pública (municipi, autonomia...), mitjançant una indemnització, concretament.

Nou!!: Il·legalisme і Expropiació · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Il·legalisme і França · Veure més »

Ideologia

Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

Nou!!: Il·legalisme і Ideologia · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Il·legalisme і Itàlia · Veure més »

Johann Most

Johann Joseph Most (Augsburg, Baviera 5 de febrer de 1846 - Cincinnati, Ohio 17 de març de 1906) va ser un polític alemany i estatunidenc, editor d'un diari i orador.

Nou!!: Il·legalisme і Johann Most · Veure més »

Luigi Galleani

Luigi Galleani (Vercelli, 12 d'agost de 1861 - Batesville, 4 de novembre de 1931) va ser un anarquista italià.

Nou!!: Il·legalisme і Luigi Galleani · Veure més »

Marge

219x219px Un marge en reconstrucció. Un marge esbaldregat. gres (pedra sorrenca) en unes vinyes a Esslingen am Neckar, prop de Stuttgart (Alemanya). Un marge o una espona és una paret de pedra seca (sense gens de morter) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una marjada (en alguns indrets de parla catalana, aquestes marjades s'anomenen feixes i bancals).

Nou!!: Il·legalisme і Marge · Veure més »

Max Stirner

Max Stirner (Bayreuth, 25 d'octubre de 1806 - Berlín el 26 de juny de 1856) fou un teòric de la moral, l'individualisme egoista i l'emancipació personal.

Nou!!: Il·legalisme і Max Stirner · Veure més »

Moviment autònom

El moviment autònom (simplificat moltes vegades com autonomisme) és un corrent polític sorgit des de l'esquerra política i és, en alguns casos, part de les interpretacions del marxisme, marxisme llibertari (principalment) i coincideix amb alguns postulats de l'anarquisme.

Nou!!: Il·legalisme і Moviment autònom · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Il·legalisme і Moviment obrer · Veure més »

Moviment ocupa

Símbol ocupa ocupació L'ocupació és un moviment social que es caracteritza per recuperar espais buits i abandonats amb l'objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centres socials autogestionats.

Nou!!: Il·legalisme і Moviment ocupa · Veure més »

Nihilisme

El nihilisme (del llatí nihil, 'no-res') és una doctrina filosòfica que nega radicalment la possibilitat del coneixement.

Nou!!: Il·legalisme і Nihilisme · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Il·legalisme і París · Veure més »

Piotr Kropotkin

El príncep va ser geògraf i zoòleg, a banda de pensador polític rus, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista, en el qual va defensar la tesi del comunisme llibertari.

Nou!!: Il·legalisme і Piotr Kropotkin · Veure més »

Propaganda pel fet

La propaganda pel fet és un acte d'estratègia d'origen anarquista basat en el suposat impacte d'accions per part d'uns per a ensenyar a uns altres.

Nou!!: Il·legalisme і Propaganda pel fet · Veure més »

Ravachol

més conegut per Ravachol, va ser un anarquista francès que es va fer famós pels seus atemptats.

Nou!!: Il·legalisme і Ravachol · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Nou!!: Il·legalisme і Revolució · Veure més »

Saarland

Saarland - - és un dels 16 estats federats que formen Alemanya.

Nou!!: Il·legalisme і Saarland · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Il·legalisme і Sindicat · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Il·legalisme і Suïssa · Veure més »

Victor Serge

Víktor Lvóvitx Kibàltxitx, més conegut com a Victor Serge, (en francès, Brussel·les, 30 de desembre de 1890 - Ciutat de Mèxic, 17 de novembre de 1947) fou un intel·lectual comunista.

Nou!!: Il·legalisme і Victor Serge · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »