Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Administració provincial romana, Agró d'Il·líria, Albània, Alps orientals, Antiga Grècia, Antiga Roma, Api Claudi Centó, Apol·lònia d'Il·líria, August, Bardil·lis, Bràsides, Byllis, Caònia, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Caravanti, Casc il·liri, Cetina, Clit d'Il·líria, Corfú, Dalmàcia, Dalmàcia (província romana), Danubi, Delminium, Demetri de Faros, Dubrovnik, Durrës, Edat antiga, Enquelans, Epir (regió històrica), Escílax de Carianda, Escerdilaides, Eslaus meridionals, Estrabó, Filip II de Macedònia, Gals, Genci, Glàucies d'Il·líria, Glinditions, Grabeis, Guerra del Peloponnès, Guerres il·líries, Heròdot, Il·líria (província romana), Il·liris, Imperi Búlgar, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Incursió, Juli Cèsar, Krk, ..., Liburns, Lissus, Luci Anici Gal (cònsol), Mar Adriàtica, Mar Jònica, Marc Perpenna Ventó, Marina romana, Muicurum, Neretva, Nestes, Okhrida, Oxford University Press, Pannònia, Perdicas II, Perdicas III, Perseu de Macedònia, Pinnes, Pleurat I, Pleurat II, Pleurat III, Plini el Vell, Polibi, Protoindoeuropeus, Regió d'Ístria, Regne de Macedònia, Riu Drin, Shkodër, Tàcit, Tercera Guerra Macedònica, Teuta, Tribàlia, Vènets, Vespasià, Vis, 12. Ampliar l'índex (35 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Il·líria і Administració provincial romana · Veure més »
Agró d'Il·líria
Agró (en grec antic Ἄγρων), fill de Pleurat II, va ser rei d'Il·líria al.
Nou!!: Il·líria і Agró d'Il·líria · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Il·líria і Albània · Veure més »
Alps orientals
Els Alps orientals és una serralada, una porció del sistema muntantanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema aplí, ha tingut significats diversos.
Nou!!: Il·líria і Alps orientals · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Il·líria і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Il·líria і Antiga Roma · Veure més »
Api Claudi Centó
Api Claudi Centó (Appius Claudius Cento) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Il·líria і Api Claudi Centó · Veure més »
Apol·lònia d'Il·líria
Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).
Nou!!: Il·líria і Apol·lònia d'Il·líria · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Il·líria і August · Veure més »
Bardil·lis
Bardil·lis (en llatí Bardylis o Bardyllis, en grec antic Βάρδυλις, Βάρδυλλις) va ser un cap o rei il·liri inicialment cap d'una colla de bandits que repartia equitativament el botí entre els seus homes, i que va acabar assolint el poder a gran part d'Il·líria.
Nou!!: Il·líria і Bardil·lis · Veure més »
Bràsides
Bràsides o Bràsidas (Brasidas), fill de Tel·lis, va ser un general espartà d'entre els més importants de la primera part de la Guerra del Peloponnès.
Nou!!: Il·líria і Bràsides · Veure més »
Byllis
Byllis fou una ciutat grega d'Il·líria propera a Apol·lònia i Amàntia.
Nou!!: Il·líria і Byllis · Veure més »
Caònia
Tribus de l'Epir a l'antiguitat Caònia (en grec antic Χαονία o Χάων) era un país de l'Epir habitat pels caons.
Nou!!: Il·líria і Caònia · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Il·líria і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Caravanti
Caravanti o Caravantius era germanastre del rei Gentius d'Il·líria.
Nou!!: Il·líria і Caravanti · Veure més »
Casc il·liri
Casc grec de tipus il·liri de Argòlida (segle VI-V aC) El casc il·liri té el seu origen a l'antiga Grècia, al Peloponnès, prop del segle VII aC.
Nou!!: Il·líria і Casc il·liri · Veure més »
Cetina
Cetina és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.
Nou!!: Il·líria і Cetina · Veure més »
Clit d'Il·líria
Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός, Klitos ho Klitós) fou rei d'Il·líria al, fill del rei Bardil·lis.
Nou!!: Il·líria і Clit d'Il·líria · Veure més »
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Nou!!: Il·líria і Corfú · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Il·líria і Dalmàcia · Veure més »
Dalmàcia (província romana)
IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Il·líria і Dalmàcia (província romana) · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Il·líria і Danubi · Veure més »
Delminium
Delminium (també Dalminium, Dalmenium, Deminium i Delmis) fou una ciutat dalmata, capital de Dalmàcia al fins a la conquesta romana.
Nou!!: Il·líria і Delminium · Veure més »
Demetri de Faros
Demetri de Faros (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un governant grec nascut a l'illa de Faros a la mar Adriàtica, on era un dels dirigents Es va posar al servei dels il·liris quan va esclatar la Primera Guerra Il·líria entre el Regne d'Il·líria i la república romana.
Nou!!: Il·líria і Demetri de Faros · Veure més »
Dubrovnik
Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.
Nou!!: Il·líria і Dubrovnik · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Il·líria і Durrës · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Il·líria і Edat antiga · Veure més »
Enquelans
Els enquelans (en llatí Enchelanes, en grec antic Ἐγχελάνες) eren un poble d'Il·líria, a la costa oest del llac Licnitis als territoris de Dassarètia.
Nou!!: Il·líria і Enquelans · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: Il·líria і Epir (regió històrica) · Veure més »
Escílax de Carianda
Escílax de Carianda (Scylax) fou un viatger de Carianda a Cària, a qui Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus.
Nou!!: Il·líria і Escílax de Carianda · Veure més »
Escerdilaides
Escerdilaides (Scerdilaedas) fou rei d'Il·líria gairebé amb seguretat fill de Pleurat II i germà petit d'Agró.
Nou!!: Il·líria і Escerdilaides · Veure més »
Eslaus meridionals
Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.
Nou!!: Il·líria і Eslaus meridionals · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Il·líria і Estrabó · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Il·líria і Filip II de Macedònia · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Il·líria і Gals · Veure més »
Genci
Genci (en grec Γέντιος, o Γενθιος; en llatí Gentius), fill i successor de Pleurat II, fou rei dels labeates (una tribu d'il·liris) i d'Il·líria, contemporani de Perseu de Macedònia.
Nou!!: Il·líria і Genci · Veure més »
Glàucies d'Il·líria
Glàucies (en llatí Glaucias, en grec antic Γλαυκίας) era un rei dels taulantis, una de les tribus d'Il·líria i amb poder sobre altres tribus menors.
Nou!!: Il·líria і Glàucies d'Il·líria · Veure més »
Glinditions
Els glinditions (en llatí glinditiones) foren un poble d'Il·líria, a la comarca de Ljbunje (Hercegovina).
Nou!!: Il·líria і Glinditions · Veure més »
Grabeis
Els grabeis (en llatí grabaei) eren un poble d'Il·líria que menciona Plini el Vell a la Naturalis Historia.
Nou!!: Il·líria і Grabeis · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Il·líria і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres il·líries
Es coneix com les Guerres Il·líriques les guerres que van enfrontar entre els anys 229 aC - 219 aC a Roma i a les tribus de Il·liria assentades sobre la vall del Neretva.
Nou!!: Il·líria і Guerres il·líries · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Il·líria і Heròdot · Veure més »
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Nou!!: Il·líria і Il·líria (província romana) · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Il·líria і Il·liris · Veure més »
Imperi Búlgar
El kan Omurtag (814-831) Ivan Alexandre (1331-1371) L'Imperi Búlgar (búlgar: Българско царство,Balgarsko Tsarstvo), és un terme utilitzat per descriure dos períodes en la història medieval de Bulgària, en ell els búlgars van actuar com un factor clau en el poder regional a Europa en general i al sud-est, en particular, sovint rivals de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Il·líria і Imperi Búlgar · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Il·líria і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Il·líria і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Il·líria і Incursió · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Il·líria і Juli Cèsar · Veure més »
Krk
Mapa de l'illa de Krk Vista de la ciutat de Krk Krk (pronunciat kr̩̂k; en italià: Veglia, alemany: Vegl, llatí: Curicta) és una illa croata del nord del mar Adriàtic, a prop de Rijeka, a la badia de Kvarner i part del comtat de Primorje-Gorski Kotar.
Nou!!: Il·líria і Krk · Veure més »
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
Nou!!: Il·líria і Liburns · Veure més »
Lissus
Lissus (Lissus) fou una ciutat d'Il·líria situada a la desembocadura del riu Driló.
Nou!!: Il·líria і Lissus · Veure més »
Luci Anici Gal (cònsol)
Luci Anici Gal (Lucius Anicius L. f. M. n. Gallus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Il·líria і Luci Anici Gal (cònsol) · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Il·líria і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Nou!!: Il·líria і Mar Jònica · Veure més »
Marc Perpenna Ventó
Hispània Citerior Marc Perpenna Ventó (en Marcus Perpenna Vento) va ser un polític i militar romà del segle I aC.
Nou!!: Il·líria і Marc Perpenna Ventó · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Il·líria і Marina romana · Veure més »
Muicurum
Muicurum (Μουΐκοῦρον) fou una ciutat de la costa d'Il·líria, prop de Salona, que fou conquerida pel general got Ilauf al servei del rei ostrogot Tòtila.
Nou!!: Il·líria і Muicurum · Veure més »
Neretva
El Neretva (en ciríl·lic serbi: Неретва, pronunciat), també conegut com Narenta) és el principal riu d'Hercegovina i de Dalmàcia i un dels més important de Bòsnia i Hercegovina i de la part oriental de la conca adriàtica Les fonts del Neretva se situen a 1.320 m d'altitud als Alps dinàrics prop de Jabuka (80 km al sud de Sarajevo). Desemboca a la mar Adriàtica en territori de Croàcia. En els seus 225 km de curs, la ciutat més important per la que passa és Mostar i el seu famós Pont Vell. Quatre centrals d'energia hidroelèctrica amb grans preses (més de 150,5 metres) proporcionen protecció contra inundacions, energia i emmagatzematge d'aigua. És reconeguda pel seu entorn natural i la diversitat del seu paisatge. Els ecosistemes d'aigua dolça han patit un augment de la població i les pressions de desenvolupament associades. Un dels recursos naturals més valuosos de Bòsnia i Hercegovina i Croàcia és el seu recurs d'aigua dolça continguda per una font abundant i rius clars. Situada entre els principals rius regionals (riu Drina a l'est, riu Una a l'oest i riu Sava), la conca de la Neretva conté la font d'aigua potable més significativa. La Neretva és notable entre els rius de la regió dels Alps Dinàrics, especialment pel que fa als seus diversos ecosistemes i hàbitats, flora i fauna, patrimoni cultural i històric. S'ha suggerit que el seu nom prové de l'arrel indoeuropea *ner, que significa "bussejar". La mateixa arrel es veu en l'arrel serbocroata "roniti".
Nou!!: Il·líria і Neretva · Veure més »
Nestes
Els nestes (en llatí nesti o nestaei, en grec antic Νέστοι, Νεσταῖοι) eren un poble d'Il·líria que vivia a la vora del riu Nesti, que s'ha identificat amb l'actual riu Kerka.
Nou!!: Il·líria і Nestes · Veure més »
Okhrida
Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.
Nou!!: Il·líria і Okhrida · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Il·líria і Oxford University Press · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Il·líria і Pannònia · Veure més »
Perdicas II
Perdicas II (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) fou rei de Macedònia, fill i successor d'Alexandre I de Macedònia vers el 454 aC encara que les diverses notícies dels autors antics donen marge per establir altres dates.
Nou!!: Il·líria і Perdicas II · Veure més »
Perdicas III
Perdicas (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Il·líria і Perdicas III · Veure més »
Perseu de Macedònia
Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.
Nou!!: Il·líria і Perseu de Macedònia · Veure més »
Pinnes
Pinnes, Pinneu o Pineu (en llatí Pinnes, Pinneus, en grec antic Πίννης) va ser príncep d'Il·líria, fill d'Agró i de la seva dona Triteuta.
Nou!!: Il·líria і Pinnes · Veure més »
Pleurat I
Pleurat I (en grec antic Πλεύρατος, Pléuratos) va ser un rei il·liri que va governar la tribu dels taulantis a la meitat del.
Nou!!: Il·líria і Pleurat I · Veure més »
Pleurat II
Pleurat II (Pleuratus) fou un rei il·liri que va governar uns anys (les dates precises no es coneixen) abans del 250 aC aproximadament.
Nou!!: Il·líria і Pleurat II · Veure més »
Pleurat III
Pleurat III (en llatí Pleuratus, en grec antic Πλεύρατος) fou un rei il·liri, fill i successor d'Escerdílides, que va governar des d'aproximadament el 205 aC fins al 180 aC.
Nou!!: Il·líria і Pleurat III · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Il·líria і Plini el Vell · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Il·líria і Polibi · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Il·líria і Protoindoeuropeus · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Il·líria і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Il·líria і Regne de Macedònia · Veure més »
Riu Drin
El Drin és un riu d'Albània que desemboca a la mar Adriàtica prop de Lezhë.
Nou!!: Il·líria і Riu Drin · Veure més »
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Nou!!: Il·líria і Shkodër · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Il·líria і Tàcit · Veure més »
Tercera Guerra Macedònica
La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.
Nou!!: Il·líria і Tercera Guerra Macedònica · Veure més »
Teuta
Teuta (en Teuta) va ser reina d'Il·líria i segona esposa del rei Agró.
Nou!!: Il·líria і Teuta · Veure més »
Tribàlia
Tribàlia era un territori otomà poblat per valacs i subdanubians que abraçava el sud del Danubi fins al Morava serbi i fins al Iantra búlgar.
Nou!!: Il·líria і Tribàlia · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Il·líria і Vènets · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Il·líria і Vespasià · Veure més »
Vis
Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.
Nou!!: Il·líria і Vis · Veure més »
12
Sense descripció.
Nou!!: Il·líria і 12 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dalmàcia vèneta, Il.líria, Iliri, Illyria, Illyricum, Il·líria bàrbara, Il·líria grega, Il·líria romana, Il•líria, Iŀlíria.
