Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Naxos

Índex Naxos

Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

91 les relacions: Amorgos, Andíparos, Andros, Antiga Atenes, Anys obscurs, Ariadna, Aristàgores de Milet, Artafernes (general), Aydın, Àtica, Baiazet II, Batalla de Salamina, Calcis, Càbries, Cària, Cíclades, Civilització ciclàdica, Colonització grega, Creta, Crispo, Curos, Delfos (ciutat), Dictionary of Greek and Roman Geography, Dionís, Ducat de Naxos, Edat mitjana, Egospòtamos, Enciclopèdia de l'Islam, Enrico Dandolo, Epònim, Erètria, Esfinx de Naxos, Esmirna, Esparta, Grotta (Naxos), Guerra del Peloponnès, Guerra russo-turca (1768-1774), Guillem I Sanudo, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Hoplita, Illa de Rodes, Institut d'Estudis Catalans, Istanbul, Jònia, Joan III Crispo, Joan IV Crispo, Josep Nasi, Kea, Khair ed-Din Barba-rossa, Latmos, ..., Ligdamis de Naxos, Lliga de Delos, Llista d'illes de Grècia, Marc I Sanudo, Marc II Sanudo, Mehmet I, Mehmet II, Mil·lenni II aC, Mitologia grega, Murat II, Murat IV, Museu Arqueològic de Delfos, Naxos (ciutat), Naxos (Sicília), Nomenclàtor mundial, Oligarquia, Paros, Pau de Passarowitz, Pedrera, Pisístrat, Platea (Grècia), Polis, Prefectures de Grècia, Quarta Croada, Regne de Grècia, Revolta Jònica, Sanjaq, Siros, Teseu, Tinos, Tirà, Tracis, Unitats perifèriques de Grècia, 1 de novembre, 1207, 1537, 1565, 1579, 1830, 2 d'agost, 29 d'agost. Ampliar l'índex (41 més) »

Amorgos

Amorgos (Αμοργóς, Amorgós) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més oriental de l'arxipèlag, i la més pròxima a al Dodecanès.

Nou!!: Naxos і Amorgos · Veure més »

Andíparos

Andíparos (en Αντίπαρος) és una illa de les Cíclades, situada entre Paros i Despotikó.

Nou!!: Naxos і Andíparos · Veure més »

Andros

Andros (en Άνδρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més septentrional de totes, situada a 10 km d'Eubea al nord i a uns 3 km de Tenos al sud.

Nou!!: Naxos і Andros · Veure més »

Antiga Atenes

El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.

Nou!!: Naxos і Antiga Atenes · Veure més »

Anys obscurs

Laura i Petrarca Anys obscurs o edat fosca, en la historiografia europea, és el període que tradicionalment inclou de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 a l'any 1000.

Nou!!: Naxos і Anys obscurs · Veure més »

Ariadna

Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.

Nou!!: Naxos і Ariadna · Veure més »

Aristàgores de Milet

Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.

Nou!!: Naxos і Aristàgores de Milet · Veure més »

Artafernes (general)

Artafernes (en grec antic Ἀρταφρένης) era un general persa fill d'Artafernes de Lídia.

Nou!!: Naxos і Artafernes (general) · Veure més »

Aydın

Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Nou!!: Naxos і Aydın · Veure més »

Àtica

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.

Nou!!: Naxos і Àtica · Veure més »

Baiazet II

Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.

Nou!!: Naxos і Baiazet II · Veure més »

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.

Nou!!: Naxos і Batalla de Salamina · Veure més »

Calcis

Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Naxos і Calcis · Veure més »

Càbries

Càbries (Chabrias, Khabrias, Χαβρίας) fou un general atenenc.

Nou!!: Naxos і Càbries · Veure més »

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Naxos і Cària · Veure més »

Cíclades

Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.

Nou!!: Naxos і Cíclades · Veure més »

Civilització ciclàdica

La civilització ciclàdica (també coneguda com a cultura ciclàdica o període ciclàdic) és una cultura de l'edat del bronze establerta a les illes Cíclades del mar Egeu, que abasta aproximadament el període que va del 3000 aC al 2000 aC.

Nou!!: Naxos і Civilització ciclàdica · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Naxos і Colonització grega · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Naxos і Creta · Veure més »

Crispo

Els Crispo foren una dinastia familiar veneciana que va governar el ducat de Naxos del 1383 al 1566 (i breument el 1571-1573).

Nou!!: Naxos і Crispo · Veure més »

Curos

El gran ''curos'' de Samos, el més gran que es conserva a Grècia (Museu Arqueològic de Samos). Un curos (plural curos del grec antic κοῦρος) és una estàtua d'un home jove, datada a partir del període arcaic de l'art grec (650-500 aC).

Nou!!: Naxos і Curos · Veure més »

Delfos (ciutat)

Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Naxos і Delfos (ciutat) · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Geography

El Dictionary of Greek and Roman Geography (Diccionari de geografia grega i romana), publicat per primera vegada el 1854, va ser l'últim d'una sèrie de diccionaris clàssics editats per l'erudit anglès William Smith (1813; 1893), que incloïa com a obres germanes un diccionari d'antiguitats gregues i romanes i un de mitologia grega i romana.

Nou!!: Naxos і Dictionary of Greek and Roman Geography · Veure més »

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Nou!!: Naxos і Dionís · Veure més »

Ducat de Naxos

El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.

Nou!!: Naxos і Ducat de Naxos · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Naxos і Edat mitjana · Veure més »

Egospòtamos

Egospòtamos o Egospòtams (en llatí Aegospotami, en grec antic Αἰγὸς Ποταμοί)Mish, Frederick C., Editor en cap.

Nou!!: Naxos і Egospòtamos · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Naxos і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Enrico Dandolo

Tomba d'Enrico Dandolo. Enrico Dandolo, en llatí Henricus Dandolo (1107, República de Venècia - 1205, Constantinoble) fou un dux de Venècia des del 1192 fins al 1205 durant la Quarta Croada.

Nou!!: Naxos і Enrico Dandolo · Veure més »

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Nou!!: Naxos і Epònim · Veure més »

Erètria

Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.

Nou!!: Naxos і Erètria · Veure més »

Esfinx de Naxos

L'Esfinx de Naxos, és una esfinx que data de l'any 575 - 560 aC.

Nou!!: Naxos і Esfinx de Naxos · Veure més »

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Nou!!: Naxos і Esmirna · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Naxos і Esparta · Veure més »

Grotta (Naxos)

Grotta (en grec, Γρόττα) és un jaciment arqueològic de la costa del nord-oest de l'illa de Naxos (Grècia).

Nou!!: Naxos і Grotta (Naxos) · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Naxos і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Guerra russo-turca (1768-1774)

La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.

Nou!!: Naxos і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »

Guillem I Sanudo

Guillem Sanudo (?-1323) fou duc de Naxos, fill i successor de Marc II Sanudo el 1303.

Nou!!: Naxos і Guillem I Sanudo · Veure més »

Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec

L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.

Nou!!: Naxos і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Nou!!: Naxos і Hoplita · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Naxos і Illa de Rodes · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Naxos і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Naxos і Istanbul · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Naxos і Jònia · Veure més »

Joan III Crispo

Joan III Crispo, nascut el 1450, era fill de Francesc II Crispo i germà de Jaume III Crispo.

Nou!!: Naxos і Joan III Crispo · Veure més »

Joan IV Crispo

Joan IV Crispo, nascut el 1517, era fill de Francesc III Crispo.

Nou!!: Naxos і Joan IV Crispo · Veure més »

Josep Nasi

Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.

Nou!!: Naxos і Josep Nasi · Veure més »

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Nou!!: Naxos і Kea · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: Naxos і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

Latmos

El Latmos (Λάτμος; en turc Beşparmak Dağı) és una muntanya al límit entre Cària i Jònia.

Nou!!: Naxos і Latmos · Veure més »

Ligdamis de Naxos

Ligdamis de Naxos (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou un polític de l'illa de Naxos, cap del partit popular i fort opositor a l'oligarquia a la que va derrotar i va aconseguir tot el poder.

Nou!!: Naxos і Ligdamis de Naxos · Veure més »

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Nou!!: Naxos і Lliga de Delos · Veure més »

Llista d'illes de Grècia

Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.

Nou!!: Naxos і Llista d'illes de Grècia · Veure més »

Marc I Sanudo

Marc I Sanudo (? - 1227) fou el primer duc de Naxos.

Nou!!: Naxos і Marc I Sanudo · Veure més »

Marc II Sanudo

Marc II Sanudo (? - 1303) fou duc de Naxos, fill i successor d'Angel Sanudo el 1262.

Nou!!: Naxos і Marc II Sanudo · Veure més »

Mehmet I

Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Naxos і Mehmet I · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Naxos і Mehmet II · Veure més »

Mil·lenni II aC

El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.

Nou!!: Naxos і Mil·lenni II aC · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Naxos і Mitologia grega · Veure més »

Murat II

Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.

Nou!!: Naxos і Murat II · Veure més »

Murat IV

Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.

Nou!!: Naxos і Murat IV · Veure més »

Museu Arqueològic de Delfos

El Museu Arqueològic de Delfos (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Δελφών) és un dels principals museus de Grècia i un dels més visitats del país.

Nou!!: Naxos і Museu Arqueològic de Delfos · Veure més »

Naxos (ciutat)

Naxos (en grec: Νάξος), també coneguda com a Kora, és la capital de l'illa de Naxos. Es troba en l'arxipèlag de les Cíclades i és la capital de la Unitat Perifèrica de Naxos. La ciutat té 7.070 habitants empadronats segons el cens de 2011, i és a l'oest de l'illa, prop d'Aturs.

Nou!!: Naxos і Naxos (ciutat) · Veure més »

Naxos (Sicília)

Naxos (en llatí Naxus, en grec antic Νάξος) era una antiga ciutat de Sicília a la costa est de l'illa entre Catana i Messana.

Nou!!: Naxos і Naxos (Sicília) · Veure més »

Nomenclàtor mundial

El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Naxos і Nomenclàtor mundial · Veure més »

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Naxos і Oligarquia · Veure més »

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Nou!!: Naxos і Paros · Veure més »

Pau de Passarowitz

La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).

Nou!!: Naxos і Pau de Passarowitz · Veure més »

Pedrera

Una pedrera de pissarra Estrats d'una pedrera a Carrara Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.

Nou!!: Naxos і Pedrera · Veure més »

Pisístrat

Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.

Nou!!: Naxos і Pisístrat · Veure més »

Platea (Grècia)

Platea o Platees (en llatí Plataea o Plataeae, en grec antic Πλάταια o Πλαταιαί) fou una antiga ciutat de Beòcia separada de Tebes pel riu Asop.

Nou!!: Naxos і Platea (Grècia) · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Naxos і Polis · Veure més »

Prefectures de Grècia

Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.

Nou!!: Naxos і Prefectures de Grècia · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: Naxos і Quarta Croada · Veure més »

Regne de Grècia

El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).

Nou!!: Naxos і Regne de Grècia · Veure més »

Revolta Jònica

La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Naxos і Revolta Jònica · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Naxos і Sanjaq · Veure més »

Siros

La capital de Siros i de les Cíclades, Hermúpolis Siros (Σύρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Naxos і Siros · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Naxos і Teseu · Veure més »

Tinos

Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Naxos і Tinos · Veure més »

Tirà

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti El rei Jie de Xia sosté una arma d'asta Ji, que representa l'opressió, i es situa sobre dues dames, la qual cosa simbolitza el seu abús de poder. XVIII d'un pamflet anglès del segle XVII escrit per a inspirar i fer just l'acte d'assassinar a Oliver Cromwell. Un tirà (del llatí tyrannus, i aquest del grec τύραννος, týrannos) és un individu que té poder absolut i que no està restringit per la llei, per mitjà del poble d'un estat o una organització, o un que ha usurpat la sobirania d'un governant legítim.

Nou!!: Naxos і Tirà · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Naxos і Tracis · Veure més »

Unitats perifèriques de Grècia

lang.

Nou!!: Naxos і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Naxos і 1 de novembre · Veure més »

1207

Sense descripció.

Nou!!: Naxos і 1207 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Naxos і 1537 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Naxos і 1565 · Veure més »

1579

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Naxos і 1579 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Naxos і 1830 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Naxos і 2 d'agost · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Naxos і 29 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Illa de Naxos, Naxos (illa).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »