Accés més ràpid que el navegador!
207 les relacions: Acaia, Agi Pandes (illot), Al-Àndalus, Aléxandros Zaïmis, Amnissos, Apokóronas, Apol·lònia (sud de Creta), Apol·lònia de Creta, Arcadia, Askifu, Aulon, Àgii Theódori (illot), Àgios Nikólaos, Balduí I de Constantinoble, Batalla de Creta, Boibe, Bonifaci I de Montferrat, Bozcaada, Càndia, Cízic, Còricos, Cerea, Cidònia, Cirene, Civilització, Civilització minoica, Cnossos, Dardanels, Daskalogiannis, Dècada del 1970, Desembre, Dia (illa), Dikti, Elafonissi, Eleuterna, Elir, Elunda, Emirat de Creta, Escriptor, Esmirna, Etea, Europa, Eyalat, Falasarna, Festos, Filip V de Macedònia, Gavdos, Golf de Mirabello, Gorja d'Aradena, Gorja d'Àgia Irini, ..., Gorja d'Imbros, Gorja de Samarià, Gorja de Zakros, Gortina, Grambusa, Grècia, Grec cretenc, Guerra d'independència de Grècia, Harun ar-Raixid, Hirtacina, Ibrahim (soldà otomà), Ieràpetra, Illa, Illa de Malta, Illes Dionisíades, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia, Itanos, Jordi de Grècia, Juliol, Kapudan paixà, Kasteli, Kàndanos, Kíssamos, Kíssamos (província), Khair ed-Din Barba-rossa, Khanià, Khersónissos, Khrissi (illa), Kidonia (província), Kufonissi (illot), Kurnàs, Lappa, Lebena, Lefka Ori, Legat (antiga Roma), Lemnos, Licastos, Lictos, Lira de Creta, Lissos, Mar Egea, Mar Mediterrània, Matala, Minoa, Muhàmmad Alí Paixà, Nicèfor II Focas, Novembre, Olunt, Omalós, Oropédio Lassithiú, Paleókhora, Paximadia (illot), Pecilàs, Pirgos (Creta), Polikhna, Polirrènia, Prasos, Primera Guerra Balcànica, Procònsol, Propretor, Psiloritis, Psira (illot), Qüestor, Quarta Croada, Réthimno, Rūm, Regne de Càndia, Regne de Macedònia, Regne de Tessalònica, Renda per capita, República de Creta, República de Venècia, Revolta cretenca de 1878, Revolta de Creta (1866-1869), Rhamnus, Samotràcia, Sanjaq, Sélino, Setembre, Setge de Càndia, Setge de Constantinoble (1204), Sfakià, Sitia, Spili, Spinalonga, Suda (illot), Tarra, Tílissos, Tenes (Creta), Tercer Reich, Tzermiado, Unitat perifèrica d'Iràklio, Unitat perifèrica de Khanià, Unitat perifèrica de Lassithi, Unitat perifèrica de Réthimno, Vamos, Viannos, Xipre, 10 d'agost, 10 d'octubre, 10 de juny, 1644, 1645, 1646, 1654, 1656, 1657, 1667, 1669, 17 de juny, 1715, 1770, 1771, 1821, 1824, 1825, 1830, 1840, 1850, 1866, 1869, 1878, 1896, 1897, 1898, 19 d'agost, 19 de novembre, 1900, 1908, 1910, 1912, 1913, 1923, 1941, 1943, 1945, 20 de maig, 20 de març, 2005, 21 d'abril, 21 de maig, 23 d'octubre, 26 de juliol, 3 de febrer, 30 de maig, 4 d'abril, 6 d'octubre, 6 de novembre, 6 de setembre, 8 de maig, 8 de setembre, 9 d'agost, 9 de maig, 961. Ampliar l'índex (157 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Creta і Acaia · Veure més »
Agi Pandes (illot)
Agi Pandes (grec: Άγιοι Πάντες) és una petita illa grega situada al Golf de Mirabello a la costa nord-est de Creta, vora la ciutat d'Àgios Nikólaos.
Nou!!: Creta і Agi Pandes (illot) · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Creta і Al-Àndalus · Veure més »
Aléxandros Zaïmis
Aléxandros Zaïmis (en grec: Αλέξανδρος Ζαΐμης) (9 de novembre de 1855 - 15 de setembre de 1936) va ser un ministre Grec ostentant càrrecs com el de ministre de l'Interior i Ministre de Justícia, i de l'Alt Comissionat de Creta.
Nou!!: Creta і Aléxandros Zaïmis · Veure més »
Amnissos
Amnissos és un lloc de la Prefectura d'Iràklio, a uns 7 km a l'est de la ciutat de Càndia, amb importants restes minoiques, situades a l'àrea de Palaiochora.
Nou!!: Creta і Amnissos · Veure més »
Apokóronas
Apokóronas (grec Αποκόρωνας) és un dels municipis de l'illa de Creta, Grècia.
Nou!!: Creta і Apokóronas · Veure més »
Apol·lònia (sud de Creta)
Apol·lònia (grec antic: Ἀπολλωνία) o Eleutera (Ἐλεύθερα) va ser una ciutat a la costa sud de Creta de situació incerta, esmentada per Esteve de Bizanci, que no s'ha de confondre amb Apol·lònia de Creta, situada al nord de Creta.
Nou!!: Creta і Apol·lònia (sud de Creta) · Veure més »
Apol·lònia de Creta
Apol·lònia (llatí Apollonia, grec Ἀπολλωνία) va ser una ciutat del nord de Creta, propera a Cnossos, esmentada per Esteve de Bizanci.
Nou!!: Creta і Apol·lònia de Creta · Veure més »
Arcadia
* Arcàdia lusitana, acadèmia de poesia que va ocupar el centre de la vida literària de Lisboa de 1756 a 1770.
Nou!!: Creta і Arcadia · Veure més »
Askifu
El castell d'Askifu La plana d'Askifu, al fons la gorja que mena cap a Sfakià Askifu (grec Ασκύφου, AFI) és un poblet de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Askifu · Veure més »
Aulon
* Aulon - Αὐλών en grec antic - o Auló, vall de Messènia, al nord-oest del país, a la frontera amb l'Èlida.
Nou!!: Creta і Aulon · Veure més »
Àgii Theódori (illot)
Àgii Theódori (grec Άγιοι Θεόδωροι) o Theodorú és una petita illa grega situada prop d'un quilòmetre de la costa nord-oest de Creta, al davant de la platja de Platanias, a uns vuit quilòmetres a l'oest de la ciutat de Khanià.
Nou!!: Creta і Àgii Theódori (illot) · Veure més »
Àgios Nikólaos
Àgios Nikólaos (grec Άγιος Νικόλαος, és a dir 'Sant Nicolau') és una ciutat d'uns 20.000 habitants, capital de la Prefectura de Lassithi, a la costa nord de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Àgios Nikólaos · Veure més »
Balduí I de Constantinoble
Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.
Nou!!: Creta і Balduí I de Constantinoble · Veure més »
Batalla de Creta
La Batalla de Creta (alemany: Luftlandeschlacht um Kreta; grec: Μάχη της Κρήτης; anglès: Battle of Crete) va ser una batalla esdevinguda durant la Batalla de la Mediterrània de la Segona Guerra Mundial a l'illa grega de Creta. La batalla s'inicià al matí del 20 de maig de 1941, quan l'Alemanya nazi llançà una invasió paracaigudista a Creta, amb el nom clau dOperació Mercuri (Unternehmen Merkur). Les forces aliades, que incloïen britànics, australians, neozelandesos, i grecs, van defensar l'illa, amb l'ajut de civils cretencs. Després del primer dia de lluita, els alemanys havien patit baixes molt elevades i no havien aconseguit cap dels seus objectius. El segon dia, per les males comunicacions i la badada dels comandants aliats en copsar la situació, els alemanys van ocupar l'aeroport de Màleme a la costa nord-oest, i això els va permetre començar a rebre reforços i armament pesant, i superar les forces aliades. La Batalla de Creta no tenia precedents en tres aspectes: va ser la primera invasió principalment paracaigudista de la història; va ser la primera vegada que els aliats van fer un ús significatiu de la informació del desxiframent del codi de la Màquina Enigma alemanya; i va ser la primera vegada que les tropes alemanyes invasores es trobaven una resistència en massa de la població civil. En veure l'alt nombre de baixes que havien tingut els paracaigudistes, Adolf Hitler va prohibir posteriors operacions paracaigudistes a gran escala; mentre que pel seu costat, els aliats van quedar molt impressionats pel potencial dels paracaigudistes, i van començar a bastir les seves pròpies divisions paracaigudistes.
Nou!!: Creta і Batalla de Creta · Veure més »
Boibe
Boibe (en llatí Boebe, en grec antic Βοίβη) era una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, que menciona Homer al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, situada a la riba oriental del llac anomenat Βοιβηΐς λίμνη (Boebeis Lacus).
Nou!!: Creta і Boibe · Veure més »
Bonifaci I de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.
Nou!!: Creta і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »
Bozcaada
El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.
Nou!!: Creta і Bozcaada · Veure més »
Càndia
Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.
Nou!!: Creta і Càndia · Veure més »
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Nou!!: Creta і Cízic · Veure més »
Còricos
Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.
Nou!!: Creta і Còricos · Veure més »
Cerea
Cerea és un comune (municipi) de la província de Verona, a la regió italiana del Vèneto.
Nou!!: Creta і Cerea · Veure més »
Cidònia
Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.
Nou!!: Creta і Cidònia · Veure més »
Cirene
Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
Nou!!: Creta і Cirene · Veure més »
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Nou!!: Creta і Civilització · Veure més »
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Nou!!: Creta і Civilització minoica · Veure més »
Cnossos
Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.
Nou!!: Creta і Cnossos · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Creta і Dardanels · Veure més »
Daskalogiannis
Daskalogiannis (grec Δασκαλογιάννης), sobrenom de Ioannis Vlachos (mort 17 de juny de 1771), va ser un rebel cretenc contra els turcs el segle 18.
Nou!!: Creta і Daskalogiannis · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Creta і Dècada del 1970 · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: Creta і Desembre · Veure més »
Dia (illa)
Dia (grec Δία) és una petita illa grega situada a la costa nord de Creta, a uns 12 quilòmetres a l'oest de la ciutat d'Iràklio.
Nou!!: Creta і Dia (illa) · Veure més »
Dikti
Les muntanyes Dicte o Dikti (Δίκτη en grec) o Lassithiotika Ori (Λασυθιώτικα Όρη en grec és a dir, Muntanyes de Lassithi) és una cadena de muntanyes a l'est de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Lassithi.
Nou!!: Creta і Dikti · Veure més »
Elafonissi
La costa sud de l'illa d'Elafonissi Elafonissi (grec Ελαφονήσι, literalment illa de cérvols) és una petita illa grega desahabitada situada a l'extrem sud-oest de l'illa de Creta, al municipi d'Innakhori, més avall de la carretera del monestir de Chrysoskalitissa.
Nou!!: Creta і Elafonissi · Veure més »
Eleuterna
Eleuterna (en Ἐλεύθερνα; en grec modern, Ελέφθερνα, Eleftherna) fou una important ciutat de Creta al nord-oest del mont Ida, a uns 50 estadis del port d'Astale i de Sibrita.
Nou!!: Creta і Eleuterna · Veure més »
Elir
Elir (en llatí Elyrus, en grec antic Έλυρος) va ser una ciutat del sud-oest de Creta, que Escílax de Carianda situa entre Cidònia i Lissos.
Nou!!: Creta і Elir · Veure més »
Elunda
Elunda (en grec Ελούντα, en AFI:, normalment transcrit Elounda) és un poblet de la costa nord de l'illa grega de Creta.
Nou!!: Creta і Elunda · Veure més »
Emirat de Creta
L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.
Nou!!: Creta і Emirat de Creta · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Creta і Escriptor · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Creta і Esmirna · Veure més »
Etea
Etea (Αἰθαῖα; gentilici Αἰθαιεύς, català eteu) va ser una ciutat de Messènia de localització desconeguda.
Nou!!: Creta і Etea · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Creta і Europa · Veure més »
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Creta і Eyalat · Veure més »
Falasarna
Falasarna o Phalasarna (en grec antic Φαλάσαρνα) va ser una ciutat de Creta al nord-oest de l'illa, una mica al sud del cap Coricos (actualment, al municipi de Kíssamos).
Nou!!: Creta і Falasarna · Veure més »
Festos
Mapa de la Creta minoica El disc de Festos Festos (potser PA-I-TO en lineal A; grec Φαιστός AFI), també Faistos i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta.
Nou!!: Creta і Festos · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Creta і Filip V de Macedònia · Veure més »
Gavdos
Gavdos (Grec: Γαύδος) és l'illa més meridional de Grècia, al Mar de Líbia, al sud de Creta a una distància de 26 milles nàutiques, amb prou feines fa 10 quilòmetres de llarg per 5 d'ample.
Nou!!: Creta і Gavdos · Veure més »
Golf de Mirabello
El Golf de Mirabello (grec Κόλπος Μιραμπέλου) és un golf del Mar de Creta, al nord-est de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Golf de Mirabello · Veure més »
Gorja d'Aradena
La Gorja d'Aradena i el pont de Vardinogiannis La Gorja d'Aradena (grec Φαράγγι Αραδαίνας) és una gorja a Sfakià, al sud-oest de Creta.
Nou!!: Creta і Gorja d'Aradena · Veure més »
Gorja d'Àgia Irini
La Gorja d'Àgia Irini (grec: Φαράγγι Αγίας Ειρήνης, AFI) és una gorja al sud-oest de l'illa grega de Creta, a les Lefka Ori (Muntanyes Blanques).
Nou!!: Creta і Gorja d'Àgia Irini · Veure més »
Gorja d'Imbros
La Gorja d'Imbros (grec: Φαράγγι Ίμπρου) és una gorja d'11 km de llarg a Sfakià, al sud-oest de Creta.
Nou!!: Creta і Gorja d'Imbros · Veure més »
Gorja de Samarià
El Parc Nacional de la Gorja de Samarià La Gorja de Samarià (grec Φαράγγι Σαμαριάς) és un parc nacional a l'illa de Creta, i una de les més importants atraccions turístiques de l'illa, fins al punt que al ple de l'estiu la poden arribar a baixar 4.000 visitants cada dia.
Nou!!: Creta і Gorja de Samarià · Veure més »
Gorja de Zakros
Gorja de Zakros La Gorja de Zakros (grec Φαράγγι Ζάκρου) és una gorja de 8 km que comença a poca distància del poble de Zakros i acaba a la platja de Kato Zakros, prop de la zona del jaciment minoic, a l'extrem est de l'illa de Creta, a uns 45 km a l'est de Sitia.
Nou!!: Creta і Gorja de Zakros · Veure més »
Gortina
Gortina (en grec, Γόρτυν, Γόρτυς o Γόρτυνα; en llatí, Gortyn o Gortyna) és un municipi de l'illa grega de Creta, a 45 km al sud de la capital, Càndia.
Nou!!: Creta і Gortina · Veure més »
Grambusa
Vista de la muralla veneciana del castell de Grambusa L'illa de Grambusa o Imeri Grambusa (grec: Γραμβούσα o Ημερη Γραμβούσα) és vora de la població de Kíssamos, al nord-oest de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Grambusa · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Creta і Grècia · Veure més »
Grec cretenc
El grec cretenc (grec: kritikí diálektos, Κρητική διάλεκτος o kritiká Κρητικά) és un dialecte de la llengua grega, parlat per més de mig milió de persones a Creta, i per uns bastants milers més de la diàspora grega.
Nou!!: Creta і Grec cretenc · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Creta і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Creta і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hirtacina
Irtakina o Yrtakina (en grec antic Υρτακίνα) va ser una ciutat al sud-oest de l'illa grega de Creta, que segons Claudi Ptolemeu i Esteve de Bizanci estava situada al sud-est de Polirrènia i a l'oest de Lappa.
Nou!!: Creta і Hirtacina · Veure més »
Ibrahim (soldà otomà)
Ibrahim I (5 de novembre de 1615 – 18 d'agost de 1648) fou soldà de l'Imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort.
Nou!!: Creta і Ibrahim (soldà otomà) · Veure més »
Ieràpetra
L'actual municipi de Ieràpetra a Creta El municipi de Ieràpetra a la prefectura de Lassithi Vista general de Ieràpetra Ieràpetra (en grec Ιεράπετρα i en grec cretenc) és una ciutat i un municipi de la costa sud-est de Creta, Grècia, a la prefectura de Lassithi.
Nou!!: Creta і Ieràpetra · Veure més »
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Nou!!: Creta і Illa · Veure més »
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Nou!!: Creta і Illa de Malta · Veure més »
Illes Dionisíades
Les Illes Dionisíades són tres petits illots deshabitats al nord de l'illa grega de Creta, a unes 10 milles nàutiques al nord de Sitia, a la badia de Sitia, a l'oest del cap Sídero.
Nou!!: Creta і Illes Dionisíades · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Creta і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Creta і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Creta і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia
Expansió territorials de Grècia en contra de l'Imperi Otomà i Turquia, entre 1832 i 1947 fr Lintercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia va ser el primer intercanvi de poblacions a gran escala o expulsió d'acord mutu del.
Nou!!: Creta і Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia · Veure més »
Itanos
Localització de l'antiga ciutat de Itanos en el mapa Itanos (llatí Itanus, grec Ίτανος) va ser una ciutat antiga de la costa nord-est de Creta, prop del cap Itanos.
Nou!!: Creta і Itanos · Veure més »
Jordi de Grècia
Jordi de Grècia, príncep de Càndia (Corfú, 1869 - Saint Cloud, París, 1957), Príncep de Grècia i de Dinamarca, segon fill del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.
Nou!!: Creta і Jordi de Grècia · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Creta і Juliol · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: Creta і Kapudan paixà · Veure més »
Kasteli
Kasteli (en grec, Καστέλι o Καστέλλι) és una localitat i unitat municipal de Grècia situada a l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Kasteli · Veure més »
Kàndanos
El municipi de Kàndanos a la prefectura de Khanià Les inscripcions en grec i en alemany a la plaça del poble: ''Aquí era Kàndanos, destruïda com a càstig per la mort de vint-i-cinc soldats alemanys, que mai més no serà reconstruïda.'' Kàndanos (grec Κάντανος, AFI) és un poble a l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Khanià.
Nou!!: Creta і Kàndanos · Veure més »
Kíssamos
Kíssamos (grec: Κίσσαμος o) és una població i capital del municipi del mateix nom al nord-oest de l'illa de Creta, a la província històrica de Kíssamos, a la prefectura de Khanià.
Nou!!: Creta і Kíssamos · Veure més »
Kíssamos (província)
La província de Kíssamos a la prefectura de Khanià Kíssamos (grec Κίσσαμος o) és una de les províncies històriques de Grècia, una regió de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Kíssamos (província) · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Creta і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Khanià
La Canea (en la Canea), més coneguda per la seva transcripció Khanià (en Χανιά, AFI), és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, a la costa nord de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i a 145 km a l'oest d'Iràklio.
Nou!!: Creta і Khanià · Veure més »
Khersónissos
L'actual municipi de Khersónissos a Creta Un panorama del port de Khersónissos Khersónissos (grec Χερσόνησος, normalment transliterat Chersonisos, o més rarament com Hersonisos o Hersonissos) és una població de la costa nord de Creta, a uns 25 km d'Iràklio.
Nou!!: Creta і Khersónissos · Veure més »
Khrissi (illa)
Khrissi (grec Χρυσή, literalment or (metall), normalment transliterat com Chryssi) o Gaiduronissi (grec Γαϊδουρονήσι, literalment illa dels rucs) és una petita illa deshabitada del Mar de Líbia a 8 milles nàutiques al sud de Ieràpetra, Creta L'illa és una reserva natural i no es permet fer-hi nit, ni sortir dels camins i les àrees marcades.
Nou!!: Creta і Khrissi (illa) · Veure més »
Kidonia (província)
La província de Kidonia a la prefectura de Khanià Kidonia (grec Κυδωνίας o) és una de les províncies històriques de Grècia, una regió de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Kidonia (província) · Veure més »
Kufonissi (illot)
Kufonissi (grec Κουφονήσι) és una petita illa grega desahabitada del Mar de Líbia, a quatre quilòmetres al sud de la costa de Creta.
Nou!!: Creta і Kufonissi (illot) · Veure més »
Kurnàs
Kurnàs (en grec modern Κουρνάς, normalment transliterat Kournas) és un poble de l'illa grega de Creta a la prefectura de Khanià, a uns 43 km de Khanià i a uns 20 km de Réthimno.
Nou!!: Creta і Kurnàs · Veure més »
Lappa
Restes de l'antiga Lappa Lappa o Lampa (en grec antic Λάππα, Λάμπα) va ser una ciutat interior de Creta amb un districte que arribava a la costa on hi havia la ciutat i el port de Fènix.
Nou!!: Creta і Lappa · Veure més »
Lebena
Lebena o Leben (en grec antic Λέβηνα, Λέβην) era el nom d'una antiga ciutat de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Lebena · Veure més »
Lefka Ori
Les Lefka Ori vistes des del nord La plana d'Askifu Les Lefka Ori (en grec Λευκά Όρη o Muntanyes Blanques) són una cadena de muntanyes a l'oest de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Khanià i la Prefectura de Réthimno.
Nou!!: Creta і Lefka Ori · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Creta і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: Creta і Lemnos · Veure més »
Licastos
Licastos (en llatí Lycastus, en grec antic Λύκαστος) era una ciutat de Creta que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.
Nou!!: Creta і Licastos · Veure més »
Lictos
Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta.
Nou!!: Creta і Lictos · Veure més »
Lira de Creta
Diversos models de lira de Creta al Museu d'instruments tradicionals grecs, d'Atenes. La lyra (en grec: λύρα) és un instrument de corda fregada, tradicional de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Lira de Creta · Veure més »
Lissos
Lissos (Lissus) era una ciutat de la costa sud de Creta, situada entre Sia i Calàmida.
Nou!!: Creta і Lissos · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Creta і Mar Egea · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Creta і Mar Mediterrània · Veure més »
Matala
La platga de Màtala i les famoses coves Màtala (grec Μάταλα) és un poble pesquer i centre turístic de la costa sud de Creta, a Grècia, que pertany al municipi de Timbaki, a la prefectura d'Iràklio.
Nou!!: Creta і Matala · Veure més »
Minoa
Minoa (grec Μινώα) fou una ciutat de Creta a l'oest del cap Drepanion segons Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Creta і Minoa · Veure més »
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Nou!!: Creta і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Creta і Nicèfor II Focas · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Creta і Novembre · Veure més »
Olunt
Olunt, Ólous o Olus (en grec antic: Ὄλους o Ὄλουλις) és una antiga ciutat de Creta (Grècia), actualment submergida, situada prop de l'actual Elounda.
Nou!!: Creta і Olunt · Veure més »
Omalós
Laltiplà d'Omalós (grec Οροπέδιο Ομαλού) és un altiplà amb una alçada mitjana de 1.250 m a l'illa de Creta, al peu de les Lefka Ori (Muntanyes Blanques), a la Prefectura de Khanià.
Nou!!: Creta і Omalós · Veure més »
Oropédio Lassithiú
L'actual municipi d'Oropédio Lassithiú a Creta Oropédio Lassithiú (grec Οροπέδιο Λασιθίου, normalment transliterat Oropedio Lasithiou, literalment altiplà de Lassithi) és un municipi de l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Lassithi.
Nou!!: Creta і Oropédio Lassithiú · Veure més »
Paleókhora
Paleókhora (grec Παλαιόχωρα, sovint transcrit Palaiochora o Paleochora) és un poble a l'extrem sud-oest de l'illa grega de Creta, del municipi de Pelekanos a la província històrica de Selino, prefectura de Khanià.
Nou!!: Creta і Paleókhora · Veure més »
Paximadia (illot)
Paximadia (grec Παξιμάδια, literalment galetes) són dos illots grecs deshabitats situats a uns deu quilòmetres de la costa sud de Creta, a la badia de Messara.
Nou!!: Creta і Paximadia (illot) · Veure més »
Pecilàs
Pikilassos o Poikilassos (en grec antic Ποικιλασσός) va ser una ciutat situada a l'oest de l'illa grega de Creta, al cap de Tripiti al final de la Gorja de Tripiti, entre Súgia i Hàgia Rumeli.
Nou!!: Creta і Pecilàs · Veure més »
Pirgos (Creta)
Pirgos (també Mirtos-Pirgos) és un jaciment arqueològic minoic proper a la ciutat de Mirtos, al municipi de Ieràpetra, en la unitat perifèrica de Lassithi, a la costa sud de Creta.
Nou!!: Creta і Pirgos (Creta) · Veure més »
Polikhna
Polikhna (en llatí Polichna, en grec antic Πολίχνα) o Polikhne (Polichne, Πολίχνη) era una ciutat de Creta, veïna de Cidònia.
Nou!!: Creta і Polikhna · Veure més »
Polirrènia
Polirrènia (en llatí Polyrrhenia, en grec Πολυρρηνία) era una ciutat del nord-oest de Creta.
Nou!!: Creta і Polirrènia · Veure més »
Prasos
Prasos (en llatí Praesus o Prasus, en grec antic Πραῖσος o Πρᾶσος) era una ciutat de Creta.
Nou!!: Creta і Prasos · Veure més »
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).
Nou!!: Creta і Primera Guerra Balcànica · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Creta і Procònsol · Veure més »
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Nou!!: Creta і Propretor · Veure més »
Psiloritis
El Psiloritis (Ψηλορείτης 'muntanya alta'), històricament conegut com a mont Ida (Ίδη), és una muntanya de Creta i el cim més elevat de l'illa, amb 2.456 metres.
Nou!!: Creta і Psiloritis · Veure més »
Psira (illot)
Psira (grec Ψείρα, literalment polls (paràsits)) és una petita illa grega deshabitada al nord-est de Creta, al Golf de Mirabello.
Nou!!: Creta і Psira (illot) · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Creta і Qüestor · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Creta і Quarta Croada · Veure més »
Réthimno
L'actual municipi de Réthimno a Creta L'antic municipi de Réthimno a la prefectura de Réthimno Vista àeria de Réthimno, en primer pla l'antiga fortalesa veneciana Réthimno (grec Ρέθυμνο, normalment transliterat com a Rethymno) és una ciutat d'uns 40.000 habitants, capital de la Prefectura de Réthimno, a la costa nord de l'illa de Creta, aproximadament a mig camí entre Khanià i Iràklio.
Nou!!: Creta і Réthimno · Veure més »
Rūm
«Cafè dels Rūm» a Rizokàrpasso (Xipre del Nord), freqüentat per la minoria hel·lenòfona Rum (en àrab الروم, ar-Rūm, nom individual الرومي, ar-rūmī) és el terme utilitzat històricament pels musulmans per referir-se als romans d'Orient i, per extensió, als cristians grecs ortodoxos.
Nou!!: Creta і Rūm · Veure més »
Regne de Càndia
El regne de Càndia o ducat de Càndia va ser el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.
Nou!!: Creta і Regne de Càndia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Creta і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne de Tessalònica
El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Creta і Regne de Tessalònica · Veure més »
Renda per capita
FMI (abril de 2018) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.
Nou!!: Creta і Renda per capita · Veure més »
República de Creta
La República de Creta (grec Κρητική Πολιτεία) va ser establerta el 1898, després de la intervenció de les grans potències a l'illa de Creta, i va durar fins al 1913, amb la incorporació definitiva de Creta a Grècia.
Nou!!: Creta і República de Creta · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Creta і República de Venècia · Veure més »
Revolta cretenca de 1878
La revolta cretenca de 1878 va ser un aixecament del poble de Creta contra l'ocupació otomana de l'illa.
Nou!!: Creta і Revolta cretenca de 1878 · Veure més »
Revolta de Creta (1866-1869)
Muhàmmad Alí Paixà La revolta cretenca de 1866-1869 (en grec: η Μεγάλη Επανάσταση, i Megali Epanàstassi, 'la gran revolta') fou una insurrecció a Creta contra l'ocupació otomana.
Nou!!: Creta і Revolta de Creta (1866-1869) · Veure més »
Rhamnus
Espina vera ''(Rhamnus cathartica)'' Rhamnus és un gènere de plantes amb flor.
Nou!!: Creta і Rhamnus · Veure més »
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Nou!!: Creta і Samotràcia · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Creta і Sanjaq · Veure més »
Sélino
Sélino (grec Σέλινο) és una de les províncies històriques de Grècia, una regió de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Sélino · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Creta і Setembre · Veure més »
Setge de Càndia
El setge de Càndia (960-961) fou l'episodi principal de la campanya de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Creta і Setge de Càndia · Veure més »
Setge de Constantinoble (1204)
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
Nou!!: Creta і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »
Sfakià
Sfakià (grec Σφακιά) és un municipi de Creta i una les províncies històriques de Grècia, en una zona muntanyosa a la part sud-oest de l'illa, a la prefectura de Khanià.
Nou!!: Creta і Sfakià · Veure més »
Sitia
Vista de Sitia amb el castell de Kazarma dalt Sitia (grec: Σητεία, també transliterat Siteia) és una ciutat (aprox. 9.000 habitants) i municipi (aprox. 11.000 habitants) de la Prefectura de Lassithi, a la costa nord-est de l'illa de Creta, a l'est d'Àgios Nikólaos.
Nou!!: Creta і Sitia · Veure més »
Spili
Spili (grec Σπήλι), població d'uns 500 habitants, a la Prefectura de Réthimno, a l'illa de Creta, al vessant oest del Mont Ida o Psiloritis.
Nou!!: Creta і Spili · Veure més »
Spinalonga
L'illa de Spinalonga (grec Σπιναλόγκα, oficialment Kalidon Καλυδών) és vora de la població d'Elounda, a l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Spinalonga · Veure més »
Suda (illot)
L'illa de la Suda (grec Σούδα) és a l'entrada de la Badia de Suda, al nord de l'illa grega de Creta, un port natural entre la península d'Akrotiri i el poble de Kalives.
Nou!!: Creta і Suda (illot) · Veure més »
Tarra
Tarrha o Tarra (en grec antic Τάρρα) era una ciutat al sud-oest de l'illa grega de Creta, a la sortida sud de la Gorja de Samarià, vora l'actual poble d'Hàgia Rumeli.
Nou!!: Creta і Tarra · Veure més »
Tílissos
Tílissos és un jaciment arqueològic de Creta, al municipi de Malevizi a la Prefectura d'Iràklio, on existeixen unes edificacions de la civilització minoica construïdes als segles i XV aC, consistents en tres edificacions principals o cases.
Nou!!: Creta і Tílissos · Veure més »
Tenes (Creta)
Tenes (en grec antic Θεναί) va ser una ciutat de Creta a la plana d'Omphalia, prop de Cnossos.
Nou!!: Creta і Tenes (Creta) · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Creta і Tercer Reich · Veure més »
Tzermiado
Tzermiado (grec Τζερμιάδο o en grec cretenc, de vegades transcrit Germiado) és una població d'uns 700 habitants, capital del municipi d'Oropédio Lassithiú (Oropedio Lasithiou o altiplà de Lassithi), a la Prefectura de Lassithi, a l'est de l'illa de Creta.
Nou!!: Creta і Tzermiado · Veure més »
Unitat perifèrica d'Iràklio
La unitat perifèrica d'Iràklio o Càndia (grec Νομός Ηρακλείου) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia, amb capital a la ciutat de Càndia o Iràklio.
Nou!!: Creta і Unitat perifèrica d'Iràklio · Veure més »
Unitat perifèrica de Khanià
La unitat perifèrica de Khanià (grec Νομός Χανίων) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia.
Nou!!: Creta і Unitat perifèrica de Khanià · Veure més »
Unitat perifèrica de Lassithi
La unitat perifèrica de Lassithi (grec Νομός Λασιθίουo Λασύθι) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia.
Nou!!: Creta і Unitat perifèrica de Lassithi · Veure més »
Unitat perifèrica de Réthimno
La unitat perifèrica de Réthimno (en grec Νομός Ρεθύμνης) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia, amb capital a la ciutat de Réthimno.
Nou!!: Creta і Unitat perifèrica de Réthimno · Veure més »
Vamos
Vamos (grec: Βάμος) és un poble i antic municipi, actualment integrat en Apokóronas, situat a l'oest de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Khanià.
Nou!!: Creta і Vamos · Veure més »
Viannos
Viannos (grec Βιάννος, AFI) és un municipi a la costa sud de l'illa grega de Creta, a la prefectura d'Iràklio.
Nou!!: Creta і Viannos · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Creta і Xipre · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 10 d'agost · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 10 d'octubre · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 10 de juny · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Creta і 1644 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Creta і 1645 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1646 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Creta і 1654 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Creta і 1656 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Creta і 1657 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Creta і 1667 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Creta і 1669 · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 17 de juny · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1715 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Creta і 1770 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Creta і 1771 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1821 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Creta і 1824 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Creta і 1825 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1830 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1840 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Creta і 1850 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1866 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1869 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1878 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1896 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Creta і 1897 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Creta і 1898 · Veure més »
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 19 d'agost · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 19 de novembre · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1900 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1908 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Creta і 1910 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1913 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1923 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1941 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1943 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Creta і 1945 · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 20 de maig · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 20 de març · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Creta і 2005 · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 21 d'abril · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 21 de maig · Veure més »
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 23 d'octubre · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 26 de juliol · Veure més »
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Creta і 3 de febrer · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 30 de maig · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 4 d'abril · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 6 d'octubre · Veure més »
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 6 de novembre · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 6 de setembre · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 8 de maig · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 8 de setembre · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 9 d'agost · Veure més »
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Creta і 9 de maig · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Creta і 961 · Veure més »
