Accés més ràpid que el navegador!
86 les relacions: Alcibíades (general atenenc), Alexandre el Gran, Asclepi, Àsia (província romana), Batalla de Cos, Biblioteca històrica, Bodrum, Caiguda de Constantinoble, Cària, Cíclades, Claudi, Cnidos, Cos (ciutat), Demos, Dictionary of Greek and Roman Geography, Dinastia antigònida, Dinastia ptolemaica, Diodor de Sicília, Dodecanès, Doris (grup humà), Epidaure, Esparta, Estrabó, Geografia d'Estrabó, Giustiniani, Grècia, Grec, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Guerres síries, Halicarnàs, Hexàpolis dòrica, Hipòcrates, Homer, Ilíada, Illa de Rodes, Imperi Aquemènida, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Institut d'Estudis Catalans, Jean Parisot de la Valette, Llista d'illes de Grècia, Mèmnon de Rodes, Nomenclàtor mundial, Piero de Ponte, Polis, Prefectures de Grècia, Programa Cal·lícrates, Quios, ..., Regne de Macedònia, Regne del Pont, República Romana, Samos, Segona Croada, Sinecisme, Turc, Turcs, Turquia, Unitats perifèriques de Grècia, Vespasià, 1205, 1261, 1302, 1306, 1315, 1362, 1460, 1464, 1477, 1481, 1493, 1522, 1523, 1912, 1934, 1943, 1945, 1948, 1964, 1973, 1989, 1997, 4 d'abril, 6 de gener, 7 de març. Ampliar l'índex (36 més) »
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Nou!!: Cos (Grècia) і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Cos (Grècia) і Alexandre el Gran · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Cos (Grècia) і Asclepi · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Cos (Grècia) і Àsia (província romana) · Veure més »
Batalla de Cos
La Batalla de Cos succeí el 259 aC entre la flota antigònida i la ptolemaica.
Nou!!: Cos (Grècia) і Batalla de Cos · Veure més »
Biblioteca històrica
La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.
Nou!!: Cos (Grècia) і Biblioteca històrica · Veure més »
Bodrum
Bodrum Bodrum és una ciutat de Turquia a la província de Muğla a la regió de la Mar Egea.
Nou!!: Cos (Grècia) і Bodrum · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Cos (Grècia) і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Cos (Grècia) і Cària · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Cos (Grècia) і Cíclades · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Cos (Grècia) і Claudi · Veure més »
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Nou!!: Cos (Grècia) і Cnidos · Veure més »
Cos (ciutat)
Cos (en grec antic Κῶς; modern: Κως) és el nom d'una ciutat grega de l'illa de Cos.
Nou!!: Cos (Grècia) і Cos (ciutat) · Veure més »
Demos
Pinakia'', tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes. A l'antiga Atenes, un demos o dem (del grec antic δῆμος) indicava, originalment, un districte o territori; per extensió, també una zona de terreny delimitat.
Nou!!: Cos (Grècia) і Demos · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Geography
El Dictionary of Greek and Roman Geography (Diccionari de geografia grega i romana), publicat per primera vegada el 1854, va ser l'últim d'una sèrie de diccionaris clàssics editats per l'erudit anglès William Smith (1813; 1893), que incloïa com a obres germanes un diccionari d'antiguitats gregues i romanes i un de mitologia grega i romana.
Nou!!: Cos (Grècia) і Dictionary of Greek and Roman Geography · Veure més »
Dinastia antigònida
La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Cos (Grècia) і Dinastia antigònida · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Cos (Grècia) і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Cos (Grècia) і Diodor de Sicília · Veure més »
Dodecanès
El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.
Nou!!: Cos (Grècia) і Dodecanès · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Cos (Grècia) і Doris (grup humà) · Veure més »
Epidaure
Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.
Nou!!: Cos (Grècia) і Epidaure · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Cos (Grècia) і Esparta · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Cos (Grècia) і Estrabó · Veure més »
Geografia d'Estrabó
La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.
Nou!!: Cos (Grècia) і Geografia d'Estrabó · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Cos (Grècia) і Giustiniani · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Cos (Grècia) і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Cos (Grècia) і Grec · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Cos (Grècia) і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Cos (Grècia) і Guerres mèdiques · Veure més »
Guerres síries
Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc en els segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.
Nou!!: Cos (Grècia) і Guerres síries · Veure més »
Halicarnàs
Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.
Nou!!: Cos (Grècia) і Halicarnàs · Veure més »
Hexàpolis dòrica
L'Hexàpolis Dòrica va ser una lliga (Lliga Amficciònica) de ciutats de la costa de Cària i algunes illes properes formada per sis ciutats: Cnidos i Halicarnàs a Cària, l'illa de Cos (Cos) i les tres ciutats de Rodes (Lindos, Ialisos, i Camir o Camiros) Tenia una constitució aristocràtica que va passar per alternatives de períodes democràtics i oligàrquics segons les hegemonies d'Atenes o d'Esparta, i va prosperar gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte.
Nou!!: Cos (Grècia) і Hexàpolis dòrica · Veure més »
Hipòcrates
Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).
Nou!!: Cos (Grècia) і Hipòcrates · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Cos (Grècia) і Homer · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Cos (Grècia) і Ilíada · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Cos (Grècia) і Illa de Rodes · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Cos (Grècia) і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Cos (Grècia) і Imperi Llatí · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Cos (Grècia) і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Cos (Grècia) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Cos (Grècia) і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jean Parisot de la Valette
Jean Parisot de Valette (Quercy, França, 1494? –† Malta, 21 d'agost de 1568) fou Gran Mestre de l'orde de Malta.
Nou!!: Cos (Grècia) і Jean Parisot de la Valette · Veure més »
Llista d'illes de Grècia
Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.
Nou!!: Cos (Grècia) і Llista d'illes de Grècia · Veure més »
Mèmnon de Rodes
Mèmnon (Μέμνων; vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia.
Nou!!: Cos (Grècia) і Mèmnon de Rodes · Veure més »
Nomenclàtor mundial
El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і Nomenclàtor mundial · Veure més »
Piero de Ponte
Piero de Ponte fou Gran Mestre de l'Orde de l'Hospital.
Nou!!: Cos (Grècia) і Piero de Ponte · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Cos (Grècia) і Polis · Veure més »
Prefectures de Grècia
Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.
Nou!!: Cos (Grècia) і Prefectures de Grècia · Veure més »
Programa Cal·lícrates
El programa Cal·lícrates (en grec: Πρόγραμμα Καλλικράτης, AFI), amb el nom complet de Nova arquitectura de les autonomies i de l'administració descentralitzada - Programa Cal·lícrates és una llei grega que reformà la divisió administrativa de Grècia el 2010.
Nou!!: Cos (Grècia) і Programa Cal·lícrates · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Cos (Grècia) і Quios · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Cos (Grècia) і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Cos (Grècia) і Regne del Pont · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Cos (Grècia) і República Romana · Veure més »
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Nou!!: Cos (Grècia) і Samos · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Cos (Grècia) і Segona Croada · Veure més »
Sinecisme
El terme sinecisme (συνοικισμóς, sinekismós) fa referència, en el cas grec, al procés històric d'unió de dos o més nuclis de població, tant des del punt de vista físic com jurídic.
Nou!!: Cos (Grècia) і Sinecisme · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Cos (Grècia) і Turc · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Cos (Grècia) і Turcs · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Cos (Grècia) і Turquia · Veure més »
Unitats perifèriques de Grècia
lang.
Nou!!: Cos (Grècia) і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Cos (Grècia) і Vespasià · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1205 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1261 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1302 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1306 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1315 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1362 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1460 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1464 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1477 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1481 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1493 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1522 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1523 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1912 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1934 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1943 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1945 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1948 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1964 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1973 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1989 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cos (Grècia) і 1997 · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cos (Grècia) і 4 d'abril · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cos (Grècia) і 6 de gener · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: Cos (Grècia) і 7 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cos (illa), Illa de Cos, Illa de Kos, Kos.
