Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Agadir, Aglàbides, Al-Àndalus, Al-Hàkam I, Amazics, Barghawata, Dinastia Idríssida, Fes, Ibrahim ibn al-Àghlab, Idrís al-Àkbar, Ifríqiya, Kharigisme, Magrib, Masmuda, Muhàmmad ibn Idrís, Nom àrab, Volúbilis, Zenetes, 1437, 1438, 791, 802, 803, 805, 806, 807, 808, 809, 812, 815, 818, 828.
Agadir
Agadir (històricament,, i) és una ciutat del sud-oest del Marroc, capital de la regió de Souss-Massa i de la prefectura d'Agadir Ida-Outanane, situada a la part nord d'una badia a la costa atlàntica, 508 km al sud de Casablanca, a 173 km d'Essaouira i 235 km a l'oest de Marràqueix.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Agadir · Veure més »
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Aglàbides · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Hàkam I
miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Al-Hàkam I · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Amazics · Veure més »
Barghawata
Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Barghawata · Veure més »
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Dinastia Idríssida · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Fes · Veure més »
Ibrahim ibn al-Àghlab
Ibrahim (I) ibn Sàlim ibn Iqal ibn al-Àghlab at-Tamimí ——, més conegut com a Ibrahim (I) ibn al-Àghlab (?-812) fou el primer emir aglàbida d'Ifríqiya (800-812).
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Ibrahim ibn al-Àghlab · Veure més »
Idrís al-Àkbar
Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Idrís al-Àkbar · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Ifríqiya · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Kharigisme · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Magrib · Veure més »
Masmuda
Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Masmuda · Veure més »
Muhàmmad ibn Idrís
Muhàmmad (I) ibn Idrís (? - 837) fou emir de la dinastia idríssida del Magrib.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Muhàmmad ibn Idrís · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Nom àrab · Veure més »
Volúbilis
Volúbilis fou una ciutat de la Mauritània Tingitana, a la vora del riu Subur, a la via entre Tocolòsida i Tingis, a només 7 km d'aquesta darrera i a poc més de 50 km del mar.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Volúbilis · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і Zenetes · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 1437 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 1438 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 791 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 802 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 803 · Veure més »
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 805 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 806 · Veure més »
807
El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 807 · Veure més »
808
Sense descripció.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 808 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 809 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 812 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 815 · Veure més »
818
Sense descripció.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 818 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Idrís al-Àsghar і 828 · Veure més »
