Accés més ràpid que el navegador!
137 les relacions: Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa, Afganistan, Al·lòfon, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Alfabet llatí, Alfabet persa, Anatòlia, Anglès, Arameu, Armènia, Armeni, Arsàcides, Avèstic, Azerbaidjan, Índia, Àsia Central, Àsia Meridional, Àsia Occidental, Bahrain, Balutxi, Batre, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Cas gramatical, Català, Caucas, Conjugació gramatical, Conquesta musulmana de Pèrsia, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant uvular, Consonant velar, Darí, Darios el Gran, Declaració Universal dels Drets Humans, Declinació gramatical, Dinastia afxàrida, Dinastia Anuixtigínida, ..., Dinastia Qajar, Dinastia Zand, El Llibre dels Reis, Escriptura cuneïforme, Firdawsí, Flexió, Fonema, Francès, Gaznèvides, Gènere (gramàtica), Geòrgia, Gran Iran, Gran Khorasan, Grec, Hindi, Hindustànic, Història de l'Iran, Imperi Aquemènida, Imperi Britànic, Imperi Mogol, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Inscripció de Behistun, Iran, Iraq, Islam, Khublai Khan, Khuzestan, Kurd, Lingüística, Lingua franca, Literatura persa, Llengües índiques, Llengües indoàries, Llengües indoeuropees, Llengües indoiranianes, Llengües iràniques, Llengües semítiques, Llengües turqueses, Llengua pluricèntrica, Llengua sacra, Maniqueisme, Marco Polo, Món islàmic, Mesopotàmia, Nombre dual, Organització Internacional per a l'Estandardització, Orient Mitjà, Pahlavi, Paixtu, Pakistan, Panjabi, Pantxatantra, Part (llengua), Pasàrgada, Persa antic, Província de Fars, Província de Lorestan, Qawwali, Rússia, Rudaki, Rus, Safàrides, Samànides, Segle IV, Seraiki (llengua), Siríac, Subcontinent indi, Subjecte (sintaxi), Sultanat d'Ahmednagar, Tadjik, Tadjikistan, Tahírides del Khorasan, Timúrides, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Urdú, Uzbekistan, Vocal, Xinjiang, Ziyàrides, Zoroastrisme, 226, 651. Ampliar l'índex (87 més) »
Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
Rōzbih pūr-i Dādōē, conegut després de convertir-se a l'islam com a Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa o, més senzillament, com a Ibn al-Muqaffa (720-756), fou un autor persa en llengua àrab, un dels primers traductors a l'àrab de les obres literàries de les civilitzacions índia i iraniana i creador de la prosa literària àrab.
Nou!!: Persa і Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Persa і Afganistan · Veure més »
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Nou!!: Persa і Al·lòfon · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: Persa і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Persa і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Persa і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Persa і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Persa і Alfabet llatí · Veure més »
Alfabet persa
L'alfabet persa és l'alfabet que s'empra per escriure el persa.
Nou!!: Persa і Alfabet persa · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Persa і Anatòlia · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Persa і Anglès · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Persa і Arameu · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Persa і Armènia · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Persa і Armeni · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Persa і Arsàcides · Veure més »
Avèstic
Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.
Nou!!: Persa і Avèstic · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Persa і Azerbaidjan · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Persa і Índia · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Persa і Àsia Central · Veure més »
Àsia Meridional
Àsia Meridional. Köppen mapa classificació del clima del sud d'Àsia. Àsia Meridional o Àsia del Sud és la regió geogràfica del món que agrupa els estats de les zones veïnes del Subcontinent indi.
Nou!!: Persa і Àsia Meridional · Veure més »
Àsia Occidental
Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.
Nou!!: Persa і Àsia Occidental · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Persa і Bahrain · Veure més »
Balutxi
El balutxi és una llengua parlada al Balutxistan, que inclou parts de l'Afganistan, el Pakistan i l'Iran.
Nou!!: Persa і Balutxi · Veure més »
Batre
El batre o la batuda és l'operació agrícola que consisteix en la separació de les parts comestibles de la palla, la pellofa o el boll dels cereals o la tavella dels llegums.
Nou!!: Persa і Batre · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Persa і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Persa і Califat Abbàssida · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Persa і Cas gramatical · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Persa і Català · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Persa і Caucas · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Persa і Conjugació gramatical · Veure més »
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Nou!!: Persa і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Persa і Consonant · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Persa і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Persa і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Persa і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Persa і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Persa і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Persa і Consonant glotal · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Persa і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Persa і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Persa і Consonant palatal · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Persa і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Nou!!: Persa і Consonant uvular · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Persa і Consonant velar · Veure més »
Darí
Dari és el nom que els habitants de l'Afganistan donen a la llengua persa, que a més ha anat evolucionant independentment del persa.
Nou!!: Persa і Darí · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Persa і Darios el Gran · Veure més »
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Nou!!: Persa і Declaració Universal dels Drets Humans · Veure més »
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Nou!!: Persa і Declinació gramatical · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Persa і Dinastia afxàrida · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Persa і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Persa і Dinastia Qajar · Veure més »
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Nou!!: Persa і Dinastia Zand · Veure més »
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Nou!!: Persa і El Llibre dels Reis · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Persa і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Firdawsí
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».
Nou!!: Persa і Firdawsí · Veure més »
Flexió
1.
Nou!!: Persa і Flexió · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Persa і Fonema · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Persa і Francès · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Persa і Gaznèvides · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Persa і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Persa і Geòrgia · Veure més »
Gran Iran
Síria Oriental i el Caucas. Gran Iran (persa: ایران بزرگ; la Encyclopædia Iranica usa el terme Continent Cultural Iranià) és un terme que fa referència a les regions que tenen una significativa influència cultural iraniana.
Nou!!: Persa і Gran Iran · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Persa і Gran Khorasan · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Persa і Grec · Veure més »
Hindi
Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.
Nou!!: Persa і Hindi · Veure més »
Hindustànic
L'hindustànic o indostànic, literalment: «de l'Hindustan» (hindi: हिन्दुस्तानी, transliteració IAST: hindustānī, urdú: ہندوستانی), també conegut com a hindi-urdú i hindavi, és la lingua franca al nord de l'Índia i en gran part del Pakistan.
Nou!!: Persa і Hindustànic · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Persa і Història de l'Iran · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Persa і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Persa і Imperi Britànic · Veure més »
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Nou!!: Persa і Imperi Mogol · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Persa і Imperi Mongol · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Persa і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Persa і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Persa і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Persa і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Persa і Imperi Seljúcida · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Persa і Inscripció de Behistun · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Persa і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Persa і Iraq · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Persa і Islam · Veure més »
Khublai Khan
Khublai Khan o Kubilai (en mongol: Хубилай хаан, xinès: 忽必烈汗) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294), va ser el cinquè i l'últim kan (1260-1294) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Persa і Khublai Khan · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Persa і Khuzestan · Veure més »
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Nou!!: Persa і Kurd · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Persa і Lingüística · Veure més »
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Nou!!: Persa і Lingua franca · Veure més »
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Nou!!: Persa і Literatura persa · Veure més »
Llengües índiques
* Llengües indoàries, una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.
Nou!!: Persa і Llengües índiques · Veure més »
Llengües indoàries
Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.
Nou!!: Persa і Llengües indoàries · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Persa і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües indoiranianes
Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la península Índica) i iraniana (al territori de l'Iran).
Nou!!: Persa і Llengües indoiranianes · Veure més »
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Nou!!: Persa і Llengües iràniques · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Persa і Llengües semítiques · Veure més »
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Nou!!: Persa і Llengües turqueses · Veure més »
Llengua pluricèntrica
Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard.
Nou!!: Persa і Llengua pluricèntrica · Veure més »
Llengua sacra
llengua sacra és una llengua que se utilitza en els ritus o litúrgies de moltes comunitats religioses, gairebé sempre per prestigi o per conservació de les tradicions originàries.
Nou!!: Persa і Llengua sacra · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Persa і Maniqueisme · Veure més »
Marco Polo
John Lloyd i John Mitchinson.
Nou!!: Persa і Marco Polo · Veure més »
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Nou!!: Persa і Món islàmic · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Persa і Mesopotàmia · Veure més »
Nombre dual
En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat 2.
Nou!!: Persa і Nombre dual · Veure més »
Organització Internacional per a l'Estandardització
L'Organització Internacional per a l'Estandardització (International Organization for Standardization en anglès, coneguda com a ISO pel prefix grec que significa igual) és una organització no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalització de més de 150 països.
Nou!!: Persa і Organització Internacional per a l'Estandardització · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Persa і Orient Mitjà · Veure més »
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Persa і Pahlavi · Veure més »
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Nou!!: Persa і Paixtu · Veure més »
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Nou!!: Persa і Pakistan · Veure més »
Panjabi
El Panjabi és un idioma indoari parlat pels habitants de la històrica regió del Panjab (avui dividida entre el Pakistan i l'Índia) i la seva diàspora.
Nou!!: Persa і Panjabi · Veure més »
Pantxatantra
Pàgina de la versió síria del Panchatantra El Pantxatantra (en sànscrit: पञ्चतन्त्र Pañcatantra, 'Cinc principis') és un recull antic de contes de la literatura sànscrita (~200 dC), d'autor desconegut.
Nou!!: Persa і Pantxatantra · Veure més »
Part (llengua)
Sense descripció.
Nou!!: Persa і Part (llengua) · Veure més »
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Nou!!: Persa і Pasàrgada · Veure més »
Persa antic
El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.
Nou!!: Persa і Persa antic · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Persa і Província de Fars · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Persa і Província de Lorestan · Veure més »
Qawwali
Qawwali o qavvali és un estil musical cantat propi del sufisme, al Panjab: originat com a música religiosa, els intèrprets de qawwali pretenen fer arribar a l'èxtasi els oients, encara que a finals del segle XX es popularitzà en Occident com a música del món.
Nou!!: Persa і Qawwali · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Persa і Rússia · Veure més »
Rudaki
Abu-Abd-Al·lah Jàfar ibn Muhàmmad Rudaqí (ابوعبدالله جعفر ابن محمد رودکی, tadjik Абӯабдуллоҳ Ҷаъфар Ибни Муҳаммад, intitulat آدمالشعرا Ādam ul-Shoara o Adam dels Poetes), (858 - ca. 941) conegut simplement com a Rudaqí, també escrit com a Rudaki, Rudagi o Rudhagi, fou un poeta persa i el primer geni literari del persa modern que va compondre poemes amb l'alfabet aràbic.
Nou!!: Persa і Rudaki · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Persa і Rus · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Persa і Safàrides · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Persa і Samànides · Veure més »
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Nou!!: Persa і Segle IV · Veure més »
Seraiki (llengua)
La llengua saraiki o seraiki és una llengua indoiraniana parlada al Pakistan i a l'Índia.
Nou!!: Persa і Seraiki (llengua) · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Persa і Siríac · Veure més »
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Nou!!: Persa і Subcontinent indi · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Persa і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Sultanat d'Ahmednagar
El sultanat d'Ahmednagar fou un estat musulmà de l'Índia que va existir amb capital a Ahmednagar entre el 1490 i el 1636 quan fou annexionat per l'Imperi Mogol.
Nou!!: Persa і Sultanat d'Ahmednagar · Veure més »
Tadjik
El tadjik (Тоҷикӣ) és una forma estandarditzada del persa que és llengua oficial al Tadjikistan.
Nou!!: Persa і Tadjik · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Persa і Tadjikistan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Persa і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Persa і Timúrides · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Persa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Nou!!: Persa і Urdú · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Persa і Uzbekistan · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Persa і Vocal · Veure més »
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Persa і Xinjiang · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Persa і Ziyàrides · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Persa і Zoroastrisme · Veure més »
226
El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Persa і 226 · Veure més »
651
Sense descripció.
Nou!!: Persa і 651 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Farsi, Fārsī, Idioma persa, Llengua persa, Persa modern, فارسی.
