Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: A, Adjectiu, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Antic eslau, Article, Balcans, Bulgària, Ciril i Metodi, Declinació gramatical, Església Ortodoxa, Eslovè, Francès, Glagolític, Grec, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Llatí, Llengües escandinaves, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües turqueses, Llengua analítica, Llengua fusional, Macedònic, Pliska, Preslav, Rússia, Romanès, Rus, Serbocroat, Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar, Substantiu, Turc, X-SAMPA, К, П, О, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, ..., Щ, Ъ, Ь, Ю, Я, М, И, Ж, З, Б, В, Г, Д, Е, Л, Й, 1945. Ampliar l'índex (17 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Búlgar і A · Veure més »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Búlgar і Adjectiu · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Búlgar і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Búlgar і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Búlgar і Alfabet grec · Veure més »
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Nou!!: Búlgar і Antic eslau · Veure més »
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Nou!!: Búlgar і Article · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Búlgar і Balcans · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Búlgar і Bulgària · Veure més »
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Nou!!: Búlgar і Ciril i Metodi · Veure més »
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Nou!!: Búlgar і Declinació gramatical · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Búlgar і Església Ortodoxa · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Búlgar і Eslovè · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Búlgar і Francès · Veure més »
Glagolític
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.
Nou!!: Búlgar і Glagolític · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Búlgar і Grec · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Búlgar і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Búlgar і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Búlgar і Llatí · Veure més »
Llengües escandinaves
Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.
Nou!!: Búlgar і Llengües escandinaves · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Búlgar і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Búlgar і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Búlgar і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Nou!!: Búlgar і Llengües turqueses · Veure més »
Llengua analítica
Una llengua analítica o aïllant basa el seu lèxic en la unió de diferents morfemes lliures, cada un amb un significat, que es va sumant per formar nous mots (un exemple clar seria el xinès).
Nou!!: Búlgar і Llengua analítica · Veure més »
Llengua fusional
Una llengua fusional és un tipus de llengua flexiva.
Nou!!: Búlgar і Llengua fusional · Veure més »
Macedònic
El macedònic o macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a Macedònia del Nord, on és una de les dues llengües oficials.
Nou!!: Búlgar і Macedònic · Veure més »
Pliska
Pliska (eslau eclesiàstic: Пльсковъ, romanitzat Plĭskovŭ) és el nom de la primera capital del Primer Imperi Búlgar i d'una petita ciutat situada a 20 km al nord-est de la capital provincial, Xumen.
Nou!!: Búlgar і Pliska · Veure més »
Preslav
Entrada a la ciutat Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi Búlgar des de l'any 893 fins al 972.
Nou!!: Búlgar і Preslav · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Búlgar і Rússia · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Búlgar і Romanès · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Búlgar і Rus · Veure més »
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Nou!!: Búlgar і Serbocroat · Veure més »
Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar
El Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar (Обтекаема система en búlgar) va ser creat per Liubomir Ivànov a l'Institut de les matemàtiques i de la informàtica en l'Acadèmia de Ciències de Bulgària el 1995 per a la Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics.
Nou!!: Búlgar і Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Búlgar і Substantiu · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Búlgar і Turc · Veure més »
X-SAMPA
L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres.
Nou!!: Búlgar і X-SAMPA · Veure més »
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Búlgar і К · Veure més »
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Nou!!: Búlgar і П · Veure més »
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Búlgar і О · Veure més »
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Búlgar і Н · Veure més »
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Р · Veure més »
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і С · Veure més »
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Nou!!: Búlgar і Т · Veure més »
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і У · Veure més »
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Nou!!: Búlgar і Ф · Veure més »
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Х · Veure més »
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Nou!!: Búlgar і Ц · Veure més »
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Ч · Veure més »
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Ш · Veure més »
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Щ · Veure més »
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Nou!!: Búlgar і Ъ · Veure més »
Ь
El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Ь · Veure més »
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Ю · Veure més »
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Nou!!: Búlgar і Я · Veure més »
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Búlgar і М · Veure més »
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Nou!!: Búlgar і И · Veure més »
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Ж · Veure més »
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і З · Veure més »
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Búlgar і Б · Veure més »
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Nou!!: Búlgar і В · Veure més »
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Nou!!: Búlgar і Г · Veure més »
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Búlgar і Д · Veure més »
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Nou!!: Búlgar і Е · Veure més »
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Nou!!: Búlgar і Л · Veure més »
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
Nou!!: Búlgar і Й · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Búlgar і 1945 · Veure més »
