Accés més ràpid que el navegador!
98 les relacions: Acadèmia de l'Aragonès, Alt Gállego, Ansó, Aragó, Aragonès gistaví, Aragonès ribagorçà, Ayerbe, Baixa Ribagorça, Barbastre, Basc, Benasc, Benasquès, Cancelleria Reial, Castellà, Català, Català occidental, Català oriental, Català ribagorçà, Chunta Aragonesista, Comtat de Barcelona, Consello d'a Fabla Aragonesa, Convergència Democràtica de Catalunya, Corona d'Aragó, Corts d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dialectes de l'aragonès, Dinastia Trastàmara, Diputació General d'Aragó, DO Somontano, Domini lingüístic, El Periódico, Espanya, Esquerra Unida (Espanya), Estadella (Aragó), Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982), Europa, Felip V d'Espanya, Fonema, Fonts (Osca), Franja de Ponent, Franquisme, Gallec, Glotònim, Graus, Guerra Civil espanyola, Heraldo de Aragón, Iod, Jaca, Jacetània, La Fova, ..., La Vanguardia, Literatura aragonesa, Llatí, Llei de llengües d'Aragó (2009), Llei de llengües d'Aragó (2013), Llengües d'Aragó, Llengües occitanoromàniques, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Lo Grau, Montsó, Occità, Occità gascó, Ortografia, Osca, Panticosa, Partit Aragonès, Partit Popular (Espanya), Partit Socialista Obrer Espanyol, Pirineus, Plan, Portuguès, Predomini lingüístic, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Ribagorça, Rock en aragonès, Samianigo, Saragossa, Sobrarb, Societat de Lingüística Aragonesa, Substrat (lingüística), Transició democràtica espanyola, UNESCO, Val d'Echo, Vall, Vall de Gistau, Viquipèdia, Viquipèdia en aragonès, William Dennis Elcock, 1412, 1990, 1996, 2 d'agost, 2001, 2004, 2005, 2010. Ampliar l'índex (48 més) »
Acadèmia de l'Aragonès
L'Acadèmia de l'Aragonès (en aragonès: Academia de l'Aragonés) és una associació cultural creada per donar acompliment als acords del II Congrés de l'Aragonès el 15 de juliol de 2006, organitzat per Chuntos por L'aragonés, amb l'objectiu de ser l'autoritat lingüística de la llengua aragonesa.
Nou!!: Aragonès і Acadèmia de l'Aragonès · Veure més »
Alt Gállego
L'Alt Gállego és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Alt Gállego · Veure més »
Ansó
Ansó és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.
Nou!!: Aragonès і Ansó · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Aragonès і Aragó · Veure més »
Aragonès gistaví
L'Aragonès gistaví o simplement gistaví (chistabín en aragonés) és la varietat dialectal de l'aragonès que es parla al poble de Gistaín a la vall de Gistau a Osca, als pobles de: Gistaín, San Chuan de Plan, Plan, Saraviello i La Comuna (Sin, Senyès i Serveto).
Nou!!: Aragonès і Aragonès gistaví · Veure més »
Aragonès ribagorçà
L'aragonès ribagorçà, de vegades denominat simplement ribagorçà, és una varietat dialectal de l'aragonès parlada principalment a la meitat nord-occidental i occidental de la ribargorça aragonessa, a l'extrem nord-oriental de Somontà de Barbastre i l'extrem nord del Cinca Mitjà (província d'Osca, Aragó).
Nou!!: Aragonès і Aragonès ribagorçà · Veure més »
Ayerbe
Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: Aragonès і Ayerbe · Veure més »
Baixa Ribagorça
La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.
Nou!!: Aragonès і Baixa Ribagorça · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Aragonès і Barbastre · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Aragonès і Basc · Veure més »
Benasc
Benasc (en castellà, Benasque; en benasquès, Benás) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça que dona nom a la vall on se situa i la llengua de transició que s'hi parla, el benasquès.
Nou!!: Aragonès і Benasc · Veure més »
Benasquès
El benasquès o benasqués és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Aragonès і Benasquès · Veure més »
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Aragonès і Cancelleria Reial · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Aragonès і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Aragonès і Català · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Aragonès і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Aragonès і Català oriental · Veure més »
Català ribagorçà
El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.
Nou!!: Aragonès і Català ribagorçà · Veure més »
Chunta Aragonesista
Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.
Nou!!: Aragonès і Chunta Aragonesista · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Aragonès і Comtat de Barcelona · Veure més »
Consello d'a Fabla Aragonesa
Consello d'a Fabla Aragonesa és una associació creada a Saragossa el 1976 i reconeguda legalment el 1978 amb la finalitat de defensar, promocionar i estendre l'aragonès en tots els seus aspectes: història, literatura, gramàtica, lèxic, toponímia, folklore, consideració social i legal, pedagogia, didàctica, etc., amb especial èmfasi en l'estudi, protecció i desenvolupament de totes les seves variants locals i comarcals, les quals són la base de l'aragonès comú o estàndard.
Nou!!: Aragonès і Consello d'a Fabla Aragonesa · Veure més »
Convergència Democràtica de Catalunya
Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.
Nou!!: Aragonès і Convergència Democràtica de Catalunya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Aragonès і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Corts d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Aragonès і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dialectes de l'aragonès
L'aragonès té parles locals, que s'agrupen en parles de vall, de comarca o parles de diverses comarques.
Nou!!: Aragonès і Dialectes de l'aragonès · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Aragonès і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació General d'Aragó
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.
Nou!!: Aragonès і Diputació General d'Aragó · Veure més »
DO Somontano
Somontano és una zona vinícola i una Denominació d'origen situada a la província d'Osca, a la comarca del Somontano de Barbastre i amb Barbastre com a centre productor.
Nou!!: Aragonès і DO Somontano · Veure més »
Domini lingüístic
El domini lingüístic és el territori on es parla un idioma.
Nou!!: Aragonès і Domini lingüístic · Veure més »
El Periódico
El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.
Nou!!: Aragonès і El Periódico · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Aragonès і Espanya · Veure més »
Esquerra Unida (Espanya)
Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.
Nou!!: Aragonès і Esquerra Unida (Espanya) · Veure més »
Estadella (Aragó)
Estadella (en aragonès i castellà, Estadilla) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Aragonès і Estadella (Aragó) · Veure més »
Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982)
Estatut d'Autonomia d'Aragó és la norma bàsica d'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982) · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Aragonès і Europa · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Aragonès і Felip V d'Espanya · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Aragonès і Fonema · Veure més »
Fonts (Osca)
Fonts (en aragonès Fonz) és un municipi d'Aragó de la província d'Osca, a la comarca del Cinca Mitjà.
Nou!!: Aragonès і Fonts (Osca) · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Franja de Ponent · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Aragonès і Franquisme · Veure més »
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Nou!!: Aragonès і Gallec · Veure més »
Glotònim
Un glotònim és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua.
Nou!!: Aragonès і Glotònim · Veure més »
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Nou!!: Aragonès і Graus · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Aragonès і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Heraldo de Aragón
LHeraldo de Aragón és un diari espanyol fundat a Saragossa el 1895 per Luis Montestruc Rubio.
Nou!!: Aragonès і Heraldo de Aragón · Veure més »
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Nou!!: Aragonès і Iod · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Jaca · Veure més »
Jacetània
Jacetània és la comarca més al nord i a l'oest d'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Jacetània · Veure més »
La Fova
La Fova o la Fova de Terrantona (en aragonès A Fueba, en castellà La Fueva, oficialment La Fueva/A Fueba) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: Aragonès і La Fova · Veure més »
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Aragonès і La Vanguardia · Veure més »
Literatura aragonesa
Pàgina del ''Liber regum''. Literatura aragonesa és la literatura feta en aragonès.
Nou!!: Aragonès і Literatura aragonesa · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Aragonès і Llatí · Veure més »
Llei de llengües d'Aragó (2009)
La Llei de llengües d'Aragó, oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, va ser la norma que regulà l'ús, la protecció i promoció de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Llei de llengües d'Aragó (2009) · Veure més »
Llei de llengües d'Aragó (2013)
La Llei de llengües d'Aragó aprovada el 9 de maig del 2013 amb el nom Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies va ser aprovada amb els vots de PP i PAR.
Nou!!: Aragonès і Llei de llengües d'Aragó (2013) · Veure més »
Llengües d'Aragó
Les llengües actualment parlades a l'Aragó són tres.
Nou!!: Aragonès і Llengües d'Aragó · Veure més »
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Nou!!: Aragonès і Llengües occitanoromàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Aragonès і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Nou!!: Aragonès і Llengua estàndard · Veure més »
Lo Grau
Lo Grau (en castellà El Grado, oficialment El Grado-Lo Grau) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Aragonès і Lo Grau · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Aragonès і Montsó · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Aragonès і Occità · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Aragonès і Occità gascó · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Aragonès і Ortografia · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Aragonès і Osca · Veure més »
Panticosa
Panticosa (Pandicosa en aragonès) és una localitat de la província d'Osca, situada a la comarca de l'Alt Gàllego.
Nou!!: Aragonès і Panticosa · Veure més »
Partit Aragonès
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.
Nou!!: Aragonès і Partit Aragonès · Veure més »
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Nou!!: Aragonès і Partit Popular (Espanya) · Veure més »
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Nou!!: Aragonès і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Aragonès і Pirineus · Veure més »
Plan
Plan és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: Aragonès і Plan · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Aragonès і Portuguès · Veure més »
Predomini lingüístic
El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.
Nou!!: Aragonès і Predomini lingüístic · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Aragonès і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Aragonès і Regne de Navarra · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Ribagorça · Veure més »
Rock en aragonès
L'etiqueta de rock en aragonès es fa servir ocasionalment des de la dècada de 1990 per referir-se a la música interpretada pels grups de rock que canten majoritàriament en llengua aragonesa.
Nou!!: Aragonès і Rock en aragonès · Veure més »
Samianigo
Samianigo o Sabiñánigo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i cap de la comarca de l'Alt Gàllego.
Nou!!: Aragonès і Samianigo · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Aragonès і Saragossa · Veure més »
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Aragonès і Sobrarb · Veure més »
Societat de Lingüística Aragonesa
La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.
Nou!!: Aragonès і Societat de Lingüística Aragonesa · Veure més »
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Nou!!: Aragonès і Substrat (lingüística) · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: Aragonès і Transició democràtica espanyola · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Aragonès і UNESCO · Veure més »
Val d'Echo
Val d'Echo (en castellà: Valle de Hecho i en aragonès de la Vall: Val d'Echo) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.
Nou!!: Aragonès і Val d'Echo · Veure més »
Vall
Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal l'Argentina Vall en forma d'U al Parc Nacional Glacier, Montana, Estats Units l'oest de Noruega té parets gairebé verticals. d'Islàndia, una vall força plana l'estat de Rio de Janeiro, Brasil Vall de Baemsagol de Jirisan, Corea Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
Nou!!: Aragonès і Vall · Veure més »
Vall de Gistau
La Vall de Gistau (en aragonès, Val de Chistau) és una vall del Pirineu aragonès situada a la comarca del Sobrarbe com la vall de Pineta, entre la Vall de Bielsa i la Vall de Benasc de la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, tancada pel nord pel massís del mont Perdut, a l'est pel de Pocets i a l'oest pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta.
Nou!!: Aragonès і Vall de Gistau · Veure més »
Viquipèdia
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Nou!!: Aragonès і Viquipèdia · Veure més »
Viquipèdia en aragonès
La Viquipèdia en aragonès (en aragonès: Wikipedia en aragonés) o Biquipedia és l'edició en llengua aragonesa de l'enciclopèdia de contingut lliure basada a la web Viquipèdia.
Nou!!: Aragonès і Viquipèdia en aragonès · Veure més »
William Dennis Elcock
William Dennis Elcock (Regne Unit, 1910 - Londres, Anglaterra, 7 d'octubre de 1960J. Cremona,, Oxford Journal of French Studies (1961), p. 95) fou un filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües llatines i romàniques de França i del Pirineu.
Nou!!: Aragonès і William Dennis Elcock · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Aragonès і 1412 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Aragonès і 1990 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Aragonès і 1996 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aragonès і 2 d'agost · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Aragonès і 2001 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Aragonès і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Aragonès і 2005 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Aragonès і 2010 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Idioma aragonès, Idioma aragonés, LAPAPIP, LAPAPYP, Llengua aragonesa, Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, Nogará.
