Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abraham Duquesne, Agà, Algèria, Amazics, Andrea Doria, August, Banu Hammad, Bugia (Algèria), Cartago, Catalunya, Colònia romana, Conquesta àrab d'Egipte, Constantina (Algèria), Daira, De facto, Dey, Dinastia almoràvit, Dioclecià, Fenicis, Gènova, Genseric, Hàfsida, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Khair ed-Din Barba-rossa, Kutama, Mauritània Cesariense, Mauritània Sitifiense, Morabit, Nàpols, Oruç Reis, Penyal d'Alger, Pisa, Província de Jijel, Sanç I de Mallorca, Skikda, Tunísia, Vàndals, 1 de juny, 1143, 1152, 1312, 1510, 1511, 1512, 1516, 1520, 1527, 1611, ..., 1663, 1664, 1755, 1803, 1805, 1806, 1830, 1839, 1856, 1955, 1958, 1959, 1974, 23 de juliol, 23 de maig, 31 d'octubre. Ampliar l'índex (16 més) »
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Nou!!: Gíger і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »
Abraham Duquesne
Abraham Duquesne, marquis du Bouchet (c. 16102 de febrer de 1688) va ser un oficial naval francès, que també va ser almirall a la marina sueca.
Nou!!: Gíger і Abraham Duquesne · Veure més »
Agà
Agà (del turc, escrit en caràcters aràbics, o, i en persa; en noms propis sovint es transcriu Agha) és un qualificatiu utilitzat pels turcs.
Nou!!: Gíger і Agà · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Gíger і Algèria · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Gíger і Amazics · Veure més »
Andrea Doria
Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.
Nou!!: Gíger і Andrea Doria · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Gíger і August · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: Gíger і Banu Hammad · Veure més »
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Nou!!: Gíger і Bugia (Algèria) · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Gíger і Cartago · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Gíger і Catalunya · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Gíger і Colònia romana · Veure més »
Conquesta àrab d'Egipte
Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte formava part de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).
Nou!!: Gíger і Conquesta àrab d'Egipte · Veure més »
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Nou!!: Gíger і Constantina (Algèria) · Veure més »
Daira
La dàïra o daerah, al sud-est d'Àsia, és una unitat administrativa territorial utilitzada principalment a Algèria, Tunísia i als territoris controlats per la República Sahrauí, així com a Brunei, Indonèsia i Malàisia.
Nou!!: Gíger і Daira · Veure més »
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Nou!!: Gíger і De facto · Veure més »
Dey
Dey o Dei (àrab, داي Dayi) és una paraula turca que vol dir "oncle matern" i fou donat com a títol a governants otomans a Algèria i Tunísia, i alguns funcionaris subalterns dins els geníssers.
Nou!!: Gíger і Dey · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Gíger і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Gíger і Dioclecià · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Gíger і Fenicis · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Gíger і Gènova · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Gíger і Genseric · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Gíger і Hàfsida · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Gíger і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Gíger і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Gíger і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Nou!!: Gíger і Kutama · Veure més »
Mauritània Cesariense
La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.
Nou!!: Gíger і Mauritània Cesariense · Veure més »
Mauritània Sitifiense
La Mauritània Sitifiense va ser una província romana formada amb la part oriental de la província de Mauritània Cesariense, des de Saldae fins al riu Ampsaga.
Nou!!: Gíger і Mauritània Sitifiense · Veure més »
Morabit
Un morabit (de l'àrab, literalment ‘que està acampat’, ‘que està estacionat’) o marabut (de l'àrab, ‘marabut’) és un líder religiós musulmà i professor a l'Àfrica Occidental i (històricament) al Magrib.
Nou!!: Gíger і Morabit · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Gíger і Nàpols · Veure més »
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Gíger і Oruç Reis · Veure més »
Penyal d'Alger
El penyal d'Alger fou una posició fortificada espanyola que dominava la ciutat d'Alger, i fou possessió dels espanyols del 1510 al 1529.
Nou!!: Gíger і Penyal d'Alger · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Gíger і Pisa · Veure més »
Província de Jijel
La província o wilaya de Jijel és una província o wilaya costanera de l'est d'Algèria, la seva capital és la ciutat de Jijel.
Nou!!: Gíger і Província de Jijel · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Gíger і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Skikda
Skikda —en àrab سكيكدة, Skīkda— és una ciutat del nord-oest d'Algèria i un port del golf de Stora, l'antic Sinus Numidicus.
Nou!!: Gíger і Skikda · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Gíger і Tunísia · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Gíger і Vàndals · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gíger і 1 de juny · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gíger і 1143 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Gíger і 1152 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Gíger і 1312 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Gíger і 1510 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Gíger і 1511 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Gíger і 1512 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gíger і 1516 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Gíger і 1520 · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: Gíger і 1527 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Gíger і 1611 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Gíger і 1663 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Gíger і 1664 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Gíger і 1755 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Gíger і 1803 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gíger і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Gíger і 1806 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Gíger і 1830 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Gíger і 1839 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Gíger і 1856 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Gíger і 1955 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Gíger і 1958 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Gíger і 1959 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Gíger і 1974 · Veure més »
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gíger і 23 de juliol · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gíger і 23 de maig · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gíger і 31 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Djidjelli, Idgil, Idgilgili, Igilgili.
