Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Albert d'Aquisgrà, Béla I d'Hongria, Cambridge University Press, Croada del 1101, Danubi, Ekkehard d'Aura, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelf I de Baviera, Guillem IX d'Aquitània, Heraclea Cibistra, Imad-ad-Din Zengi I, Kilij Arslan I, Leopold II d'Àustria, Leopold III de Babenberg, Lluita de les Investidures, Melk, Orde de Sant Benet, Palatinat, Tulln an der Donau.
Albert d'Aquisgrà
Albert d'Aquisgrà o Albert d'Aix(-la-Chapelle) (floruit circa 1100), fou un cronista de la Primera Croada, nascut en la primera meitat del, que fou també canonge i custos (guardià) de la catedral d'Aquisgrà.
Nou!!: Ida d'Àustria і Albert d'Aquisgrà · Veure més »
Béla I d'Hongria
Béla I d'Hongria (en hongarès: I. Béla) (vers 1016 - 11 de setembre de 1063), conegut com el Campió o el Bisó (Bajnok, Bölény), va ser rei d'Hongria de 1060 a 1063.
Nou!!: Ida d'Àustria і Béla I d'Hongria · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Ida d'Àustria і Cambridge University Press · Veure més »
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Nou!!: Ida d'Àustria і Croada del 1101 · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Ida d'Àustria і Danubi · Veure més »
Ekkehard d'Aura
Ekkehard d'Aura, en llatí: Ekkehardus Uraugiensis, (? – mort el 1126) fou un monjo benedictí i cronista, que participà en la croada del 1101.
Nou!!: Ida d'Àustria і Ekkehard d'Aura · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Ida d'Àustria і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Güelf I de Baviera
Güelf I o Welf I (mort el 6 de novembre de 1101 a Pafos, Xipre) va ser duc de Baviera des 1070 a 1077 i des del 1096 fins a la seva mort.
Nou!!: Ida d'Àustria і Güelf I de Baviera · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Ida d'Àustria і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Heraclea Cibistra
Heraclea Cibistra, Cibistra o Kibistra prop de la moderna Ereğli (Konya) a Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com a Cibistra. Cibistra (llatí Cybistra, grec Kybistra) fou una fortalesa a Capadòcia, propera a la de Castabala i a la ciutat de Tiana, a mig camí entre Mazaca i les Portes Cilícies, més propera a aquestes (2/3 des Mazaca a Cibistra i 1/3 des aquesta a les Portes). Alguns la situen a Kara Hissar a uns 50 km al sud-sud-oest de Mazaca però la majoria d'erudits la situen força lluny. Tingué certa importància durant els temps hel·lènics a causa de la seva estratègia posició geogràfica propera on s'inicia la Porta del Ferro. Alhora, aquesta situació provocà que diverses vegades fos saquejada pels exèrcits que transitaven per l'antiga via romana; així succeí quan els àrabs envaïren l'Àsia Menor (805-832). Fou conquerida pels turcs seljúcides el. A prop seu Nure Sufi Bey hi fundà Ereğli, que esdevingué la primera capital del Beylik de Karaman-oğlu. L'estat de Karaman es caracteritzà per la seva resistència a integrar-se a l'Imperi Otomà. El 1101, en el marc de la croada de 1101, un brillant i indisciplinat exèrcit comandat per Guillem IX de Poitiers fou totalment desfet pels turcs a la batalla d'Heraclea. En les seves proximitats va tenir lloc la batalla de Cibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i l'exèrcit otomà.
Nou!!: Ida d'Àustria і Heraclea Cibistra · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Ida d'Àustria і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Ida d'Àustria і Kilij Arslan I · Veure més »
Leopold II d'Àustria
Leopold II d'Habsburg (1328 - 1344) fou un duc d'Àustria, Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola, conjuntament amb el seu germà Frederic II d'Habsburg i el seu oncle Albert II d'Habsburg si bé aquest darrer administrava Àustria i Estíria mentre que Frederic i Leopold estaven destinats a administrar Caríntia i Carniola.
Nou!!: Ida d'Àustria і Leopold II d'Àustria · Veure més »
Leopold III de Babenberg
Leopold III de Babenberg o d'Àustria (Melk, 1073 - Klosterneuburg, 15 de novembre de 1136) fou marcgravi d'Àustria entre 1095 i 1136.
Nou!!: Ida d'Àustria і Leopold III de Babenberg · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Ida d'Àustria і Lluita de les Investidures · Veure més »
Melk
Melk (antigament: Mölk) és una població d'Àustria, a l'estat federal de Baixa Àustria, situada a la vora del Danubi i al costat de la vall de Wachau.
Nou!!: Ida d'Àustria і Melk · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Ida d'Àustria і Orde de Sant Benet · Veure més »
Palatinat
* Palatinat (regió) o Palatinat del Rin, regió al sud-oest d'Alemanya que ocupa més d'una quarta de l'estat federal (Bundesland) de Renània-Palatinat.
Nou!!: Ida d'Àustria і Palatinat · Veure més »
Tulln an der Donau
Tulln an der Donau és una ciutat a Àustria amb 16.197 habitants, capital del districte de Tulln, a la Baixa Àustria.
