Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ibrahim Paixà d'Egipte

Índex Ibrahim Paixà d'Egipte

Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.

100 les relacions: Abbàs Hilmí I d'Egipte, Acre (Israel), Adana, Alep, Alexandria, Alt Egipte, Anatòlia, Aràbia, İskenderun, Àqaba, Batalla de Navarino, Belen, Hatay, Birecik, Campanya napoleònica d'Egipte i Síria, Cilícia, Dariyya, Egipte, El Caire, Església Maronita, Firman, França, Gaza, Guerra d'independència de Grècia, Hauran, Homs, Ibrahim Bey, Imperi Otomà, Imperi Rus, Ismaïl Paixà, Jiddah, Kütahya, Kediv, Konya, Kordufan, La Porta, Líban, Modó, Morea otomana, Muhàmmad Alí Paixà, Napoleó Bonaparte, Núbia, Nizip, Paixà, Palestina, Peloponès, Pilos (Messènia), Regne de la Gran Bretanya, Rumèlia, Síria, Sennar, ..., Tractat de Londres, Trípoli (Grècia), Trípoli (Líban), Wahhabisme, 1 de març, 1 de novembre, 10 d'octubre, 10 de novembre, 15 de juliol, 16 de gener, 1789, 1798, 1805, 1807, 1809, 1810, 1811, 1812, 1813, 1815, 1816, 1818, 1819, 1820, 1821, 1822, 1824, 1825, 1826, 1827, 1831, 1832, 1838, 1839, 1840, 1848, 1849, 2 d'agost, 2 de setembre, 20 d'octubre, 21 de desembre, 22 de novembre, 24 de febrer, 24 de juny, 27 de maig, 28 de setembre, 29 de desembre, 29 de juliol, 8 de juliol, 9 de juliol. Ampliar l'índex (50 més) »

Abbàs Hilmí I d'Egipte

Abbàs Hilmí I d'Egipte (1813 - 13 de juliol de 1854) fou valí d'Egipte del 1848 al 1854.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Abbàs Hilmí I d'Egipte · Veure més »

Acre (Israel)

Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Acre (Israel) · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Adana · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Alep · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Alexandria · Veure més »

Alt Egipte

Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Alt Egipte · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Anatòlia · Veure més »

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Aràbia · Veure més »

İskenderun

İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і İskenderun · Veure més »

Àqaba

Àqaba o al-Àqaba és una ciutat costanera de Jordània, capital de la governació d'Àqaba, a l'anomenat golf d'Àqaba, i és l'únic port de Jordània a la mar Roja.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Àqaba · Veure més »

Batalla de Navarino

La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino (avui Pylos).

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Batalla de Navarino · Veure més »

Belen, Hatay

Belen (Baylan) és una vila de Turquia de la província de Hatay, situada a la carretera entre İskenderun i Alep, a les muntanyes Nur.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Belen, Hatay · Veure més »

Birecik

Birecik (en arameu Birtha, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades. Un pont de vaixells existia ja en època selèucida, amb una fortalesa que protegia el pas entre Zeugma a la riba dreta, fins a Birtha, sota els selèucides Apamea, a la riba esquerra. El pont va existir fins al. Birtha depenia inicialment de Zeugma però aquesta va desaparèixer mentre Birtha es va mantenir mercès a la seva fortalesa. El 1099 va quedar en possessió del comtat d'Edessa, però després de la conquesta de la capital del comtat el 1144 els croats la van evacuar unc cins anys més tard, i la van deixar a mans dels romans d'Orient que poc després la van perdre davant l'emir ortúquida de Mardin. Apareix com a fortalesa i ciutat destacada vers el quan era una possessió dels mamelucs contra els mongols. Sota el sultà Kaiy Bay la van defensar dels atacs dels Ak Koyunlu d'Uzun Hasan; Kait Bay hi va estar el 1477/1478 i les fortificacions foren reforçades el 1482. Hi ha inscripcions àrabs del temps dels mamelucs entre 1277 i 1483. El 1516 va caure en mans dels otomans i inclosa al sandjak d'Urfa que era al seu torn part de l'eyalat d'Alep. Els otomans hi van tenir un petit arsenal per la seva flota fluvial de l'Eufrates. Ibrahim Paixà d'Egipte hi va obtenir una victòria sobre els turcs força prop, a Nisibe, el 24 de juny de 1839. La seva població el 1945 era de 10.800 habitants.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Birecik · Veure més »

Campanya napoleònica d'Egipte i Síria

La Campanya napoleònica d'Egipte i Síria (1798-1801) va ser una expedició militar francesa duta a terme pel general Napoleó Bonaparte i els seus successors, amb l'objectiu de conquerir Egipte per a tancar als britànics el camí cap a l'Índia en el marc de la lluita contra Gran Bretanya, única potència clarament hostil a la França revolucionaria.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Campanya napoleònica d'Egipte i Síria · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Cilícia · Veure més »

Dariyya

Dariyya és una localitat i antic pou de l'Aràbia Saudita, situada a la regió del Najd, a l'antiga ruta entre Bàssora i la Meca.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Dariyya · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Egipte · Veure més »

El Caire

La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і El Caire · Veure més »

Església Maronita

LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Església Maronita · Veure més »

Firman

Firmans de Mehmet II i Baiazet II, conservats a l'església de Santa Maria dels Mogols a Istanbul Un firman o farman, del persa فرمان ('ordre, decret') és un manament o decret reial en determinats estats islàmics històrics, com l'Imperi Otomà, Pèrsia o l'Imperi mogol.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Firman · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і França · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Gaza · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Hauran

Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Hauran · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Homs · Veure més »

Ibrahim Bey

Ibrahim Bey al-Kabir al-Muhammadi (literalment El Gran Ibrahim Bey, Musulmà, Martkopi, prop de Tbilissi, 1735-1816) fou bey mameluc governant de facto d'Egipte, d'origen georgià.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Ibrahim Bey · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Imperi Rus · Veure més »

Ismaïl Paixà

Isma'il Pasha Ismaïl Paixà (31 de desembre de 1830, el Caire, Egipte - 2 de març de 1895, Constantinoble, Imperi Otomà) va ser el valí o virrei (governador) d'Egipte entre els anys 1863 i 1879 sota nominal sobirania de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Ismaïl Paixà · Veure més »

Jiddah

Situació de Jiddah Jiddah o Gidda, és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga, a l'Aràbia Saudita a la costa de la mar Roja, província de la Meca, segona ciutat del país després de la capital Riad.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Jiddah · Veure més »

Kütahya

Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Kütahya · Veure més »

Kediv

Kediv o Khediv (del persa khidiw o khadiw, «senyor») fou el títol dels sobirans del Kedivat d'Egipte entre 1867 i 1914.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Kediv · Veure més »

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Konya · Veure més »

Kordufan

Kordufan —— és una regió del Sudan, a l'oest del país.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Kordufan · Veure més »

La Porta

La Porta (en cors A Porta) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament d'Alta Còrsega.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і La Porta · Veure més »

Líban

El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Líban · Veure més »

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Modó · Veure més »

Morea otomana

Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Morea otomana · Veure més »

Muhàmmad Alí Paixà

Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Núbia

Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Núbia · Veure més »

Nizip

Nizip (en àrab: نصيبين, Nisibis o Nasibin al-Rum, en kurd: Belqîs) és una ciutat i districte de la província de Gaziantep a Turquia.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Nizip · Veure més »

Paixà

Paixà (del turc) o baixà (de l'àrab, al seu torn del turc) era un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Paixà · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Palestina · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Peloponès · Veure més »

Pilos (Messènia)

Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Pilos (Messènia) · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Rumèlia · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Síria · Veure més »

Sennar

Sennar és una ciutat del Sudan, a la riba oest del Nil Blau, capital de la wilaya de Sennar.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Sennar · Veure més »

Tractat de Londres

* Protocol de Londres és un nom utilitzat per descriure diversos documents diferents.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Tractat de Londres · Veure més »

Trípoli (Grècia)

Trípoli (Τρίπολη) és una ciutat de Grècia capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia, al centre del Peloponnès.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Trípoli (Grècia) · Veure més »

Trípoli (Líban)

Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Trípoli (Líban) · Veure més »

Wahhabisme

El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і Wahhabisme · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1 de març · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1 de novembre · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 10 d'octubre · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 10 de novembre · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 15 de juliol · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 16 de gener · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1789 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1798 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1805 · Veure més »

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1807 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1809 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1810 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1811 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1813 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1815 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1816 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1818 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1819 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1820 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1821 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1822 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1824 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1825 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1826 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1827 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1831 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1832 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1838 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1840 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 1849 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 2 d'agost · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 2 de setembre · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 20 d'octubre · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 21 de desembre · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 22 de novembre · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 24 de febrer · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 24 de juny · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 27 de maig · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 28 de setembre · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 29 de desembre · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 29 de juliol · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 8 de juliol · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ibrahim Paixà d'Egipte і 9 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ibrahim Pasha d'Egipte.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »