Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Primera Internacional

Índex Primera Internacional

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

48 les relacions: Abraham Lincoln, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Anglaterra, Associació Internacional de Treballadors, Barcelona, Basilea, Burgesia, Classe treballadora, Clergat, Col·lectivisme, Comuna de París, Cornisa Cantàbrica, Estat sobirà, Friedrich Engels, Guerra Civil dels Estats Units, III Internacional, Jornada de treball, Karl Marx, La Haia, Lausana, Lliga de la Pau i la Llibertat, Londres, Ludwig Büchner, Madrid, Marxisme, Mikhaïl Bakunin, Mutualisme (teoria econòmica), Nova York, París, Pierre-Joseph Proudhon, Proletariat, Rafael Farga i Pellicer, Regne Unit, Segona Internacional, Socialdemocràcia, 1864, 1865, 1866, 1870, 1871, 1872, 1876, 1881, 1889, 1914, 1916, 1922.

Abraham Lincoln

Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington DC, 15 d'abril de 1865) fou el 16è president dels Estats Units d'Amèrica, el primer dels quals del Partit Republicà.

Nou!!: Primera Internacional і Abraham Lincoln · Veure més »

Anarcosindicalisme

Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.

Nou!!: Primera Internacional і Anarcosindicalisme · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Primera Internacional і Anarquisme · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Primera Internacional і Anglaterra · Veure més »

Associació Internacional de Treballadors

LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Nou!!: Primera Internacional і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Primera Internacional і Barcelona · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Primera Internacional і Basilea · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Primera Internacional і Burgesia · Veure més »

Classe treballadora

Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.

Nou!!: Primera Internacional і Classe treballadora · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Primera Internacional і Clergat · Veure més »

Col·lectivisme

Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.

Nou!!: Primera Internacional і Col·lectivisme · Veure més »

Comuna de París

El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.

Nou!!: Primera Internacional і Comuna de París · Veure més »

Cornisa Cantàbrica

El requadre vermell assenyala en la imatge del satèl·lit la localització de la Cornisa Cantàbrica al nord d'Espanya. El clima d'aquesta regió geogràfica és fonamentalment de tipus oceànic temperat i humit. Es coneix com a regió Cantàbrica o cornisa Cantàbrica al vorell muntanyós septentrional de la península Ibèrica encarat al mar Cantàbric, delimitat al sud per la serralada Cantàbrica i que abasta al seu torn la major part de l'Espanya humida.

Nou!!: Primera Internacional і Cornisa Cantàbrica · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Primera Internacional і Estat sobirà · Veure més »

Friedrich Engels

Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.

Nou!!: Primera Internacional і Friedrich Engels · Veure més »

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Nou!!: Primera Internacional і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »

III Internacional

La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.

Nou!!: Primera Internacional і III Internacional · Veure més »

Jornada de treball

8 hores de treball al dia, París, França, 1906 La jornada de treball o jornada laboral és el nombre d'hores que dedica un treballador a l'activitat per a la qual ha estat contractat, computades diàriament, setmanalment o anualment.

Nou!!: Primera Internacional і Jornada de treball · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Primera Internacional і Karl Marx · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Primera Internacional і La Haia · Veure més »

Lausana

Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.

Nou!!: Primera Internacional і Lausana · Veure més »

Lliga de la Pau i la Llibertat

La Lliga de la Pau i la Llibertat va ser una organització promotora del pacifisme i el federalisme europeu, fundada a Ginebra el 1867 pel saintsimonià Charles Lemonnier.

Nou!!: Primera Internacional і Lliga de la Pau i la Llibertat · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Primera Internacional і Londres · Veure més »

Ludwig Büchner

Friedrich Karl Christian Ludwig Büchner (Darmstadt, Alemanya, 29 de març del 1824 - 1 de maig del 1899) va ser un filòsof alemany, fisiòleg i metge que es va convertir en un dels màxims exponents del materialisme científic del.

Nou!!: Primera Internacional і Ludwig Büchner · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Primera Internacional і Madrid · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Primera Internacional і Marxisme · Veure més »

Mikhaïl Bakunin

va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.

Nou!!: Primera Internacional і Mikhaïl Bakunin · Veure més »

Mutualisme (teoria econòmica)

El mutualisme és una teoria econòmica socialista llibertària, pertanyent al segment individualista de l'anarquisme, que propugna que els individus han de rebre el producte complet del seu treball.

Nou!!: Primera Internacional і Mutualisme (teoria econòmica) · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Primera Internacional і Nova York · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Primera Internacional і París · Veure més »

Pierre-Joseph Proudhon

va ser un dels pares de l'anarquisme modern.

Nou!!: Primera Internacional і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Nou!!: Primera Internacional і Proletariat · Veure més »

Rafael Farga i Pellicer

Mikhaïl Bakunin parla a la Primera Internacional, retratat per Rafael Farga. Rafael Farga i Pellicer (Barcelona, 12 d'agost de 1844 - 14 d'agost de 1890) també conegut pel pseudònim Justo Pastor de Pellico, fou un sindicalista català, tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d'Antoni Pellicer i Paraire.

Nou!!: Primera Internacional і Rafael Farga i Pellicer · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Primera Internacional і Regne Unit · Veure més »

Segona Internacional

La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes i socialdemòcrates que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus.

Nou!!: Primera Internacional і Segona Internacional · Veure més »

Socialdemocràcia

La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.

Nou!!: Primera Internacional і Socialdemocràcia · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1864 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1865 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1866 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1871 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1872 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1876 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1881 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1889 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Primera Internacional і 1914 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1916 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Primera Internacional і 1922 · Veure més »

Redirigeix aquí:

I Internacional, International Workingmen's Association.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »