Taula de continguts
44 les relacions: Brisgòvia, Carlota d'Orleans, Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg, Ducat de Mòdena, Este, Felip d'Orleans, Regent de França, Ferran d'Àustria-Este, Francesc III d'Este, Francesca Maria de Borbó, Girolamo Tiraboschi, Lazzaro Spallanzani, Lluís de Borbó (1725 -1793), Lluís Francesc de Borbó-Conti, Maria Beatriu d'Este, Maria Fortunata d'Este, Maria Teresa Cybo-Malaspina, Massa (Toscana), Mòdena, Napoleó Bonaparte, Península Itàlica, Primera República Francesa, Reinaldo III d'Este, República Cispadana, República d'Itàlia, Scandiano, Tractat de Campo Formio, Tractat de Lunéville, Treviso, Venècia, Via Emília, 14 d'octubre, 16 d'abril, 1741, 1750, 1753, 1770, 1785, 1795, 1796, 1797, 1801, 1803, 1814, 1829.
Brisgòvia
Breisgau o Brisgòvia és una regió històrica d'Alemanya a l'alt Rin.
Veure Hèrcules III d'Este і Brisgòvia
Carlota d'Orleans
Carlota d'Orleans, nascuda Charlotte-Aglaé d'Orléans i senzillament anomenada Mademoiselle de Valois, (París, Regne de França 1700 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1761) fou una princesa francesa de sang reial pertanyent a la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.
Veure Hèrcules III d'Este і Carlota d'Orleans
Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg
Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg (Hannover, Sacre Imperi Romanogermànic 1671 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1710) fou una noble alemanya que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.
Veure Hèrcules III d'Este і Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure Hèrcules III d'Este і Ducat de Mòdena
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Veure Hèrcules III d'Este і Este
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Veure Hèrcules III d'Este і Felip d'Orleans, Regent de França
Ferran d'Àustria-Este
, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Hèrcules III d'Este і Ferran d'Àustria-Este
Francesc III d'Este
Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.
Veure Hèrcules III d'Este і Francesc III d'Este
Francesca Maria de Borbó
Francesca Maria, ''Mademoiselle de Blois'', de Pierre Gobert (1692) Francesca Maria de Borbó o Francesca de Maria de Blois, també coneguda com a Mademoiselle de Blois (Maintenon, 25 de maig de 1677 - París 1749) va ser duquessa consort d'Orleans, i legitimada com a princesa de França des de 1681.
Veure Hèrcules III d'Este і Francesca Maria de Borbó
Girolamo Tiraboschi
Girolamo Tiraboschi (Bèrgam, 18 de desembre de 1731 - Mòdena, 9 de juny de 1794) fou un erudit i historiador de la literatura italiana.
Veure Hèrcules III d'Este і Girolamo Tiraboschi
Lazzaro Spallanzani
Lazzaro Spallanzani (Scandiano, Reggio Emilia, 10 de gener de 1729 - Pavia, 12 de febrer de 1799), va ser un biòleg i alhora sacerdot catòlic.
Veure Hèrcules III d'Este і Lazzaro Spallanzani
Lluís de Borbó (1725 -1793)
El duc de Penthièvre. Lluís de Borbó -en francès Louis Jean Marie de Bourbon (castell de Rambouillet, 16 de novembre de 1725 - castell de Bizy a Vernon, 4 de març de 1793) fou duc de Penthièvre, d'Aumale (1775), de Rambouillet (1737), de Gisors, de Châteauvillain, d'Arc-en-Barrois, d'Amboise, comte d'Eu i de Tolosa i senyor del ducat de Carignan, almirall i gran munter de França.
Veure Hèrcules III d'Este і Lluís de Borbó (1725 -1793)
Lluís Francesc de Borbó-Conti
Lluís Francesc Josep de Borbó-Conti (París, 1734 - Barcelona, 1814), 4t príncep de Conti i Príncep de sang del Regne de França amb el tractament d'altesa reial.
Veure Hèrcules III d'Este і Lluís Francesc de Borbó-Conti
Maria Beatriu d'Este
Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.
Veure Hèrcules III d'Este і Maria Beatriu d'Este
Maria Fortunata d'Este
Maria Fortunata d'Este de Mòdena (24 de novembre, Mòdena, Ducat de Mòdena, 1731 - Venècia, República d'Itàlia, 1803).
Veure Hèrcules III d'Este і Maria Fortunata d'Este
Maria Teresa Cybo-Malaspina
Maria Teresa Cybo-Malaspina (Novellara, Comtat de Novelllara i Bagnolo 1725 - Reggio, Ducat de Mòdena 1790) fou una sobirana italiana, duquessa de Massa i princesa de Carrara (1731-1790) i duquessa consort de Mòdena i Reggio (1780-1790).
Veure Hèrcules III d'Este і Maria Teresa Cybo-Malaspina
Massa (Toscana)
Massa és un municipi italià, situat a la regió de la Toscana i a la província de Massa-Carrara.
Veure Hèrcules III d'Este і Massa (Toscana)
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Hèrcules III d'Este і Mòdena
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Hèrcules III d'Este і Napoleó Bonaparte
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Hèrcules III d'Este і Península Itàlica
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Hèrcules III d'Este і Primera República Francesa
Reinaldo III d'Este
Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.
Veure Hèrcules III d'Este і Reinaldo III d'Este
República Cispadana
La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un república germana de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.
Veure Hèrcules III d'Este і República Cispadana
República d'Itàlia
La República d'Itàlia (en italià: Repubblica Italiana) fou una república situada al nord de la península Itàlica que existí entre 1802 i 1805.
Veure Hèrcules III d'Este і República d'Itàlia
Scandiano
Scandiano és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la província de Reggio de l'Emília.
Veure Hèrcules III d'Este і Scandiano
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Veure Hèrcules III d'Este і Tractat de Campo Formio
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Veure Hèrcules III d'Este і Tractat de Lunéville
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Veure Hèrcules III d'Este і Treviso
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Hèrcules III d'Este і Venècia
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Veure Hèrcules III d'Este і Via Emília
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Hèrcules III d'Este і 14 d'octubre
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Veure Hèrcules III d'Este і 16 d'abril
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Hèrcules III d'Este і 1741
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Veure Hèrcules III d'Este і 1750
1753
;Països Catalans.
Veure Hèrcules III d'Este і 1753
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Hèrcules III d'Este і 1770
1785
;Països Catalans.
Veure Hèrcules III d'Este і 1785
1795
;Països Catalans.
Veure Hèrcules III d'Este і 1795
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Hèrcules III d'Este і 1796
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Hèrcules III d'Este і 1797
1801
;Països Catalans.
Veure Hèrcules III d'Este і 1801
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Hèrcules III d'Este і 1803
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Hèrcules III d'Este і 1814
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Hèrcules III d'Este і 1829
També conegut com Hèrcules III de Mòdena.