Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hua (estat)

Índex Hua (estat)

Huáguó (滑国) va ser un estat vassall de la dinastia Zhou occidental, que existí en el que avui en dia és Henan; les elits governants pertanyien a la família reial, però van ser destruïdes per l'estat de Qin en el 627 aC.

19 les relacions: Afganistan, Bactriana, Estat de Qin, Heftalites, Henan, Khionites, Khwarizm, Pèrsia, Primaveres i Tardors, Qin Shi Huangdi, Registres dels Tres Regnes, Rouran, Ruta de la seda, Shanxi, Shi Le, Turfan, Xiongnu, Zhao posteriors, Zhou de l'Oest.

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Hua (estat) і Afganistan · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Hua (estat) і Bactriana · Veure més »

Estat de Qin

Qin (778 aC - 207 aC) va ser un estat feudal xinès que existí durant el període del Primaveres i Tardors i el període dels regnes combatents de la història xinesa.

Nou!!: Hua (estat) і Estat de Qin · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Hua (estat) і Heftalites · Veure més »

Henan

Henan és una província de la República Popular de la Xina, situada a la part central del país.

Nou!!: Hua (estat) і Henan · Veure més »

Khionites

Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des de l'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.

Nou!!: Hua (estat) і Khionites · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Hua (estat) і Khwarizm · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Hua (estat) і Pèrsia · Veure més »

Primaveres i Tardors

El període de les Primaveres i Tardors o període Chunqiu (en xinès tradicional: 春秋時代; en xinès simplificat: 春秋时代; en pinyin: chūn qīu shídaì) designa, en la història de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, és a dir, un període que va de la segona meitat del a la primera meitat del segle V. Treu el seu nom dels Annals de les Primaveres i de les Tardors, una crònica dels esdeveniments sobrevinguts a l'estat de Lu, un petit regne de la península de Shandong, entre el 722 aC i el 481 aC, que s'atribuïa tradicionalment a Confuci.

Nou!!: Hua (estat) і Primaveres i Tardors · Veure més »

Qin Shi Huangdi

Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.

Nou!!: Hua (estat) і Qin Shi Huangdi · Veure més »

Registres dels Tres Regnes

Els Registres dels Tres Regnes (୕ᅧㄅ) és una compilació de textos històrics sobre el període dels Tres Regnes (Wei, Shu i Wu) en l'antiga Xina, que abasta des de 189 fins a 280.

Nou!!: Hua (estat) і Registres dels Tres Regnes · Veure més »

Rouran

La rouran (en xinès: 柔然, en pinyin: róurán, Wade-Giles: Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei.

Nou!!: Hua (estat) і Rouran · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Hua (estat) і Ruta de la seda · Veure més »

Shanxi

() és una província septentrional de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Hua (estat) і Shanxi · Veure més »

Shi Le

Shi Le (石勒) (274–333), nom de cortesia Shilong (世龍), formalment Emperador Ming dels Zhao (posteriors) ((後)趙明帝), va ser l'emperador fundador de l'estat jie/xinès dels Zhao posteriors.

Nou!!: Hua (estat) і Shi Le · Veure més »

Turfan

Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Hua (estat) і Turfan · Veure més »

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Nou!!: Hua (estat) і Xiongnu · Veure més »

Zhao posteriors

Zhao posteriors (Txao posteriors o Heou Txao) fou una dinastia del nord de la Xina del, que va substituir a la dinastia Zhao anteriors.

Nou!!: Hua (estat) і Zhao posteriors · Veure més »

Zhou de l'Oest

Zhou de l'Oest (1046-771 aC) és el nom donat a la primera meitat de la Dinastia Zhou de l'antiga Xina.

Nou!!: Hua (estat) і Zhou de l'Oest · Veure més »

Redirigeix aquí:

Huáguó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »