Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara, Abu-Saïd (timúrida), Aq Qoyunlu, Babur ibn Baysunkur, Badi al-Zaman, Balkh, Bust (Sistan), Encyclopædia Iranica, Gorgan, Gorgan (ciutat), Herat, Hissor, Jam, Kandahar, Khusraw Xah, Khwarizm, Kunduz, Mar Càspia, Mazandaran, Merv, Mirkhwand, Muhàmmad Hussayn Mirza ibn Hussayn Bayqara, Muhàmmad Xaibani, Samarcanda, Timúrides, Transoxiana, Uzbeks, Uzun Hasan, Xah Rukh (timúrida), Yadigar Muhammad, 1438, 1445, 1452, 1457, 1459, 1460, 1461, 1464, 1469, 1470, 1490, 1500, 1501, 1502, 1506, 16 de març, 24 de març, 4 de maig, 7 de juliol.
Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara
Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara fou un príncep timúrida, fill de Hussayn Bayqara.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Aq Qoyunlu · Veure més »
Babur ibn Baysunkur
Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Babur ibn Baysunkur · Veure més »
Badi al-Zaman
Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Badi al-Zaman · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Balkh · Veure més »
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Bust (Sistan) · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Hussayn Bayqara і Gorgan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Hussayn Bayqara і Herat · Veure més »
Hissor
Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Hissor · Veure més »
Jam
* Jam (actualment Torbat-e Jam), població medieval del Gran Khorasan entre Nishapur i Herat.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Jam · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Kandahar · Veure més »
Khusraw Xah
Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Khusraw Xah · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Hussayn Bayqara і Khwarizm · Veure més »
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Kunduz · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Mar Càspia · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Mazandaran · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Merv · Veure més »
Mirkhwand
Muhàmmad Mirkhwand ibn Khwandxah (Bukharà, 1433/1434 - Herat 22 de juny de 1498), conegut coma a Mirkhwand (Mīr-Khvānd), fou un historiador persa de l'època dels timúrides, en temps del sultà Hussayn Bayqara d'Herat.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Mirkhwand · Veure més »
Muhàmmad Hussayn Mirza ibn Hussayn Bayqara
Muhàmmad Hussayn Mirza ibn Hussayn Bayqara fou un príncep timúrida, fill de Hussayn Bayqara.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Muhàmmad Hussayn Mirza ibn Hussayn Bayqara · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Hussayn Bayqara і Samarcanda · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Timúrides · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Transoxiana · Veure més »
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Uzbeks · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Hussayn Bayqara і Uzun Hasan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Yadigar Muhammad
Yadigar Muhammad o Yadgar Muhammad (mort el 1470) fou un príncep timúrida i efímer sultà timúrida d'Herat el 1470.
Nou!!: Hussayn Bayqara і Yadigar Muhammad · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1438 · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1445 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1452 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1457 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1459 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1460 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1461 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1464 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1469 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1470 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1490 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1500 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1501 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1502 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 1506 · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 16 de març · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 24 de març · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 4 de maig · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hussayn Bayqara і 7 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Husayn Baikara, Husayn Baykara, Husayn Mirza Baykara, Husayn ibn Mansur ibn Baykara, .
