Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Alfabet fonètic internacional, Castellà, Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes, Complement directe, Complement indirecte, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant coronal, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiovelar, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant retroflexa, Consonant velar, Cora (llengua), Estat de Durango, Huichols, Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, Jalisco, Llengües corachol, Llengua polisintètica, Mayo (llengua), Mèxic, Morfema, Nayarit, Nàhuatl, Pima, Plural, Punt d'articulació, Singular, Subjecte (sintaxi), To (lingüística), Uto-asteca, Vocal anterior, Vocal central, Vocal posterior, Zacatecas.
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Huichol і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Huichol і Castellà · Veure més »
Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes
La Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes, sigla CDI) és un organisme autònom descentralitzat de l'administració pública federal de l'Estat mexicà, creat el 21 de maig de 2003, per decret del president Vicente Fox Quesada amb l'objectiu de realitzar totes les accions necessàries per garantir el desenvolupament sa i correcte dels pobles indígenes de Mèxic, segons l'establert per l'article segon de la Constitució dels Estats Units Mexicans.
Nou!!: Huichol і Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Huichol і Complement directe · Veure més »
Complement indirecte
En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració.
Nou!!: Huichol і Complement indirecte · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Huichol і Consonant africada · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Huichol і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Huichol і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant coronal
Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.
Nou!!: Huichol і Consonant coronal · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Huichol і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Huichol і Consonant glotal · Veure més »
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Nou!!: Huichol і Consonant labiovelar · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Huichol і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Huichol і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Huichol і Consonant palatal · Veure més »
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Nou!!: Huichol і Consonant retroflexa · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Huichol і Consonant velar · Veure més »
Cora (llengua)
El cora (també anomenada chora o chota) és una llengua uto-asteca parlada a Mèxic pels cores, que es denominen a si mateixos Naáyarite.
Nou!!: Huichol і Cora (llengua) · Veure més »
Estat de Durango
Durango és un estat dels 31 que conformen la federació de Mèxic.
Nou!!: Huichol і Estat de Durango · Veure més »
Huichols
Una tomba de Nayarit figura a la col·lecció permanent del Museu dels Nens d'Indianapolis. Els huichols o huitxols són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua de la gran família de l'uto-asteca o nahua.
Nou!!: Huichol і Huichols · Veure més »
Instituto Nacional de Lenguas Indígenas
LInstitut Nacional de les Llengües Indígenes (en castellà Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, abreujat INALI) és una entitat creada gràcies a un estatut mexicà publicat al Diari Oficial de Mèxic el 13 de març de 2003, durant la gestió del president Vicente Fox Quesada.
Nou!!: Huichol і Instituto Nacional de Lenguas Indígenas · Veure més »
Jalisco
Jalisco és un dels trenta-un estats que constitueixen Mèxic.
Nou!!: Huichol і Jalisco · Veure més »
Llengües corachol
Les llengües corachol són una divisió convencionalmente acceptada de la branca meridional de la família lingüística uto-asteca formada actualment pel cora i el huichol; no obstant això en l'antiguitat l'idioma guachichil també formava part d'aquesta subfamília lingüística.
Nou!!: Huichol і Llengües corachol · Veure més »
Llengua polisintètica
Les llengües polisintétiques són llengües aglutinants en grau superlatiu.
Nou!!: Huichol і Llengua polisintètica · Veure més »
Mayo (llengua)
El mayo o yorem-nokki és una llengua taracahita de la família lingüística uto-asteca parlada per prop de 60.000 persones que habiten principalment en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora.
Nou!!: Huichol і Mayo (llengua) · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Huichol і Mèxic · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Huichol і Morfema · Veure més »
Nayarit
Nayarit és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a la zona oest del país.
Nou!!: Huichol і Nayarit · Veure més »
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Nou!!: Huichol і Nàhuatl · Veure més »
Pima
* Pima, relatiu o pertanyent als pimes, tribu ameríndia que parlen una de les llengües tepimanes del grup uto-asteca.
Nou!!: Huichol і Pima · Veure més »
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Nou!!: Huichol і Plural · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Huichol і Punt d'articulació · Veure més »
Singular
El singular és un nombre gramatical que denota un sol individu.
Nou!!: Huichol і Singular · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Huichol і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Nou!!: Huichol і To (lingüística) · Veure més »
Uto-asteca
L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.
Nou!!: Huichol і Uto-asteca · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Huichol і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Huichol і Vocal central · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Huichol і Vocal posterior · Veure més »
Zacatecas
Zacatecas és la capital de l'estat mexicà homònim localitzat al nord del país.
Nou!!: Huichol і Zacatecas · Veure més »
